Divuitena jornada de la Primavera Catalana

La Guàrdia Civil respon amb detencions a la campanya de criminalització dels CDR. Són acusats de delictes de rebel·lió i “terrorisme”.   

Els Mossos d’Esquadra detenen sis membres dels CDR al Maresme i a Solsona per la concentració el 30 de gener al Parlament de Catalunya. Acusats de desordres i d'atemptat contra l'autoritat.  

Convoquen concentracions de suport als CDR i contra les detencions aquest vespre. A les vuit del vespre a Barcelona, Girona, Figueres, Tarragona, Lleida,Solsona i altres ciutats.  

Escàndol a la sala de premsa de Brussel·les per les acusacions de terrorisme als CDR. Margaritis Schinas evita de pronunciar-se sobre els fets, tot i la insistència de diversos periodistes.   

JxCat, ERC i la CUP denuncien conjuntament la persecució dels CDR per part de l’Estat espanyol. 

Preparen una resolució conjunta perquè l'aprovi el Parlament de Catalunya.   

Mobilitzacions ahir a la rodalia de l’Auditori de Barcelona per la visita de Felipe VI i Pablo Llarena.  

Una manifestació convocada pel CDR ha reunit centenars de persones, que no han pogut acostar-se a l'edifici. Estudiants de l'ESMUC han fet una asseguda a la porta.   

El ple municipal de Girona retreu a Veray la moció contra Madrenas. Tots els grups municipals critiquen la presentació del text, que rep el suport només dels tres regidors de Cs i el PP. Tens intercanvi d’acusacions entre Veray i Madrenas, que escalfa l’ambient també entre el públic.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/04/2018  

Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).- 

Segons informa VilaWeb avui al matí la Guàrdia Civil ha fet una operació contra els CDR al Baix Llobregat. Preveuen dues detencions, una de les quals és una dona, membre del CDR de Viladecans (Baix Llobregat), que acusen de rebel·lió i terrorisme i que serà traslladada a l’Audiència Nacional espanyola.

La Guàrdia Civil ha activat avui un operatiu contra els Comitès de Defensa de la República (CDR), després de la intensa campanya de criminalització per part dels mitjans i els partits espanyols. Segons fonts policíaques, es preveu que hi haurà dues detencions, un home a Esplugues de Llobregat i una dona a Viladecans, acusats de rebel·lió i “terrorisme”. Segons la Guàrdia Civil, la dona ja estat detinguda. La consideren ‘coordinadora’ d’un CDR. Ara serà traslladada a Madrid i lliurada a l’Audiència Nacional espanyola.

Escorcoll a Esplugues de Llobregat.

A Esplugues de Llobregat hi ha hagut un escorcoll de la Guàrdia Civil en un domicili situat al carrer de Lluís Millet.

La Guàrdia Civil no descarta de fer més detencions arran dels talls de carretera i obertura de peatges d’aquestes darreres setmanes. L’operatiu el dirigeix el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional espanyola i es duu a terme pocs dies després de la investigació que va obrir la Fiscalia contra els CDR.

El ministre d’Interior espanyol, José Ignacio Zoido, ha parlat de l’operació de la Guàrdia Civil. “És veritat que les imputacions que els fan són per rebel·lió i terrorisme. Els CDR són els que van començar a fer accions violentes ja abans de l’1 d’octubre i durant l’1 d’octubre”. Ha dit que els CDR són com els “comitès cubans”, és a dir, “estructures horitzontals” i no gaire jeràrquiques. Això, segons ell, els permet de “penetrar amb facilitat entre els joves i el territori”-

Solidaritat i concentracions de rebuig  

Els CDR han respost a l’operatiu amb un piulet a Twitter on denuncien la repressió. “La solidaritat, la nostra millor arma!”, diuen. A més, acompanyen la piulada d’una imatge d’una mà fent el signe de la pau, on es pot llegir: ‘Jo sóc CDR’. A més, han  convocat una concentració de rebuig a la repressió a la plaça de Sant Jaume de Barcelona a les vuit del vespre.

Ara la Guàrdia Civil cerca un veí d’Esplugues de Llobregat per la seva activitat amb els CDR i que no es trobava en el seu domicili quan els agents hi ha entrat a primera hora del matí per a detenir-lo, segons que informa la Fiscalia de l’Audiència Nacional en un comunicat. L’ordre de l’Audiència Nacional anava dirigida contra aquest home i una dona de Viladecans, investigats perquè “haurien desenvolupat activitats de direcció i coordinació en els actes de sabotatge duts a terme durant la setmana santa de forma coordinada pels denominats CDR, concebuts per provocar un clima d’agitació social”, assenyala la nota de la Fiscalia.

La dona, T. C., ha estat detinguda a Viladecans avui al matí pels suposats delictes de terrorisme i rebel·lió i serà lliurada directament a l’Audiència Nacional espanyola, segons ha confirmat la Guàrdia Civil. Li han decomissat una agenda externa, un ordinador, un mòbil, una cartellera i documentació diversa d’un aquarterament de la Guàrdia Civil de la demarcació de Barcelona, segons fonts de l’Audiència Nacional. L’operació ha estat denominada Cadera, en referència a les sigles CDR, i no es descarten més detencions.

Abans de ser detinguda, El Confidencial ha publicat un àudio en el qual, presumptament, s’hi podia escoltar T. C. explicant quines vies es volien tallar. 

Els Mossos d’Esquadra detenen sis membres dels CDR al Maresme i a Solsona 

D’altra banda, també avui al matí els Mossos d’Esquadra han detingut sis membres dels CDR de Malgrat de Mar i Arenys de Munt, a l’Alt Maresme, i Òrrius, al Baix Maresme, i Solsona, al Solsonès, segons que ha informat el cos policíac a VilaWeb. Els acusen de desordres públics i atemptat contra l’autoritat per la concentració del 30 de gener a la tarda al parc de la Ciutadella, davant el Parlament de Catalunya, quan es va suspendre el ple d’investidura de Carles Puigdemont.

Tots ells han estat alliberats a les 13 hores a l’espera que pròximament siguin citats pel jutge.

Dos dels detinguts són militants de l’associació La Forja, de l’Alt Maresme. Una portaveu ha informat a VilaWeb que els Mossos els havien anat a detenir a casa seva a les vuit i a les nou del matí, respectivament. Tots dos havien estat identificats durant la concentració del 30 de gener.

Un dels detinguts és fill de l’ex-alcalde d’Arenys de Munt Carles Móra, un dels impulsors de la consulta ciutadana sobre la independència del setembre del 2009. 

Convoquen concentracions de suport als CDR i contra les detencions a les 8 del vespre 

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat avui a les vuit del vespre concentracions de protesta per les detencions de diversos membres per part de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. Aquest matí, han detingut una dona, a qui acusen de ser “coordinadora” del CDR de Viladecans i li imputen delictes de rebel·lió i terrorisme, i sis persones més, acusades d’atemptat a agents de l’autoritat i desordres públics per la concentració davant el Parlament de Catalunya del 30 de gener.

Les concentracions es faran a la plaça de Sant Jaume, Barcelona; la plaça de la Pau, a Lleida (Segrià); a la plaça del Vi, a Girona (Gironès); a Figueres (Alt Empordà); davant l’Estàtua dels Despullats, a Tarragona (Tarragonès) i altres ciutats. També hi ha una convocatòria davant l’ajuntament de Solsona (Solsonès), d’on és veí un dels arrestats. 

Escàndol a la sala de premsa de Brussel·les per les acusacions de terrorisme als CDR  

El portaveu de la Comissió Europea (CE), Margaritis Schinas, ha evitat de valorar les detencions a membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) en l’operació de la Guàrdia Civil. Preguntat sobre si la CE considera que les acusacions de rebel·lió i terrorisme són proporcionades, Schinas ha rebutjat de comentar-ho al·legant que desconeixia els fets i que”‘fos com fos” eren processos judicials oberts en un Estat membre i que, per tant, no entraven en les seves competències.

Arran de la insistència dels periodistes, que han demanat quatre vegades què opinava la Comissió Europea del fet que s’acusi els CDR de terrorisme, Schinas ha dit: “La CE pot tenir una opinió en molts temes, però tenim dret a fer-ho quan són àrees en les quals la Unió Europea té competències”.

Un corresponsal italià ha retret al portaveu que, per exemple, es demani a Turquia que no faci ús de l’acusació de terrorisme per fets que no ho són i que, en canvi, no entri a valorar acusacions “similars” al Regne d’Espanya. “Es fa servir l’acusació de terrorisme per coses que no hi tenen res a veure, però la CE diu que no té ni opinió ni competències”, ha lamentat el periodista italià. “No puc dir res més, si em demaneu d’avaluar el sistema judicial espanyol, puc dir que l’última vegada que vam comprovar-ho Espanya era una democràcia”, li ha respost Schinas. 

JxCat, ERC i la CUP denuncien conjuntament la persecució dels CDR per part de l’Estat espanyol 

JxCat, ERC i la CUP han comparegut avui conjuntament a expressar el suport als Comitès de Defensa de la República (CDR) i en protesta per l’operació de la Guàrdia Civil que ha tingut, de moment, un detingut.

Francesc de Dalmases, Ruben Wagenberg i Natàlia Sánchez han denunciat així una “campanya de persecució” contra els CDR i contra el moviment independentista, i han carregat contra l’Estat espanyol per haver “banalitzat el terrorisme”, pel fet d’haver-hi una acusació en aquest sentit per unes protestes, manifestacions i talls de carreteres.

Les tres formacions han anunciat que negocien una proposta de resolució que presentaran al Parlament de Catalunya perquè el ple mostri suport als CDR i les manifestacions pacífiques i denunciï la criminalització del moviment independentista. “L’estat demostra que té “una democràcia malalta”.  

Mobilitzacions ahir a la rodalia de l’Auditori de Barcelona per la visita de Felipe VI i Pablo Llarena 

Prop de tres-centes persones convocades pels CDR es van manifestat ahir des de tres quarts de dotze del migdia al carrer Marina i l’avinguda Meridiana de Barcelona en protesta per la visita del rei espanyol Felipe VI, que al migdia lliurava els despatxos a les noves promocions de jutges a l’Auditori. A més del Borbó, a l’acte hi havia Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem (TS) que instrueix la causa contra els polítics independentistes; Carlos Lesmes, president del TS i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Els integrants dels CDR es van concentrar al voltant de les onze, prop del pont de Marina, i es van manifestar per aquests carrers cridant càntics com ara ‘Puigdemont, el nostre president’ o els ‘carrers seran sempre nostres’, sense que el trànsit acabés del tot tallat. Després, es van manifestar per l’avinguda Meridiana, mentre un dispositiu de la Guàrdia Urbana n’anava seguint els moviments i interrompia el trànsit de manera molt puntual. 

Protesta d’alumnes de l’ESMUC  

A primera hora del matí, els estudiants s’havien trobat un control dels Mossos, que els van registrar les motxilles i bosses abans que accedissin a les instal·lacions, segons va explicar a l’Agència Catalana de Notícies Roger Santacana, membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i alumne de l’ESMUC. “Hem decidit organitzar una concentració de rebuig a això [control policial] i a la visita del rei espanyol a Barcelona i ha estat tot un èxit, ha baixat molta gent de l’escola”, va ressaltar Santacana.

Aleshores, les dues-centes persones que s’havien reunit per participar a la protesta es van trobat un cordó policial que els impedia el pas: “No ens deixaven sortir del cordó i ens han dit que ens farien fora. Hem decidit resistir, ens hem assegut i hem posat música amb altaveus”. Segons va relatar Santacana, els Mossos d’Esquadra van trere un per un els estudiants en la seguda, en van identificat alguns i van patir “alguna petita lesió”. 

El ple municipal de Girona retreu a Veray la moció contra Madrenas 

Tots els grups municipals van retreure ahir al vespre a la regidora del PP, Concepció Veray, que hagués dut al ple de l’Ajuntament una moció per demanar la reprovació i dimissió de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Fins i tot Ciutadans va criticar que ho demanés sense plantejar cap substitut. Des del PSC i la CUP-Crida per Girona se li va recordar que l’instrument que pertocaria seria una moció de censura, però que per a això caldria tenir suports. Per aquest motiu tant des de la CUP-Crida per Girona com des d’ERC-MES es va veure la proposta com una “acció propagandística” per “aconseguir el titular”. També Madrenas va posar en dubte quin era l’objectiu de la moció, tot i que va agrair que “algú del PP es dediqui a fer política i vegi que els conflictes polítics s’han de resoldre políticament”. La moció va rebre, com era previsible, el vot a favor només dels dos partits més minoritaris del ple municipal gironí, el PP (1 regidor) i Cs (2 regidors). El PSC (quatre regidors) es va abstenir i els 18 regidors independentistes del ple (10 de CiU, 4 d’ERC-MES i 4 de la CUP-Crida per Girona) van votar-hi en contra.

La moció va portar tensió al ple, amb una picabaralla dialèctica entre Veray i Madrenas, i també un cert ambient escalfat entre el públic quan part dels assistents a la concentració a favor dels presos polítics de cada dilluns van entrar al ple per donar suport a l’alcaldessa. Quan Veray va insistir que rep missatges a Twitter que l’amenacen i que li demanen que deixi la ciutat --poc després que hagués defensat l’aplicació del 155 i que la democràcia “és defensar les lleis, no incomplir-les”--, bona part del públic va cridar-li: “Marxa!, fora!”. 

Amenaces reals  

Per la seva banda, Madrenas va dir que ella també rep amenaces a les xarxes socials, però que les preocupants són les “reals”, ja que “els líders polítics i socials que defensen una opció estan empresonats sense haver passat per un judici o són a l’exili”, mentre que l’executiu espanyol del PP, “un dels governs més corruptes de l’Europa actual”, té “un munt de sentències fermes però ni un que vagi a la presó”. En aquest sentit, Madrenas va recordar que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha “amenaçat” de dur el seu discurs del 23 de març davant la Subdelegació del Govern de l’Estat a la Fiscalia: “Amb un relat dels fets tan ridícul i fals que faria riure si no fos tan lamentable, perquè podria estar jugant amb la meva llibertat”.

Madrenas va aprofitar el debat també per desmentir els rumors que la situen com a possible candidata a la presidència de la Generalitat: “Crec que governar Girona és la millor manera que tinc a les mans per defensar no només la ciutat, sinó també el país. Em sento orgullosa d’estar ajudant el procés des del càrrec que ocupo, i la meva voluntat és fer-ho durant molts anys més”. 

Resta de grups  

Des del PSC, Sílvia Paneque va opinar que l’actitud de Madrenas no és “sectària o de hooligan” com diu el PP però sí que creu que hi ha hagut “situacions innecessàries d’exclusió”. Així, va criticar que el 23 de març l’alcaldessa parlés d’uns i altres, amb expressions com ara “la nostra gent”, “som un poble” i “no els ho perdonarem mai”, i va exigir-li una rectificació. Madrenas va contestar-li que el procés és “per a tots” perquè no es discrimina ningú en cap servei i que ella ho defensa perquè creu que “la independència és la millor fórmula per a tots els ciutadans”.

Des d’ERC-MES, Maria Mercè Roca va dir que la moció era “un memorial de greuges contra l’alcaldessa” i va recordar que “més de 6 de cada 10 gironins volen que el seu alcalde sigui independentista”, segons les últimes eleccions. El cupaire Lluc Salellas, per la seva banda, va dir que votarem un “no claríssim” perquè la moció pretenia “criminalitzar” Madrenas però va subratllar que tenen un model de ciutat totalment diferent.

Els grups d'ERC-MES i la CUP-Crida per Girona van exhibir ahir una pancarta a favor de l'alliberament dels polítics independentistes presos. A l'inici del ple, la regidora del PP, Concepció Veray, va demanar a l'alcaldessa, Marta Madrenas, que la retirés, però aquesta s'hi va negar al·legant que respectava la llibertat d'expressió. Durant el debat sobre la moció que demanava la dimissió de Madrenas, alguns dels concentrats que havien assistit a la concentració setmanal per l'alliberament dels presos van situar-se a l'exterior del saló de plens per mostrar el seu suport a Madrenas i xiular o cridar en contra de les paraules de Veray. 

Espai Antiracista i pàrquings 

El ple va aprovar per àmplia majoria una moció de suport als tres membres de l’Espai Antiracista Salt - Girona que han estat encausats per delictes d’odi i associació il·lícita arran d’una denúncia d’un regidor de Plataforma per Catalunya de Salt. El text, presentat per ERC-MES i la CUP-Crida per Girona a instàncies de la mateixa entitat, va rebre el suport de CiU i el PSC mentre que Cs i el PP es van abstenir argumentant que era una tema que havia de dirimir la justícia.

El ple també va aprovar --amb els vots a favor de CiU, ERC-MES, la CUP-Crida per Girona i Cs-- reiniciar l’expedient per donar per resolt el contracte amb Aparcaments Girona 2003 pels pàrquings subterranis d’Emili Grahit i de la Devesa-Güell. Com en l’expedient obert ara fa un any --i del qual ahir es va declarar la caducitat abans d’obrir el nou expedient-- l’argument principal és que l’adjudicatària no va constituir la garantia definitiva, cosa que és motiu de rescissió imperativa i automàtica, segons es va destacar.