Setzena jornada de la Primavera Catalana

Talegón, Martí i Fachin, en el debat 

L’exdiputat Albano-Dante Fachin i la periodista Bea Talegón van respondre, divendres, a la Facultat de Dret de la UdG, la pregunta Els mitjans de comunicació informen o manipulen?, plantejada per la Càtedra Ferrater i Mora en el marc del cicle Llibertats i repressió.  

Bea Talegón: “Les mentides de l’Estat els estan fallant”. La periodista, juntament amb Albano-Dante Fachín, Lluc Salellas i Teresa Jordà, van omplir el Polivalent de Riudarenes amb cinc-centes persones.   

La Guàrdia Civil demana els correus del comissari i els caps dels Mossos de Girona.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/04/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim en la premsa convencional gironina que Albano-Dante Fachin, impulsor de cafeambllet.com, --revista crítica amb la gestió convergent de la sanitat pública catalana-- i la periodista d’esquerres Bea Talegón van respondre, divendres, a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (UdG), la pregunta Els mitjans de comunicació informen o manipulen?, plantejada per la Càtedra Ferrater i Mora en el marc del cicle Llibertats i repressió, programat en un moment polític i social candent. La conclusió, clara: els mitjans, ostatges de la banca, còmplices de l' establishment polític, són actors destacats en la construcció d'un relat que condemna la societat a viure en una realitat més falsa que un duro, com es deia antigament. Fachin, llicenciat en Filologia anglesa i ex líder de Podem a Catalunya, que està «molt enfadat» amb Pablo Iglesias i exposa que en l'àmbit de la informació al Regne d’Espanya es vulneren «drets fonamentals» recollits a la monàrquica Constitució de 1978. Talegón, editora general de Diario16 deplora les «dosis de merda [informativa]» diàries que prenen lectors, oients i telespectadors. Salvador Martí, professor de Ciència Política de la UdG, va definir els mitjans com «un actor complicat» (empreses que volen guanyar diners i que tenen interessos) i va recomanar fer «dieta variada», consistent a dedicar «cinc minuts al dia a llegir coses que no ens agradin». I en èpoques de trasbals, va afegir, «abaixar el to» constitueix el primer pas per fer possible la discussió «amb gent amb qui no estem d'acord». Però la convulsió «no és exclusiva» de Catalunya: a França, al Regne Unit, als Estats Units també «hi ha bronca», recorda Martí. És a dir, que la cosa, la crisi, va més enllà i el problema és «de llarga durada». Són els «signes dels temps», que també interpel·len els mitjans. 

Bea Talegón, Albano-Dante Fachín, Lluc Salellas i Teresa Jordà, van omplir el Polivalent de Riudarenes amb cinc-centes persones 

El Polivalent de Riudarenes (la Selva, comtat de Girona) va quedar petit, ahir, amb l’acte inaugural de les Sisenes Xerrades per la República. Uns 500 persones van omplir la sala on es van congregar pesos pesants de l’opinió pública i “monstres polítics”, tal com els va definir el periodista Pere Cardús, encarregat de moderar un debat en què s’havien de tractar temes com ara Llibertat o repressió, Democràcia o Constitució del 78, Sanitat, educació i pensions o rescat bancari i Ciutadans de la República o súbdits de la monarquia, a banda de presentar el nou llibre d’Albano-Dante Fachín i Àngels Martínez Castells Informe urgent des dels escons 4 i 5.

Després de la projecció d’un vídeo impactant de Sergi Pinkman, l’exdiputat i activista Albano-Dante Fachín va desgranar en què consisteix el llibre i va destacar que l’1 d’octubre ha marcat un abans i un després “inesborrable per als qui ho van viure” i en la política, perquè ha esdevingut “una llavor” que canviarà la societat si rep la resposta política adequada. “S’ha de treballar perquè aquesta germini”, va concloure.

A continuació, el regidor de la CUP-Crida per Girona, Lluc Salellas, va veure com el seu record per als presos polítics rebia com a resposta una forta ovació. Va aprofitar la seva intervenció per reclamar “continuar amb la lluita política per assolir la República Catalana mantenint la unitat”. “És hora d’investir Carles Puigdemont i desplegar un programa d’acció, clar i nítid, per caminar cap a l’horitzó de la República”, va reblar. Per la seva banda, la diputada per ERC Teresa Jordà va demanar un aplaudiment –correspost-- per a les dues preses polítiques (Carme Forcadell i Dolors Bassa), per després fer un repàs històric a la democràcia assolida després de la Constitució de 1978, “que no té una merda de democràtica i està morta perquè ells mateixos se l’han carregada”.

Finalment, la periodista Bea Talegón va oferir la intervenció més aplaudida quan va dir que “vivim un dels moments més especials de les nostres vides” i que ha descobert una Catalunya que no té res a veure amb el que diu l’Estat. “Les mentides sobre violència i rebel·lió els estan fallant i els alemanys ho han fet evident”, va dir aquesta activa periodista, que assegura que continuarà treballant perquè els catalans puguin decidir si volen ser independents, abans de marxar disparada per participar en el programa Preguntes freqüents de TV3. 

La Guàrdia Civil demana els correus del comissari i els caps dels Mossos de Girona 

La Guàrdia Civil ha sol·licitat identificar tots els caps de Regió i d'Àrees Bàsiques policials dels Mossos d'Esquadra que estaven al capdavant del dispositiu ÀGORA el dia del referèndum de l'1 d’octubre, així com a tots els agents que van prestar servei aquesta jornada i també reclamen disposar dels correus electrònics del comissari cap de la regió de Girona del cos dels Mossos d'Esquadra.

Segons l'informe de la Guàrdia Civil lliurat al Tribunal Suprem i al qual ha tingut accés Europa Press, els guàrdies consideren que el cos dels Mossos d'Esquadra va usar una "argúcia" per afavorir que els responsables del Govern català poguessin votar sense problemes "servint-se de la informació que anaven passant els agents de servei i que canalitzaven a través de la Central i aquesta, al seu torn, als escortes d'aquests responsables".

De fet, en la transcripció d'aquestes comunicacions es pot escoltar com els agents dels Mossos que estan en el col·legi al qual s'adreça el president Carles Puigdemont per votar avisen a la Central del cos que hi havia una intervenció de la Guàrdia Civil en el mateix. Aquesta informació és facilitada als escortes i el president de la Generalitat acaba votant en un altre col·legi. I el mateix va succeir amb altres membres del Govern de la Generalitat.

Segons escriu la Guàrdia Civil, aquesta "argúcia" ha quedat en evidència amb les transcripcions de les comunicacions realitzades entre els Mossos durant l'1-O i juntament amb la resta de dades aportades a la causa judicial espanyola. Considera que aquesta estratagema va haver de "idear i posar-se en marxa pels més alts responsables del cos dels Mossos d'Esquadra". Argumenta, en aquest sentit, que l'aplicació de la mateixa va ser "uniforme" en tot l'operatiu desplegat a la regió de Girona i a la resta de les àrees policials de Catalunya. En aquest sentit, exposen que l'estratègia ideada va haver de concebre en els dies previs al referèndum d’autodeterminació, per la qual cosa considera necessari recopilar totes les dades de dates anteriors a l'1-O. Però també creu oportú analitzar les dades que puguin aparèixer en els dies posteriors al referèndum.

Segons la Guàrdia Civil, es podrien detectar "discrepàncies davant les possibles responsabilitats que s'estan depurant, i que poden fer llum" sobre la investigació en curs. Per a això, reclamen poder revisar els correus electrònics dels més alts responsables policials de la regió policial dels Mossos d'Esquadra de Girona amb anterioritat i posterioritat al referèndum del diumenge 1 d'octubre de 2017. A més, considera necessari identificar tots els caps de Regió i Àrees Bàsiques Policials que es trobaven aquell dia al capdavant del dispositiu ÀGORA, organitzat pel referèndum, així com tots els agents dels Mossos que van prestar servei durant el mateix diumenge. Ja per això sol·licita que es lliurin els corresponents manaments, entre els quals s’inclou la còpia de tots els enregistraments de les trucades telefòniques realitzades des de totes les extensions habilitades de la regió policial de Girona, incloses totes les ABP --Àrea Bàsica Policial-- i totes les unitats dels Mossos afectades pel dispositiu ÀGORA i les de l'aeroport de Girona. També reclamen mitjançant manament dels correus electrònics del comissari cap de Girona i de tots els caps de les ABP de d'aquesta regió policial des de l'u de setembre fins al 30 d'octubre de 2017. I juntament amb la identificació dels agents dels Mossos, reclamen totes les actes que van aixecar aquests l'1-O.

Per a la Guàrdia Civil, es pot deduir de les converses per ràdio que els responsables d'aquesta regió policial dels Mossos d'Esquadra, fins a nivell de cap d'Àrea Bàsica Policial, s'havien impartit instruccions a tots els agents que prenien part en el dispositiu ÀGORA, perquè realitzessin la tasca de protecció i seguretat en els punts de votació, però "sota la falsa aparença de no poder executar les instruccions impartides i ordenades" pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè s'impedís la celebració de l'1-O. En aquest sentit, precisa que els Mossos eren perfectament coneixedors que no es podria impedir la votació amb un parell d'agents a cada punt de votació. "Tot això s'enquadra dins de l'argúcia de permetre mitjançant la inacció el referèndum l'1 d'octubre de 2017, conscients que seria difícil demostrar aquesta inacció davant de les acusacions davant tribunals, més tractant-se d'un cos policial amb competències plenes en la comunitat autònoma de Catalunya ", relata l'informe.

La Guàrdia Civil escriu que els Mossos "no es van limitar a no fer la seva feina, sinó que van impartir instruccions als agents "perquè fossin" alertant a la Central de la presència de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat [Policia Nacional i Guàrdia Civil] que sí pretenien fer-ho".