Dinovena jornada de la Primavera Catalana

La Plaça del Vi durant la concentració de suport als CDRs.

Milers de persones es van concentrar a la Plaça del Vi per donar suport als CDR i mota gent davant l’ajuntament de Figueres, de Blanes, entre altres, com Vic, Olot, Palafrugell, Puigcerdà. Es reclama una "estratègia de confrontació unitària" contra l'Estat espanyol.  

Figueres també mobilitza una multitud en suport als membres dels CDR detinguts. La concentració es va fer a la plaça de l'ajuntament amb els lemes Som República i Tots Som CDR.   

 “Arbitrarietat i indefensió”: l’independentisme és perseguit ara per terrorisme. La reforma del Codi Penal espanyol del 2015, promoguda pel PP i el PSOE, manté la definició interpretativa de 'terrorisme' i aprofundeix la situació d'indefensió dels encausats.  

Trenta alcaldes i un senador de Catalunya Nord varen signar un manifest per tal de comprometre's a favor de la llibertat de premsa, d'opinió i per les llibertats civils.  

L'alcalde de Ripoll: ''Terrorisme és tenir coneixement d'es-Satti i no fer res''. Munell vol informació dels contactes amb l'imam abans de l'atemptat terrorista de Barcelona.   

Convoquen una concentració de protesta per la presència de l'Exèrcit a l'Expojove de Girona. El Ministeri de Defensa ha decidit participar-hi amb personal civil.  

El festival Ítaca, que ha programat una trentena de grups entre el maig i el juliol al Baix Empordà, convertirà la pujada al castell del Montgrí en una marxa groga per la llibertat.  

Josep Maria Matamala, investigat pel jutge. El magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea admet a tràmit la denúncia per encobriment.   

A Perpinyà, Costa-Gavras manifesta la seva preocupació sobre "la violència del poder central espanyol".  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/04/2018  

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Què volen aquesta gent, que truquen de matinada!!! El 1967, sota el règim franquista, el poeta Lluís Serrahima escrivia aquesta lletra per denunciar l'assassinat del jove activista de Madrid, Rafael Guijarro Moreno, de 23 anys i militant del FAR, per part de les forces policials. El 1968, Maria del Mar Bonet aprofità el poema per fer-ne una cançó. Una cançó que la censura del règim franquista prohibí cantar-la i que fos emesa per la ràdio. Ahir al matí les forces policials han tornat a trucar de matinada les portes de les cases, actuant sota les ordres de l'Audiència Nacional espanyola.

Llegim en la premsa convencional gironina el ressò de les protestes pels detinguts al crit de “Jo soc CDR”. Uns milers de persones es concentren en una desena de ciutats del país en suport als CDR. Prop de cinc-centes es van solidaritzar a Viladecans (Baix Llobregat) amb la seva veïna Tania Carrasco, detinguda i empresonada.

Uns quants milers de persones van protestar ahir al vespre en diferents places del país per l’ordre d’empresonament de dos activistes dels CDR de Viladecans i Esplugues de Llobregat dictada per l’Audiència Nacional espanyol i per la detenció de sis persones més a càrrec dels Mossos d’Esquadra. Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Mataró, Solsona, Blanes, Figueres, Viladecans, a Viladecans, Esplugues de Llobregat, Arenys de Mar, Bellpuig, Caldes de Montbui, Cardedeu, Cerdanyola, Cervera, les Franqueses de Voltregà, Granollers, Igualada, Manresa, Manlleu, Mataró, Olot, Palafrugell, Palma, Puigcerdà, Reus, Rubí, Sabadell, Sitges, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Vic,  Vilafranca del Penedès, Vilanova de la Geltrú, Terrassa, Badalona, Gramenet, Terrassa i altres ciutats van ser els punts de concentració a partir de les vuit del vespre.

A Barcelona, grups d’activistes dels CDR provinents de barris com ara Galvany, Sant Antoni, Sant Andreu, Clot o Nou Barris es van anar reunint a la plaça de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, fins a omplir-la amb crits diversos entre els quals destacaven els de: “Llibertat presos polítics” o “Puigdemont, el nostre president”. El lema principal, però, va ser aquest cop “Jo soc CDR”, una frase escrita en un full que aixecaven centenars de persones arreu de les concentracions. L’absència de parlaments, el predomini de cants i eslògans, la presència destacada de persones de mitjana edat i grans amb llaços grocs o la diversitat de pancartes demostrava la pluralitat i el difícil encasellament d’aquests comitès d’activistes que s’organitzen per barris i pobles. “La llibertat de Catalunya pot ser la llibertat de tothom”, deia una pancarta de la formació marxista Socialismo Libertario. “Jo soc la Tamara”, cridaven un grup de dones amb una pancarta que afirmava: “Hi som tots, per tu, per mi.”

Per la Tamara, detinguda i empresonada ahir, centenars de veïns seus es concentraven a Viladecans.

A Solsona (Solsonès), unes 150 persones es concentraven en suport del veí de Navès (Solsonès) detingut pels Mossos.

A la plaça del Vi de Girona, s’hi van concentrar un miler de persones. Durant l’acte, que va presidir una pancarta amb el lema “Aturar la repressió i organitzar la República”, es van llegir diferents manifestos, a càrrec del col·lectiu de joves La Forja, del CDR i de la Taula per la Democràcia. La representant del CDR va reclamar una “estratègia de confrontació unitària” contra l’Estat espanyol amb “la desobediència, la mobilització civil i la vaga general” com a principals eines. El president d’Òmnium Cultural Gironès, Sergi Font, va instar a la solidaritat de les forces i entitats sobiranistes tot recordant: “Hem treballat colze a colze l’1-O o quan ha calgut tallar autopistes.” Font va advertir que, tenint en compte les acusacions que els atribueixen, “demà podríem ser qualsevol de nosaltres”. Durant la protesta, que es va tancar sota una intensa pluja amb el cant d’Els Segadors, també es va criticar durament la justícia espanyola i les forces de seguretat, a les quals es va acusar d’actuar “amb total impunitat”.

A Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), unes 300 persones es van concentrar a la plaça de l’ajuntament.

A la concentració de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona), la portaveu de l’ANC al municipi, Mariona Bargalló, va assenyalar que cal continuar treballant sota els principis de la no-violència estricta.

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la gent es van concentrar ahir dimarts a les vuit del vespre a la plaça del Vi de Girona per donar suport als Comitès de Defensa de la República (CDR).

L'acte, on van acudir milers de persones segons ARIET.CAT, s'havia convocat després de la detenció per part de la Guàrdia Civil de Tamara Carrasco Garcia a Viladecans (Baix Llobregat) acusada dels delictes de rebel·lió i terrorisme i de sis persones més que els Mossos han detingut per les protestes davant del Parlament de Catalunya el 30 de gener. ‘Aturem la repressió. Organitzem la República’ deia la pancarta del Comitè de Defensa de la República Girona - Salt.

El manifest que es va llegir durant la concentració va reclamar una "estratègia de confrontació unitària" contra l'Estat espanyol amb "la desobediència, la mobilització civil i la vaga general" com a principals eines.

Durant la protesta, que va acabar sota la pluja, també han criticat durament la justícia espanyola. El president local d'Òmnium Cultural, Sergi Font, ha criticat que tenint en compte les acusacions que els atribueixen, "demà podríem ser qualsevol de nosaltres".

Entre els assistents, hi havia l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), el president de l'AMI, Josep Maria Cervera, i la parlamentària de Junts per Catalunya Gemma Geis. Les portaveus del CDR Girona - Salt i de La Forja van manifestat el seu compromís amb la desobediència i que l'objectiu és «República o República». També han intervingut el president d'Òmnium Cultural, Sergi Font, i una portaveu de Taula per la Democràcia. Tots han coincidit en què la justícia espanyola «no és ni justa, ni imparcial», de manera que Sergi Font ha alertat del risc que «demà podem ser qualsevol de nosaltres», en referència a les detencions que hi ha hagut des del setembre de l'any passat i fins el dia d'ahir. 

Per la vaga general 

El CDR Girona - Salt va destacar que la repressió cap el moviment independentista ha pujat «un nou graó» amb les detencions que s'han dut a terme ahir de membres dels CDR i ha denuncia que l'arrestada a Viladecans, a qui s'investiga pels presumptes delictes de terrorisme i rebel·lió, està «segrestada a Madrid». «L'única acció és guanyar la República des dels carrers», cosa que ha afirmat que s'havia d'aconseguir a través de la desobediència i de la vaga general.

Per La Forja, les detencions de membres del CDR són «l'enèssim atac de l'Estat espanyol contra les mobilitzacions, la democràcia i el poble català». Ha retret a l'esquerra espanyola que «ha restat silenciosa» davant d'aquests atacs i ha reafirmat que La Forja és una organització amb caràcter «desobedient i combativa».

Taula per la Democràcia ha insistit amb la nul·la justícia que se li hauria d'atribuir als que l'imparteixen al Regne d’Espanya. 

Figueres també mobilitza una multitud en suport als membres dels CDR detinguts 

En el marc solidari i contra la repressió estatalista espanyola de la mobilització catalana d’ahir molta gent es va aplegar a les vuit del vespre a la plaça de l’ajuntament de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).

Segons EMPORDA.INFO el Comitè de Defensa de la República de Figueres havia fet una crida a la mobilització pacífica ahir dimarts, al vespre, a la plaça de l'ajuntament de Figueres, que desenes de persones van secundar "per mostrar una vegada més el nostre rebuig a la repressió d'un estat que menteix i perverteix les lleis i el sistema judicial".

La protesta es va convocar en suport a les persones detingudes el mateix dimarts de suposats membres dels CDR. I un dels lemes més repetits, no només en la concentració al carrer sinó a través de les plataformes digitals, fou: ‘Tots som CDR’ #TotsSomCDR #JoSocCDR. També es va clamar: 

 "Som República".

Entitats i partits han utilitzat Twitter per donar visibilitat a la concentració, com ara CDR Figues, ANC Figueres, JERC Figueres, ERC Figueres, CUP Figueres i altres.  

“Arbitrarietat i indefensió”: l’independentisme és perseguit ara per terrorisme 

Segons publica VilaWeb la detenció d’una integrant del CDR de Viladecans, acusada de delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme, ha obert un nou front repressiu contra l’independentisme. El relat criminalitzador contra els CDR que han començat el PP, el PSOE i Ciutadans, amb la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació i de la fiscalia, ja ha originat les primeres detencions i encausaments per un delicte que fins ara encara no s’havia atribuït a cap persona vinculada al moviment independentista: el delicte de terrorisme.

No han servit de res les reivindicacions del pacifisme i el civisme amb què sempre han actuat les entitats, els partits i, ara, els CDR. El marc mental que s’ha construït per a imputar fets violents a l’independentisme ha acabat amb un primer encausament per terrorisme que obre una nova escletxa repressiva. El delicte de terrorisme també s’ha fet servir per a encausar els tres joves d’Altsasu (Sakana, merindad de Pamplona, Navarra), que ja acumulen 513 dies de presó provisional tot esperant un judici --que comença dilluns--, per haver-s’hi barallat amb uns guàrdies civils de paisà en un bar.

El periodista Pedro Vallín ha desgranat l’estratègia de l’estat espanyol en un fil de piulets. Tot prové de la reforma del codi penal espanyol del febrer del 2015, impulsada pel PP i el PSOE per perseguir el gihadisme --malgrat que els conservadors tenien majoria absoluta--, que convertia el concepte ‘terrorisme’ en una cosa ambigua, subjecta a la interpretació del dret que faci cadascun dels jutges dels tribunals espanyols. D’aquesta manera, uns “desordres públics” poden ser considerats  ‘terrorisme’, o delictes contra la Corona espanyola, o considerar que “obliguen els poders públics a fer un acte o a abstenir-se de fer-lo”.

El president de l’associació de juristes Drets, Sergi Blázquez, explica que la reforma del 2015 deixa un marge molt gran, obert i discrecional perquè els jutges interpretin el delicte de terrorisme. ‘Depèn del criteri del jutge instructor i dóna prerrogatives a la Guàrdia Civil i als jutges per a decidir sobre el tipus penal’, diu a VilaWeb. Blázquez indica que el codi penal hauria de delimitar els tipus penals per evitar aquest marge d’interpretació i la indefensió que això causa en els acusats.

En el cas de la noia de Viladecans, el jutge de l’Audiència espanyola pot imputar-li un presumpte delicte de terrorisme perquè també ho fa per rebel·lió i sedició. Els talls de l’autopista de setmana santa i l’aixecament de barreres de peatge que van fer els CDR són els “fets col·laterals” pels quals l’Audiència Nacional espanyola l’acusa de rebel·lió i sedició. ‘La llei antiterrorista causava una gran indefensió i era anticonstitucional. La reforma del codi penal també fa que els acusats estiguin sotmesos a una situació d’indefensió i d’arbitrarietat per part de la justícia’, denuncia Blázquez. 

El relat de la kale borroka 

Els últims dies, uns quants dirigents polítics espanyols han equiparat els CDR amb la kale borroka. A Euskal Herria, als detinguts per desordres públics els aplicaven la Llei Antiterrorista del Regne d’Espanya. Exactament la mateixa legislació que als membres d’ETA. És a dir, els acusen de terrorisme, de la mateixa manera que a un individu que pertany a una organització armada o que prepara un atemptat. 

Ahir mateix, l’Audiència Nacional espanyola va condemnar a dotze anys de presó els tres dirigents d’una cèl·lula gihadista desarticulada a Terrassa (Vallès Occidental) que preparava atacs a Catalunya i a vuit anys la resta d’integrants. En canvi, es demanen cinquanta anys de presó als joves d’Altsasu per una batussa amb guàrdies civils, un fet que eleven a una gravetat pitjor que la pertinença a una organització criminal que gestava un atemptat.

Ara, en el cas dels CDR, la intenció de l’Estat espanyol és vincular-ne les accions pacífiques a una violència que els tribunals espanyols han volgut imputar a l’independentisme català d’ençà dels escorcolls de la Guàrdia Civil als departaments de la Generalitat el 20 de setembre. Les acusacions de terrorisme són l’última fase d’aquesta estratègia de criminalització del moviment independentista.

Alguns juristes van posar-se les mans al cap quan es va saber la detenció de la integrant del CDR de Viladecans i la imputació d’un presumpte delicte de terrorisme. 

A Catalunya Nord el 4 d’abril trenta alcaldes i un senador varen signar un manifest per tal de comprometre's a favor de la llibertat de premsa, d'opinió i per les llibertats civils al Principat de Catalunya 

La repressió accelerada per part del govern del PP i la superestructura estatal supremacista espanyola està provocant un torrent de solidaritat envers la causa política catalana arreu d'Europa. Al conjunt dels Països Catalans s'està despertant una consciència política molt crítica. En relació amb això és important de saber que a Catalunya Nord el 4 d’abril trenta alcaldes i un senador varen signar un manifest per tal de comprometre's a favor de la llibertat de premsa, d'opinió i per les llibertats civils al Principat de Catalunya. A més, aquests representants polítics nord-catalans es van posicionar contra els mètodes repressius, in crecendo, del Govern espanyol contra el poble de Catalunya. És destacat que trenta alcaldes, de poblacions i ideologies divers, així com el senador François Calvet --ex alcalde del Soler (Rosselló, comtat de Rosselló)--, es mullen de debò a favor d'una democràcia plena a Catalunya sense interferències espanyolistes autoritàries. Fins i tot aquest grup de representats polítics de Catalunya Nord consideren que el silenci sepulcral de l'Estat francès i la Unió Europea envers la causa catalana --pacífica i democràtica-- és molt greu i irresponsable, segons tota la gent solidària d’arreu. 

L'alcalde de Ripoll: ''Terrorisme és tenir coneixement d'es-Satti i no fer res''  

Segons informa l'Agència Catalana de Notícies l’alcalde de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona), Jordi Munell, ha qualificat de "terrorisme" el fet que el Ministeri d'Interior "tingués coneixement i contacte amb la figura clau" d'Abdelbaki es-Satti --l'ex-imam considerat el cervell de l'atemptat terrorista de Barcelona-- i "no fer res". 

A més, Munell considera que comparar els CDR amb terrorisme "és una banalització intel·lectualment poc encertada" i ha aprofitat per demanar tota la informació dels contactes que van tenir els Serveis d'Intel·ligència espanyols amb es-Satti perquè "la ciutadania" de Ripoll constantment demana "què va passar i com va passar". De fet Munell ha considerat que fins que no tinguin tota la informació la ciutat de Ripoll no podrà "donar per tancat el procés de dol" fins tenir tota la informació. 

Concentració de protesta per la presència de l'Exèrcit a l'Expojove de Girona 

Diverses entitats gironines han convocat una concentració a les portes de Fira de Girona per protestar per la presència de l'Exèrcit a l'Expojove, que s'inaugurarà aquest dimecres. La Plataforma Girona Acull i la Coordinadora d'ONG Solidàries han organitzat la protesta, que es farà a la una del migdia, i demanen que s'hi sumin totes les entitats i persones que vulguin participar-hi. En un comunicat, asseguren que encara que no portin uniforme no els volen participant a la fira. "Reclutar joves per a l'Exèrcit no és una sortida laboral com qualsevol altra. Implica posar la força dels joves al servei de la coerció i la repressió, en guerres i intervencions militars", insisteixen. "La presència de l'Exèrcit a l'Expojove, amb uniforme o sense, implica un menyspreu total cap als representants de la ciutadania", afirmen. A més, afegeixen que "Fira de Girona té un codi ètic que exclou qualsevol ens que promogui la violència".

Malgrat l'oposició, el Ministeri de Defensa del Govern espanyol va confirmar la setmana passada que participaria a la mostra però que ho faria enviant-hi personal civil. La mesura donarà compliment a la interlocutòria judicial de mesures cautelars, que permetia la seva assistència a l'espai però mantenia el veto a l'ús de l'uniforme militar (basant-se en el codi ètic de la fira que prohibeix l'ús d'elements bèl·lics). Malgrat això, el Ministeri de Defensa ja va anunciar que recorreria la decisió judicial perquè considera que l'uniforme és un "dret i un deure" de les forces armades quan estan de servei.

Segons l'Agència Catalana de Notícies els responsables de l'estand de l'Exèrcit a l'Expojove de Girona han tapat els dibuixos amb la silueta de soldats armats que hi havia als laterals del mostrador. Un han quedat completament cobert amb dos cartells on s'anuncia una APP de les Forces Armades i la pàgina web de reclutament. L'altre l'han tapat parcialment amb un cartell que cobreix únicament l'arma del soldat, també amb un anunci del web del Ministeri de Defensa. La directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, assegura que la mesura l'han pres per iniciativa pròpia perquè el Patronat encara no ha pres cap decisió sobre si han incomplert el codi ètic de l'esdeveniment. 

Vint persones s'han concentrat davant de l'expositor militar 

La mesura s'ha adoptat just abans que una vintena de persones es concentressin davant de l'estand per protestar per la seva presència. El portaveu de la Plataforma Girona Acull, Ramon Puig, ha assegurat que encara que no vagin uniformats no volen que participin al saló perquè creuen que aquesta no és una sortida laboral adequada per als joves. 

El festival Ítaca, que ha programat una trentena de grups entre el maig i el juliol al Baix Empordà, convertirà la pujada al castell del Montgrí en una marxa groga per la llibertat 

Llegim en la premsa convencional comarcal que aquest estiu, el festival Ítaca (Cultura i acció a l’Empordà) deixarà de vendre pomes en qualitat d’entrades simbòliques com a protesta pel 21% d’IVA cultural, perquè ara aquest impost ha acabat reduït al 10%. “No és la situació idònia, perquè a la resta d’Europa és del 6 o del 8%, però almenys ha baixat, i per tant vendrem entrades normals”, va dir ahir Fran Arnau, director del festival i de Link Produccions, en la presentació de la sisena edició d’Ítaca, que va tenir lloc en un dels seus nous escenaris, el Museu d’Arqueologia de Catalunya - Ullastret, a Ullastret (Baix Empordà, comtat d’Empúries), on Roger Mas presentarà Parnàs el 7 de juliol i on ahir Mazoni va fer un primer tast musical a l’antiga ciutat ibèrica, amb una imponent vista de l’Empordanet de fons, cantant Sol i Part d’un tot, una cançó molt adient sobre “l’amor al paisatge”. “Estàvem condemnats a trobar-nos amb Ítaca, perquè compartim la mateixa filosofia i els mateixos valors”, va afegir-hi el director del MAC-Ullastret, Gabriel de Prado. 

El castell del Montgrí es tenyirà de groc en una marxa de reivindicació política 

Ítaca ha guanyat una petita batalla a l’IVA, però la lluita continua, i ara mateix no falten motius perquè sigui així. Per això, la ja tradicional pujada al castell del Montgrí (Torroella de Montgrí, Baix Ter, comtat d’Empúries), el 27 de maig, es convertirà en una marxa groga, organitzada en col·laboració amb l’ANC i Òmnium Cultural, a favor de la llibertat d’expressió i dels presos polítics. Dels 15 euros que costa el tiquet per gaudir del dinar i de les actuacions --encara per confirmar--, dos euros es destinaran a la caixa solidària amb els polítics catalans i els rapers condemnats a presó. L'entrada costarà quinze euros, dos dels quals aniran a la caixa de solidaritat per pagar els diferents processos judicials contra polítics i artistes com Pablo Hassel o Valtonyc, un altre dels artistes confirmats del festival. El nom del grup que actuarà a la fortalesa, però, encara és una incògnita.

Ítaca obrirà la seva programació més àmplia, que inclou una trentena d’actuacions, amb la xerrada que oferirà el 17 de maig a La Mercè de Girona l’escriptor Suso del Toro, dins del cicle Nous referents pel canvi social. El 18 de maig, la històrica Banda Trapera del Río actuarà a L’Alternativa de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona), amb PD Ivanote.

El divendres 1 de juny Carmen 113 oferirà un concert gratuït a la terrassa del bar L’Escola de la Pera (Baix Empordà, comtat de Girona), i l’endemà Mazoni i Enric Montefusco s’enfrontaran en una Batalla de galls, a la plaça de l’Església de Gualta (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries). El 8 de juny, Maria Arnal i Marcel Bagés actuaran al castell Gala Dalí de Púbol (la Pera, Baix Empordà, comtat de Girona), i el 9 de juny Blaumut tocarà al pati de Ca la Pruna de Pals (Baix Ter, Baix Empordà, comtat de Girona), amb el gironí David Mauricio.

El 15 de juny tindrà lloc al Teatre de Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona) la projecció del film La Haine, amb la música en directe dels britànics Asian Dub Foundation, i el dia 16 Maika Makovski i Brossa Quartet actuaran a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí. Per Sant Joan, al nou escenari de la plaça Gran de l’Estartit (Torroella de Mintgrí, Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) actuaran el dia 22 Txarango, Doctor Krápula, Valtonyc, Che Sudaka i DJ Karlixx, i el dia 23 ho faran Germà Negre, Koers, Ebri Knight, Pachawa Sound i Dj Gambeat Radio Bemba Sound System.

A la plaça del Castell de la Bisbal d’Empordà hi haurà, el 29 de juny, una nit del segell Bankrobber, amb El Petit de Cal Eril, Xarim Aresté i Fetus. La del 30 de juny serà la nit del ja clàssic Jazzpera, amb la Barcelona Jazz Orquestra. Albert Pla tancarà el festival el 8 de juliol, a l’escenari de les havaneres de Calella de Palafrugell (Palafrugell, Baix Empordà, comtat de Girona), amb “una superbanda molt especial, per recuperar en directe un dels seus discos mítics”, segons Arnau. 

Josep Maria Matamala, investigat pel jutge Diego de Egea  

Carles Puigdemont anava acompanyat per quatre persones quan va ser detingut a Alemanya procedent de Finlàndia. Tres d'elles ja han passat per dependències policials per declarar. L'únic que encara no ho ha fet és Josep Maria Matalala, l'empresari gironí i amic personal de l'expresident que l'acompanya des que va sortir del país eludint l'acció de la justícia. I sembla que ara podria arribar aviat el seu torn d'estar a obligat a comparèixer davant la justícia. El magistrat de l'Audiència Nacional Diego de Egea ha admés a tràmit la denuncia de la Fiscalia per un delicte d'encobriment contra els quatre, segons informa La Vanguardia.

Seria l'Audiència Nacional l'encarregada de tractar l'assumpte tractant-se de nacionals espanyols que cometen un suposat delicte a l'estranger. Els quatre acompanyants del viatge que el portava del seu periple a Finlàndia per internacionalitzar el procés fins a Bèlgica on ha declarat que volia entregar-se a les autoritats després que es reactivés l'Euroordre internacional de detenció contra ell emesa pel jutge Pablo Llarena.

Segons la fiscalia, l'euroordre contra Puigdemont i la resta de polítics perseguits es va activar quan es trobava a Finlàndia i llavors va decidir marxar cap a Finlàndia però va ser arrestat a Alemanya on ha va estar empresonat fins que es va dictar la llibertat condicional per no trobar indicis del delicte de rebel·lió pel qual el reclamaven al Regne d’Espanya.

En el vehicle viatjaven, a més d'en Jami Matamala dos conductors dels Mossos i el professor i amic de Puigdemont, Josep Lluis Alay Rodríguez. Aquests tres últims van quedar en llibertat després de negar-se a declarar davant dels Mossos a l'espera de que la Fiscalia decidís judicialitzar la seva conducta. Segons argumenta aquesta, els quatre coneixien l'existència de l'ordre de detenció però tot i així van decidir col·laborar en la "fugida" de Puigdemont i no el van entregar a les autoritats, conducta que la Fiscalia assumeix que podria indicar indicis d'encobriment.

A Perpinyà, Costa-Gavras manifesta la seva preocupació sobre "la violència del poder central espanyol"

Le realitzador va estat a Perpinyà (Rosselló, comtat de Rosselló) ahir en el Festival Confrontation. Invitat l’obertura la 54a edició del Festival Confrontation, Costa-Gavras  va respondre a unes preguntes del diari rossellonès L'Indépendant. És potser un dels cineastes que més parla sobre política i ha opinat sobre la situació de repressió que es viu al país.

"Al juliol de 2017 vaig rebre el Premi Internacional de Catalunya. Em vaig emocionar, perquè personalitats extraordinàries han rebut aquest premi. Vaig anar allà l'estiu passat. Vaig conèixer a Carles Puigdemont. Vaig visitar el Museu de Catalunya, que explica la història de diversos segles. He trobat en els seus discursos una veritable passió, amb un clar desig de sentir-se català. No he vist a tothom, però la situació és difícil avui en dia, especialment amb la violència del poder central espanyol", va afirmar el cineasta.