 |
| Notícia sobre Albert Doucet apareguda en el periòdic parisenc L'Humanité del 16 de maig de 1920. |
El setembre de 1931 envià 24 capses de llibres i fullets a Louis Vacaria a Puigcerdà, qui s'encarregaria de remetre-les a la
FAI, però totes les capses van ser retingudes per la duana a
l'estació de la Guingueta d'Ix, la qual demanava 4.000 pessetes de
taxes. Aleshores, la
FAI declinà pagar aquesta quantitat i renuncià a aquest fons.
Albert Doucet:
El 5 de març de 1891 neix a Tivier (Dordonya, Nova Aquitània, Occitània) l'anarquista
i sindicalista revolucionari Albert Doucet.
Obrer mecànic ajustador de professió, milità en la
Federació Anarquista (FA) a París (Illa de França). En 1920 era secretari de la
Joventut Sindicalista i vivia al carrer Albert de París. El 15 de
maig de 1920 va ser detingut a París, amb Henri Delécourt i Gabriel
Lattès, per aferrar el cartell «Aux
grévistes» en suport de la vaga dels ferroviaris, on s'exigia
l'amnistia general per les «víctimes del capitalisme», es feia apologia
del «gest coratjós» de Louis-Émile Cottin contra el president del
Consell de Ministres francès Georges Clemenceau
i recordava les víctimes del «Primer de Maig sagnant». Tots tres
es posaren en vaga de fam per exigir que el seu cas fos tractat com a
delicte polític i no de dret comú. Acusat de «provocació de militars a
la deserció»
per haver aferrat el citat cartell, va ser jutjat, amb Henri Delécourt,
Jean Laporte, Gabriel Lattès, Kléber Nadaud i Ernest Pételot, i
condemnat l'agost d'aquell any a sis mesos de presó.
En 1924 era membre del consell d'administració de la «Librairie
Sociale», amb Baudart, Digo, Guérin i Marcel Jouot, entre d'altres, i a partir de juliol amb Roger Goutière, Lyatey i Marcel Bonvalet.
Quan les eleccions legislatives de l'11 de maig de 1924, formà part amb Bonvalet, Bucco, Lattés,
Chassan i Villain, de la llista abstencionista («Llista Llibertària») presentada per la
Unió Anarquista (UA) al XIII Districte de París.
Durant el congrés de l'UA,
celebrat entre el 2 i el 3
de novembre de 1924, va ser nomenat membre del nou consell
d'administració d'aquesta organització. A començament dels anys trenta
vivia al número 6 del carrer Descartes del V Districte de París.
Després de la proclamació de la República espanyola, es va encarregar d'enviar a Catalunya el fons
de la llibreria de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola
(FGALE), la seu de la qual estava situada en un soterrani del carrer
Boyer del XX Districte de París. El setembre de 1931 envià 24 capses de
llibres i fullets a Louis Vacaria a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), qui
s'encarregaria de remetre-les a la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), però totes les capses van ser
retingudes per la duana a l'estació de la Guingueta d'Ix (Alta
Cerdanya), la qual demanava 4.000 pessetes de taxes. Aleshores, la
FAI --per manca de prou recursos econòmics-- declinà pagar aquesta quantitat i renuncià a aquest fons.
El 8 de febrer de 1932, mentre venia exemplars de
Le Libertaire al carrer, resultà ferit d'un cop de porra
al cap en un enfrontament multitudinari al Barri Llatí de París entre
estudiants d'extrema dreta i d'extrema esquerra.
Desconeixem la data i lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada