Quasi un miler d'estudiants es concentren al centre de Girona en la vaga, al crit de "Som estudiants,
no una mercaderia". La vaga ha buidat les aules de la UdG durant tot el matí. La vaga a la
UdG ha estat massiva fins les dotze del migdia. A partir d'aquella hora s'ha desplaçat la manifestació al centre de la ciutat.
El degà de
Dret de la
UdG titlla de ''feixistes'' i ''xusma'' els estudiants que han bloquejat els accessos. Albert Ruda demana al rector de la
Universitat de Girona que actuï.
CGT Ensenyament
dona suport a la vaga d’estudiants del 26 d’abril. La
Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i per les llibertats amb la vaga d’estudiants del 26 d’Abril.
Contra la repressió, la
LOMCE i el
3+2, per la rebaixa del 30% de les taxes!
Una militant de
Ciutadans i cap de llista al Senat per Girona, autora de l'atac
feixista als tòtems dels presos polítics. Esmeralda Úbeda seria docent
del
Departament de Física de la
UdG. El president exiliat, Carles Puigdemont, reclama explicacions a
Ciutadans per l'atac feixista als tòtems dels presos polítics. En
una piulada critica que una militant del partit estigui entre les
encaputxades identificades.
Madrenas planta cara a Millo i assegura que l'1-O hi va
haver una "repressió brutal". Millo busca la manera de denunciar Madrenas per incitació a l'odi a través de la plaça
1 d'Octubre de 2017. El delegat del Govern espanyol ha encarregat un informe jurídic a l'advocacia de l'Estat.
Detenen un veí de Torroella de Montgrí que segons fonts policials feia una "persecució virtual" a
Xavier García Albiol.
Els cinc càrrecs electes del Ripollès investigats pel
8-N es neguen a declarar. Els dos regidors de la
CUP s'han quedat fora del jutjat per seguir fent "desobediència pacífica".
Els dos militants de la
CUP diuen al jutjat de Farners que el tall de l'autopista va ser «legítim».
Sopà
Groc Solidari a l’Escala demà i a Folgueroles el 19 de maig.
L’alcalde Prats de Molló i la Presta posa a disposició dels familiars dels presos polítics catalans
un apartament, i la diputada Laurence Gayte presenta una qüestió per escrit al ministre d'exteriors francès.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/04/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència
Catalana de Notícies la vaga estudiantina del 26 d'abril ha aconseguit buidar les aules de la
Universitat de Girona (UdG) a primera hora del matí però només ha
reunit mig miler de persones a la manifestació que s'ha fet pel centre
de la ciutat de Girona. El
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha convocat
aquesta mobilització per demanar una reducció de les taxes, més igualtat
de gènere i l'activació de protocols contra les agressions masclistes o
actituds
LGTBI-fòbiques.
Ha
estat a partir de les dotze del migdia quan els convocants han començat
dues marxes diferents
que han coincidit a la seu de la Delegació de la Generalitat a Girona.
D'una banda els estudiants de Secundària que s'han concentrat a l'entorn
de la biblioteca
Carles Rahola, i de l'altra els universitaris ho han fet a la
Facultat de Medicina i Infermeria.
Les dues capçaleres s'han trobat al cap de mitja hora davant de la seu Delegació de la Generalitat.
Allà, s'ha desplegat una pancarta on s'hi podia llegir 'Lluitem i construïm l'educació que volem'.
Després, entre crits en contra de les polítiques educatives els concentrats s'han desplaçat cap a
la seu de la Subdelegació del Govern espanyol, on s'ha llegit un manifest que ha fet evident les exigències dels estudiants.
Enmig de crits com "Som estudiants, no una mercaderia" o "aquests preus no són públics", el prop
d’un miler de joves concentrats han acabat l'acte amb el cant d'Els
Segadors.
Aquest migdia s'ha convocat un dinar popular i una sessió de cinema.
Baixada de taxes
La portaveu del
SEPC a Girona, Samanta Figueredo, ha explicat que la reducció de
les taxes en un 30% ha de ser el "primer pas" per "assolir la gratuïtat
de la universitat". Figueredo també ha exigit una formació en català
"com a model
d'èxit i de cohesió social".
Una
altra de les línies de la reivindicació ha estat la igualtat de gènere.
La portaveu destaca que
"hi ha un problema" ja que, malgrat que les dones representen un 60%
dels universitaris, el 80% dels catedràtics són homes. Un percentatge
encara més "ridícul" es troba en el personal directiu, on el nombre de
dones és d'un 2%.
El
tercer eix de les demandes ha estat la creació de protocols "a tots els
instituts i universitats"
per lluitar contra agressions masclistes i LGTBI-fòbiques. La
reclamació ha coincidit amb la celebració del dia per la visibilitat
lèsbica. ´
El
SEPC comparteix les dades de seguiment de la vaga que ha facilitat la
UdG. En el cas d'Infermeria i Medicina s'han fet "piquets informatius" ja que, segons Figueredo, "el degà s'hi va posar molt en contra i volíem evitar conflictes".
El degà de Dret de la UdG titlla de ''feixistes'' i ''xusma''
els estudiants que han bloquejat els accessos
Segons informa l’Agència Catalana de Notícies el degà de la
Facultat de Dret de la
Universitat de Girona (UdG), Albert Ruda, ha titllat de "feixistes" i
"xusma" els estudiants que han bloquejat l'entrada de l'edifici aquest
dijous, en motiu de la vaga.
En una piulada a
Twitter, Ruda ha interpel·lat al rector, Quim Salvi, per tal que
actuï i faci respectar "el dret al treball, a l'educació i a la lliure
circulació de persones". "Fins quan haurem de suportar aquesta xusma?",
concloïa
la piulada.
En una segona intervenció a la xarxa social, el degà ha recordat l'article del
Codi Penal on es concreten les penes de presó per a aquells que coaccionen altres persones per afegir-s’hi a la vaga.
La portaveu del
SEPC a Girona, Samanta Figueredo, ha recordat que des del
sindicat estudiantil havien acordat fer piquets informatius però "en cap
cas" barrar el pas a la resta d'alumnes. Figueredo ha explicat que Ruda
"sempre els
posa moltes traves" alhora de fer les accions que consideren
"legítimes". Una actitud que, segons la portaveu, contrasta amb la
degana d'Econòmiques, Anna Garriga.
La
Universitat de Girona (UdG) s’ha afegit a la vaga estudiantina
d’avui, convocada per diverses assemblees i sindicats. La vaga reclama
la rebaixa del 30% de les matrícules de graus i màsters, que es
reverteixin les
retallades, que es posi fi a la precarietat laboral i que es rebutgi la
reforma dels 3+2 en els màsters.
El principal acte a Girona ha estat una manifestació a les 12 del migdia, amb començament a la
Facultat de Medicina i Infermeria.
El
rector, Joaquim Salvi, s’havia adreçat a tots els i a totes les
estudiants per explicar que l’equip
de govern universitari gironí dona suport a les reivindicacions que
motiven la vaga. Segons Salvi, per facilitar el dret a la vaga i la
participació de la comunitat universitària en les diverses accions i
activitats que es puguin dur a terme, s’ha demanat
als professors que durant la jornada de vaga “no es duguin a terme
activitats avaluables o d’assistència obligatòria”.
Per garantir el dret a l’estudi i al treball, el
SEPC no ha impedit l’accés als edificis i a les instal·lacions
acadèmiques i ha intentat fer d’intermediari amb la resta
d’organitzacions estudiantils alienes al sindicat. Amb tot, i com en
altres convocatòries, a
la Facultat de Dret s’ha fet una acció per impedir-hi l’accés.
La vaga d’avui també s’ha afegit al
Dia Internacional de la Visibilització Lèsbica.
CGT Ensenyament dona suport a la vaga d’estudiants del 26
d’abril
CGT Ensenyament va fer un comunicat a favor de la vaga:
“Catalunya viu avui un autèntic estat d’excepció franquista, on la sobirania popular ha estat suprimida
per decisió del PP,
Ciutadans i el PSOE, i d’un aparell de l’Estat heretat directament de la Dictadura.
Els empresonaments de polítics, els exilis i arrests, els judicis contra professors i joves per les
seves idees, i la campanya brutal de criminalització contra els
CDR i els moviments socials, representen un gir autoritari sense
precedents per haver qüestionat la unitat forçada d’Espanya. Aquesta
onada repressiva dels tribunals al servei del Govern espanyol i la
Monarquia ha posat de manifest que el bloc del
155 no accepta els resultats ni de l’1 d’octubre ni del
21-D ni el dret legítim del poble de Catalunya a decidir el seu futur.
Els joves i estudiants hem estat la punta de llança del moviment contra la repressió i en defensa
de les llibertats democràtiques i en totes les mobilitzacions hem deixat clar per quin tipus de república lluitem:
una república pels treballadors i les joves on no hi hagi ni retallades, ni misèria, ni desnonaments, ni opressió de cap tipus. Per això, el proper 26 d’abril, a la convocatòria
de vaga estudiantil, reivindiquem:
-. La fi de la repressió i de la persecució política i social i la retirada immediata del
155. -. La rebaixa del 30% de les taxes universitàries i
l’equiparació dels preus de màster i grau. -. Revisió i creació de
protocols efectius que combatin les violències masclistes dins i fora
les aules. -. Fi de
tots els concerts a la xarxa público-privada.
-. La derogació immediata de la
LOMCE, la
LEC i el 3+2. -. Educació pública, gratuïta, feminista, de qualitat, laica i en català.
Sabem
molt bé que amb els mateixos arguments que avui empresonen dirigents
independentistes es pot
enviar a la presó als que organitzin vagues estudiantils, als que
mobilitzin els pensionistes, a sindicalistes, a les organitzadores de la
vaga del
8-M, als activistes de la
PAH i a tot aquell que alci la veu per a denunciar les seves
retallades, la seva corrupció i el seu autoritarisme. No ho podem
permetre! Avui més que mai cal que alcem la nostra veu per evitar
retrocedir als temps de la dictadura i per guanyar els nostres
drets socials i les llibertats democràtiques!
Per això, des de la
Plataforma del 3 d’Octubre contra la repressió i per les llibertats (de la qual formem part
CGT Ensenyament) mostrem tot el nostre suport a la vaga general
estudiantil del dia 26 d’abril convocada moviment estudiantil, i fem una
crida a totes i tots a mostrar solidaritat activa amb la lluita
estudiantil i
participar a les mobilitzacions que es duran a terme durant la jornada.
[http://cgtense.pangea.org/
La vaga a la UdG ha estat massiva fins les dotze del migdia
Segons
l’Agència Catalana de Notícies a de les diferents facultats de la
Universitat de Girona després
que els estudiants, que en bloquejaven els accessos, s'han desplaçat a
la manifestació convocada per a les dotze del migdia al centre de la
ciutat els alumnes que han volgut anar a classe han pogut entrar sense
dificultats --fins aleshores només podien passar
personal de servei i professors --. Tot plegat, en una jornada de vaga
que ha tingut un seguiment massiu a la
UdG durant tot el matí. En concret, les facultats amb més afectació han estat les de
Dret, Lletres i
Econòmiques. Per contra, la de
Medicina i Infermeria ha estat on menys seguiment hi ha hagut
(20%). Per evitar el pas dels alumnes que volien fer classe, els
piquets han barrat amb contenidors i tanques d'obra totes les portes
d'entrada de les
diferents facultats.
Alguns accessos, com els del campus de Montilivi, s'han barrat amb contenidors i tanques d'obra a
les portes d'entrada.
A més, un grup d'estudiants ha passat la nit a la
Facultat d'Econòmiques. Tot i que els piquets dificultaven
l'accés a les aules (amb brides, cadenats i altres elements), a l'entorn
de les deu del matí s'ha deixat accedir a l'interior a alguns dels
alumnes que s'han
acostat.
La protesta s'ha traslladat als carrers a les dotze del migdia, en una manifestació que ha sortit
de la Facultat de Medicina.
Vaga als instituts
La vaga també està convocada als instituts de Secundària, però aquesta ha tingut uns seguiment més
desigual.
La vaga estudiantina va començar ahir a l’Autònoma
Segons la premsa convencional un centenar de membres del
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va tallar ahir els
principals accessos al campus de Bellaterra en la jornada de vaga prèvia
a la que avui estan convocats els estudiants de secundària i
universitaris. En la
protesta d’ahir, els estudiants van col·locar mobiliari i contenidors a
les portes d’algunes de les facultats i als accessos per carretera i
tren per evitar l’activitat lectiva. Paral·lelament,150 alumnes van
passar la nit a la
Facultat de Filosofia i Lletres, acció que preveien repetir la nit passada.
Els
principals sindicats d’estudiants han convocat per avui una jornada de
mobilitzacions que inclou
una vaga i una manifestació que partirà de la plaça Universitat de
Barcelona a les dotze del migdia. La protesta té dos components. D’una
banda, denunciar la repressió del país i la intervenció de la
Generalitat per part del Govern espanyol, i, de l’altra,
reclamar la rebaixa del 30% del preu de les taxes universitàries,
igualar el preu dels màsters amb el dels graus i denunciar les
retallades en educació.
El
Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat) va demanar que en les reivindicacions s’incloguin les del
Dia Internacional de la Visibilització Lèsbica, que es commemora avui.
Una militant de Ciutadans i cap de llista al Senat per Girona,
autora de l'atac feixista als tòtems dels presos polítics
 |
| Esmeralda Úbeda treballa a la Universitat de Girona. |
La
Policia Municipal va identificar, poc després a cinc sospitosos que es
trobaven encara al carrer
Jaume I. Són quatre dones i un home amb edats compreses entre els 32 i
els 59 anys. Segons fonts policials, una de les identificades és
militant de
Ciutadans i va ser cap de llista per Girona del partit al Senat a
les eleccions generals del 2008. Al breu currículum com a candidata,
Esmeralda Úbeda, detallava que va néixer a Toledo i que és professora
d'universitat.
De fet, apareix al web de la Universitat de Girona com a docent al
Departament de Física. També explicava que s'havia afiliat al partit
des del seu inici perquè considerava que "és l'únic que garanteix un
canvi en la política nacional", sobretot en relació a la "lluita dels
drets i llibertats" de la ciutadania.
El partit assegura, segons l’agència, que no tenia constància de les intencions de la seva militant
i detalla que avui dia no té cap càrrec dins la formació.
La Policia Municipal atribueix als cinc identificats un delicte de danys. Les destrosses estan valorades
en poc més de 500 euros. Quan la policia els va localitzar, va poder recuperar sis dels setze retrats que s'havien endut.
L'ANC, que ja ha anunciat que refarà totes les imatges,
va interposar denúncia per les destrosses.
Amb la denúncia i les identificacions, els agents trametran l'atestat i les diligències al Jutjat
perquè els citi a declarar.
Arranquen de nit els tòtems
Segons
l’Agència Catalana de Notícies un grup amb passamuntanyes i la cara
tapada van fer malbé la
nit de dimarts a dimecres els tòtems dedicats als polítics presos i als
consellers que estan a l’estranger que s’exhibeixen just al costat de
l’edifici de la Generalitat a Girona, molt a prop de la comissaria dels
Mossos. Alguns veïns de la ciutat els van
enxampar quan tallaven i arrencaven les lones amb les cares i els van
gravar amb el mòbil, tot reclamant-los que s'aturessin i que mostressin
el rostre. La Policia Municipal de Girona ha identificat cinc dels
presumptes autors de l’arrencada, que seran citats
a declarar davant d’un jutjat un cop completat l’atestat.
El coordinador de l’ANC
a Girona, Àdam Bertran, va explicar que ahir mateix tenien previst
presentar denúncia davant dels Mossos d'Esquadra i va alertar que no
restaran «impassibles davant la intolerància».
De fet, des de l'ANC van assegurar que la mateixa nit
s’havien produït altres actes vandàlics en uns murals i que també havien tallat uns llaços grocs que hi havia davant l'Ateneu.
Les
nou escultures amb divuit cares, creades per un grup de veïns de Lladó
(Alt Empordà, comtat de
Besalú), estaven inicialment a la plaça Independència però just abans
de Sant Jordi es van traslladar al darrere de l'edifici de la
Generalitat, a l'avinguda Jaume I. A la plaça Independència també havien
patit agressions en almenys dues ocasions.
Un
grup de persones amb passamuntanyes, les cares tapades i equipats amb
motxilles van arrencar de
nit les lones amb les cares dels consellers destituïts, els que estan a
«l'exili» i els «Jordis» que hi havia als tòtems, que un grup de veïns
de Lladó va crear fa uns mesos. Diversos veïns van veure com estaven
perpetrant les destrosses i els van gravar amb
els seus dispositius mòbils. Al vídeo es pot veure com trenquen les
lones i se les emporten. Els autors de la gravació els demanen que
s'aturin i que «ensenyin la cara».
L’ANC
de Girona va denunciar públicament les imatges i el seu president va
anunciar la seva intenció de posar denúncia als Mossos, amb la intenció
que la policia pugui identificar-ne els responsables a través de les
imatges. «No restarem impassibles davant la
intolerància», va afirmar.
Les escultures han estat objecte de diverses bretolades durant els darrers mesos. «Un altre cop la
intolerància ha volgut silenciar les veus de la dignitat», va escriure l’ANC gironina al
Twitter.
Puigdemont reclama explicacions a Ciutadans per l'atac feixista
als tòtems dels presos
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies el 130è president de la
Generalitat, Carles Puigdemont,
ha qualificat de "violència feixista les destrosses provocades per un
grup d'encaputxats contra els "tòtems de la Dignitat", les escultures
dedicades als líders independentistes empresonats o exiliats que l'ANC havia
instal·lat a l'exterior de l'edifici Santa Caterina.
En un
tuit citant la notícia d'El Gerió Digital, Puigdemont ha assegurat que "urgeixen explicacions" per part de
Ciutadans, després que una militant i cap de llista al Senat per
Girona a les eleccions del 2008, Esmeralda Úbdeda, estigui entre les
cinc encaputxades identificades per la Policia Municipal de Girona com a
suposats
autors dels danys. "La violència feixista, ni a casa ni enlloc", diu
Puigdemont que afegeix que "vestits com terroristes, armats amb eines
tallants i fent actes contra la llibertat d'expressió" actuen com "la
kale borroka de
Cs".
La violència feixista, ni a casa ni enlloc. Vestits com terroristes,
armats amb eines tallants, fent actes contra la llibertat d'expressió...
és la kale borroka de Cs. Urgeixen explicacions. https://t.co/VcjvllQLVh
- Carles Puigdemont.
No
és el primer cop que Puigdemont es pronuncia a la xarxa social sobre
les destrosses als tòtems.
Dimecres ja va fer una piulada on criticava que no haguessin
transcendit les seves identitats. "Als professors d'institut, als
membres dels
CDR, a tots els hem vist la cara, sabem els noms i hem vist on
vivien. D'aquests terroristes urbans, armes amb cúter i encaputxats no
en sabem ni el nom?", es preguntava al
tuit.
El mateix dia, Puigdemont també lamentava que el "Règim del
155" es preocupi pel nom de la placa
1 d'Octubre de 2017 de Girona en comptes de centrar-s’hi en "gent encaputxada saquejat espais de llibertat d'expressió".
Madrenas planta cara a Millo i assegura que l'1-O hi va haver
una "repressió brutal"
L’Agència Catalana de Notícies informa que "li diria si és que no té ulls a la cara i que és evident
que menteix". Per a l'alcaldessa de Girona, el text de la placa que hi ha a la rebatejada plaça de l'1
d'Octubre no incita a l'odi --com va insinuar Millo-- sinó que
tan sols recull allò que "és veraç i cert". Marta Madrenas ha recordat
que l'escrit es va consensuar entre tots aquells qui van impulsar el
canvi de nom
i que, en cap cas, allò que s'hi fa és "fabular". L'alcaldessa ha
recordat al delegat de l'Estat que les fotografies i els vídeos de l'1-O,
units a la visió dels relators internacionals, permeten "acreditar" que
el
dia del referèndum hi va haver una "repressió brutal" per part de les
forces de seguretat espanyoles. "Van atonyinar la ciutadania que, de
manera pacífica, volia votar", ha dit.
Per
a Marta Madrenas, l'amenaça de portar-la davant la Fiscalia no
aconseguirà espantar-la. "Ens
farà més forts i determinats", ha assegurat, precisant que també
demanarà si l'Advocacia de l'Estat té "competències" per fer l'informe
que li va demanar Enric Millo.
Per a Madrenas, la violència que es va viure durant l'1-O
a la ciutat té dos responsables al darrere: el delegat de l'Estat i el
subdelegat, Juan Manuel Sánchez-Bustamante. L'alcaldessa entén que la
seva estratègia sigui la de la "negació" --l'altra seria dimitir, ha
precisat-- perquè "qualsevol qui es pretengui
demòcrata no pot assumir ser el responsable de la violència
desproporcionada que es va viure contra la ciutadania". Per això,
Madrenas ja ha deixat clar que el trencament de relacions institucionals
i protocol·làries per part de l'Ajuntament amb l'Estat segueix
"vigent i ferm". Assegura que la "legitimitat" del Govern espanyol es
va veure "estroncada" el dia del referèndum i, que per això, el
consistori no assistirà a cap acte que organitzin ells o bé hi
assisteixin. "Jo no dic que si canvien les persones les relacions
es puguin recuperar, però ara no". Ara bé, l'alcaldessa de Girona també
ha deixat clar que aquests actes són aliens als projectes de ciutat. I
per això, com ha fet des del primer dia, ha recordat a Enric Millo que
no té cap inconvenient de mantenir una trobada
de treball amb ell. De fet, ja li ha respost la carta on li
sol·licitava reunir-se, i l'ha convocat al seu despatx d'alcaldia per al
proper 17 de maig a dos quarts d'onze del matí. Madrenas diu que sempre
ha defensat "el diàleg polític" i espera que aquesta
trobada serveixi per desencallar aquells projectes que l'Estat té
pendents a la ciutat. Tant el de l'Arxiu Històric, que fa vuit anys que s'arrossega, com el de la reposició de la plaça Espanya. L'alcaldessa de Girona,
però, demana a Millo que no hi vagi a "parlar per parlar", i que li aporti tant calendaris com pressupostos. En relació a l'Arxiu Històric,
l'alcaldessa ha admès que el consistori va rebre fa dos mesos la
proposta
de conveni per part de l'Estat, i que els serveis tècnics l'estan
estudiant. "I ens prendrem el temps que calgui per fer-ho, per actuar
amb rigorositat", ha precisat Madrenas.
Durant
la reunió, l'alcaldessa també ha dit que li exigirà a Millo que
desencalli la partida procedent
de la Generalitat que ha de permetre tirar endavant les obres a la
incineradora de Campdorà. "Això és una conseqüència clara del 155, i si
el delegat de l'Estat no veu que hi ha necessitat de modernitzar la
planta i ens fa assumir-ne el cost, ens obligarà
a repercutir-ho damunt les butxaques dels ciutadans", ha dit Madrenas.
Responsabilitats per l'1-O
Madrenas, però, a la carta de resposta que li ha enviat a Enric Millo, i on el cita per mantenir
la reunió, també s'ha permès incloure altres temes a l'ordre del dia. Aquests, relacionats amb l'1-O
i el paper de l'Estat. Li demana si el govern espanyol ha fet un
informe "sobre els agents i els caps operatius"
que van dur a terme "un ús desproporcionat de la força" durant el dia
del referèndum (com li va reclamar el jutjat que porta la querella
col·lectiva interposada pels ajuntaments).
A
més, també vol saber si l'Estat indemnitzarà les "víctimes de la
repressió policial". I per últim,
reclama que el govern espanyol "retiri les instruccions que va donar a
fiscalia" perquè s'investiguessin i encausessin tant càrrecs públics
arran de l'1-O com aquells ciutadans que van exercir "el seu dret a la
llibertat de manifestació" durant les protestes
del 8-N i posteriors. "No només parlarem de projectes i obres per a la
ciutat, sinó d'actituds i valors", ha conclòs Marta Madrenas.
Millo busca la manera de denunciar Madrenas per incitació
a l'odi a través de la plaça 1 d'Octubre de 2017
Segons l’Agència Catalana de Notícies que el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo,
ha demanat un informe a l'advocacia de l'Estat per saber si la placa commemorativa que s'ha instal·lat a la plaça de l'1 d'Octubre
de 2017 de Girona s'ajusta a la legalitat i, si cal, emprendre
"accions legals". La placa compta amb un escrit en quatre idiomes que
diu literalment: "Durant el referèndum de l’1
d’Octubre de 2017, la ciutadania de Girona va patir la
brutal agressió de les forces de seguretat espanyoles quan exercia de
forma lliure i pacífica el seu dret de vot. Aquesta plaça vol deixar
testimoni d’admiració,
memòria i record del digne comportament del poble i del seu coratge".
Per
a Millo, el text no s'ajusta a la realitat i construeix un "relat que
és mentida". En aquest
sentit, ha recordat que molts d'aquests fets estan en mans de la
Justícia i que haurà de ser un jutge qui determini com van succeir.
Millo
diu que canviar el nom ja va ser una decisió "política equivocada" però
assegura que ara s'ha
fet un pas més enllà. "Al meu entendre es manipula i es tergiversa la
realitat i, fins i tot, es genera odi", ha dit, tot afegint que "el que
s'està fent és alimentar la confrontació i aprofundint més en la divisió
social i atacant novament a la convivència".
Millo
no ha volgut avançar si l'Estat es planteja denunciar l'alcaldessa de
Girona, Marta Madrenas,
per un presumpte delicte d'incitació a l'odi però ha insistit que
actuaran "d'acord amb el que digui l'informe jurídic", "Intentem que les
nostres denúncies estiguin molt ben fonamentades", ha afegit.
D'altra banda, Millo no ha volgut concretar si el Govern espanyol té previst o no presentar recurs
contra la delegació de vot de Comín i contra la reforma de la
Llei de Presidència. El representant estatal s'ha limitat a dir que
els grups parlamentaris són lliures de presentar els recursos que
considerin oportuns sobre les decisions que prengui la mesa del
Parlament de Catalunya. "El govern continuarà fent el que
hagi de fer per garantir l'estat de dret i prendrà les decisions de
caràcter legal que consideri oportunes en el seu moment", ha afegit. En
aquest sentit, ha dit que "el més important és que l'aplicació del 155
culmini amb l'elecció d'un president que compleixi
amb els requisits i que permeti la constitució d'un govern legal".
Sobre les crítiques de
Ciutadans, que ha acusat al Govern espanyol "d'inacció", ha dit
que ja hi estan "acostumats" i s'ha preguntat quina feina ha fet fins a
dia d'avui aquesta formació.
Pel
què fa a la dimissió de Cristina Cifuentes com a presidenta de la
Comunitat Autònoma de Madrid,
Millo ha evitat valorar el que ha qualificat de "decisió personal" i
s'ha limitat a dir que a partir d'ara, "comença una nova etapa dins del
partit".
Millo també ha acusat Madrenas d'encallar el projecte del nou
Arxiu Provincial de Girona. El delegat del Govern espanyol ha
assegurat que fa més de dos mesos que li va enviar un esborrany de
conveni per a la cessió dels terrenys i que encara no ha obtingut
resposta. Per això,
ha dit, s'hi ha adreçat per carta per reclamar-li reprendre les
relacions entre les dues administracions. El representat de l'Estat ha
afirmat que "mentre l'alcaldessa mantingui la seva actitud de paràlisi,
no podrem tirar-ho endavant" i ha recordat que als
pressupostos estatals hi ha una partida de 120.000 euros per impulsar
els tràmits i el projecte arquitectònic. "Ella va decidir unilateralment
trencar les relacions", ha dit. En aquest sentit, ha assegurat que
espera una "resposta positiva" perquè sinó "el
que estarà fent és perjudicar una vegada més l'interès general de
Girona".
Detenen un veí de Torroella de Montgrí que segons fonts policials
feia una "persecució virtual" a Xavier García Albiol
Segons
l’Agència Catalana de Notícies la Policia Nacional espanyola ha
detingut un veí, de 36 anys,
de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, contat d’Empúries) per
assetjar i insultar a través de les xarxes socials el president del PP a
Catalunya, Xavier García Albiol.
La detenció es va portar a terme a la matinada de dimecres al municipi. Investigadors de la
Comissaria General d'Informació de la
Policia Nacional espanyola, en col·laboració amb les brigades de
Barcelona i Girona, el van arrestar acusant-lo d’haver assetjat García
Albiol a través d'Internet. Se l'acusa d'haver dut a terme una
"persecució virtual" contra el líder del
PP a Catalunya, enviant-li missatges privats de manera
ininterrompuda durant gairebé set mesos --des de l’1 d’octubre--. Segons
expliquen fonts policials espanyoles, el detingut li feia arribar un
escrit cada dos o
tres dies, "emparant-se en la sensació errònia d'impunitat que per a
alguns usuaris ofereixen les xarxes socials d'Internet".
Les
mateixes fonts vinculen aquest assetjament dins "l'estratègia
independentista d'atac a les estructures
fonamentals de l'Estat". I que el detingut havia començar a perseguir
García Albiol a partir del mes d'octubre quan, de manera continuada, li
feia arribar missatges on li proferia insults i amenaces de manera
directa. Entre d'altres, acusat de missatges com
"a tu també et posaran a lloc" o bé "has passat pel meu costat dues o
tres vegades, has vist la meva mirada d'odi, el proper cop veuràs alguna
cosa més".
García
Albiol va presentar denúncia perquè, entre d'altres, com precisen les
mateixes fonts policials,
es va veure obligat a alterar els seus hàbits i rutines "davant la
possibilitat real que el detingut pogués fer un atac contra la seva
integritat física".
La investigació que ha acabat amb l'arrest del veí de Torroella de Montgrí s'ha portat a terme sota
supervisió del Jutjat Central d'Instrucció Número 5 i en coordinació amb la fiscalia de l'Audiència
Nacional.
García
Albiol ha afirmat que "alguns s'ho pensaran dues vegades abans
d'amenaçar a família i polítics
per no simpatitzar amb el procés". Ha valorat així a les xarxes socials
la detenció. "No tot s'hi val", finalitza dient a la piulada.
Els cinc càrrecs electes del Ripollès investigats pel 8-N
es neguen a declarar
Segons
un despatx de l’Agència Catalana de Notícies a tres quarts d'una, els
regidors electes del
Ripollès han entrat als jutjats de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona)
acompanyats del seu advocat. Han acudit així a la citació del
Jutjat d'Instrucció Número 1 per un suposat delicte de desordres públics per la seva participació el
8-N de l'any passat al tall del Coll d'Ares durant la vaga
general. Les dues alcaldesses de Vallfogona i Pardines, Carme Freixa i
Núria Pérez, i el regidor de Ripoll Roger Bosch s'han acollit al dret a
no declarar.
El
lletrat Joan Boix, que exerceix la seva defensa, ha explicat mitja hora
després que consideren
que aquell dia no van cometre cap delicte i que per això ja han
presentat l'escrit per demanar el sobreseïment de la causa. "No hi ha
cap element" que indiqui que hi va haver "violència, desordres públics
ni coaccions", ha assenyalat Boix. I ha afegit que
en el mateix atestat que els Mossos d'Esquadra van presentar als
jutjats es parla d'una "trobada festiva i lúdica" i apareix la paraula
"pícnic".
Els regidors cupaires planten el jutge
Els dos regidors de la
CUP que també estaven citats a declarar, Santi Llagostera i
Mariona Baraldés, de Ripoll i Campdevànol respectivament, han optat per
plantar el jutge i s'han quedat a fora. Allà han rebut l'escalf de més
de 350 persones
que s'han concentrat per donar-los suport i amb crits de "no esteu
sols" i "ho tornaria a fer". Baraldés ha exposat els motius pels quals
han pres aquesta decisió davant de tota la gent reunida. "Hem decidit no
declarar perquè creiem en la desobediència pacífica
i perquè vam participar en una vaga legal i legítima i no hi hem de fer
res aquí dintre", ha afirmat. La regidora també ha explicat que
emmarquen aquestes citacions judicials en l'"embat repressiu" d'aquells
que volen "infundar la por". I ha agraït tots els
suports rebuts en els últims dies tot dient que "tota part negra també
té una part blanca, que sou vosaltres i que ens fa pensar que això no ho
para ni déu i que estarem dempeus".
Entre els assistents hi havia el portaveu del secretariat nacional de la
CUP, Lluc Salellas, que precisament ahir també va haver de
declarar als jutjats de Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de
Girona) pel tall de l'autopista a Riudellots de la Selva (la Selva,
comtat de Girona)
el 8-N. Salellas, que també és regidor a l’Ajuntament de Girona,
ha advertit que "la repressió no els farà callar" i que l'Estat
espanyol "mai aconseguirà un pas enrere". També ha explicat que han
volgut donar suport
als companys electes perquè entenen que "la mobilització és l'únic camí
per aconseguir la República catalana".
I en representació d'ERC,
el secretari de política municipal,
Marc Sanglas, ha defensat també la feina dels alcaldes i càrrecs
electes tot dient que "no cauran en les provocacions i en els intents de
voler fer por" i que estan convençuts que "no han fet res dolent".
A
les dotze del migdia, unes 350 persones s'han concentrat davant dels
jutjats de Ripoll amb cartells
de 'llibertat', 'tots som CDR' i pancartes amb missatges com 'Nosaltres
també hi érem, no tenim por' i 'A més repressió, més solidaritat, no
esteu sols'. Entre elles hi havia regidors i alcaldes de diferents punts
de la demarcació, com ara Llívia (Baixa Cerdanya),
Santa Pau (la Garrotxa), Fontcoberta (Pla de l’Estany), la Vall d'en
Bas (la Garrotxa) i una representació nombrosa de pobles del Ripollès,
així com el president del
Consell Comarcal del Ripollès, Joan Manso, que han volgut donar suport als investigats. També hi havia diputades, com Natàlia Sánchez (CUP-CC) i Magda Casamitjana (ERC-MES),
entre d'altres.
L'alcalde de Ripoll i diputat del
PDeCAT, Jordi Munell, ha explicat que ha volgut donar suport als càrrecs electes investigats perquè el que van fer el
8-N forma part dels drets individuals i fonamentals, com és el
dret a manifestar-se i la llibertat d'expressió. Uns drets, ha conclòs,
que "no tenen colors polítics" i que cal defensar.
La concentració, que ha obligat a tallar la carretera, ha finalitzat cap a les dues del migdia amb
el cant d'Els Segadors.
Els dos militants de la CUP diuen que el tall de l'autopista
va ser «legítim»
Llegim en la premsa convencional gironina que els dos militants de la
CUP investigats pel tall de l'autopista
AP-7 a Riudellots de la Selva durant la vaga del
8-N van declarar ahir al
Jutjat d'instrucció Número 1 de Santa Coloma de Farners per un
suposat delicte de desordres públics. Lluc Salellas i Marçal Terrades
van comparèixer davant del jutge però només van respondre a les
preguntes de les seves defenses. Tots dos van afirmar davant
del jutge que van participar en una mobilització «legítima» en el marc
d'una vaga general «legalment convocada» i perquè reivindiquen la lluita
pels drets socials, per la República Catalana i per reclamar la
llibertat dels «presos polítics».
La declaració va durar cap a vint minuts en cadascun dels casos. Tots dos investigats van respondre
només a les preguntes de les seves defenses, exercides pels advocats Montserrat Vinyets i Albert Carreras.
Suport d’una cinquantena de persones
Els
dos investigats van rebre el suport d'una cinquantena de persones que
es van concentrar a les
portes del jutjat a les nou del matí per donar-los suport. A partir
d’ara, va subratllar Salellas, la decisió està a mans del jutjat, que
decidirà si tira endavant el procediment o bé l'arxiva.
El regidor de la CUP a l’Ajuntament de Girona i diputat a la
Diputació també va criticar que els Mossos d'Esquadra rastregin el canals de
Telegram dels
CDR per identificar persones que fan crides a participar en mobilitzacions «sempre pacífiques».
Organitzen un Sopar Groc Solidari demà a l’Escala i a Folgueroles
el 19 de maig
Llegim en la premsa convencional comarcal que la
Fundació Llibreria Les Voltes i un grup de dones de l’Escala sensibilitzades per la situació política del país coorganitzen demà, a les 21:00h, un
Sopar Groc Solidari al restaurant Molí de l’Escala (Baix Ter, Alt
Empordà, comtat d’Empúries), un esdeveniment per recollir fons per la
caixa de solidaritat amb els presos i exiliats polítics del procés
independentista.
Ho expliquen Joan Matamala, de la Fundació Llibreria Les Voltes,
i dues de les organitzadores del sopar, Montserrat Caldés i Roser Díaz.
Ahir hi havia 250 persones inscrites i, segons va assenyalar Joan
Matamala,
de Les Voltes, gairebé estan segurs d’arribar a 300 assistents, la capacitat màxima permesa al restaurant.
En el sopar participaran també familiars de presos i exiliats polítics. La presidenta de l’ANC,
Elisenda Paluzie, ha confirmat l’assistència, i també diversos
polítics. El preu solidari del sopar és de 50 euros. L’actor Quim
Masferrer exercirà de mestre de cerimònies. Diferents empreses han
col·laborat en el sopar groc solidari i es rifaran regals, com
ara sopars i estades en hotels i restaurants i llibres signats pels
seus
autors.
Es posen a la venda els tiquets del Sopar Groc del 19 de
maig a Folgueroles
L'ANC Folgueroles (Alt Ter, Osona, comtat d’Osona) organitza
un Sopar Groc pel dissabte 19 de maig en el marc de la
Festa Verdaguer. Es farà als
Jardins de Can Dachs a partir de les 8 del vespre i consistirà en un
sopar de brasa i beguda, a més de diverses activitats. Els tiquets, que
es posaran a la venda el dia 2 de maig, valen 10 euros i els beneficis
es destinaran a l’Associació
Catalana pels Drets Civils, entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics. El punts de venda són el
Forn Sant Jordi, el
Punt d'Informació, L'Atelier i les seccions locals de l'ANC a Osona.
El
Sopar Groc, que s’organitza amb la col·laboració d'Òmnium
Cultural Osona, el
CDR Alt Ter i l'Associació
Catalana pels Drets Civils, comptarà amb la participació de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el portaveu d'Òmnium
Cultural, Marcel Mauri; la dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal;
l'alpinista Ferran Latorre; l'advocat Cèsar Lagonigro; l'activista Pep
Musté; l'actor Toni Albà, i els il·lustradors Pilarín Bayés i Toni
Ortiz.
Hi haurà actuacions a càrrec de Marcel·lí Druguet & Carles Planas,
Jam de Perles, el
Grup de Flabiolaires, els Nyerros de la Plana, els
Falcons de Malla, l'Escamot
dels Diables de Calldetenes, el
Grup de Teatre Atlàntida, Batucada i
Supervivents.
En paral·lel, coincidint amb la
Festa Verdaguer, també s'instal·larà al municipi la presó de l'acció
'Un poble empresonat'. Qui s'hi vulgui tancar unes hores per denunciar la repressió de l'Estat espanyol pot enviar un correu electrònic a [folgueroles@assemblea.cat].
L’alcalde
Prats de Molló i la Presta posa a disposició dels
familiars dels presos polítics catalans un apartament, i la diputada
Laurence Gayte presenta una qüestió per escrit al ministre d'exteriors
francès
Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, comtat de Vallespir), Claude Ferrer, ha anunciat, a
Radio Arrels que, “posa a disposició de les famílies dels presos
polítics catalans, un apartament, propietat de l’Ajuntament, per si
volen venir a passar uns dies de descans”. Aquesta cessió és gratuïta.
Però a més,
l’Ajuntament oferirà igualment a aquestes famílies una sèrie de serveis
gratuïts perquè puguin aprofitar el millor possible la seva estada a
l’Alt Vallespir. Així mateix, garanteix una màxima discreció a les
famílies que vulguin aprofitar aquest oferiment.
Laurence Gayte, diputada nord-catalana de
LREM per la tercera circumscripció i membre de la comissió d’afers estrangers de l’Assemblée Nationale
de la República francesa ha
fet públic que ha presentat una qüestió escrita al ministre d’afers
estrangers Jean-Yves Le Drian a propòsit dels presos i exiliats polítics
catalans.
En un comunicat escriu: “No m’he manifestat fins avui al nivell local, ja que estava a París, al
si de la Comissió dels Afers Exteriors de la qual sóc membre, i la meva intervenció en sembla més eficaç [escrivint al ministre]”.
Ella
és guarda bé de prendre posició sobre la independència de Catalunya “ja
que és un assumpte intern
d’Espanya”, però també diu que “aquesta crisi ha provocat una reacció
judicial forta de part del Govern espanyol que xoca molts conciutadans i
fa reaccionar diversos governs europeus. La població del departament
transfronterer, el Pirineu Oriental, de cultura
catalana, és particularment sensible a aquests esdeveniments.
Interpel·la cada dia els elegits, incloent-hi a mi mateixa”.
Cal recordar, però, que l’Assemblée
Nationale està tancada durant dues setmanes, així doncs, tardarà a rebre la resposta a aquesta qüestió.
Des de Narbona, occitanistes reclamen la llibertat dels presos catalans
A Narbona (Aude, Occitània), militants occitans de
Païs Nostre es van manifestar dimecres davant l’ajuntament
reclamant la llibertat dels presos polítics catalans. Aquests
occitanistes demanen als parlamentaris i al
Conseil Departamental de l’Aude “d’exigir l’alliberament dels presoners polítics catalans”.
“El debat sobre la independència és un altre debat. Però perquè es pugui obrir en el moment d’una
taula rodona, com es fa a tots els països quan hi ha una
crisi política, cal en principi que els presoners polítics siguin
alliberats”, va declarar Jean-Pierre Laval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada