MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST. El 14 de març de 1952 es afusellat al camp de la Bota de Barcelona el militant anarquista Pere Font Adrover, dit El Iaio, que va tenir una actuació molt destacada en la guerrilla anarquista de Catalunya durant els anys 40.

Pere Adrover Font (ca. 1942).

Havia nascut en 1911 --algunes fons citen 1908-- a Palma (Mallorca). 

El 15 d'agost de 1947 un escamot guerriller, format per Lluís Facerias, Cazorla, Guillermo Ganuza Navarro i Pere Adrover Font i guiat per Francisco Denís Díez, dit Català, passà a territori francès pel Pirineu Oriental el metge anarquista Josep Pujol Grua.  

Pere Adrover Font:  

El 14 de març de 1952 es afusellat al camp de la Bota de Barcelona el militant anarquista Pere Font Adrover, dit El Iaio, que va tenir una actuació molt destacada en la guerrilla anarquista de Catalunya durant els anys 40. Havia nascut en 1911 --algunes fons citen 1908-- a Palma (Mallorca, Illes Balears). Vidrier de professió, en 1936 era secretari de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries(FIJL) del Masnou (Baix Maresme) i quan l'aixecament feixista es va enrolar en la columna «Los Aguiluchos» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

El febrer de 1939 en el decurs de la Retirada passà la frontera del Pirineu camí de l’exili i durant la Guerra Mundial interimperialista va ser detingut i enviat com a treballador forçat a l'organització Todt a Alemanya. Lluità clandestinament en la resistència participant en nombrosos sabotatges. Detingut, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria).

Acabada la guerra, va ingressar en els grups d'acció confederals i des de 1947 en el feia poc creat Moviment Llibertari de Resistència (MLR). Va realitzar nombroses incursions des de territori francès amb Celedonio García, Josep Lluís Facerias, González Sanmartí i Pareja entre 1947 i 1949 (expropiacions a Barcelona, assalt a Granollers, atemptats contra consolats a Barcelona d'Estats que havien reconegut el règim de Franco, etc.) i estava relacionat amb el grup «Los Maños» de Wenceslao Jiménez Orive, al qual enllaçava amb els comitès orgànics de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània).

El 12 de juliol de 1947 va participar en l'execució de l'antic dirigent confederal acusat de delator Eliseo Melis Díaz.

El 15 d'agost de 1947 un escamot guerriller, format per Lluís Facerias, Cazorla, Guillermo Ganuza Navarro i Pere Adrover Font i guiat per Francisco Denís Díez, dit Català, passà a territori francès pel Pirineu Oriental el metge anarquista Josep Pujol Grua.

Com a membre de la Comissió de Defensa de Barcelona va fabricar més de cent bombes i va participar com a mínim en dos atemptats contra Franco: el 17 de maig de 1947 amb una bomba a la catedral de Barcelona dissimulada en una capsa de sabates i el 3 de juny de 1949 amb una explosió a l'altar de Sant Pancraci de la Seu de Barcelona. El 15 de maig de 1949, amb Facerías, va col·locar artefactes explosius contra els consolats de Bolívia i de Brasil, Estats que havien reconegut el règim franquista. Va participar en 1949 amb el grup de Josep Lluís Facerias en expropiacions destinades a finançar la guerrilla. El 2 de juliol de 1949, amb Domingo Ibars Juanias, Arquímedes Serrano Ovejas, Francisco Martínez Márquez i César Saborit Carralero, va participar en l'atac de la fàbrica de ceràmiques ICAM amb un botí de 50.000 pessetes. El 27 de setembre d'aquell any amb el mateix grup va assaltar les oficines d'un empresari suís de la construcció i tres dies després l'empresa «Edificios y Estructuras» al cèntric passeig de Gràcia de Barcelona. El 9 d'octubre va participar en l'assalt del conegut bordell barceloní «La Casita Blanca», on el grup va recaptar 37.000 pessetes i les documentacions dels clients.

El 14 d'octubre van expropiar una joieria de la via Laietana de Barcelona, portant-se 400.000 pessetes. La detenció de Ramón Loscos Viñas, company del grup, el 3 de novembre de 1949, va facilitar el seu arrest en una emboscada dos dies després, juntament amb José Pérez Pedrero i Arquímedes Serrano Ovejas, que va ser abatut en mig del carrer.

El 6 de febrer de 1952 va ser jutjat en un consell de guerra sumaríssim a Barcelona juntament amb una trentena de guerrillers anarquistes i condemnat a mort.

Va ser afusellat juntament amb els companys Jordi Pons Argilés, José Pérez Pedrero, dit Tragapanes, Ginés Urrea Piña i Santiago Amir Gruañas, dit El Sheriff.