Jornada 28 de la Primavera Catalana

Arxiven la causa a Olot contra el militant de la CUP que no va presentar-se a una mesa en unes eleccions del 2016. Se l'investigava per un delicte electoral però la jutgessa considera que "no hi ha elements suficients" per considerar que hi hagi infracció penal La CUP ja va enviar una circular el juny del 2015 on s'explicava a la seva militància que aquelles eleccions espanyoles eren d'un Estat "que no els representa", "opressor", i que per això "mai han volgut participar-hi".  

En tot moment des de la CUP s’ha defensat que els actes d’insubmissió electoral són actes de desobediència legítims, motiu pel qual reben amb satisfacció l’arxivament de la causa.  

Concentracions de suport a dos imputats gironins per la vaga general del 8-N. Convocades dues concentracions (dilluns 23 i dimecres 25 d'abril) en suport als dos imputats gironins.  

Més d'un miler de persones celebren la inauguració de la plaça 1 d'Octubre 2017 de Girona. Carles Puigdemont intervé en un missatge gravat.   

Diversos representats polítics, més d'un miler de persones i l'Ajuntament de Girona (d’acord amb l’aprovació de la moció plenària del 12 de febrer de 2018) han inaugurat aquest migdia la nova denominació de la plaça 1 d’Octubre de 2017.   

Manifestació de solidaritat amb els presos polítics a Perpinyà. La protesta s'esdevé l'endemà que el Consell va penjar una pancarta de solidaritat amb els presos polítics.   

Manifestació de solidaritat amb els presos polítics a Perpinyà. La protesta s'esdevé després que dijous el Consell Departamental va penjar una pancarta de solidaritat amb els presos polítics.   

Conferència - debat a Ceret: República Catalana, d’abril 1931 a abril 2018. Aquest acte s’ha celebrat aquesta tarda, al cinema Le Cérétan.
  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 21/04/2018  
Olot (La Garrotxa, comtat de Besalú).-  

L’Agència Catalana de Notícies informa que el Jutjat d'Instrucció Número 2 d'Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú) ha decidit arxivar la causa contra el militant de la CUP que el 26 de Juliol de 2016 no va presentar-se a la constitució de la mesa electoral, en motiu de les eleccions legislatives espanyoles. Hugo Alvira era president suplent a l'Escola d'Art, al barri vell d'Olot. 

La mesa es va constituir amb normalitat 

La jutgessa que instruïa la causa considera que "no hi ha elements suficients" com per entendre que hi ha un delicte penal, ja que la mesa es va constituir amb normalitat. La resolució assenyala que "no consta documentada la falta de constitució de la mesa electoral per l'absència del (suplent) investigat". Per això, considera, no es pot concloure que els fets siguin constitutius d'infracció penal. El delicte electoral comporta penes de fins a 1 any de presó o una multa de 6 a 24 mesos.

Hugo Alvira va haver de declarar davant de la jutgessa el març del 2017. Aquell dia va rebre el suport de prop d'una desena de militants de la CUP. Un dels qui el va acompanyar va ser Lluc Salellas, actual regidor de la CUP-Crida per Girona, i portaveu del grup municipal a l’Ajuntament gironí. 

Eleccions espanyoles, d'un Estat "que no els representa", "opressor", i que per això "mai han volgut participar-hi"  

Lluc Salellas aleshores va recordar que la CUP ja va enviar una circular el juny del 2015 on s'explicava als militants que aquelles eleccions espanyoles eren d'un Estat "que no els representa", que consideren "opressor" i que per això "mai han volgut participar-hi". De fet, aquest va ser l'argument que Alvira va esgrimir per no haver-s’hi presentat com a president suplent a la mesa electoral.

A les darreres eleccions al Congrés de los Diputats la CUP va fer una crida a no participar a la convocatòria electoral i a la desobediència. Seguint aquesta crida el militant Hugo Alvira, en aquell moment membre del Secretariat Nacional, va decidir no assistir a la convocatòria que tenia com a president suplent de la mesa electoral a la que havia estat assignat. Com a resultat d’aquest acte de desobediència el mes de març de 2017 Hugo Alvira va ser cridat a declarar imputat per un delicte electoral que podia suposar una multa de presó i una sanció econòmica. 

Actes de desobediència legítims 

En tot moment des de la CUP s’ha defensat que els actes d’insubmissió electoral són actes de desobediència legítims, motiu pel qual reben amb satisfacció l’arxivament de la causa.

Per la seva banda, la Federació Anarquista de Catalunya (FAC) el desembre de 2015 va editar un número monogràfic del seu òrgan de comunicació, Clau de Vota, titulat En clau de vot, on s’iniciava una campanya contra les eleccions (“No hem de deixar que ningú decideixi per nosaltres. Impliquem-nos, decidim, actuem”. Entre els articles publicats hi ha No caiguem en el parany electoral de l’Estat capitalista espanyol i la seva monarquia borbònica, a cura del grup Tramuntana Floreal.  

Convocades dues concentracions (dilluns 23 i dimecres 25 d'abril) en suport als dos imputats gironins  

La concentració setmanal que cada dilluns es realitza a Girona contra la repressió i per l'alliberament dels presos polítics en aquesta ocasió se centrarà en els dos membres de la CUP imputats pel tall de l'AP-7 de la vaga general del 8-N que estan citats a declarar als jutjats de Farners de la Selva (la Selva, comtat de Girona) el dimecres 25 d'abril. La concentració gironina comptarà amb parlaments d'un dels imputats, i també de la persona imputada pel tall de la via del TAV pel CDR i un representant de la Intersindical-CSC (central sindical denunciada per la patronal del Foment del Treball a causa de convocar legalment la vaga general del 8-N i que el 25 d'abril serà jutjada a Barcelona). També hi haurà l'actuació musical d'Emma Youth.

El dilluns 23 d'abril a les 20h a la plaça del Vi de Girona hi haurà aquesta primera concentració de suport als dos imputats que es repetirà amb motiu de la declaració el dimecres 25 d'abril a les 9 del matí davant dels jutjats de Farners de la Selva, on els imputats atendran els mitjans de comunicació abans d'entrar a declarar.
 

Mes d'un miler de persones celebren la inauguració de la plaça 1 d'Octubre 2017 de Girona  

"El que fem avui és un homenatge a la dignitat i el coratge dels gironins que van defensar amb el seu cos les urnes", així s'expressava l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en la inauguració de la plaça 1 d'Octubre de 2017, segons un despatx de  l'Agència Catalana de Notícies. Un espai que fins ara portava el nom de Constitució i que els grups municipals independentistes del Consistori gironí van decidir canviar, per recordar els fets que van passar el dia del referèndum d’autodeterminació. Tot plegat, en un ambient festiu en el que s'han fet multitud d'activitats com balls tradicionals, una cercavila, un concert i un vermut popular.

Un dels moments emotius ha estat quan Madrenas, acompanyada del vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, han descobert la placa que commemora l'1-O, just a sota de l'escultura de la nena gironina que va néixer el mateix dia de la Constitució, i que homenatjava l'antic nom de la plaça. Un escrit recorda la "brutal agressió" que va patir la ciutadania de Girona per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. "Aquesta placa vol deixar testimoni d'admiració, memòria i record del digne comportament del poble i el seu coratge", conclou. 

Puigdemont des d'Alemanya 

A l'acte ha parlat el president exiliat Carles Puigdemont, a través d'un missatge gravat. Puigdemont ha assenyalat que la plaça reconeix el que va passar l'1-O. "L'1 d'octubre vam mostrar a Europa com volem viure. En pau i decidint col·lectivament", ha reblat.

El president de Catalunya a l'exili i ex alcalde de la ciutat ha lamentat no poder assistir a l'acte, però espera poder visitar la ciutat "el més aviat possible". Finalment, ha acabat recordant que la voluntat dels gironins i catalans és viure "en comunió" amb "tots els pobles del món, començant amb els d'Espanya". Un discurs que ha estat molt aplaudit pels assistents que han corejat consignes com "Puigdemont, el nostre president".

Abans del discurs de Puigdemont, s'han fet diversos parlaments. La primera en pujar a l'escenari ha estat la representant de l'Associació de Veïns del Mercadal, Consol Vila, que ha recordat la història d'aquesta plaça. Vila ha mostrat el seu "orgull" de viure en un barri que té un espai anomenat 1 d'octubre de 2017.

Després ha estat el torn del president de la Federació de Veïns de Girona, Romà Monreal, que també s'ha felicitat per la decisió de l'Ajuntament.

Abans de la intervenció de Puigdemont i del tancament de l'acte per part de Marta Madrenas, també han parlat dues persones afectades de l'1-O. Un representant de les víctimes, en Carsten Truzettel, i la voluntària de l'Escola Bruguera, on la Policia Nacional espanyola va carregar, Marta Escuder.

La festa ha acabat amb un concert del grup Hora de Joglar, i un vermut popular a la mateixa plaça. Tot plegat ha coincidit amb una cercavila que ha culminat amb la Penjada del Tarlar a la Rambla de Girona. 

Cronologia d’un canvi  

Així diversos representats polítics (PDeCAT, CUP-Crida per Girona i ERC-MES), més d'un miler de persones  i l'Ajuntament de Girona (d’acord amb l’aprovació de la moció plenària del 12 de febrer de 2018) han rebatejat de forma oficial la plaça Constitució del 1978 de Girona amb el nom 1 d'Octubre de 2017.

Fa 5 mesos (un mes després de l'1 d'octubre de l’any passat) el portal llibertat.cat informava que unes persones desconegudes havien canviat el nom de la placa de la Constitució posant-hi un paper a sobre amb els text Plaça d'1 d'octubre (el mateix dia tres plaques del carrer gironí Isabel la Catòlica del barri de Vistalegre es van rebatejar popularment amb el nom de Sánchez i Cuixart).

Al febrer de 218 el nom 1 d’Octubre de 2017 es va fer oficial en un ple municipal on van votar a favor del canvi PDeCAT (9), ERC-MES (4) i CUP-Crida per Girona (4) i en contra PP (1), Ciutadans (2) i PSC (4). Un dia abans un centenar d'unionistes –encapçalats per membres del PSC, Ciutadans i PP, es va manifestar en contra del canvi de nom i el mateix dia del ple (12 de febrer) una multitud independentista (vigilada per 4 furgonetes dels Mossos d'Esquadra) va celebrar el canvi de nom a les portes de l'ajuntament, a la plaça del Vi.

La plaça avui rebatejada com a 1 d'Octubre de 2017 és al costat de la seu de la Subdelegació del Govern del Regne d’Espanya a Girona  (avinguda Jaume I) i anteriorment havia estat rebatejada popularment en diverses ocasions (sobretot en actes organitzats durant el dia de la Hispanitat --12 d’octubre-- per l'esquerra independentista) com a Plaça Ovidi Montllor. Alguns dels passos de vianants que hi ha per accedir a la plaça s'han transformat en grans estelades vermelles. 

Inauguració  

"La ciutat va mostrar la voluntat d'eliminar el nom de la Constitució que ja no ens representa" ha afirmat avui l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, en la inauguració de la plaça 1 d'Octubre de 2017 quan acompanyada del vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, ha descobert la placa que commemora l'1-O. Un placa que recorda la brutal agressió que va patir la ciutadania de Girona per part de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil.

Un cop descobrerta la placa els assistents han cantat Els Segadors i tot seguit han vist en una pantalla gegant un vídeo editat per la periodista Ester Bertran sobre les càrregues de la Policia Nacional espanyola al Col·legi Verd de Girona.

Després a l'escenari on hi havia la pantalla s'han fet diversos parlaments. El primer, el de la presidenta de l'Associació de Veïns del Mercadal, Consol Vila, que ha recordat la història de la plaça. Després ha parlat el president de la Federació de Veïns de Girona, Romà Monreal, que com Vila s'ha felicitat per la decisió de l'Ajuntament. També han pujat a l'escenari diversos representants de les víctimes de les càrregues. Entre ells Carsten Truzettel (pare del Col·legi Verd originari de l'Estat alemany d'Schelling-Wolstein) i Marta Escuder, voluntària a l'Escola Bruguera. L'acte l'ha tancat un missatge gravat del president de la Generalitat i ex alcalde de Girona Carles Puigdemont, que ha afirmat que espera poder visitar la ciutat "el més aviat possible". Un discurs que ha estat molt aplaudit per l’assistència (entre la que hi havia regidors, alcaldes i ex diputats gironins de la CUP-CC) que ha corejat consignes com "Puigdemont, el nostre president".

Manifestació de solidaritat amb els presos polítics a Perpinyà  

Centenars de persones, segons el diari rossellonès L’Indépendant, s’han concentrat avui a la plaça Aragó de Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló) per denunciar la repressió contra l’independentisme i per demanar l’alliberament dels presos polítics. Durant la protesta s’han penjat llaços grocs.

La manifestació s’esdevé després que dijous la principal institució oficial de la Catalunya Nord, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, presidida per  Hermeline Malherbe (Partit Socialista), va fer instal·lar en la seva façana una gran pancarta envoltada de dos llaços grocs a cada banda en suport dels presos polítics catalans a l’Estat espanyol. S’hi pot llegir, en francès i català, “pel respecte de les llibertats i els drets fonamentals”.

En un comunicat, el Consell Departamental explica que “atesa la mobilització dels càrrecs electes de la majoria departamental pel retorn al diàleg a Catalunya, hem instal·lat una pancarta demanant el respecte dels drets fonamentals i dos llaços grocs --símbols de la indignació suscitada per l’empresonament de responsables associatius i polítics-- a la seu del Govern departamental”.

Aquest edifici cèntric de Perpinyà, vora el Castellet, és al costat de la Prefectura dels Pirineus Orientals, la representació de l’Estat francès a la Catalunya Nord.

La presidenta Malherbe també ha cridat tots els càrrecs electes de la Catalunya Nord a participar aquest dissabte l‘‘enllaçada’ de Perpinyà, organitzada pels Comitès de Solidaritat Catalana i que s’ha realitzat a partir de dos quarts de 10 a la cèntrica plaça Aragó de la ciutat.

Conferència - debat a Ceret: República Catalana, d’abril 1931 a abril 2018  Diverses associacions nord-catalanes com  l’Assemblea Nacional Catalana, Candidatura d’Unitat Popular, Comitè de Defensa de la República Vallespir-Alberes, Comitè Solidaritat Catalana, Esquerra Republicana de Catalunya, Europe Ecologie Les Verts, Jeunes Communistes 66, Joventuts d’Esquerra Republicana, Nouveau Parti Anticapitaliste, Parti Communiste Français, i Unitat Catalana s’han aplegat aquesta tarda a Ceret (Vallespir, comtat de Vallespir) per celebrar la conferència - debat República Catalana, d’abril 1931 a abril 2018. 

L’acte s’ha celebrat al Cinema Le Cérétan, que es troba al l’avinguda Georges Clemenceau núm. 13 de Ceret. A les 15:30h s’ha fet una ofrena floral a la font Picasso; a les 16:00h, la conferència - debat al Cinema Le Cérétan, amb intervencions del figuerenc Enric Pujol, historiador a la Universitat Autònoma de Barcelona, la d’una representació de l’ANC, de Joan Tardà, diputat ERC a les Corts de Madrid, de Gérard Onesta, vicepresident de la Regió Occitània i antic diputat europeu pes EELV, un observador internacional al referèndum de l’1-0, Anna Surra, refugiada d’Uruguai a Bèlgica i a França i diputada d’ERC a les Corts de Madrid, Pere Bosch, historiador i  periodista, amb la presentació de la nova revista La República.