MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 28 de març de 1939 l’anarcosindicalista i creador de l’Escola Racionalista de Salt Joaquim Trias i Coll fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona

Treballava a la farinera de Salt i era un destacat militant de la CNT-AIT  









 

Joaquim Trias i Coll:  

El 28 de març de 1939 l’anarcosindicalista de Salt (Gironès) Joaquim Trias i Coll fou afusellat al mur del cementiri vell de Girona en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim a la plaça militar de Girona i després de ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat. Fou executat pels franquistes junt a un grup de condemnats.

Va néixer a la Cellera de Ter en 1896. Treballava i militava en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), de la qual era un destacat quadre sindical.

L'Escola Racionalista de Salt, que ocupava les dues estances superiors del Centre Obrer de Cultura Floreal, havia sigut fundada l'any 1933 per Joaquim Trias Coll, que treballava a la farinera de Salt. El 8 de desembre del mateix any, els locals que ocupaven la CNT i la FAI al Centre Floreal foren clausurats. Com a conseqüència dels Fets d'Octubre de 1934, també es clausurà la Floreal i l’Escola Racionalista. Les activitats docents no es van poder rependre fins a l'abril del 1936 i va estar activa fins el febrer de 1939, durant l’ocupació militar franquista de Salt. Durant aquests dos anys de clausura, i per ordre governativa, només es va respectar la sala d'espectacles, on es feien sessions de cinema els dissabtes i diumenges. Floreal, a banda de tenir una bona sala d'espectacles amb escenari, copmtava també amb un saló cafè. La biblioteca era una altre estança molt significativa del Centre Floreal.

En el Centre Obrer de Cultura Floreal s'hi van realitzar moltes conferències, entre elles les de Buenaventura Durruti o Frederica Montseny. L'òrgan d'expressió de l'univers anarquista saltenc va ser el periòdic Despertar, que tenia la redacció en el mateix centre. Les Joventuts Llibertàries també van compartir l'espai del Centre Floreal, si bé posteriorment es van traslladar a un altre local. Era, en definitiva, un centre de sociabilitat de primer ordre. La gent hi anava molt al Centre Floreal, a fora hi havia una gentada sempre allà asseguda com esperant alguna cosa, molta gent que hi passava hi feien parada, molts dels quals eren pagesos dels entorns. Conjuntament amb l’activitat anarcosindicalista es va constituir el Centre Obrer de Cultura Floreal. El Centre Floreal “fou un autèntic nucli d'animació popular i arrelà profundament en la gent. Es representaven obres d'Emile Zola, Ibsen... Escollíem  obres de teatre que mostressin la ignomínia que comporta el sistema capitalista” (Sebastià Clarà: Girona en el record).

Bibliografia: Entre la violència política i el conflicte social. Els comitès antifeixistes de Salt i Orriols en el context de la guerra civil 1936-1939. Josep Maymí, 2001. Biblioteca Serra d'Or, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.