En
assabentar-se de l'aixecament feixista de juliol de 1936 contra la
República espanyola passà el
Pirineu gràcies a la infraestructura anarquista de fronteres que hi
havia aleshores a Perpinyà, junt amb un grup d’anarquistes suïssos i els
companys italians Angelo Mantorani, Domenico Ludovici, Altilo Buzamini,
Vincenzo Bottoni, Randolfo Vella, Francesco
Barbieri i la seva companya Fosca Corsinoviper, a fer costat la
revolució llibertaria que s'havia engegat.
Carlo Castagna:
El 14 d'abril de 1878 neix a Marcaria (Mantua, Llombardia) l'anarquista Mario Castagna,
també conegut com Paolo Bertazzi. Els seus pares es deien Pietro Castagna i Lucia Cominotto.
Paleta de professió, en 1912 fou un dels fundadors de la secció de Cesole, a Marcaria, del
Partit Socialista Italià (PSI). Quan esclatà la Gran Guerra es refugià a Suïssa i s'instal·là a Oerlikon (Zuric, Suïssa).
El
8 de novembre de 1918 va ser detingut a Zuric (Zuric, Suïssa) amb un
centenar de militants anarquistes
(Luigi Bertoni, Ilario Bettolo, Ugo Fedeli, Francesco Ghezzi, Eugenio
Macchi, Restelli, etc.) arran de l'anomenat «Afer de les Bombes»
--l'abril d'aquell any la policia descobrí un magatzem de granades a
prop del riu Limmat--. Durant el procés, el juny de
1919, fou absolt i per «acusacions infundades» rebé una indemnització
de 600 francs, però finalment fou expulsat de Suïssa aquell mateix any.
A començaments de 1920 retornà a Itàlia, on entrà a formar part de la
Joventut Socialcomunista i figurà com a un dels responsables de la
Lliga Roja de Cesole i de Canicossa (Marcaria, Mantova, Llombardia).
L'octubre de 1921 va ser acusat de deserció i acabà refugiant-se a l’Estat francès, d'on fou expulsat
en 1924 per «activitats subversives».
Després
passà a Luxemburg, Basilea (Basel-Stadt, Suissa), Saarbrücken
(Saarland, Alemanya), París
(Illa de França), Lió (Alvèrnia-Roine-Alps) i Annemasse (Alta Savoia,
Arpitània, Alvèrnia-Roine-Alps). En aquesta última ciutat arpitana, en
1931, se li va emetre una ordre de busca i cerca per part de les
autoritats italianes i va ser novament expulsat de
territori francès després de ser detingut a Estrasburg (Baix Rin,
Alsàcia), jutjat i condemnat, el 29 d'abril de 1931, a 15 dies de presó
per «infracció del decret d'expulsió» i a tres mesos per «ús de
documentació falsa».
Després uns temporada per Brussel·les (Bèlgica), aconseguí un passaport i restà a Àustria fins al
1933, any en el qual fou expulsat «per raons d'ordre públic».
De bell nou a Suïssa, visqué a Basilea entre 1933 i novembre de 1936. Segons la policia, preparà
un atemptat contra Benito Mussolini, projecte que es va veure frustrat per manca de preparació.
Entre l'1 i el 2 de novembre de 1935 assistí, com a delegat del grup de Brest (Finisterre, Bretanya),
al Congrés Anarquista Italià («Congrés d'Entesa») que se celebrà a Sartrouville (Yvelines, Illa de França) i que donà lloc al «Comitato Anarchico d'Azione Rivolucionaria».
Entrà clandestinament a l’Estat francès, després d'aconseguir
documentació falsa gràcies al suport de Ferdinando Balboni de Basilea.
En
assabentar-se de l'aixecament feixista de juliol de 1936 contra la
República espanyola passà el
Pirineu gràcies a la infraestructura anarquista de fronteres que hi
havia aleshores a Perpinyà (Rosselló), junt amb un grup d’anarquistes
suïssos i els companys italians Angelo Mantorani, Domenico Ludovici,
Altilo Buzamini, Vincenzo Bottoni, Randolfo Vella,
Francesco Barbieri i la seva companya Fosca Corsinoviper, a fer costat
la revolució llibertaria que s'havia engegat. Allistat com a milicià en
el
Grup Italià de la «Columna Ascaso», combaté en la
128 Brigada Mixta i en la
28 Divisió, comandada pel militant anarcosindicalista Gregoria Jover
Cortés. Dues cartes seves des del front van ser publicades en aquella
època en el periòdic
Il Risveglio.
En 1940 el govern feixista de Vichy el va internar al camp de concentració d'Usèrcha (Corresa, Nova
Aquitània, Llemosí, Occitània) i posteriorment l'extradí a Itàlia, on fou confinat a Ventotene (Latina, Lacio).
El setembre de 1943 fou alliberat del camp de concentració de Renicci d'Anghiari (Motina, Anghiari,
Arezzo, Toscana) i novament es refugià a Suïssa.
Carlo Castagna va morir el 21 de setembre de 1955 a Bozzolo (Màntua, Llombardia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada