300 treballadores i treballadors de la Generalitat a Girona ballen
La Santa Espina per reclamar la llibertat dels presos polítics.
També es va llegir un text del musicòleg Joaquim Rabaseda que recorda la
censura que va patir la sardana el 1924.
Temps de Flors
es tenyirà de groc. La reivindicació pels presos polítics serà present en molts dels 203 projectes.
L’Ajuntament
de Fontcoberta pioner al Pla de l’Estany a dedicar un espai a l’1
d’octubre. S’ha posat
aquest nom en homenatge al referèndum al passatge que uneix la plaça
dels Països Catalans amb el carrer del president Cárdenas, a Melianta.
Un advocat planta cara a una jutgessa de Vic que li demanava de treure’s el llaç groc. El lletrat
va defensar que podia portar el llaç groc emparat en la llibertat d'expressió.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/04/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Ahir en el
Sopar Groc Solidari d’Empúries, a l’Escala (Baix Ter, Alt
Empordà, comtat d’Empúries) i , amb la participació de tres-centes
persones, regnava en l’ambient el coneixement de la greu crisi de
l’Estat espanyol. La justícia
espanyola està tremolant aquests últims dies. A les resolucions
surrealistes i barroeres sobre el procés sobiranista català s’hi ha
afegit l’aberrant sentència pel cas de
La Manada, una situació que ha provocat la indignació entre la
gent, que reclama reformes urgents en aquest camp. Realment, l’Estat
espanyo té un problema amb la justícia, però també amb Catalunya, la
monarquia, l’economia,
la llibertat d’expressió, les infraestructures i un llarg etcètera. Un
95% de la ciutadania considera que la xacra de la corrupció està molt
estesa; el
raper mallorquí Valtonyc ha d’entrar a la presó d’aquí quinze
dies per les lletres de les seves cançons; es requisen samarretes
grogues en un estadi de futbol; el deute públic espanyol ja s’enfila
fins a 1,4 bilions
d’euros; les protestes dels pensionistes inunden els carrers de
l’Estat; la justícia alemanya dona un clatellot a Pablo Llarena i La
Moncloa negant la violència del procés sobiranista; Florentino Pérez
s’enriqueix amb
el cas Castor; molts rotatius estrangers qüestionen l’estratègia
de Mariano Rajoy respecte a Catalunya; el món universitari està enmig
d’una ombra de sospita per culpa del no màster de Cifuentes... Tot
plegat amb
un govern del PP més qüestionat que mai amb les enquestes en contra i
al qual li costa cercar aliances per poder tirar endavant els seus
projectes. Fins i tot alguns analistes ja parlen d’una “legislatura
perduda” a Madrid. A l’altre cantó, però, ni Pedro
Sánchez ni Pablo Iglesias se senten prou forts per expulsar Rajoy de La
Moncloa, mentre que Albert Rivera espera el seu moment. Associacions
internacionals han denunciat totes aquestes problemàtiques.
Amnistia Internacional s’ha queixat de la censura que es viu a l’Estat espanyol en referència a la llibertat d’expressió i el
think tank
The Economist Intelligence Unit del prestigiós setmanari britànic
The Economist situa l’Estat espanyol al llindar d’una
democràcia “imperfecta”. L’any passat va ser el segon Estat-Nació que
més va baixar a Europa, només superat per Malta.
300 treballadores i treballadors de la Generalitat a Girona
ballen La Santa Espina per reclamar la llibertat dels presos polítics
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies 300 treballadores i treballadors de la Delegació
de la Generalitat a Girona ahir van cantar i ballar
La Santa Espina, per a reclamar la llibertat dels presos polítics i la fi de l’aplicació de
l’article 155 a Catalunya. L’acció també va servir per recordar
la censura que va patir aquesta sardana. De fet, després de la ballada
es va llegir un text escrit pel musicòleg i historiador Joaquim
Rabaseda, que
recordava la prohibició de la peça el 1924. En concret, el text explica
que els balladors de
La Santa Espina cantaven
Els Segadors mentre dansaven, un fet que va provocar la censura immediata per part del governador civil de l’època.
L’Assemblea de Treballadors per la Defensa de les Institucions
Catalanes (ADIC) va explicar que l’acció buscava donar un “to
cultural” a la reivindicació que fan cada divendres, coincidint amb la
setmana de Sant Jordi.
Els
membres d’ADIC van sortir a les dotze del migdia a les escales de la
seu de la Delegació de la
Generalitat de Girona a realitzar l’acte de protesta. Aquesta vegada,
però, també van utilitzar part de l’esplanada on van fer tres rondes
concèntriques. A més, els treballadors vestien tots de negre amb un
motiu de color groc, per tal de visualitzar al màxim
la reivindicació.
Un cop ha acabat el ball de la sardana, es va llegir l’escrit de Rabaseda on es recordaven les paraules
del governador civil que va decidir prohibir
La Santa Espina. “Tot i que ho sento per la música no puc permetre que se’n faci un acte
polític”, assenyalaven les paraules del governador.
“Que avui, ballar i cantar
La Santa Espina, retorni la veu del poeta i el cos d’aquells
catalans que van fer de la música un compromís polític, un manifest
estètic contra la barbàrie del poder irresponsable, un cant per una
terra en primavera”,
concloïa el manifest de Rabaseda.
Ideada originalment com el número musical d’una obra escènica,
La Santa Espina (1907), amb música d’Enric Morera i llibret
d’Àngel Guimerà, va esdevenir un símbol antifeixista gràcies a la
dictadura de Primo de Rivera. El musicòleg Joaquim Rabaseda recordava
ahir al migdia la
història de la sardana més popular i més prohibida de Catalunya en el
manifest que va llegir abans que uns tres-cents treballadors la
cantessin i ballessin davant la seu de la Generalitat a Girona.
Com cada divendres, però “un divendres diferent”, reconeixia la portaveu de l’Assemblea
de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes a
Girona (ADIC), la concentració setmanal de protesta, al peu de les
escales de l’edifici, es va realitzar amb el tarannà d’un diumenge
d’aplec però sense perdre l’essència reivindicativa,
en el dia de Montserrat: “Hem volgut, coincidint també amb la setmana
de Sant Jordi, protestar des d’un angle més cultural; en aquest sentit,
els treballadors organitzen cada dimecres un taller de sardanes, i hem
optat per
La Santa Espina, per tota la història que té.”
L’estiu del 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat)
el governador civil de Barcelona Carlos de Lossada inaugurava un escorxador. Algú li va dir que els sardanistes, en ballar
La Santa Espina, cantaven la lletra d’Els
Segadors sobre la melodia. Feia dies que les cobles tocaven la
sardana en homenatge a Guimerà, que acabava de morir. I la gent
l’escoltava amb respecte, en silenci. Les autoritats espanyoles hi van
detectar el poder
simbòlic que tenia la sardana i van interpretar el gest social “de
manera perversa, malalta, irada”. El governador civil, el general
Lossada, va definir la cançó com un “himne representatiu d’odioses idees
i criminals aspiracions” que la gent s’escoltava “amb
el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals” i va
resoldre “prohibir que es toqui i canti la mencionada sardana a la via
pública, sales d’espectacles i societats i a les romeries o reunions
camperoles, per prevenir els infractors d’aquest
ordre que procediré el seu càstig amb tot el rigor”.
Després de la Segona República, la censura franquista es va tornar a aplicar a
La Santa Espina, prohibida tant al carrer com en recintes
tancats; una prohibició que va durar vint-i-cinc anys fins que la
dictadura franquista, als anys seixanta, va començar a permetre’n la
interpretació musical.
Les treballadores i els treballadors de la Generalitat, i també passejants que es van afegir a la
concentració solidària, van cantar la lletra, que es va repartir entre els assistents.“Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol”, diuen els primers versos.
El musicòleg Rabaseda, que havia fet el 2 de febrer una xerrada a l’Auditori
Irla sobre Catalunya a través de la sardana, una activitat a la qual es va aplicar
l’article 155, concloïa el text amb l’esperit de la composició: “Que avui, ballar i cantar
La Santa Espina, retorni la veu del poeta i el cos d’aquells
catalans que van fer de la música un compromís polític, un manifest
estètic contra la barbàrie del poder irresponsable, un cant per una
terra en primavera”.
Un cop llegit el text, les 300 treballadores i treballadors de la Generalitat van tancar l’acte cantant
Els Segadors, seguits de crits de “llibertat presos polítics”.
Temps de Flors es tenyirà de groc
Llegim en la premsa convencional gironina que la 63a edició del festival gironí
Temps de Flors, que se celebrarà del 12 al 20 de maig, tindrà un
clar color predominant: el groc. La tinenta d’alcalde de Promoció
Econòmica, Desenvolupament Local i Turisme de l’Ajuntament de Girona,
Glòria Plana,
va explicar ahir en la presentació de l’esdeveniment, que es tracta
d’una exposició “contemporània, que no és aliena a l’actualitat” i que,
per tant, igual que l’any passat va ser clau el tema dels refugiats,
aquest any “com és evident el groc i la llibertat
seran els protagonistes de molts dels projectes”. Plana va subratllar
que l’organització no hi havia influït, ja que els muntatges són cosa de
cada artista i que en el moment actual “han coincidit molts d’ells en
aquest aspecte de la llibertat, la democràcia
i el groc reivindicatiu”. La reivindicació pels presos polítics serà
present en molts dels 203 projectes.
L’Ajuntament de Fontcoberta pioner al Pla de l’Estany a dedicar
un espai a l’1 d’octubre
Fontcoberta
(Pla de l’Estany, comtat de Besalú) s’ha convertit en el primer
municipi del Pla de l’Estany
a dedicar un espai públic al referèndum d’independència. Es tracta del
passatge que uneix la plaça dels Països Catalans, on hi l’escola
Alzina Reclamadora, i el carrer del president Cárdenas, al costat del pavelló poliesportiu, a Melianta. Ara, aquesta via es diu
Passatge 1 d’Octubre. Inicialment s’havia pensat posar aquest nom
a l’actual plaça dels Països Catalans, però es va descartar. La placa
està col·locada en un monòlit, consistent en una pedra de grans
dimensions, i
conté la inscripció En record dels defensors de la democràcia en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
La
tria d’aquest lloc no és casual, ja que l’escola va ser el col·legi
electoral en la jornada del
referèndum. “A més --hi afegeix l’alcalde, Joan Estarriola (ERC)--, el
nom del carrer del costat del pavelló és en honor del president mexicà
que va acollir els polítics catalans de la República exiliats”.
El monòlit i la placa --que responen a la demanda ciutadana que hi havia, segons l’alcalde-- s’han
finançat amb les donacions d’actes populars que els darrers mesos s’han organitzat a Fontcoberta.
A Cornellà del Terri
Al
Pla de l’Estany, un altre Ajuntament, el de Cornellà del Terri (Vall de
Terri, Pla de l’Estany,
comtat de Girona), preveu inaugurar una plaça amb el mateix nom quan es
compleixi un any del referèndum. El lloc ja està escollit: l’espai
anònim que hi ha davant de l’ajuntament, que precisament va ser el lloc
on va haver de votar a corre-cuita el president
Carles Puigdemont, després que la Guàrdia Civil li impedís fer-ho al
pavelló de Sant Julià de Ramis (Baix Ter, Gironès, comtat de Girona),
que és on li corresponia.
A Banyoles
A Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), de la seva banda, es preveu també dedicar-hi un carrer
o una plaça, però l’equip de govern municipal vol que abans hi digui la seva la comissió del nomenclàtor.
Altres municipis de la comarca --un territori on governa el
PDeCAT o
ERC-- es plantegen també prendre una decisió similar, però de moment no s’ha concretat.
Un advocat planta cara a una jutgessa de Vic que li demanava
de treure’s el llaç groc
Llegim a
VilaWeb que l’advocat Raimon Montoliu ha plantat cara a una
jutgessa de Vic (Osona, comtat d’Osona) que, citant determinats articles
de les lleis que regulen el poder judicial, li requeria que es tragués
el llaç groc
de la toga.
El lletrat va argumentar que no hi ha cap norma que limiti enlloc el seu dret de llibertat d’expressió
i la magistrada li ho va demanar per “respecte”.
Això
va passar durant una vista el 5 d’abril. “Respectant el requeriment, no
em trauré ni el llaç
ni la placa”, va respondre l’advocat a la jutgessa, la qual hi va
insistir una segona vegada: “Li dono l’oportunitat de llevar-se el
símbol i, si no ho fa, constarà així en les actuacions presents”.
Montoliu tornava a respondre que no en tenia cap obligació
i va continuar amb el llaç groc. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada