Havia nascut en 1896 a Sabadell.
Francesc Comas i Pagès:
El 13 de març de 1923 mor a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, de resultes d'un atemptat comès tres dies abans, l'anarcosindicalista Francesc Comas i Pagès, també conegut com Paronas. Havia nascut en 1896 a Sabadell (Vallès Occidental).
El 13 de març de 1923 mor a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona, de resultes d'un atemptat comès tres dies abans, l'anarcosindicalista Francesc Comas i Pagès, també conegut com Paronas. Havia nascut en 1896 a Sabadell (Vallès Occidental).
En 1918 fou delegat per la
Unió Vidriera, que tenia uns 500 vidriers barcelonins adherits, en el Congrés de Sants de la
Confederació Nacional del Treball (CNT). En aquest any també fou delegat del
Sindicat de Constructors de Carruatges i Ferrers de Sabadell als comicis de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya de la
CNT celebrats a Barcelona.
En 1920 publicà, sota el pseudònim
Paronas, el fullet
¡A vosotras mujeres!, editat en la biblioteca «El Cráter Social del Ramo del Vidrio».
En 1920 fou detingut i deportat el 30 de novembre amb altres anarcosindicalistes a bord del vaixell
«La Giralda» cap a la fortalesa de La Mola, a Maó (Menorca, Illes Balears).
Formà part del
Comitè Pro Presos i destacà en la lluita per la llibertat dels
companys castigats per les represàlies del cap superior de la policia
general Miquel Arlegui Bayones i del general Severiano Martínez Anido,
governador
civil de Barcelona.
En 1922 assistí a la Conferència de Blanes (la Selva marítima) en representació dels vidriers de
Barcelona.
El 6 de novembre de 1922 presidí un míting al
Teatre Bosc de
per exigir la legalització de la CNT aleshores prohibida.
El 10 de març de 1923 a Barcelona fou ferit greument en l'atemptat que costà la vida de Salvador
Seguí i Rubinat (El Noi del Sucre), a qui acompanyava com a
secretari, morint tres dies després. Les seves últimes paraules les va
dedicar a Salvador Seguí: «Pobre Noi! Pobre Noi!».
El seu enterrament el 18 de març arrossegà una immensa multitud ja que també servir per acomiadar
Salvador Seguí que havia estat inhumat a corre-cuita i en secret per les autoritats per evitar aldarulls.
El periòdic Cultura Obrera de Palma (Mallorca, Illes Balears) li edità el seu llibre
Llagas sociales (ca. 1922), també sota el pseudònim
Paronas. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada