Girona viu el seu Sant Jordi més reivindicatiu des de 1977, quan es reclamà les llibertats democràtiques
formals. L'alcaldessa de Girona agraeix el "cop de puny" sobre la taula de llibreters, editors i escriptors.
Detenen un ultra de l'Espanyol sense entrada per fer danys
a diversos vehicles que portaven símbols catalana.
El ple d’Olot reclama l’alliberament dels presos polítics catalans. L’Ajuntament també dona suport
als CDR i a la resistència civil pacífica.
Cim d'Estela
de Lladó regala llaços grocs gegants a d'altres poblacions. En total se n'han repartit una quinzena.
Campanya a favor del dret a la vaga. El judici en contra de la vaga general del 8 de novembre començarà
el 25 d'abril al TSJC.
La jutgessa suspèn la declaració de Jordi Pesarrodona en no veure delictes d’odi ni de resistència
greu. Unes 200 persones li han donat suport de camí als jutjats.
Apareixen pintades nazis en un
Casal Popular La Metxa de Ripoll.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 23/04/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un
despatx de l'Agència
Catalana de Notícies la Diada de Sant Jordi ha començat amb
reivindicació a Girona. El sector del llibre no s'ha volgut quedar amb
els braços creuats i ha organitzat un acte per visualitzar que aquest
any és diferent als anteriors com a conseqüència de l'aplicació
de l'article 155 perquè la Generalitat de Catalunya no ha pogut
organitzar el tradicional esmorzar literari, que cada any ha aplegat
llibreters, editors i escriptors a la seu dels serveis territorials de
Cultura.
De
la mà de l'editor gironí Quim Curbet, s'han concentrat a l'entrada de
l'edifici i han llegit un
manifest amb el qual han afirmat que el sector no permetrà "que la
grisor del 155 torni amorfa i insípida la Diada de Sant Jordi". "Aquest
any cap de nosaltres no ha rebut la invitació. De fet, no l'esperàvem
perquè amb el 155 vigent no hi ha gairebé res a
celebrar", denuncien amb el manifest que han llegit el mateix Curbet,
l'exdirector territorial de Cultura, Francesc Ten, i la periodista Marta
Costa-Pau.
Les institucions de Catalunya han estat "decapitades"
El
sector ha assegurat que l'esmorzar literari sempre ha estat un punt de
retrobament entre autors,
editors, llibreteres i periodistes i que ha servit, no només com una
"alenada" abans d'entomar una jornada "d'intensa activitat", sinó també
una "oportunitat per establir vincles i enllaçar projectes". "Tenim un
país sense Govern, controlat inquisitorialment
des dels despatxos de Madrid, submergit en la grisor i la paràlisi de
l'Estat", criticat el manifest que afegeix que això ha deixat les
institucions de Catalunya "decapitades". "I amb les seves polítiques,
congelades, denunciades i en perill", adverteixen.
Alerten que amb presos polítics i polítics exiliats, la televisió
pública amenaçada i els drets més fonamentals conculcats, la gent de la cultura flaira el perill
El
sector del llibre alerta que amb "presos polítics i polítics exiliats",
la televisió pública "amenaçada"
i els drets més fonamentals "conculcats", la gent de la cultura flaira
"el perill". "Ens sentim en perill i amenaçats", han advertit. Per
aquest motiu, afirmen que no permetran que aquesta situació afecti la
Diada de Sant Jordi. "Com que cap Estat ens ho pot
prohibir, continuarem esgrimint la paraula per crear vida, per fer
tangibles altres realitats, però també combatrem la injustícia, la
perversió i la repressió amb paraules de denúncia i d'acusació", afirmen
i han tancat la lectura del manifest amb un "Visca
Catalunya" i un llarg aplaudiment.
L'Ajuntament de Girona, organitzador
Mitja hora després, a les deu, ha començat l'esmorzar literari. Aquest any, organitzat per l'Ajuntament
de Girona al Centre Cultural La Mercè. "No podíem deixar que la
tradició es perdés", ha afirmat l'alcaldessa de la ciutat, Marta
Madrenas. L'alcaldessa ha criticat que amb el bloqueig pel
155 no es pugui ni organitzar un acte cultural. "No estem parlant
de cap acte revolucionari ni polític, estem parlant de cultura", ha
lamentat.
Madrenas
ha reivindicat que la cultura és "absolutament imprescindible" per
trobar fórmules d'entesa
i és un valor que no es pot permetre que es deixi "apartat". "Demano a
tots els demòcrates que creguin en la democràcia, la pau i els drets
humans que es posicionin, perquè això és una trobada cultural i no podem
deixar que continuïn oprimint-nos els del
155", ha criticat.
Per
això, ha agraït al sector del llibre que hagin fet un "cop de puny
sobre la taula". Madrenas
també assegura que, impossibilitant els actes institucionals el dia de
Sant Jordi, l'Estat espanyol demostra que "no entén res". "Aquests actes
són transversals i cohesionadors, amb escriptors de totes les llengües i
ideologies, només es parla de cultura i
de lletres", ha afirmat. L'alcaldessa ha qualificat la situació de
"lamentable" i anima tothom a sortir al carrer per participar en una de
les festes més importants de Catalunya.
Detenen un ultra de l'Espanyol sense entrada per fer danys
a diversos vehicles que portaven símbols catalana
Llegim en la premsa convencional gironina que «El derbi de Sant Jordi» entre el
Girona i l'Espanyol va servir per dur la tercera millor entrada de la temporada , amb 12.313 espectadors, només superada per les visites del
Madrid i el
Barça. A la grada la convivència entre les dues aficions va ser
pacífica, però fora de l'estadi, diversos radicals de l'equip visitant
de
La Curva, que no tenien entrada, van haver de ser marcats de ben a
prop pels Mossos d'Esquadra. Tant és així que fins i tot hi va haver un
detingut acusat d'haver perpetrat danys a, com a mínim, dos vehicles
aparcats
als voltants de Montilivi. Es tracta d'un veí de Sant Cugat del Vallès
(Vallès Occidental), de 20 anys, que junt amb d'altres companys s'hauria
dedicat a ratllar i trencar els retrovisors de qualsevol cotxe que
trobés pel camí i que dugués qualsevol adhesiu
o referència a Catalunya.
Els
Mossos van poder detectar la presència d'aquests ultres sense entrada i
els van poder marcar
de prop des d'una estona abans del partit. Alguns membres d'aquest grup
que sí que tenien entrada van haver de ser separats per la policia de
la seva pròpia afició, en la zona reservada al públic visitant. A banda
d'aquests incidents provocats per ultres de
l'Espanyol, la convivència entre les dues aficions a Montilivi
no va provocar problemes i es van veure samarretes blanc-i-blaves
barrejades amb les locals en molts punts de la grada.
«El
derbi de Sant Jordi» va comptar a més a més amb la presència a la
llotja del president del Parlament
de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent. També van ser a l'estadi
l'alcaldessa de la ciutat Marta Madrenas, la regidora d'Esports Isabel
Muradàs, l'exjugador del
Girona i l'Espanyol, Josep Ribera, així com el periodista Albert Om, que va veure el partit a tribuna al costat de l'actor Fel Faixedas.
El ple d’Olot reclama l’alliberament dels presos polítics
catalans i dona suport als CDR i a la resistència civil pacífica
Llegim
en la premsa convencional comarcal que l’Ajuntament d’Olot (la
Garrotxa, comtat de Besalú)
ha aprovat en el seu darrer ple una moció en què s’exigeix la
“llibertat immediata” de tots els presos polítics catalans i el retorn
dels consellers i polítics catalans exiliats. La proposta va tenir el
suport del
PDeCAT,
ERC, la CUP i
Olot en Comú (OeC), mentre que els regidors del
PSC es van abstenir.
En la mateixa sessió es va donar llum verd a una moció presentada per la
CUP de suport als
Comitès de Defensa de la República (CDR) i a la “resistència civil
activa i no violenta”. Hi van votar a favor els regidors de les
formacions independentistes; el PSC s’hi van mostrar en contra i el d’OeC es va
abstenir seguint la seva lògica stalinista de sempre.
Unanimitats
Les
altres mocions del ple municipal de la setmana passada sí que van
obtenir el vistiplau unànime
dels regidors. Es van aprovar d’aquesta manera uns textos en defensa de
la universalitat de l’assistència sanitària en el sistema públic de
salut català; de suport a l’ONG catalana
Proactiva Open Arms, que treballa en el rescat de refugiats a la
Mediterrània; de commemoració del 87è aniversari de la Segona República
espanyola (aquestes dues mocions les havia presentat
OeC) i “pel dret de participació, intervenció i informació ciutadana als plens municipals”, a proposta de la
CUP.
Cim d'Estela de Lladó regala llaços grocs gegants a d'altres
poblacions
L'entitat independentista
Cim d'Estela de Lladó (Alt Empordà, comtat de Besalú) ha regalat
una quinzena de llaços grocs gegants a diverses poblacions. Es tracta de
figures d'1,60 metres d'alçada, que han cedit gratuïtament a aquells
municipis
que s'han interessat a tenir-ne. El propòsit és reclamar la llibertat
dels presos polítics.
Entre
les diferents localitats que en llueixen hi ha Figueres (Alt Empordà,
comtat de Besalú), Besalú
(la Garrotxa, comtat de Besalú), Celrà (Baix Ter, Gironès, comtat de
Girona), Girona (Gironès, comtat de Girona), Bàscara (Alt Empordà,
comtat de Besalú) o la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de
Peralada).
L'únic requisit que han demanat des de l'associació és que el situïn en un "lloc emblemàtic" del
municipi. A Lladó hi ha dos llaços fets per l'entitat, un a l'entrada del poble i l'altre a la plaça Major.
Aquesta no és la primera iniciativa de
Cim d'Estela en aquest sentit. Des de fa uns mesos van engegar
una campanya per fer recórrer arreu del municipi unes escultures en
records als "presos i exiliats polítics", que actualment llueixen a la
plaça Independència
de Girona.
Campanya a favor del dret de vaga enfront el Foment del Treball
Nacional
Catalunya ha viscut tres grans vagues generals el darrer mig any: 3 d'octubre, 8 de novembre i 8
de març. La patronal Foment del Treball Nacional ha denunciat la vaga del 8 de novembre, convocada per la
Intersindical-CSC, i es corre el risc que la sentència generi jurisprudència en contra del dret a vaga.
Davant d'aquest risc s'ha llençat la iniciativa
xdretavaga.cat
que pretén recollir els màxims suports en defensa d'aquest dret ara
amenaçat. Aquest procés judicial pot comportar una restricció del dret a
vaga, un dret legítim
de protesta reconegut en tots els ordenaments jurídics democràtics i
una eina fonamental pels treballadors i treballadores.
Amb aquesta iniciativa es pretén visualitzar el suport al dret fonamental a la vaga i explicar les
greus conseqüències que podria tenir per la majoria de la població una hipotètica sentència en contra d'aquest dret.
El judici en contra de la vaga general del 8 de novembre començarà el dimecres 25 d'abril al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i es convocarà una concentració a davant dels jutjats.
La jutgessa suspèn la declaració de Jordi Pesarrodona en
no veure delictes d’odi ni de resistència greu
Llegim a
VilaWeb que la jutgessa de Manresa (Bages) ha arxivat avui el cas
contra Jordi Pesarrodona, el pallasso i regidor de cultura de
l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) que estava essent
investigat per un presumpte
delicte d’odi i resistència a l’autoritat. De fet, Pesarrodona avui
estava citat a declarar, però la jutgessa ha decidit de suspendre la
declaració després d’escoltar el testimoni d’un tinent de la Guàrdia
Civil.
Unes 200 persones li han donat suport de camí als jutjats, ja que el
CDR de la Manresa havia fet una crida per trobar-se a tres quarts
de dotze del migdia a la plaça de Sant Domènec per anar caminant fins a
les dependències judicials.
L’advocat
de Pesarrodona, David Casellas, ha explicat a la sortida dels jutjats
que la intenció de
la magistrada és arxivar la causa per aquests dos delictes, malgrat que
ha demanat l’opinió per escrit de la Fiscalia i de la defensa abans de
fer la resolució definitiva. Casellas ha relatat que la declaració del
comandament de la Guàrdia Civil, que era el
responsable de l’operatiu a l’escola Joncadella de Sant Joan de
Vilatorrada --on es trobava Pesarrodona l’1-O--, ha estat “molt
contundent”, ja que “cap dels fets que constaven a l’atestat de la
Guàrdia Civil que
s’atribuïen a Pesarrodona se sostenien”.
Pesarrodona
es va fer molt conegut deu dies abans, el 20 de setembre, quan es va
posar dret, amb
un nas de pallasso, al costat d’un agent de la Guàrdia Civil que
custodiava la seu del Departament de Governació durant la macrooperació
policial en diversos edificis de la Generalitat de Catalunya.
Apareixen pintades nazis en el Casal Popular La Metxa de
Ripoll
Llegim en la premsa convencional comarcal que la façana del
Casal Popular La Metxa de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) va
patir pintades nazis la nit de divendres a dissabte. Abans de la
mitjanit hi van dibuixar creus gammades i cèltiques tant a la plaça de
la Llibertat com
als carrers col·laterals dels Ases i Tallaferro.
A més de simbologia nazi, també hi van fer inscripcions amb frases com «Hael
Hitler». Diversos membres del Casal Popular La Metxa van
demanar a través de les xarxes socials que l'Ajuntament de Ripoll
condemni aquesta acció i esborri les pintades, tal com va fer fa un mes
amb unes que van
aparèixer signades amb el nom d'Arran. El regidor de l'àrea de
Serveis al Territori de l’Ajuntament, Joaquim Colomer, va respondre amb
la seva repulsa envers «qualsevol tipus de pintada que embruti les
parets i façanes
de la nostra població», alhora que convidava a
Arran Ripollès a denunciar-ho al ple que se celebrarà demà.
La nit de dissabte a diumenge les mateixes pintades van ser replicades amb senyals de prohibició
o directament ratllades.
Vilatans
de Ripoll van advertir de la presència de joves d'estètica neonazi pel
poble la tarda de
divendres. També es van fer algunes pintades en altres indrets de
Ripoll, com per exemple al passeig de la Farga Catalana o bé al municipi
de Campdevànol (Ripollès, comtat d’Osona).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada