Era lampista i militava en la CNT-AIT i fou alcalde per ERC
 |
| Amb una destacada assistència, el dijous 13 d'abril de 2017 es va celebrar un acte davant del monument a les víctimes de Guíxols. |
Francesc Campà i Viarnés:
El 16 de març de 1939 l’anarcosindicalista i alcalde per ERC
de Sant Feliu de Guíxols (Vall d'Aro, Baix Empordà) Francesc
Campà i Viarnés fou afusellat en el mur del cementiri vell de Girona,
després de ser conduit pel carrer del Carme de la ciutat des de la presó
fins al paredó en l’execució militar de la pena
de mort imposada en un consell de guerra sumaríssim a la plaça militar
de Girona. Tenia 37 anys, casat i amb dos fills.
Havia nascut a Darnius (massís de les Salines, Alt Empordà). El seu ofici era lampista i militava en la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i més endavant s’afilià a
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), formació política en que ocupà càrrecs destacats a la directiva local. Mantenia amistat amb president del
Parlament de Catalunya i posterior president de la Generalitat a l’exili Josep Irla. Quan els
Fets d’Octubre de 1934 ocupava el càrrec de tinent d’alcalde de
l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Per aquest fet fou detingut,
jutjat i condemnat. Amb la victòria del
Front d’Esquerres el febrer de 1936 fou alliberat i escollit alcalde, càrrec que ocupà fins l’octubre de 1936.
Fou detingut pels franquistes el 18 de febrer de 1939. Principals acusacions: pertanyia a la
CNT i més tard a ERC, en què ocupà càrrecs de relleu a la
direcció del partit a Sant Feliu de Guíxols. Durant la Guerra Civil ser
alcalde i membre del
Comitè Antifeixista de Guerra local (estiu i tardor de 1936), i
durant el seu mandat foren detingudes diverses persones, moltes de les
quals foren després executades la matinada del dia primer de novembre de
1936. Que també formava part de la
societat de lliurepensadors local. És per acabar considerat el
principal dirigent i màxim responsable de tots els successos que es
donaren a Sant Feliu de Guíxols durant el temps que ocupà aquells
càrrecs. L’acusat reconegué que va ocupar els càrrecs d’alcalde
i membre del Comitè Antifeixista de Guerra a Sant Feliu, encara
que estigué quatre mesos fora de la localitat perquè es va haver de
sotmetre a una operació quirúrgica. Quan tornà actuà només com a
conseller municipal. El consell de guerra sumaríssim
es celebrà al Palau de Justícia de Girona el 8 de març de 1939 (Consell de Guerra Permanent núm. 3,
Sumaríssim d’urgència núm. 41 i acumulats. Sentència: Condemnat a mort el 8 de març de 1939).
Hi ha un carrer a Sant Feliu de Guíxols dedicat a la seva memòria i cada any amb motiu de la efemèrides de la
República del 14 d’Abril de 1931 es homenatjat junt a les altres víctimes ganxones del franquisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada