Gent catalana en peu: ser lliure o seguir esclava

Els manifestants omplint la plaça de l'1 d'Octubre, a Girona.

Primavera catalana vers la vaga general contra l’Espanya negra. 

Girona sense el concert inaugural de l'Strenes: el promotor i el grup han pres la decisió en solidaritat amb els presos polítics.  

La CUP-CC crida a fer un front ampli republicà contra la repressió de l'Estat: Sánchez recorda que l'oferta de l'Estat "és presó, exili, cops de porra i abús de poder".  Madrenas: ''Els farem fora''. l'alcaldessa de Girona llança consignes contra el govern de Rajoy i el poder judicial espanyol.  

Unes 10.000 persones es concentren a Girona contra els empresonaments de Llarena, mentre els Mossos d’Esquadra posen tanques davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol.  

Noves protestes aquest dissabte per a reclamar la llibertat dels presos polítics.  

El carrer bull per la llibertat amb crits de vaga general que ho aturi tot i alta tensió al voltant de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, on les càrregues dels Mossos d’Esquadra deixen moltes persones ferits, algunes hospitalitzades, mentre les protestes populars s’escampen arreu del territori, amb talls de carreteres i vies de tren.  

Els altempordanesos tornen als carrers per reclamar justícia i llibertat per als presos polítics. La crida a la manifestació d'ahir divendres, a les 8 del vespre, va ser seguida per centenars de persones a l’Alt Empordà.  

L'Ajuntament de Bescanó aprova batejar com a parc de l'1 d'Octubre l'espai davant del Casal d'Avis: l'alcalde exposa que és un record d'aquell dia i un homenatge a la gent que hi va participar.  

Tensió al ple ganxó pels noms i l’espai 1 d’Octubre: retrets entre govern municipal i oposició pels arbres a Rius i Calvet, i allargues a canviar noms.  

Boadella, mal vist a l’Empordà.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 24/03/2018   

Girona/Bescanó/Celrà (Gironès, comtat de Girona).-  

Segons l’Agència Catalana de Notícies el Festival Strenes de Girona ha decidit cancel·lar el concert inaugural que es fa al terrat de l'Oficina de Turisme de la ciutat, i que anava a càrrec del grup d'Aiguafreda (Vallès Oriental) Els Catarres. La decisió s'ha pres de mutu acord amb la banda, que ha explicat que des de que es va saber l'empresonament dels consellers del Govern legítim català ahir divendres van tenir "molt clar" que no tocarien.

El director del festival, Xavi Pascual, ha explicat que ho han fet "per principis", i ha confirmat que no es canviarà de dia. "Si tornem a programar el concert li treu força a la decisió. És el nostre gra de sorra per fer saber la nostra disconformitat amb el que està passant", ha reblat Pascual. El cantant del grup, Èric Vergés, ha recordat que ells fan cançons que "criden a l'alegria i avui és un dia trist i no pas de celebració", i per això han decidit no actuar. 

La CUP-CC crida a fer un front ampli republicà contra la repressió de l'Estat  

Segons un despatx de l’agència Europa Press la diputada figuerenca de la CUP-CC, Natàlia Sánchez, ha criticat l'actitud de l'Estat i ha cridat a sumar suports contra ella: "Apostem per l'estratègia republicana, de no tirar-nos enrere, per totes les forces democràtiques contra la repressió". Ho ha dit aquest dissabte durant la segona sessió del ple d'investidura del candidat Jordi Turull (JxCat) --a la qual el candidat no ha acudit després de la decisió del Tribunal Suprem del divendres d'enviar-lo a la presó--, i abans que el president del Parlament, Roger Torrent, suspengués aquest ple després d'intervenir els grups parlamentaris.

Sánchez ha narrat que l'Estat ha seguit dues estratègies: la de la "violència física" a través dels cossos policials, i la via judicial i extrajudicial a través dels processos oberts contra dirigents independentistes. "No són capaços de guanyar unes eleccions imposades per ells. La seva oferta és presó, exili, cops de porra, abusos de poder. Cal ser molt inútil per creure que així se solucionarà alguna cosa", i ha cridat Ciutadans a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya, mentre que al PSC li ha recordat que ells van defensar totes les veus catalanes en un referèndum que incloïa la casella del 'no'. Ha acusat el jutge del Tribunal Suprem espanyol Llarena textualment de prevaricar, i també de confondre la democràcia amb l'unitat d'Espanya; li ha retret que "es creu l'últim mur de la democràcia quan és l'ariet de la seva demolició", i ha advertit que no permetran que acabin amb la llibertat i la justícia. 

Madrenas: ''Els farem fora'' 

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDeCAT), ahir divendres va protagonitzar un corprenedor discurs davant dels 10.000 manifestants, on hi havia molta gent jove, que es trobaven davant de la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a la ciutat en protesta pels empresonaments de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell. La política convergent va assegurar que tots ells són "ostatges" de l'Estat espanyol de forma "inhumana i cruel" i ha apuntat com no pensa "perdonar mai més" a tots els responsables dels "atonyinaments" de l'1 d'octubre com tampoc als responsables de "l'ominós 155". Amb tot, una Madrenas visiblement afectada i emocionada, va afirmar que "avui plorem si cal, però demà a primera hora que cadascú de nosaltres diguem ben clar i fort que estem farts d'aguantar aquest Estat espanyol opressor. No aguantarem un dia més i farem tot el possible perquè treguin les seves grapes de les nostres institucions i de la gent que estimem. Els farem fora", va rematar amb coratge. 

Unes 10.000 persones es concentren a Girona contra els empresonaments de Llarena 

Segons l’Agència Catalana de Notícies Girona ha tornat a respondre massivament. Entre 9.000 i 10.000 persones van respondre ahir divendres a la crida de les entitats sobiranistes i van sortir al carrer per rebutjar l'empresonament de Turull, Forcadell, Rull, Romeva i Bassa. Visiblement indignats, els manifestants van fer reiterades crides a la "vaga general" i a engegar mobilitzacions "fins que els presos i els exiliats puguin tornar a casa".

Els portaveus de l'ANC i Òmnium Cultural, Àdam Bertran i Sergi Font, han denunciat un "nou atac" de la justícia espanyola contra l'independentisme i contra els polítics catalans "que l'únic que han fet és complir un mandat democràtic". "Amagat rere un jutge que inventa acusacions, l'Estat ha tornat a demostrar que és un covard", ha afirmat Font. Per això, insten la ciutadania a mobilitzar-se i a superar "la revolució dels somriures" per deixar pas "a la revolució dels emprenyats, dels ultratjats", ha afirmat Bertran. "Arriba el moment d'alçar-se", ha afegit. 

Crits a favor de la vaga general i "fora les forces d'ocupació"  

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, visiblement emocionada i indignada ha recordat que dijous, després del ple del Parlament de Catalunya, va poder abraçar "sis patriotes, bones persones i honestes que l'estat espanyol ha agafat com a ostatges de forma inhumana i cruel". Parlava dels cinc empresonats i de Marta Rovira, que ha decidit marxar a l'exili. "Que cadascú de nosaltres digui en alt i ben fort que estem farts d'aguantar aquest estat espanyol opressor, no ho acceptarem ni un dia més i farem tot el possible per treure les seves grapes de les nostres institucions i de la gent que estimem", ha afirmat Madrenas que ha afegit: "Els farem fora". Les persones concentrades han respost clamant "fora les forces d'ocupació". Madrenas també ha reivindicat que el poble català està "unit". "Som un poble unit, dempeus, valent, i que no ens aturaran, ens poden anar empresonant un rere l'altre però no ens aturarem, ja n'hi ha prou", ha dit. L'alcaldessa ha acusat l'estat espanyol d'actuar amb "crueltat" i "de forma totalment il·legal".

L'eurodiputat d'ERC, Josep Maria Terricabras, ha ressaltat que ha arribat el moment d'impulsar accions que "facin mal a l'adversari" i a engegar "la carretera catalana". "No podem anar de tan bona fe com fins ara, que l'altre t'escup a la cara, si li vas somrient no ets bona persona, ets idiota", ha exposat. 

El poble no perdona 

Els manifestants han cridat múltiples proclames, entre elles "Llarena, tremola, el poble no perdona" que més endavant han substituït per "Millo, tremola, el poble no perdona". "Ni oblit ni perdó", "no hi som tots, falten els presos", "llibertat presos polítics", "som el poble, tenim el poder", "Revolució", "lluitarem" o "és dictadura" han estat la resta de consignes que han corejat.

Un cop dissolta la concentració, una dotzena de manifestants no han marxat de davant la subdelegació governamental espanyola i han començat a increpar els Mossos d'Esquadra. Han triat ous, petard i algun pot de fum contra l'edifici i en algun moment han mogut les tanques que hi havia entre el cordó policial i els concentrats. La tensió no ha anat a més. 

Reaccions i Primavera catalana  

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha mostrat també el seu rebuig mitjançant una piulada a través de Twitter: "A Girona exigim la llibertat dels ostatges polítics ! L’Estat Espanyol ens vol aniquilar! Dempeus fins la República!", ha reblat.

El regidor de la CUP-Crida per Girona a l'Ajuntament de Girona, Lluc Salellas, també ha reaccionat a la decisió de Llarena i s'ha posicionat en contra. "Que tota la ràbia es converteixi en una #primaveracatalana. Que sigui la clau que obre tots els panys. Que la dignitat dels presos sigui la força que ens empeny a no defallir. Mai.", apunta a la xarxa social de microblogging. 

Noves protestes aquest dissabte per a reclamar la llibertat dels presos polítics 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies aquest dissabte hi ha noves protestes contra els empresonaments de Josep Rull, Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa. Igual que es va fer ahir, s’han convocat diverses protestes i accions a localitats com Tarragona,  Figueres i Castelló de la Plana. 

A l’altura de Tarragona 

Un miler de persones tallen des de poc abans de les set del vespre l’A-7 en els dos sentits de la marxa a l’altura de Tarragona (Tarragonès) per reclamar la llibertat dels presos polítics. La protesta ha estat convocada pels Comitès de Defensa de la República (CDR) de diversos municipis del Camp de Tarragona i ha començat davant el centre penitenciari de Mas d’Enric. Posteriorment, els manifestants han anat cap a l’A-7 per l’accés de l’avinguda Catalunya, on han tallat la via a l’altura del punt quilomètric 1.162. De fet, aquest dissabte s’ha repetit la protesta d’ahir divendres, que ja va tancar el trànsit de l’A-7, on hi va haver càrregues policials. Alguns dels concentrats han cridat consignes contra els Mossos d’Esquadra i la protesta ha estat encapçalada per una pancarta on es podia llegir Primavera catalana. A més, alguns han cremat fotografies del rei espanyol. Segons el Servei Català de Trànsit, els vehicles de l’A-7 que circulen en sentit sud es desvien per l’N-340 i els que van en sentit nord cap a l’A-27. 

L’estació de l’AVE a l’Alt Empordà i Operació Fronteres  

A Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), una cinquantena de persones s’han concentrat davant de l’estació de l’AVE i després han fet una marxa lenta fins a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada). Els Mossos d’Esquadra han desplegat una desena de dotacions per tal d’evitar que els manifestants accedissin a la zona de vies. Els concentrats han cridat consignes en protesta pels empresonaments i han marxat sense que s’enregistrés cap incident. Després han agafat una quinzena de vehicles per fer la marxa lenta que ha recorregut el tram per la Nacional II que va entre Figueres i la Jonquera. Aquestes protestes s’emmarquen en la campanya engegada recentment Operació Fronteres, que a banda de la de Figueres, ha comptat amb dues accions més a la carretera de Lleida i a l’A-7 a Tarragona.

A Castelló de la Plana (Plana Alta, País Valencià), dues-centes persones s’han concentrat per a demanar la llibertat dels presos polítics. 

El carrer bull per la llibertat amb crits de vaga general que ho aturi tot 

En David, el manifestant que ha perdut parcialment la visió d'un ull a causa de les càrregues dels Mossos d'Esquasdra.

Llegim en la premsa convencional gironina que la indignació i la ràbia es van manifestar ahir divendres pels carrers de Barcelona en forma de crits per la llibertat dels presos polítics i a favor d’una vaga general que ho aturi tot. L’epicentre de la protesta va ser la seu de la Delegació del Govern espanyol (Mallorca amb Roger de Llúria), al voltant de la qual els Mossos d’Esquadra van crear una autèntica superilla a l’Eixample per evitar que els manifestants arribessin a la porta.

L’ANC havia convocat una marxa des de la plaça de Catalunya, on es va celebrar un acte unitari, fins a la delegació, encapçalada per un camió amb megàfon decorat amb les fotografies dels polítics represaliats. Un cop a la confluència dels carrers Llúria amb València, el cordó policial impedia continuar pujant i des de dalt del camió, el dia abans de deixar el càrrec, el vicepresident sortint de l’ANC, Agustí Alcoberro, va pronunciar el seu discurs més difícil, contínuament tallat pels crits de la multitud, que clamaven “ja n’hi ha prou” i “volem passar”. L’historiador va fer mans i mànigues per convèncer la gent de transformar la tristesa i la impotència en “coratge, combat, lluita, mobilització i finalment victòria”, sempre en termes pacífics. Va alertar de la necessitat de no caure en les provocacions de l’Estat. “Avui prenem tots el compromís de dur a bon port aquesta República, vam viure una tardor de victòria i aquesta primavera ens portarà la victòria definitiva”, va arengar. La gent li reclamava “ni un pas enrere” i “menys promeses i més veritats”. Un cop va marxar el camió van començar les càrregues. A Roger de Llúria amb Provença hi va haver diversos ferits. Almenys trenta cinc persones van haver de ser ateses, algunes hospitalitzades.

Un manifestant ha estat atès per una lesió ocular després de les càrregues policíaques d’ahir prop de la Delegació del Govern espanyol. Segons que explica BTV, el Servei d’Emergències de la Generalitat el va traslladar a l’Hospital de Santa Pau, on a hores d’ara rep atenció mèdica. El CDR d’Horta Guinardó i la CUP asseguren que el ferit ha perdut parcialment la visió de l’ull dret, però encara no se sap si de manera temporal o definitiva. El manifestant forma part del CDR d’Horta-Guinardó, que ha explicat, a través d’un comunicat, que l’incident va tenir lloc “en un context de violència descontrolada dels Mossos, amb l’objectiu de protegir les institucions d’un Estat feixista”. La notícia ha començat a circular per les xarxes després del piulet del CDR d’Horta-Guinardó.

L’acte unitari de la plaça de Catalunya, a Barcelona, havia estat més plàcid. Alcoberro va denunciar-hi que “avui Catalunya és una immensa presó”. El portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, va tornar a reclamar unitat per vèncer la repressió i va mostrar la indignació per la llufa de violents que pretén penjar la justícia espanyola sobre els dirigents independentistes: “On han vist la violència d’aquest poble? Com gosen acusar-nos a nosaltres de violents?”. Les actrius Sílvia Bel i Mercè Martínez van conduir l’acte i van llegir un manifest que acabava amb un eloqüent “ara és l’hora del poble”. Sobre l’escenari van pujar representants de les entitats sobiranistes, partits, el govern municipal de Barcelona, sindicats i altres organitzacions rere la pancarta “Units contra la repressió”. L’acte es va cloure amb una cassolada, xiulada i escridassada de tres minuts contra els nous empresonaments i exilis.

Davant de les Subdelegacions governamentals espanyoles a Lleida (Segrià), Girona (Gironès) i Tarragona (Tarragonès) i en moltes ciutats del país hi va haver protestes, amb talls en diverses carreteres, com l’autovia A-7 a Tarragona, la C-17 a Parets del Vallès, la C-34 a Puigcerdà o l’N-340 a Molins de Rei. A Lleida, els manifestants van ocupar les vies del TAV a l’estació i els Mossos també van carregar.

A Girona 10.000 persones es van concentrar al crit de “Millo, Llarena, el poble no perdona”, “ni un pas enrere” o “vaga general”. També hi havia gent de localitats veïnes, que es van voler afegir a la gran concentració.

Moltes concentracions al Gironès, com ara davant l’ajuntament de Celrà (Gironès, comtat de Girona), i altres poblacions.  

A les comarques gironines especialment emotiva va ser la protesta --amb la consigna Sí a la República i el Govern legítim-- a  la plaça Major de Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), localitat de la consellera del Departament de Treball Dolors Bassa, una població on pràcticament tothom es coneix i que va quedar en xoc en saber que la seva veïna tornava a quedar empresonada. També a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) es van comptar a centenars les persones concentrades per demanar la llibertat dels presos. Molta gent també davant l’ajuntament d’Olot (la Garrotxa, comtat de Besalú). 

Mes de 15.000 persones a Vic  

A Vic, d’on és Marta Rovira, més de 15.000 persones, la majoria amb bufandes i llaços grocs, es van concentrar a la plaça Major, on es va llegir una carta de suport a la secretària general d’ERC.

També a les vuit, quasi 5.000 persones es van concentrar a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona. Van ser molts, en la majoria de manifestacions, que van demanar “tancar fronteres” i fer “vaga general”.

La sensació: que la revolució dels somriures ha de fer un pas més. Al Teatre Nacional de Catalunya es va suspendre la funció Frankenstein entre aplaudiments del públic dempeus. 

Milers de persones expressen als carrers la seva indignació pels empresonaments 

Així, segons exposa la premsa convencional gironina, la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d'enviar a presó Turull, Romeva, Rull, Forcadell i Bassa va despertar una allau de concentracions en diferents punts de Catalunya com a rebuig a la sentència. A la ciutat de Girona, milers de persones es van concentrar davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol per reclamar la «llibertat dels presos polítics». A poc a poc, diferents manifestants amb estelades i llacets grocs brodats a les jaquetes van omplir l'avinguda de Jaume I, al seu pas per la seu de la Subdelegació del Govern espanyol, omplint també la plaça 1 d'Octubre. Els Mossos d'Esquadra van tallar la carretera i van desplegar un cordó policial davant la Subdelegació del Govern a Girona per tal de protegir l'edifici. Entre crits d'«els carrers seran sempre nostres», «lluitarem» i «ni un pas enrere» es podien llegir pancartes amb el lema «Llibertat presos polítics».  

Poc després de les vuit del vespre, membres del Comitè de Defensa de la República (CDR) van agafar la paraula amb un manifest on van reclamar la «llibertat de totes les persones imputades, a la presó i a l'exili». «Tots han de poder tornar a casa», van exigir. Unes paraules que van despertar crits de «vaga general» i consignes per engegar «la Primavera catalana». També va haver-hi un moment per recordar els fets de l'1 d'octubre. «Aquell dia vam veure que no ens fan por els seus cops i que no hem de fer cap pas enrere», van reclamar des del CDR, que van cloure el discurs demanant que «es faci efectiva la declaració d'independència».

Posteriorment, un grup de persones es va plantar davant la porta de la Subdelegació del Govern del Regne d’Espanya, essent interceptat per la policia.

1.500 persones a Olot

Les protestes es van repetir a les principals ciutats gironines. Unes 1.500 persones convocades a través de les xarxes socials es van aplegar ahir a les 20 hores davant de l'ajuntament d'Olot. Van formar mig cercle amb pancartes per reclamar la llibertat dels presos polítics. En línia a la part oberta de la corba, l'alcalde, Josep Maria Corominas i representants de l'ANC i d'Òmnium Cultural van fer parlaments reivindicatius. Va tenir lloc la lectura de la carta comiat de Marta Rovira camí de l'exili. Al final de l'acte, la gent va cantar Els Segadors i el grup de castellers de la localitat va elevar un pilar. 

Tall de carretera a Colomers  

A Colomers (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries) diversos manifestants van tallar la carretera en senyal de protesta. 

Els altempordanesos tornen als carrers per reclamar justícia i llibertat per als presos polítics  

Segons EMPORDA.INFO amb missatges de WhatsApp, difusió a través de les xarxes socials, el boca orella... els moviments sobiranistes de seguida van fer córrer la veu, tan bon punt es va conèixer la resolució del jutge Llarena, que calia sortir al carrer, de nou, per clamar justícia i llibertat.

La ciutat de Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) ahir divendres fou l'epicentre de la concentració més multitudinària de la comarca, reunint figuerencs i també veïns i veïnes vinguts de diferents municipis de la comarca de l'Alt Empordà. Els manifestants, tant de Figueres com d'altres pobles, han volgut projectar la imatge de la protesta a través de les xarxes. A la plaça de l’ajuntament es va llegir el manifest i es cridà visques a la República.

Altres municipis on hi va haver concentracions davant els ajuntaments van ser Viladamat (Baix Ter, Terraprim, Alt Empordà, comtat d’Empúries), a dos quarts de vuit de vespre, amb el lema de defensar la República, i l’Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), on a les 8 del vespre l’artista Ramon Manen i Folch va llegir la carta de Marta Rovira i tocà amb la flauta El cant dels ocells. Seguidament, entre crits de “Visca la República” i “Llibertat”, es cantà Els Segadors. A Roses (Alt Empordà, comtat de Peralada), 300 persones es van concentrar davant l’ajuntament. I tant altres punts de la geografia de l’Alt Empordà. 

L'Ajuntament de Bescanó aprova batejar com a parc de l'1 d'Octubre l'espai davant del Casal d'Avis

Llegim en la premsa convencional gironina que Bescanó (Gironès, comtat de Girona) tindrà el parc de l'1 d'Octubre. El ple municipal va aprovar aquest dimarts per unanimitat batejar la zona ubicada davant del Casal dels Avis. Segons PDeCAT i ERC la voluntat de dedicar una plaça o carrer a l'1 d'Octubre és un homenatge merescut a tots els bescanonins que «aquell dia van defensar els seus drets i llibertats malgrat les porres».

Al llarg del debat, l'alcalde va prendre la paraula per subratllar que «els fets de l'1 d'octubre mereixen un homenatge, no es poden oblidar». Per a Pere Lluís Garcia, és «imprescindible que Bescanó tingui un record per a tots els qui, durant el referèndum, van defensar la democràcia».

Garcia va subratllar que aquest homenatge és especialment per a totes les persones grans que van sortir a votar l'1 d'octubre, per aquest motiu s'ha considerat que el lloc idoni sigui el parc que hi ha davant de la seva seu.

En el mateix ple municipal, el Consistori també va aprovar per unanimitat la moció en defensa de l'Escola Catalana i del model d'immersió lingüística. D'aquesta manera l'Ajuntament rebutja l'intent de segregació dels infants per motiu lingüístic de la LOMCE, denunciant aquesta iniciativa que «busca dividir i segregar la nostra societat per motius de llengua en contra de l'Estatut de Catalunya i de la consensuada Llei d'Educació».

Segons l'alcalde, «la cohesió social és una línia vermella infranquejable. És un acte de responsabilitat donar total suport al nostre model d'escola, com a model compromès des del nostre municipi». 

Tensió al ple ganxó pels oms i l’espai 1 d’Octubre 

Llegim en la premsa convencional comarcal que el ple ordinari de dijous al vespre a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona) va tornar a ser una bona mostra del clima de confrontació entre el govern de TSF, ERC i el PSC amb l’oposició --sobretot amb els grups del PDeCAT i MES--. El punt més polèmic va ser la descatalogació del rengle d’oms de Rius i Calvet, fins ara protegits, però que es talaran per les complicacions que les arrels han comportat per a la seguretat.

Guíxols des del Carrer (GdC) ha emprès una recollida de firmes a Internet i la CUP i els altres grups s’hi han adherit. En el ple, MES va defensar que seria Costes la que hauria de pagar les obres, i Jordi Lloveras (GdC) i el PDeCAT van defensar que els arbres es podrien conservar.

Des del govern municipal, Josep Saballs va demanar als altres grups consistorials si els importava més salvar arbres o persones --pel risc dictaminat que el mur de contenció afectat pugui sepultar algun treballador--, i va aixecar les ires de GdC, MES i el PDeCAT. Malgrat la polèmica, els plans del govern municipal van prosperar en solitari. Saballs va concloure que la tala és una decisió “que no agrada prendre” i l’alcalde, Carles Motas, va insistir que no poden continuar esperant una inversió de Costes que no arribarà i va argumentar que les responsabilitats penals recaurien en el govern en cas que es produís algun accident fatal durant les obres. 

L’1 d’Octubre del 2017, en espera 

El PDeCAT va defensar donar el nom d’1 d’Octubre del 2017 a una de les rondes --Nord o Ponent-- o el parc de les Dunes. Però només MES s’hi va adherir. Des de la CUP, el nou regidor, Aniol Negre, es va abstenir perquè “el millor homenatge és aplicar el resultat”, igual que Lloveras, que va reivindicar que la nova denominació passi també per la Comissió del Nomenclàtor --igual que la plaça de la Llibertat o la retirada del nom d’Antoni Vidal a la Rambla--. El PSC hi va votar en contra, però també ERC i TSF, --per cercar l’espai idoni en la comissió--.

El debat va pujar de to i Motas va esclatar contra el PDeCAT per voler “figurar”, però la negativa no va agradar als membres d’Òmnium Cultural i l’ANC, que van abandonar la sala. 

Grans llaços grocs al paviment de les rotondes de la C-66 a Celrà 

Llegim en la premsa convencional gironina que a l’espai urbà hi ha els darrers mesos múltiples mostres d’expressió en solidaritat amb els presos polítics catalans i els membres del Govern a l’exili.

La carretera C-66, al seu pas per Celrà (Gironès, comtat de Girona), ha estat un dels escenaris de les comarques gironines on s’han realitzat algunes d’aquestes proclames en senyal de suport. El municipi es va aixecar ahir amb grans llaços grocs pintats al terra de les rotondes d’entrada i sortida, així com amb lemes a favor de la República catalana. En la rotonda situada entre Bordils i Celrà, n’hi ha a banda i banda. A cada costat del giratori hi ha dibuixat un llaç groc al paviment, acompanyat d’unes lletres blanques en què es pot llegir: “Ara República.” Aquesta zona està molt a prop d’un mur gros on, al gener, s’hi va fer una vistosa pintada per denunciar la brutalitat policial el dia del referèndum, en la qual es diu: 1-Oct. Ni oblit ni perdó. Paral·lelament, a la rotonda de la sortida de Celrà en direcció a Campdorà hi ha des d’ahir un llaç groc al terra, un altre sobre una illeta i la mateixa frase d’Ara República. En aquest giratori ja hi onejaven llaços grocs als arbres del mig de la rotonda, altres de col·locats en tanques que segueixen el curs de la via del tren i alguns més de pintats en trams de paret que hi ha al lateral de la C-66. A més de les dues rotondes, el groc ha tornat a arribar a una part ben cèntrica de la població, amb un llaç al paviment d’un pàrquing a l’aire lliure situat al costat de l’ajuntament. 

Fan una pintada al costat de la casa d'Albert Boadella mentre ell està acampat al costat de la casa de Puigdemont a Bèlgica    

El dijous 22 de març Albert Boadella estava acampat al costat de la Casa de la República (la residència de Carles Puigdemont a Bèlgica). Una pintada amb el text Boadella fot el camp! va aparèixer el mateix dijous a uns 25 metres de la casa que Albert Boadella té a Jafre de Ter (Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), potser com una contestació domèstica. Una setmana abans s'havia fet una altra pintada al mur del pati de la seva finca amb el missatge Viba Tabarnia Presidente (sic). Desconeixem si algú ha reivindicat la pintada de dijous a Jafre de Ter.