Segueix
la repressió de l’Espanya negra de sempre: el Govern del Regne porta
l'alcaldessa de Girona
a la Fiscalia. El delegat a Catalunya, Josep Enric Millo, l'acusa de
«fer una crida a la Revolució i a la mobilització de la gent».
El jutge delibera sobre la prohibició de l'Exèrcit a l'Expojove
de Girona. L'advocat de Fira de Girona assegura que les forces armades van incomplir el codi ètic.
Els
CDR aixequen les barreres d'un peatge. Es tracta d'una nova
mesura per demanar la llibertat dels polítics independentistes
processats.
La plaça de la repressió de l’1-0 a Aiguaviva canvia de nom. El poble, símbol de la brutalitat de
les càrregues policials, aprova batejar la plaça Constitucional com a plaça 1 d’Octubre. És el resultat d’un procés participatiu veïnal iniciat per l’Ajuntament.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 29/03/2018
Girona/Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim en la premsa
convencional gironina que amb aquests adjectius de partidista, ,
sectària, intolerant i intransigent va definir a l'alcaldessa de Girona
ahir el delegat del Govern espanyol al Principat de Catalunya, Enric
Millo, a la qual ha denunciat a la Fiscalia pel discurs
que va fer el passat divendres enfront la creixent repressió espanyola.
El delegat governatiu i veí de la ciutat de Girona va culpar Marta
Madrenas de no representar «tots els gironins» i la va acusar de «fer
una crida a la Revolució i a la mobilització de
la gent en contra dels principis de la convivència».
Per a Millo, aquestes declaracions van tenir com a conseqüència «que el mateix cap de setmana una
sèrie de persones ataquessin la façana de la
Subdelegació amb pintures, consignes i ultratges envers les dues
banderes: l'europea i l'espanyola», uns fets pels quals la Guàrdia Civil
ja ha obert diligències. «Una persona que es dediqui a calumniar no
representa a Girona, la ciutat no són les 50 persones
que estaven davant de la porta fent actes vandàlics», va assegurar,
afegint que «l'alcaldessa en lloc de defensar el bé comú representa
només una part».
Durant
aquesta mateixa roda de premsa, Millo també va aprofitar per emetre un
avís al president del
Parlament de Catalunya, Roger Torrent, el qual considera que «està
utilitzant el seu càrrec per fer proclames polítiques» i permetre «el
segrest de les institucions catalanes per part d'independentistes
radicals de la
CUP i els
CDRs». El delegat governatiu el va avisar que «si segueix els passos
de la seva antecessora al càrrec -Carme Forcadell- «ja sap com pot
acabar». En valoracions als esdeveniments i les protestes dels darrers
dies, el representant de l'Estat espanyol va felicitar
les actuacions dels Mossos d'Esquadra, i va assegurar que a Catalunya
«hi ha hagut un increment de la violència». Per Millo el trencament de
la
CUP amb la resta de forces independentistes n'és la causa principal.
Les reaccions a la notícia
Marta
Madrenas (PDeCAT), a través de les xarxes socials, va contestar «el
mateix dia en què debuto
al Parlament parlant sobre què entenem per normalitat democràtica,
Enric Millo anuncia que em porten a Fiscalia per fer un discurs en base a
un relat completament inventat».
També Sílvia Paneque (PSC) va reaccionar assegurant que «utilitzar la Fiscalia en aquest cas és empitjorar
més la situació».
L’Estat
portarà a la Fiscalia el discurs que l’alcaldessa de Girona, Marta
Madrenas, va realitzar
divendres al vespre durant la concentració a la capital gironina en
protesta contra l’empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Raül
Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. El delegat del Govern espanyol a
Catalunya, Enric Millo, va manifestar ahir des de
Girona que Madrenas va “instal·lar” una tarima davant la Subdelegació
gironina i “en un míting” va fer una “crida clara i concreta” a “la
revolució i a la mobilització de la gent en contra dels principis que
garanteixen la nostra convivència” mentre desplegava
“un atac contra l’estat de dret, contra la democràcia, contra el govern
d’Espanya i contra la independència del poder judicial”. Millo va
carregar de nou contra Madrenas i en va criticar “l’actitud sectària,
partidista i que ataca l’esperit de convivència”.
Va detallar que la Subdelegació del Govern espanyol ha fet un
informe complet dels fets i que la Guàrdia Civil ha obert diligències
que s’enviaran a la fiscalia. La denúncia inclou el discurs de Madrenas i
les pintades
a l’edifici. Millo vincula la crida “a l’atac” de l’alcaldessa a
“l’atac vandàlic” a l’edifici de la
Subdelegació del Govern de l’Estat diumenge, quan al matí un grup de joves de
La Forja va realitzar pintades de groc a la façana.
Marta Madrenas va qualificar el relat de Millo de “completament inventat”. Madrenas va reaccionar
a través de Twitter a l’anunci de portar el discurs de divendres
a la fiscalia. “El mateix dia que debuto al faristol del Parlament
parlant sobre què entenem Junts per Catalunya per normalitat
democràtica, Enric Millo
anuncia que em porten a la fiscalia per un discurs que basen en un
relat completament inventat”, piulava Madrenas.
La
portaveu del PSC al consistori gironí, Sílvia Paneque, en un comunicat,
va qualificar les paraules
de Madrenas d’ “irresponsables i inadequades” i considerava un “error”
que Millo utilitzés “la fiscalia”. Va apostar “per rebaixar el
conflicte”.
El jutge delibera sobre la prohibició de l'Exèrcit a l'Expojove
de Girona
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies a una banda, l'advocada de l'Estat, a l'altra,
el lletrat de Fira de Girona, i al mig el jutge que haurà de resoldre. La vista de mesures cautelars, que servirà per decidir si l'Exèrcit té estand a l'Expojove d'aquest
2018, i en quines condicions, s'ha celebrat aquest migdia.
L'advocada de l'Estat quasi no ha intervingut. Només ho ha fet per ratificar la petició de les tres
mesures cautelars que demana el Ministeri de Defensa. La primera, que les forces armades puguin participar al proper
Expojove (que tindrà lloc de l'11 al 14 d'abril). La segona, que
aquesta mateixa decisió es faci extensiva als tres anys de veto. I la
tercera, que la
Fundació Fira de Girona no pugui excloure la presència de soldats uniformats a l'estand.
El lletrat de
Fira de Girona, però, ha defensat durant tres quarts d'hora els arguments que han portat
Fira de Girona a sancionar l'Exèrcit i vetar-li la presència a
l'Expojove. Hors ha recordat que l'any passat, dies abans del certamen,
Fira de Girona i els responsables de les forces armades es van
intercanviar diversos
mails i cartes. Entre d'altres,
Fira de Girona va fer arribar el seu codi ètic a l'Exèrcit (on s'hi
recull el compromís de promoure "els valors de la pau i la
no-violència") i va fer-li saber que podien participar al certamen,
sempre i quan hi anessin sense uniforme. L'advocat també ha
recordat que, en aquest cas, s'està davant d'un contracte en què la
facultat de decidir-ne les condicions corresponia al
Comitè Executiu de Fira de Girona i no al Ministeri de Defensa.
Decisió "unilateral"
Xavier Hors ha recordat, però, que el dia en què va començar l'Expojove,
les forces armades van decidir "trencar aquest contracte" de manera
"unilateral", perquè van acabar vestint d'uniforme. L'advocat ha dit, a
més, que aquesta vulneració va ser "flagrant, clamorosa i patent". Entre
d'altres, perquè els militars van entrar al
certamen vestits de paisà i, un cop ja a l'estand, es van canviar de
roba i es van posar "uniformes de campanya". Hors ha dit que això va
degenerar en "aldarulls", perquè hi va haver protestes, i que es fessin
"pintades" a l'exterior del recinte en contra
de la presència de l'Exèrcit. A més, també ha recordat que les forces
armades podrien haver enviat personal civil a l'estand i que, en tot
cas, si bé dur uniforme és obligatori dins les instal·lacions militars,
"hi ha una ordre ministerial que permet la possibilitat
de decidir" si els membres de l'Exèrcit "vesteixen d'una o altra manera
quan són fora".
Només per a aquest 2018
L'advocat de
Fira de Girona també ha exposat que les mesures cautelars que sol·licita el
Ministeri de Defensa són desproporcionades, perquè en realitat es
refereixen "al fons de la demanda". Per això, ha sol·licitat al jutge
que la seva decisió "no tingui efectivitat per tres anys", sinó només
per a aquest
2018.
Al final de la vista, el titular del
Jutjat de Primera Instància Número 1 de Girona ha comunicat a les
parts que no marxaria de setmana santa "amb el viacrucis d'aquesta
resolució pendent de resoldre". Per això, ha dit que prendrà una decisió
avui mateix,
però que no la comunicarà a les parts fins al proper dia hàbil. És a
dir, dimarts a primera hora. La decisió, per tant, ja estarà presa --i
redactada-- en les properes hores. Però per conèixer-la, caldrà esperar
fins al 3 d'abril.
Els CDR aixequen les barreres d'un peatge
a Montblanc
A les 18:21 h el
Servei Català de Trànsit (SCT) ha informat que s'ha tallat la sortida 8 de l'autopista
AP-2, en terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà) ja que membres dels
CDR de la zona havien aixecat els peatges i convidaven els
vehicles a passar sense fer efectiu el pagament. Els responsables de la
infraestructura informen als conductors que com a alternativa poden
deixar la via per
les sortides 7 i 9.
Bloquejada la frontera a Puigcerdà
Tallada la frontera francesa a Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) aquesta tarda per part
del CDR.
La plaça de la repressió de l’1-0 a Aiguaviva canvia de nom
Llegim
en la premsa convencional gironina que l’endemà de la repressió
policial de l’1-O, a la plaça
Constitucional d’Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona), una pintada a
la paret la rebatejava com a plaça 1 d’Octubre. Els veïns expressaven
així la seva condemna per la brutal càrrega de la Guàrdia Civil, que
havia llançat gasos lacrimògens. El clam popular
s’ha formalitzat ara amb la publicació al
Butlletí Oficial de la Província (BOP) del canvi de nomenclàtor. A
punt d’expirar el termini d’al·legacions, l’alcalde, Joaquim Mateu,
explicava que en les pròximes setmanes es buscarà una data per realitzar
un acte públic per formalitzar el canvi de nom.
Consens veïnal
El
canvi de nom de la plaça era una idea que s’estava gestant al cap d’un
mes dels fets de l’1-O.
Es buscava, però, el consens veïnal, en especial dels residents de la
plaça. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Aiguaviva va iniciar un procés
participatiu mitjançant una enquesta popular. Es preguntava als 615
electors convocats, d’una població total de 763
veïns, si estaven d’acord a canviar el nom i, en cas afirmatiu, es
donaven tres opcions: plaça 1 d’Octubre, plaça La Llibertat i plaça La
República. Els 167 veïns que van votar (un 27% dels electors) van optar
majoritàriament per la plaça 1 d’Octubre (134
vots), seguida per La Llibertat (7) i La República (4). En canvi, 22
veïns van votar per mantenir el nom de plaça Constitucional. En el ple
del mes de febrer, el Consistori va aprovar per unanimitat iniciar el
canvi de nom. L’alcalde, Joaquim Mateu, va destacar
que, si bé no era la primera població que dedicava una plaça a l’1
d’Octubre, posava èmfasi en el fet que: “Més que ningú, els veïns
d’Aiguaviva hem de fer-ho pels fets lamentables que van succeir aquell
dia”.
Violència policial i solidaritat de la gent
Aiguaviva
simbolitza la brutalitat de l’1-O: els veïns defensaven la plaça on hi
ha l’ajuntament,
únic col·legi electoral, amb una fideuada popular. A l’hora de la
sobretaula, una quarantena d’agents de la Guàrdia Civil van irrompre per
tancar el local electoral però els veïns s’hi van resistir. A més dels
cops de porra van llançar gas pebre. Com a conseqüència,
deu persones han haver de ser ateses per irritacions. Entre els ferits
hi havia l’exrector de la
Universitat de Girona Pep Nadal a qui van colpejar fortament. La
solidaritat es va exemplificar massivament l’endemà quan unes 10.000
persones van omplir Aiguaviva. L’èxit de la convocatòria va col·lapsar
la carretera
de Santa Coloma de Farners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada