MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 3 de març de 1911 neix a Canfranc l'anarcosindicalista Antonio Escartín

Antonio Escartín (1936).

Combatent en la 47 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, sota comandament stalinista, va ser nomenat tinent i capità, però va rebutjar els graus militars.  
Quan se li va ordenar afusellar 17 militants de la CNT-AIT durant la Retirada, en comptes d'acatar l'ordre fugí amb ells i creuà la frontera del Pirineu amb el grup anarcosindicalista pel coll de la Manrella (Agullana) el 8 el febrer de 1939, quan les tropes franquistes ocupaven Figueres i gran part de l’Alt Empordà.  

Antonio Escartín:  

El 3 de març de 1911 neix a Canfranc (Jacetània, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Antonio Escartín. Quan tenia tres anys quedà orfe de mare i va ser lliurat pel seu pare a la seva germana que vivia a Sipán (Loporzano, Foia d’Osca, Aragó).

Quan tenia 12 anys el seu germà gran el portà a Saragossa (Aragó) i el posà a pidolar pels carrers. Mort de vergonya, una persona ben mudada li lliurà un duro tot dient-li: «Tu no has de demanar, has de prendre el que és teu, t'ho diu un anarquista.»

Durant una vaga de tramvies el seu germà, que aleshores s'havia afiliat a Falange Española, li proposà fer feina en la companyia en vaga, però ell refusà l'oferiment i abandonà el domicili del seu germà per no tornar a veure'l més. Després va aprendre l'ofici de rellotger, feina que exercia de manera ambulant recorrent els pobles aragonesos.

El 19 de juliol de 1936 va ser detingut pels falangistes i, sota l'amenaça de ser executat, es va veure obligat a allistar-se en l'exèrcit feixista. Durant un subministrament d'armes al front, obligà el xofer a passar-se a zona republicana i arribà a una zona controlada pel grup llibertari «Los Ciervos» (o «Los Cuervos»). Deixà aquest grup i s'allistà en la 47 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República, creada el juny de 1937 a partir de la Columna Karl Marx del Partit Socialista Unificat de Catalunya(PSUC), sota comandament stalinista. Va ser nomenat tinent i capità, però va rebutjar els graus militars.

Quan se li va ordenar afusellar 17 militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) durant la Retirada, en comptes d'acatar l'ordre fugí amb ells i creuà la frontera del Pirineu amb el grup anarcosindicalista pel coll de la Manrella (Agullana, Massís de les Salines, Alt Empordà) el 8 el febrer de 1939, quan les tropes franquistes ocupaven Figueres (Alt Empordà).

A l’exili francès participà durant la Segona Guerra Mundial interimperialista en la Resistència enquadrat en el grup Osiris, que operà a la zona de Dordonya, i sempre lluitant contra l'intent de control dels stalinistes.

En 1948 s'afilià a la Federació Local de la CNT-AIT en l’Exili de Bordeus (Gironda, Nova Aquitània), on milità fins el seu final.

Antonio Escartín va morir el 9 de juliol de 1969 a Cuers (Var, Provença, Occitània).