Llibertat pel veí de Torroella de Montgrí acusat d’un “assetjament virtual” al diputat del PP Xavier
Garcia Albiol. No es podrà acostar físicament ni enviar-li missatges per la xarxa.
“Acatar les resolucions judicials ni ha significat que l’Estat aturés la repressió ni ha ajudat a
construir el projecte republicà”. Entrevista a Ema Donoso,
investigat pel tall del
TAV el
8-N.
L’Ajuntament de Llagostera, en contra de la criminalització dels
CDR del país. El ple municipal hi dona un suport unànime i denuncia la situació dels presos i exiliats.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/04/2018
Torroella de Montgrí (Baix
Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries).-
Per si l’Estat no en tenia prou
amb la contestació catalana contra l’article
155 ara esclata la revolta feminista de masses a nivell del Regne
d’Espanya contra la institució jurídica patriarcal, arrel de la
sentència política en el cas de
La Manada. Al cap de 50 anys del Maig a l’hexàgon francès vivim a Catalunya una
Primavera Catalana a la que s’aplega la revolta feminista contra l’Estat.
Llibertat pel veí de Torroella de Montgrí
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el jutge de l'Audiència
Nacional del Regne d’Espanya ha deixat lliure el veí de 36 anys de
Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries),
detingut dimecres per la Policia Nacional espanyola. El seu advocat,
Javier Moreno, ha explicat que l'home ha reconegut
davant el jutge ser l'autor dels missatges.
De la Mata li ha imposat com a mesura cautelar l'allunyament virtual del líder del
PP a Catalunya. Això suposa no poder-hi contactar a través de cap
suport ni mitjà i inclou, també, l'allunyament físic. El detingut ha
reconegut, però, que mai s'havia creuat amb Albiol.
Una investigació que arrenca a l'octubre
La investigació de l'Audiència
Nacional arrenca a l'octubre, després que la líder de
Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, i el líder del
PP, Xavier Garcia Albiol, denunciessin amenaces davant els Mossos d'Esquadra. En el cas de la líder de
Ciutadans, va denunciar unes pintades aparegudes a principis
d'octubre al barri de Fontajau de Girona. A la pintada es podia llegir
‘Puta Espanya. ETA.CAT. Arrimadas i Rivera, us matarem’ (!). En el cas d'Albiol, va
denunciar diverses piulades a Twitter on se l'amenaçava a ell i a
la seva família. "Caldria matar-lo a ell i a la seva família. Que torni
ETA", era un dels missatges publicats pel perfil a nom d'Antonio
Balaguer Callado.
Albiol també va denunciar amenaces per part d'un altre usuari d'aquesta
xarxa social (Sergi Coma Esteve) pel següent missatge: "Treu-te
l'escorta si tens collons i vine a casa meva, un dels dos no en
sortirà". Arran d'aquestes denúncies, el
Jutjat Central d'Instrucció número 5 va obrir diligències per
presumptes delictes d'enaltiment del terrorisme i per amenaces. És en el
marc d'aquesta investigació que la policia espanyola va detenir
dimecres aquest
veí de Torroella de Montgrí.
La versió de la Policia Nacional espanyola. Fonts policials espanyoles asseguren que, des del mes
d'octubre, l'arrestat havia sotmès el líder del
Partit Popular a una "persecució virtual" enviant-li missatges
provats cada dos o tres dies. Segons les mateixes fonts, els textos
contenien frases "de caràcter injuriós, amb to humiliant" i alguns
d'ells eren "amenaçadors". Les mateixes fonts de la Policia
Nacional espanyola vinculen aquest assetjament dins "l'estratègia
independentista d'atac a les estructures fonamentals de l'Estat" (!).
La detenció es va fer el dimecres de matinada a Torroella de Montgrí i la van efectuar investigadors
de la Comissaria General d'Informació de la
Policia Nacional espanyola, en col·laboració amb les brigades de Barcelona i Girona.
Entrevista a Ema Donoso, investigat pel tall del TAV el 8-N
ARIET.CAT entrevista a Emanuel Donoso, Ema, investigat pels talls de la via del
TAV durant la vaga general del
8-N, en un moment de la campanya Jo també vaig tallar les vies, després que desobeís la segona citació que li reiterava l'obligació de presentar-se per declarar davant del
Jutjat d'Instrucció Número 4 de Girona. L'Ema ostenta la condició
d'investigat per un delicte de desordres públics i coaccions, ja que té
el privilegi dubtós de ser l'única persona que els mossos d'esquadra
assenyalen
amb nom i cognoms a l'atestat que van fer del tall de circulació del
Tren d'Alta Velocitat (TAV) a l'estació de Girona durant 14 hores en la jornada de vaga general del 8 de novembre de l'any passat.
El mateix informe policial assenyala que van arribar a participar en el tall 10.000 persones i no
hi consta que aquell dia practiquessin cap identificació. El
Comitè de Defensa de la República (CDR) de Girona ha llançat la campanya
Jo també vaig tallar les vies, amb l'objectiu declarat de realitzar
la consigna clàssica antirepressiva que diu que "si ens en toquen una,
hi responem totes".
-.
Què pot suposar-te el fet de desobeir la citació judicial?
Legalment,
com que no són delictes greus i no tinc antecedents penals, no hauria
derivar en mesures
cautelars que suposin privar-me de llibertat, sinó que hauria de ser un
mer tràmit: probablement els mossos em vindran a detenir, però han de
posar-me a disposició judicial. No haver comparegut tampoc no pot
agreujar la pena en cas que acabessin condemnant-me.
-. Com et canvia la vida saber que en qualsevol moment els
mossos d'esquadra poden venir a detenir-te?
En
la part personal i emocional, estic en un cert estat d'alerta, que
també repercuteix en la família
i les persones properes, però ajuda molt a moderar-lo haver-me informat
de què em pot passar i què no en cas de detenció. També ha impactat en
el meu lloc de treball, perquè els companys se n'han assabentat, i he
rebut molt de suport. Com que la campanya ha
estat molt pública, s'ha produït un efecte estrany, que és que tot
acaba transformant-se en suport i solidaritat. També, des d'un punt de
vista col·lectiu, amb l'experiència acumulada d'anys de repressió als
moviments socials i entenent que entre totes ho
fem tot i que la solidaritat és un actiu molt preuat a l'hora
d'organitzar-se, el fet que hi hagi persones solidàries ajudant a
organitzar tant la campanya com situacions tan complexes com gestionar
una detenció, tant amb mi com a persona afectada com també
amb la família i les persones properes, ho fa tot molt més fàcil. Al
final, els fets són col·lectius, i podria estar acusada qualsevol de les
10.000 persones, per això cal afrontar col·lectivament la repressió.
-. Per què creus que els mossos d'esquadra t'han assenyalat
a tu entre les 10.000 persones que van tallar el TAV el 8-N?
En
la campanya hem denunciat des del primer moment l'existència de fitxers
policials dels mossos
d'esquadra que recullen dades d'activistes dels moviments socials. En
l'atestat els mossos utilitzen una suposada imatge de les càmeres del
TAV i la relacionen amb fotos meves que apareixen en articles que parlen de racisme, perquè jo formo part de l'Espai Antiracista de Salt i Girona.
-.
Per què has decidit no comparèixer?
Bàsicament
per encarar el fet repressiu, en el context actual, amb confrontació i
desobediència.
Els fets de què m'acusen no poden ser considerats delictes, sinó que
són expressió de les llibertats de manifestació, de protesta, etc. Els
talls de les vies de la vaga general estaven emmarcats en les
mobilitzacions de suport a les persones empresonades i
exiliades i en el procés de construcció de la República.
-.
Desobeir les resolucions judicials forma part d'una estratègia conjunta del moviment independentista o dels CDR?
No
hi ha una estratègia única, però sí que hi ha molts col·lectius que
aposten per l'estratègia de
la desobediència a l'hora de fer avançar el projecte de la República.
Dins de la diversitat d'estratègies que es poden utilitzar dins del
moviment independentista, jo entenc que acatar les resolucions judicials
ni ha significat que l'Estat aturés la repressió
ni ha ajudat a construir el projecte republicà.
-.
En les darreres setmanes hi ha hagut molt de soroll mediàtic i
finalment l'Audiència Nacional espanyola va engegar una primera operació
contra els CDR, en què la Guàrdia Civil va arribar a parlar de
“terrorisme”. Et fa
por que llançar una campanya pública des del CDR com és Jo també vaig
tallar les vies pugui situar-te encara més en el punt de mira de la
repressió de l'Estat?
En el camp antirepressiu no podem tenir mai la certesa de controlar
totes les variables, però el fet de treballar de forma tan pública i
transversal com sigui possible ens sembla la manera més coherent i més
útil d'encarar la repressió. Fent una campanya
de visibilització i desobediència com aquesta, intentem confrontar
directament els objectius que té la repressió, aïllar i desmobilitzar a
través de la por. Fer-ho públic, donant la cara i fent una campanya
transversal té com a objectiu que la gent no vegi
els fets com una cosa delictiva sinó com el que són, una protesta. A
més la desobediència permet encarar la repressió sense por i continuant
mobilitzant-nos. Sí que és cert que no podem deixar de tenir en compte
que la visibilitat que generem també hi és per
a certs elements que no ens agradaria que posessin l'ull en el cas.
Però en tot cas, que intervingui l'Audiència Nacional
espanyola, i ja no diguem que es parli de “terrorisme”, per les barreres dels peatges és una autèntica bogeria.
En què consisteix la campanya Jo també vaig tallar les vies?
La
campanya s'articula en diversos eixos. El primer i més essencial és la
mobilització. S'han fet
diverses mobilitzacions en solidaritat i n'hi ha una de protesta
prevista per quan em detinguin, perquè sabem del cert que com més
mobilització hi hagi mentre estigui a comissaria més protecció tinc i
més ràpid anirà tot. També hem engegat una campanya d'autoinculpacions,
perquè ja que tant els mitjans de comunicació com el mateix atestat
dels mossos d'esquadra parlen de 10.000 persones, no s'entén com una de
sola és la responsable d'aquells fets. La campanya, per tant, demana a
la gent que assumeixi solidàriament que ella
també va tallar les vies, explotant la idea que no poden empresonar tot
un poble. El tercer eix és la transversalitat, en tots els actes hem
procurat convidar el màxim d'actors possibles dels que han participat en
el moviment a partir de l'1 d'octubre: Marta
Sibina, Josep Maria Terricabras, Lluc Salellas, Albano Dante Fachin o
les entitats sobiranistes han intervingut en la campanya.
L’Ajuntament de Llagostera, en contra de la criminalització
dels CDR
El ple de l’Ajuntament de Llagostera (Gironès, comtat de Girona) va decidir unànimement condemnar
els atacs i la criminalització als membres dels
Comitès de Defensa de la República (CDR) a Catalunya. En un ple
municipal extraordinari, que es va celebrar dimecres al vespre, tots els
grups amb representació municipal a Llagostera també van denunciar la
situació d’empresonament i exili en què estan
els representats polítics i de la societat civil,
Òmnium Cultural i l’ANC.
En el ple es va llegir un manifest del
Comitè de Defensa de la República de Llagostera en què es posava de manifest l’ofensiva repressiva de l’Estat espanyol en contra dels
CDR. El manifest que es va llegir destaca que els
CDR són “un moviment de base, plural i transversal, basat en
l’autoorganització popular i en una actitud de resistència activa,
prenent sempre la no-violència com a estratègia més efectiva”.
Objectiu: desmobilitzar
El
manifest assenyala com la nova ofensiva politicojudicial i mediàtica de
l’Estat espanyol “està
encaminada a desmobilitzar un moviment popular que qüestiona els
fonaments d’un Estat” que qualifica de “caduc i hereu dels temps més
foscos del franquisme”.
El manifest va recordar també la situació dels membres del Govern legítim català empresonats i dels
exiliats i va cloure amb una crida a la perseverança: “Hem perdut la por i persistirem, mobilitzats.”
La sala de plens va quedar petita i el ple va cloure amb un llarg i emotiu aplaudiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada