Els Mossos d’Esquadra detenen sis membres dels
CDR al Maresme i a Solsona per la concentració el 30 de gener al
Parlament de Catalunya. Acusats de desordres i d'atemptat contra
l'autoritat.
Convoquen concentracions de suport als
CDR i contra les detencions aquest vespre. A les vuit del vespre a
Barcelona, Girona, Figueres, Tarragona, Lleida,Solsona i altres ciutats.
Escàndol a la sala de premsa de Brussel·les per les acusacions de terrorisme als
CDR. Margaritis Schinas evita de pronunciar-se sobre els fets, tot i la insistència de diversos periodistes.
JxCat,
ERC i la CUP denuncien conjuntament la persecució dels
CDR per part de l’Estat espanyol.
Preparen una resolució conjunta perquè l'aprovi el Parlament de Catalunya.
Mobilitzacions ahir a la rodalia de l’Auditori
de Barcelona per la visita de Felipe VI i Pablo Llarena.
Una manifestació convocada pel
CDR ha reunit centenars de persones, que no han pogut acostar-se a l'edifici. Estudiants de l'ESMUC han fet una asseguda a la porta.
El
ple municipal de Girona retreu a Veray la moció contra Madrenas. Tots
els grups municipals critiquen la presentació
del text, que rep el suport només dels tres regidors de Cs i el PP.
Tens intercanvi d’acusacions entre Veray i Madrenas, que escalfa
l’ambient també entre el públic.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/04/2018
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Segons informa VilaWeb avui al matí la Guàrdia Civil ha fet una operació contra els
CDR al Baix Llobregat. Preveuen dues detencions, una de les quals és una dona, membre del
CDR de Viladecans (Baix Llobregat), que acusen de rebel·lió i terrorisme i que serà traslladada a l’Audiència Nacional
espanyola.
La Guàrdia Civil ha activat avui un operatiu contra els
Comitès de Defensa de la República (CDR), després de la intensa
campanya de criminalització per part dels mitjans i els partits
espanyols. Segons fonts policíaques, es preveu que hi haurà dues
detencions, un home a Esplugues de Llobregat i una
dona a Viladecans, acusats de rebel·lió i “terrorisme”. Segons la Guàrdia Civil, la dona ja estat detinguda. La consideren ‘coordinadora’ d’un
CDR. Ara serà traslladada a Madrid i lliurada a l’Audiència Nacional espanyola.
| Escorcoll a Esplugues de Llobregat. |
A Esplugues de Llobregat hi ha hagut un escorcoll de la Guàrdia Civil en un domicili situat al carrer de Lluís Millet.
La Guàrdia Civil no descarta de fer més detencions arran dels talls de carretera i obertura de peatges d’aquestes darreres
setmanes. L’operatiu el dirigeix el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional espanyola i es duu a terme pocs dies després de la investigació que va obrir la Fiscalia contra els
CDR.
El ministre d’Interior espanyol, José Ignacio Zoido, ha parlat de l’operació de la Guàrdia Civil. “És veritat que les
imputacions que els fan són per rebel·lió i terrorisme. Els CDR són els que van començar a fer accions violentes ja abans de l’1 d’octubre i durant l’1 d’octubre”. Ha dit que els
CDR són com els “comitès cubans”, és a dir, “estructures
horitzontals” i no gaire jeràrquiques. Això, segons ell, els permet de
“penetrar amb facilitat entre els joves i el territori”-
Solidaritat i concentracions de rebuig
Els
CDR han respost a l’operatiu amb un piulet a Twitter on
denuncien la repressió. “La solidaritat, la nostra millor arma!”, diuen.
A més, acompanyen la piulada d’una imatge d’una mà fent el signe de la
pau, on es pot llegir: ‘Jo
sóc CDR’. A més, han convocat una concentració de rebuig a la repressió a la plaça de Sant Jaume de Barcelona a les vuit del vespre.
Ara la Guàrdia Civil cerca un veí d’Esplugues de Llobregat per la seva activitat amb els
CDR i que no es trobava en el seu domicili quan els agents hi ha
entrat a primera hora del matí per a detenir-lo, segons que informa la
Fiscalia de l’Audiència Nacional en un comunicat. L’ordre de l’Audiència Nacional
anava dirigida contra aquest home i una dona de Viladecans,
investigats perquè “haurien desenvolupat activitats de direcció i
coordinació en els actes de sabotatge duts a terme durant la setmana
santa de forma coordinada pels denominats
CDR, concebuts per provocar un clima d’agitació social”, assenyala la nota de la
Fiscalia.
La dona, T. C., ha estat detinguda a Viladecans avui al matí pels suposats delictes de terrorisme i rebel·lió i serà
lliurada directament a l’Audiència Nacional espanyola, segons ha
confirmat la Guàrdia Civil. Li han decomissat una agenda externa, un
ordinador, un mòbil, una cartellera i documentació diversa d’un
aquarterament de la Guàrdia Civil de la demarcació
de Barcelona, segons fonts de l’Audiència Nacional. L’operació ha estat denominada
Cadera, en referència a les sigles
CDR, i no es descarten més detencions.
Abans de ser detinguda,
El Confidencial ha publicat un àudio en el qual, presumptament, s’hi podia escoltar T. C. explicant quines vies es volien tallar.
Els Mossos d’Esquadra detenen sis membres dels CDR al Maresme i a Solsona
D’altra banda, també avui al matí els Mossos d’Esquadra han detingut sis membres dels
CDR de Malgrat de Mar i Arenys de Munt, a l’Alt Maresme, i
Òrrius, al Baix Maresme, i Solsona, al Solsonès, segons que ha informat
el cos policíac a
VilaWeb. Els acusen de desordres públics i atemptat contra
l’autoritat per la concentració del 30 de gener a la tarda al parc de la
Ciutadella, davant el Parlament de Catalunya, quan es va suspendre el
ple d’investidura de Carles Puigdemont.
Tots ells han estat alliberats a les 13 hores a l’espera que pròximament siguin citats pel jutge.
Dos dels detinguts són militants de l’associació
La Forja, de l’Alt Maresme. Una portaveu ha informat a
VilaWeb que els Mossos els havien anat a detenir a casa seva a les
vuit i a les nou del matí, respectivament. Tots dos havien estat
identificats durant la concentració del 30 de gener.
Un dels detinguts és fill de l’ex-alcalde d’Arenys de Munt Carles Móra, un dels impulsors de la consulta ciutadana
sobre la independència del setembre del 2009.
Convoquen concentracions de suport als CDR i contra les detencions a les 8 del vespre
Els
Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat avui a les
vuit del vespre concentracions de protesta per les detencions de
diversos membres per part de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra.
Aquest matí, han detingut una dona, a qui
acusen de ser “coordinadora” del CDR de Viladecans i li imputen
delictes de rebel·lió i terrorisme, i sis persones més, acusades
d’atemptat a agents de l’autoritat i desordres públics per la
concentració davant el Parlament de Catalunya del
30 de gener.
Les
concentracions es faran a la plaça de Sant Jaume, Barcelona; la plaça
de la Pau, a Lleida (Segrià); a la plaça
del Vi, a Girona (Gironès); a Figueres (Alt Empordà); davant l’Estàtua
dels Despullats, a Tarragona (Tarragonès) i altres ciutats. També hi ha
una convocatòria davant l’ajuntament de Solsona (Solsonès), d’on és veí
un dels arrestats.
Escàndol a la sala de premsa de Brussel·les per les acusacions de terrorisme als CDR
El portaveu de la
Comissió Europea (CE), Margaritis Schinas, ha evitat de valorar les detencions a membres dels
Comitès de Defensa de la República (CDR) en l’operació de la Guàrdia Civil. Preguntat sobre si la
CE considera que les acusacions de rebel·lió i terrorisme són
proporcionades, Schinas ha rebutjat de comentar-ho al·legant que
desconeixia els fets i que”‘fos com fos” eren processos judicials oberts
en un Estat membre i que, per tant, no entraven
en les seves competències.
Arran de la insistència dels periodistes, que han demanat quatre vegades què opinava la
Comissió Europea del fet que s’acusi els CDR de terrorisme, Schinas ha dit: “La
CE pot tenir una opinió en molts temes, però tenim dret a fer-ho quan són àrees en les quals la Unió Europea té competències”.
Un
corresponsal italià ha retret al portaveu que, per exemple, es demani a
Turquia que no faci ús de l’acusació de
terrorisme per fets que no ho són i que, en canvi, no entri a valorar
acusacions “similars” al Regne d’Espanya. “Es fa servir l’acusació de
terrorisme per coses que no hi tenen res a veure, però la CE diu que no
té ni opinió ni competències”, ha lamentat el
periodista italià. “No puc dir res més, si em demaneu d’avaluar el
sistema judicial espanyol, puc dir que l’última vegada que vam
comprovar-ho Espanya era una democràcia”, li ha respost Schinas.
JxCat, ERC i la CUP denuncien conjuntament la persecució dels CDR per part de l’Estat espanyol
JxCat,
ERC i la CUP han comparegut avui conjuntament a expressar el suport als
Comitès de Defensa de la República (CDR) i en protesta per l’operació de la Guàrdia Civil que ha tingut, de moment, un detingut.
Francesc de Dalmases, Ruben Wagenberg i Natàlia Sánchez han denunciat així una “campanya de persecució” contra els
CDR i contra el moviment independentista, i han carregat contra
l’Estat espanyol per haver “banalitzat el terrorisme”, pel fet
d’haver-hi una acusació en aquest sentit per unes protestes,
manifestacions i talls de carreteres.
Les tres formacions han anunciat que negocien una proposta de resolució que presentaran al Parlament de Catalunya perquè
el ple mostri suport als CDR i les manifestacions pacífiques i
denunciï la criminalització del moviment independentista. “L’estat
demostra que té “una democràcia malalta”.
Mobilitzacions ahir a la rodalia de l’Auditori de Barcelona per la visita de Felipe VI i Pablo Llarena
Prop de tres-centes persones convocades pels
CDR es van manifestat ahir des de tres quarts de dotze del migdia
al carrer Marina i l’avinguda Meridiana de Barcelona en protesta per la
visita del rei espanyol Felipe VI, que al migdia lliurava els despatxos
a les noves promocions de jutges
a l’Auditori. A més del Borbó, a l’acte hi havia Pablo Llarena, magistrat del
Tribunal Suprem (TS) que instrueix la causa contra els polítics independentistes; Carlos Lesmes, president del
TS i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i Jesús Maria Barrientos, president del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Els
integrants dels CDR es van concentrar al voltant de les onze, prop del
pont de Marina, i es van manifestar per
aquests carrers cridant càntics com ara ‘Puigdemont, el nostre
president’ o els ‘carrers seran sempre nostres’, sense que el trànsit
acabés del tot tallat. Després, es van manifestar per l’avinguda
Meridiana, mentre un dispositiu de la Guàrdia Urbana n’anava
seguint els moviments i interrompia el trànsit de manera molt puntual.
Protesta d’alumnes de l’ESMUC
A
primera hora del matí, els estudiants s’havien trobat un control dels
Mossos, que els van registrar les motxilles
i bosses abans que accedissin a les instal·lacions, segons va explicar a
l’Agència Catalana de Notícies Roger Santacana, membre del
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i alumne de l’ESMUC.
“Hem decidit organitzar una concentració de rebuig a això [control
policial] i a la visita del rei espanyol a Barcelona i ha estat tot un
èxit, ha baixat
molta gent de l’escola”, va ressaltar Santacana.
Aleshores, les dues-centes persones que s’havien reunit per participar a la protesta es van trobat un cordó policial
que els impedia el pas: “No ens deixaven sortir del cordó i ens han dit que ens farien fora.
Hem decidit resistir, ens hem assegut i hem posat música amb altaveus”.
Segons
va relatar Santacana, els Mossos d’Esquadra van trere un per un els
estudiants en la seguda, en van identificat alguns i van patir “alguna
petita lesió”.
El ple municipal de Girona retreu a Veray la moció contra Madrenas
Tots els grups municipals van retreure ahir al vespre a la regidora del
PP, Concepció Veray, que hagués dut al ple de l’Ajuntament una
moció per demanar la reprovació i dimissió de l’alcaldessa de Girona,
Marta Madrenas. Fins i tot
Ciutadans va criticar que ho demanés sense plantejar cap substitut. Des del
PSC i la CUP-Crida per Girona se li va recordar que
l’instrument que pertocaria seria una moció de censura, però que per a
això caldria tenir suports. Per aquest motiu tant des de la CUP-Crida
per Girona com des d’ERC-MES
es va veure la proposta com una “acció propagandística” per “aconseguir
el titular”. També Madrenas va posar en dubte quin era l’objectiu de la
moció, tot i que va agrair que “algú del
PP es dediqui a fer política i vegi que els conflictes polítics
s’han de resoldre políticament”. La moció va rebre, com era previsible,
el vot a favor només dels dos partits més minoritaris del ple municipal
gironí, el
PP (1 regidor) i Cs (2 regidors). El
PSC (quatre regidors) es va abstenir i els 18 regidors independentistes del ple (10 de
CiU, 4 d’ERC-MES i 4 de la CUP-Crida per Girona) van votar-hi en contra.
La
moció va portar tensió al ple, amb una picabaralla dialèctica entre
Veray i Madrenas, i també un cert ambient escalfat
entre el públic quan part dels assistents a la concentració a favor
dels presos polítics de cada dilluns van entrar al ple per donar suport a
l’alcaldessa. Quan Veray va insistir que rep missatges a
Twitter que l’amenacen i que li demanen que deixi la ciutat --poc
després que hagués defensat l’aplicació del 155 i que la democràcia “és
defensar les lleis, no incomplir-les”--, bona part del públic va
cridar-li: “Marxa!, fora!”.
Amenaces reals
Per
la seva banda, Madrenas va dir que ella també rep amenaces a les xarxes
socials, però que les preocupants són les
“reals”, ja que “els líders polítics i socials que defensen una opció
estan empresonats sense haver passat per un judici o són a l’exili”,
mentre que l’executiu espanyol del PP, “un dels governs més corruptes de
l’Europa actual”, té “un munt de sentències
fermes però ni un que vagi a la presó”. En aquest sentit, Madrenas va
recordar que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha
“amenaçat” de dur el seu discurs del 23 de març davant la Subdelegació
del Govern de l’Estat a la Fiscalia: “Amb
un relat dels fets tan ridícul i fals que faria riure si no fos tan
lamentable, perquè podria estar jugant amb la meva llibertat”.
Madrenas
va aprofitar el debat també per desmentir els rumors que la situen com a
possible candidata a la presidència
de la Generalitat: “Crec que governar Girona és la millor manera que
tinc a les mans per defensar no només la ciutat, sinó també el país. Em
sento orgullosa d’estar ajudant el procés des del càrrec que ocupo, i la
meva voluntat és fer-ho durant molts anys
més”.
Resta de grups
Des del PSC, Sílvia Paneque va opinar que l’actitud de Madrenas no és “sectària o de
hooligan” com diu el PP però sí que creu que hi ha hagut
“situacions innecessàries d’exclusió”. Així, va criticar que el 23 de
març l’alcaldessa parlés d’uns i altres, amb expressions com ara “la
nostra gent”, “som un poble”
i “no els ho perdonarem mai”, i va exigir-li una rectificació. Madrenas
va contestar-li que el procés és “per a tots” perquè no es discrimina
ningú en cap servei i que ella ho defensa perquè creu que “la
independència és la millor fórmula per a tots els ciutadans”.
Des d’ERC-MES,
Maria Mercè Roca va dir que la moció era “un memorial de greuges contra
l’alcaldessa”
i va recordar que “més de 6 de cada 10 gironins volen que el seu
alcalde sigui independentista”, segons les últimes eleccions. El cupaire
Lluc Salellas, per la seva banda, va dir que votarem un “no claríssim”
perquè la moció pretenia “criminalitzar” Madrenas
però va subratllar que tenen un model de ciutat totalment diferent.
Els grups
d'ERC-MES i la CUP-Crida per Girona van exhibir ahir una
pancarta a favor de l'alliberament dels polítics independentistes
presos. A l'inici del ple, la regidora del
PP, Concepció Veray, va demanar a l'alcaldessa, Marta Madrenas,
que la retirés, però aquesta s'hi va negar al·legant que respectava la
llibertat d'expressió. Durant el debat sobre la moció que demanava la
dimissió de Madrenas, alguns dels concentrats
que havien assistit a la concentració setmanal per l'alliberament dels
presos van situar-se a l'exterior del saló de plens per mostrar el seu
suport a Madrenas i xiular o cridar en contra de les paraules de Veray.
Espai Antiracista i pàrquings
El ple va aprovar per àmplia majoria una moció de suport als tres membres de
l’Espai Antiracista Salt - Girona que han estat encausats per delictes d’odi i associació il·lícita arran d’una denúncia d’un regidor de
Plataforma per Catalunya de Salt. El text, presentat per
ERC-MES i la CUP-Crida per Girona a instàncies de la mateixa entitat, va rebre el suport de
CiU i el PSC mentre que Cs i el
PP es van abstenir argumentant que era una tema que havia de dirimir la justícia.
El ple també va aprovar --amb els vots a favor de
CiU, ERC-MES, la CUP-Crida per Girona i
Cs-- reiniciar l’expedient per donar per resolt el contracte amb
Aparcaments Girona 2003 pels pàrquings subterranis d’Emili Grahit i
de la Devesa-Güell. Com en l’expedient obert ara fa un any --i del qual
ahir es va declarar la caducitat abans d’obrir el nou expedient--
l’argument principal és que l’adjudicatària no
va constituir la garantia definitiva, cosa que és motiu de rescissió
imperativa i automàtica, segons es va destacar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada