Ha atorgat dotze llicències per pescar a tocar de l'àmbit afectat per la moratòria
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 24/04/2018
Palafrugell/Palamós (Baix
Empordà, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de
Notícies la Generalitat de Catalunya va anunciar l'any passat que
prohibiria l'extracció de corall vermell amb una moratòria de deu anys, a
partir d'aquest 2018, entre el Cap de Begur
i la frontera del Pirineu. La mesura responia als resultats d'un estudi
encarregat a un grup de catorze científics adscrits a centres de
recerca del Principat de Catalunya, la República francesa i els Estats
Units que alertava de l'estat "crític" en el qual
es troben el 90% de les poblacions de corall catalanes.
El
Departament d'Agricultura de la Generalitat només té competència a les
aigües interiors i per
això va comunicar la seva intenció a l'Estat, que és qui té competència
a les aigües exteriors. El director general de Pesca, Sergi Tudela, ha
explicat que hi ha un decret estatal que estableix que quan una
comunitat autònoma fixa una zona de veda, automàticament
el Ministeri d'Agricultura del Govern espanyol es compromet a
aplicar-ho en les aigües adjacents i exteriors (de la seva jurisdicció).
De fet, segons diu van mantenir diverses reunions amb el Ministeri
d'Agricultura per veure com s'abordarien les restriccions
i "hi va haver bona sintonia".
Tudela
assegura que la sorpresa ha arribat en veure que l'Estat ha concedit
dotze llicències a Catalunya,
a la zona que va just al sud de l'àmbit afectat per la moratòria. Els
permisos permetran a dotze pescadors extreure corall vermell des de
Begur (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona) fins a Arenys de Mar
(Alt Maresme, comtat de Girona).
Segons el responsable de Pesca de la Generalitat, el Ministeri d'Agricultura considera que les restriccions
només s'havien d'aplicar a les aigües exteriors immediatament properes a l'àmbit restringit.
Situació "absurda"
En
canvi, la Generalitat de Catalunya creu que s'havia d'estendre a les
zones properes. Tudela assegura
que, precisament, en aquesta zona hi queda molt poc corall i "gairebé
tot el que hi ha està per sota de la talla de captura reglamentària".
Per
això, diu, al desembre els van enviar una carta demanant que
reconsideressin la decisió però
assegura que no han obtingut resposta. "Les llicències són fermes",
afirma. En aquest sentit, diu que la situació és "absurda" perquè en una
zona molt petita s'hi podran concentrar "fins a dotze persones a picar
corall cada dia durant dos anys". Això afectarà,
afegeix, indrets de gran valor com les Illes Formigues (Palafrugell i
Palamós, Baix Empordà, comtat de Girona) però també en poblacions com
Tossa de Mar o Lloret de Mar, a la Selva marítima (comtat de Girona).
Tudela
diu que l'Estat adopta aquest tipus de mesures mentre es "vanta de
protegir la biodiversitat"
i alerta que la concessió d'aquest permisos no només pot complicar la
sobreexplotació de l'espècie sinó també el control que s'exerceixi sobre
les zones on hi ha la prohibició. "Si ja de per si sempre ha estat
difícil, ara encara ho pot ser més".
El territori s'organitza en contra
La concessió de les llicències ha deixat "perplexos" els diferents moviments de protecció del territori
afectat.
El president de l'Associació
d'Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els
permisos per extreure corall són "nefastos" i creu que el govern
espanyol va "en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió
Europea".
El
representant de l'associació ha explicat que ha començat a "treballar
en xarxa" amb altres entitats
per tal de fer "tot el possible" per evitar l'extracció del corall.
L'entitat alerta que es tracta d'un ésser viu que tarda molt a créixer
i, si no es controla l'evolució, s'anirà "cap a la desaparició total".
Sistach ha remarcat que la moratòria impulsada
per la Generalitat estava pensada per "protegir" el corall.
L'associació assegura que "buscaran la conscienciació" per evitar que es
facin efectives les llicències.
Una espècie en "perill"
El corall vermell (Corallium rubrum)
es distribueix per
la Mediterrània i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de
temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria. Es
tracta d'una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la
sobreexplotació. Les seves colònies donen refugi a moltes
espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d'interès
pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com
el
Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la
Directiva Hàbitats. El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria "en perill d'extinció" a la llista vermella elaborada per la
Unió Internacional per la Conservació de la Natura
(UICN).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada