Novena jornada de la Primavera Catalana

Els CDR fan una crida a «no pagar peatges en l'operació tornada de Setmana Santa».  La crida ciutadana ha estat batejada com la «primera acció directa de desobediència civil massiva».   «Les carreteres catalanes estan més que amortitzades i els peatges només serveixen per pagar els vicis d'Abertis i de l'IBEX35. Aturem-ho!!!».  

Escudero acusa els CDR de ser una nova versió del comitès antifeixistes de 1936.  

A la façana de les instal·lacions del càmping Illa Mateua van aparèixer missatges i cartells recordant la presència policial i la repressió espanyola de l'1-O.  

Com a ressò de l’Espanya negra Tabàrnia es manifesta a Jafre d’Empordà contra el procés català i en suport a Albert Boadella.  

Els CDR claven 3.000 creus grogues a platges de l'Alt Empordà i la Catalunya del Nord per «la mort de les llibertats». El Port de la Selva, Argelers de Marenda i Cadaqués han estat les tres poblacions on s'ha fet la representació, que està previst que es reprodueixi a diverses poblacions de la Costa Brava.  

Mig miler de persones fan una marxa lenta d'Alp a Das per la llibertat dels presos polítics. El CDR Cerdanya afirma que el jutge Llarena "no és benvingut".  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/03/2018  

L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-  

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) fan una crida a la ciutadania a no pagar cap peatge a les autopistes en l'operació tornada de setmana santa: «No manaran a ningú si nosaltres no els obeïm», és el lema de la batejada com a «primera acció directa de desobediència civil massiva». «Durant aquesta #OperacióTornada de Setmana Santa, vinguis d'on vinguis, NO PAGUIS CAP PEATGE!!!», han assenyalat des de les xarxes socials dels diferents CDR aquest dissabte, 31 de març. Els Comitès de Defensa de la República han justificat aquesta crida a l'acció argumentant que «les carreteres catalanes estan més que amortitzades i els peatges només serveixen per pagar els vicis d'Abertis i de l'IBEX35. Aturem-ho!!!». 

Els CDR «no volen pagar» 

Han donat diferents opcions als conductors per dur a terme aquesta acció: «Cola't passant enganxat amb el cotxe del davant, manifesta la teva insubordinació amb la frase 'no vull pagar' o treu el Teletac», i han continuat afegint que «en cas que els CDR aixequin barreres...Passa».

Aquesta acció segueix la línia d'acció directa col·lectiva que es va dur a terme dijous passat quan es van aixecar les barreres durant dues hores a partir de les 17 hores del peatge de l'AP-2 a Montblanc, a la Conca de Barberà, coincidint amb el segon dia de l'operació sortida de setmana santa. Els concentrats van aixecar les barreres portant frases com «Avui és gratis» o «Benvinguts a la República Catalana». 

Desobediència per donar visibilitat 

Així doncs, amb aquesta acció, els CDR volen donar visibilitat a la protesta «contra la repressió espanyola, els empresonaments polítics, l'exili forçat, els cops de porra i el segrest judicial de la sobirania catalana». Qualifiquen aquesta acció com a «el millor que podem fer ara mateix davant de la situació que estem vivint», i conclouen que «hem de desobeir els carcellers del 155, no omplir el país de llaços grocs». 

Escudero acusa el CDR de ser una nova versió del comitès antifeixistes de 1936 

L’amic de José Bono (PSOE), segons diuen, i destacat militant del PSC a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada) Antonio Escudero, segon revela Diari de Girona, des de Bristol (Anglaterra) critica durament les accions que els CDRs estan duent a terme els darrers dies en carreteres i autopistes catalanes, per reclamar l'alliberament dels Jordis, els consellers i el president legítim de Catalunya que es troben en diverses presons espanyoles i la d’Alemanya, i assegura que els està perjudicant el calaix durant aquesta setmana santa, a més de no descartar que pugui també influir en les reserves hoteleres de la temporada d'estiu. Així, el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona va assegurar a Diari de Girona que «la imatge que s'està donant té repercussions molt serioses, jo soc a Bristol i la premsa va plena diàriament de tots aquests aldarulls, indubtablement això no ens beneficia». De fet, Escudero va indicar que ja en aquests moments el sector hoteler està notant l'impacte dels incidents: «a l'hostaleria ens està perjudicant moltíssim, el que passa és que la gent no ho diu, però la realitat és aquesta, i parlo amb informació de primera mà». El president dels hotelers va anar més enllà, i va manifestar que «es vergonyós i indignant que això estigui passant al segle XXI, sembla més aviat del 1936». «D'aquesta manera demostren la poca sensibilitat que tenen pel país i la seva gent. Poden defensar el que vulguin, no seré jo qui els digui que no ho facin, però això que se està fent és indignant, perjudica l'economia del país», va afegir el president dels hotelers de les comarques gironines.

Escudero va reblar, encara, ressaltant que «no aconseguiran absolutament res per aquets mitjans, els aconsello que es dediquin a treballar pel país, però no de aquesta manera que només portarà dolor i ruïna per a tots». 

A la façana de les instal·lacions del càmping Illa Mateua van aparèixer missatges i cartells recordant la presència policial i la repressió espanyola de l'1-O 

Segons el Diari de Girona el càmping Illa Mateua de Montgó, a l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries) va aparèixer ahir amb pintades contra l'establiment per allotjar alguns dels policies que van participar en l'operatiu del referèndum de l'1 d'octubre. A la façana hi havia missatges com «Ni oblit, ni perdó» o «Ets 155», aquesta pintada en referència a l’amo i antic regidor de CiU a l’Ajuntament escalenc, Martí Guillem Sureda. Segons el diari també van aparèixer cartells enganxats amb fotos de les càrregues, retalls de mitjans internacionals denunciant la violència policial, entre altres cartells enganxats a les parets del càmping o escampats pel terra. 

Un centenar d’elements unionistes marxen silenciosament pels carrers de Jafre d’Empordà encapçalats pel dramaturg de Tabàrnia 

Un centenar de membres del grup unionista Tabàrnia, segons el Diari de Girona s'han manifestat aquest migdia a Jafre d’Empordà (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) contra el procés català i en suport del seu autoproclamat líder suprem, el dramaturg Albert Boadella, que té residència en aquesta localitat baix empordanesa i ha aprofitat l’acte per denunciar que la seva propietat ha estat víctima “d’actes vandàlics els darrers anys”. La manifestació ha començat cap a un quart duna del migdia a la plaça Major, on s'hi ha aplegat gent provinent principalment de Barcelona. Entre els manifestants s’hi trobaven representants polítics del PP i Ciutadans com Concepció Veray o Jordi Cañas; l’actor i col·lega de Boadella Ramon Fontserè; i els impulsors del Grup de Periodistes Pi i Maragall: Arcadi Espada, Tomás Guasch i Sergio Fidalgo. Davant de l’ajuntament, ha estat la filla del dramaturg, Mariana Boadella, qui ha llegit un manifest en el qual ha relatat el canvi viscut al municipi en els darrers anys. Posteriorment, el seu pare ha criticat que fa anys vivien a Jafre d’Empordà amb «pau, tranquil·litat i una certa alegria de viure», però que d’uns anys cap aquí, ell i la seva família són tractats com a «enemics». «Volen eliminar qualsevol dissidència amb formes d’incitació a la violència, amb formes xenòfobes, que és la tradició del nacionalisme que ha provocat tants milions de morts en el segle passat i que segueix en aquesta mateixa línia», ha subratllat el comediant unionista.

L'Ajuntament havia fet pública una circular informat de les intencions d'aquest grup unionista i pregant "a tothom ser respectuosos, i evitar qualsevol acció en detriment del poble i dels participants" i demana respecte als assistents. "Demostrem una vegada més que som un poble ferm i pacífic". 

Els CDR claven 3.000 creus grogues a platges de l'Alt Empordà i la Catalunya del Nord per «la mort de les llibertats»  

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies les platges del Port de la Selva i  Cadaqués (Cap de Creus, Alt Empordà, comtat de Peralada) i Argelers de la Marenda (Rosselló, comtat de Rosselló) --on el febrer de 1939 es Govern francès va recloure milers de personers refugiades que fugien de l’exèrcit franquista-- han aparegut plenes de creus grogues aquest dissabte per denunciar la "manca de llibertats que pateix Catalunya". En concret, se n'han clavat 1.500 al Port de la Selva, 1.200 a Argelers de la Marenda i prop de 300 a Cadaqués.

Una de les persones que hi ha participat ha estat Blanca, que ha explicat que es volia  escenificar "la injustícia que s'està vivint a Catalunya". "És una manera molt gràfica de mostrar-ho aprofitant que és setmana santa", ha reblat. Les creus les han fet els mateixos veïns i veïnes tot portant escrit diferents missatges personals, com ara "llibertat", "justícia", "TV3 lliure" o "democràcia", entre molts altres.

L'acció s'ha fet aprofitant la nombrosa presència de turistes, a qui la representació ha agafat per sorpresa. Ida Andvad, una noruega que viu a Terrassa (Vallès Occidental), reconeix que no en sabia res i li ha semblat " molt impactat".

Es tracta d’una nova acció dels CDR's per denunciar l'empresonament del legítim Govern català i els Jordis. Aquest cop a diverses platges de l'Alt Empordà i al Rosselló.  Centenars de veïns i veïnes han clavat creus grogues a la sorra i han escrit missatges en solidaritat als "presos polítics" i en contra de l'actitud repressiva del Govern espanyol.

En total se n'han repartit 3.000 entre El Port de la Selva, Argelers de la Marenda i Cadaqués. La representació s'ha fet de forma coordinada entre les tres localitats i ha causat la sorpresa de bona part dels visitants que s'han acostat a passar les vacances de setmana santa. Una de les que ha volgut participar a l'acte al Port de la Selva ha estat Blanca, que considera "molt adient" haver-ho representat amb creus, i reconeix que molts turistes els pregunten sobre el significat de l'acte. "Hi ha molta gent que ens demana el perquè i quan els ho expliquem se sorprenen", comenta. Amb tot, deixa clar que es tracta d'una acció "completament pacífica" i que ningú els ha mostrat cap malestar. Al Port de la Selva han estat una cinquantena de veïns i veïnes els que s'han acostat. Molts d'ells són de localitats properes com Llançà (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada), Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) o Bàscara (Alt Empordà, comtat de Besalú). Un cop han clavat les 1.500 creus, han cridat lemes com "llibertat presos polítics" o "visca la República". Tot plegat ha deixat una imatge "sorprenent i impactant" de la platja alt-empordanesa. Ida Andvad, una noruega que fa anys que viu a Terrassa, ha explicat que troba "molt bé" que es facin actes d'aquest tipus perquè "ajuden a prendre consciència" del què està passant.

En un comunicat el CDRs han explicat que es tracta d'una denúncia per "la mort de les llibertats civils i dels drets polítics". "Ens mobilitzem per defensar els valors de la democràcia i la llibertat, i aconseguir un país més lliure, just, igualitari i solidari", expressa el text. Des de l'organització han revelat que les creus les han fet i pintat els mateixos veïns i veïnes que aquest dissabte han anat a clavar-les a les diferents platges. Un cop fixades a terra s'hi han escrit missatges com "llibertat", "via fora" o d'altres que recordaven als patriotes catalans empresonats o exiliats. 

Acte itinerant  

Segons han explicat fonts de l'organització a l'ACN la voluntat inicial era fer 8.000 creus i reproduir l'acte de manera simultània en diverses poblacions de la Costa Brava, però circumstàncies com la detenció de Carles Puigdemont va fer que s'avancés més del què estava previst.

Tot i això, els CDR's expliquen que l'objectiu és que la representació recorri diversos municipis del litoral gironí. De fet, està previst que els convocants retirin aquest mateix dissabte al vespre les creus, i que en els propers dies es clavin en altres localitats fins a recórrer tota la Costa Brava. 

Mig miler de persones fan una marxa lenta d'Alp a Das per la llibertat dels presos polítics  

Mig miler de persones han fet aquest divendres a la tarda una marxa lenta a través de la carretera C-162, entre Alp i Das (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya), per reclamar la llibertat dels "presos polítics". La gent ha respost a la crida del Comitè de Defensa de la República (CDR) Cerdanya, que al llarg de la setmana ja ha fet altres convocatòries per mostrar el rebuig per la detenció a Alemanya del president Carles Puigdemont i per l'empresonament de polítics independentistes catalans i els Jordis. Com en les altres ocasions, el CDR Cerdanya ha difós a través de les xarxes socials la protesta, aquesta vegada acompanyada d'un text en què es podia llegir que la marxa ha arribat a Das per demostrar, també, que el jutge Pablo Llarena "no és benvingut". En els últims dies hi ha hagut controvèrsia a l'entorn de si Llarena està o no empadronat en aquest poble de la Baixa Cerdanya. L'alcalde de Das, per exemple, afirmava fa uns dies que a l'Ajuntament no hi ha constància que el jutge hi tingui casa, malgrat que fa uns dies el col·lectiu Arran va fer unes pintades contràries al magistrat davant d'una finca que va motivar, també, un missatge de condemna del Consell General del Poder Judicial.