Reclamant a Palamós la llibertat dels presos polítics
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 04/03/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un
despatx de l’Agència
Catalana de Notícies l'informe jurídic municipal avala la decisió del
ple de l'Ajuntament de Girona que el passat 24 d'octubre va declarar
persona
non grata el rei Felip VI. D'aquesta manera, descarta els arguments exposats pel grup municipal de
Ciutadans (C's), que va interposar un recurs de reposició perquè
considera que l'Ajuntament és "manifestament incompetent" per impulsar
una mesura que només poden adoptar els estats i en el marc de les
relacions diplomàtiques.
L'informe elaborat pels serveis jurídics de l'Ajuntament conclou que la
declaració no és "en absolut contrària a dret" perquè els regidors van
emetre un "judici de valor" que no té "efectes jurídics de cap tipus".
"No procedeixen les causes de nul·litat",
sosté l'advocat.
El ple municipal gironí del 24 d'octubre del 2017 va aprovar, per àmplia majoria, declarar el rei
Felip VI persona
non grata a la ciutat de Girona. Disset dels regidors (els dels grups de
CiU, ERC i la CUP), van donar suport al punt cinquè de la moció, que
retreia al monarca la seva "manca de neutralitat" en el discurs del 3
d'octubre, durant el qual no va fer cap referència als ferits durant les
càrregues policials durant la celebració
del referèndum.
El
PSC es va abstenir i els grups del
PP i C's hi van votar en contra. El grup municipal de
Ciutadans va interposar un recurs de reposició demanant que s'anul·lés
l'acord de ple perquè considerava que l'ajuntament no té competències
per declarar el
rei persona
non grata. "És una figura jurídica que neix en l'àmbit de les
relacions internacionals, regulada com un mecanisme empleat pels Estats
en l'àmbit de les seves relacions diplomàtiques", exposava
C's al recurs.
El partit recollia jurisprudència de sentències del
Tribunal Suprem i dels
Tribunals Superiors de Justícia per recolzar la petició de "nul·litat radical" de l'acord. "Han vingut resolent, reiteradament, que les declaracions de
persona
non grata efectuades fora del context de les relacions
internacionals no tenen recolzament normatiu ni garantia procedimental",
exposaven.
A
més, el partit també argumentava que, amb aquesta resolució,
l'ajuntament estava "menyscabant"
la figura del rei perquè és un qualificatiu que "amaga un clar
menyspreu". Els grup municipal considerava, per això, que no es podia
admetre la decisió aprovada com un acord "de caràcter extrajurídic" com
si fos una "mera declaració retòrica".
El recurs de
C's ja té resposta dels serveis jurídics municipals. L'informe,
signat per un advocat municipal, proposa "desestimar" el recurs de
reposició i considera que l'actuació del ple té validesa. "Es tracta
d'un conflicte
institucional i d'alt contingut polític més que no pas d'una declaració
que pugui afectar amb un dany avaluable", resol l'informe.
En
aquest sentit, considera que els disset regidors que van recolzar
aquest punt de la moció van
emetre "un judici de valor" i ho van fer exercint el seu càrrec públic.
A més, afegeix que es tracta d'una decisió que no té "cap efecte
jurídic". D'aquesta manera, rebutja que l'ajuntament estigui
"estigmatitzant" la figura del rei o causant danys a la seva
"imatge, béns, professió o patrimoni".
"En el present cas, la persona objecte de la declaració és el cap d'Estat i deriva més la qüestió
a un conflicte entre institucions", ressalta l'advocat, que subratlla que el ple va declarar Felip VI
persona
non grata "pel contingut del discurs del 3 d'octubre" i no "en
relació a una funció del monarca". Per això, l'informe també descarta
que l'ajuntament estigui sobrepassant les seves competències perquè "es
tracta d'una declaració de voluntat d'un conjunt
de càrrecs electes que va dirigida a manifestar un sentiment o un
desig, més enllà que ideològicament s'hi estigui o no d'acord".
"El dret administratiu condiciona i limita l'activitat administrativa però no la d'una declaració
de disset càrrecs electes sense efectes jurídics de cap tipus", conclou l'informe.
Reclamant a Palamós la llibertat dels presos polítics
Llegim en la premsa convencional comarcal que la plataforma
Free Junqueras, vinculada a
ERC, va muntar ahir parades a diverses ciutats, com ara a Palamós
(Baix Empordà, comtat de Girona) amb la consellera Bassa, per reclamar
la llibertat de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart.
Avui, la campanya s’estendrà a altres municipis. En total, aquest cap de setmana hi haurà 150 parades
a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada