Fa 44 anys en Nani Rocas i altres estudiants de l’Institut Vicens Vives de Girona es van mobilitzar arran de l’assassinat de Salvador Puig Antich, descendent de Castelló d’Empúries

La policia entrà en el Vicens Vives, on una professora de filosofia defensà el compromís antifeixista del grup d’estudiants solidaris enfront la repressió franquista.  

Hi hagué problemes per fer arribar a les comarques gironines dels exemplars del Dossier Presos MIL a causa de la detenció d’Eugeni Méndez i el replegament a Figueres d’alguns estudiants que en 1976 organitzarien la Federació Local de la CNT.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/03/2018  

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim en l’edició d’aquest dissabte del diari El Punt Avui un escrit del gironí Jordi Grau sobre el 44 aniversari de l’assassinat legal del militant comunista llibertari del MIL i dels Grups Autònoms de Combat (GAC) Salvador Puig Antich. Grau explica que aleshores “la mort de Puig Antich em va trasbalsar més tard. Tenia llavors setze anys i anava a l’Institut Vicens Vives de Girona, on hi va haver moviments de protesta entre els que estaven més conscienciats o compromesos.”

Cal senyalar que dilluns farà 44 anys que el gironí Nani Rocas i altres estudiants de l’Institut Vicens Vives de Girona es van mobilitzar arran de l’assassinat de Salvador Puig Antich, descendent de Castelló d’Empúries (Alt Empordà, comtat de Peralada).

Grau recorda que “la policia va entrar i en el meu record difús tinc la convicció de recordar que es va parlar molt d’una bronca monumental entre un vell professor de Formación del Espíritu Nacional i una jove professora de Filosofia, que ens va obrir tantes portes a la ment fent-nos llegir Ramon J. Sender i instant-nos a veure cinema a l’Orient, on vam descobrir Buñuel. Però la convicció i la fermesa contra la pena de mort van venir més tard. Aquell 2 de març de 1974 no sabíem res de Salvador Puig Antich ni del judici irregular que el va portar a la mort. Després van venir I si canto trist, de Lluís Llach i sobretot A Margalida de Joan Isaac, que ens van obrir portes i ulls, però fa 44 anys molta gent no va saber res de tot aquell horror que va portar a la mort un home de 25 anys. En dos mesos, Puig Antich hauria fet 70 anys. El 1974 hi havia censura, por i desitjos de llibertat. Ara no maten, però no ha canviat tant la cosa...”.

Cal recordar que la detenció de l’estudiant figuerenc Eugeni Ménez Franch i el replegament dels joves llibertaris de l’Empordà a causa de la repressió aquells dies contra Estudiants Llibertaris i el col·lectius anarquistes de Catalunya comportà una gran dificultat en la distribució dels exemplars del Dossier Presos MIL que des de Barcelona l’escalenc Miquel-Dídac Piñero havia de fer arribar a les comarques gironines, cosa que es va aconseguir entre universitaris de l’Alt Empordà durant el mes de febrer d’aquell any fora dels medis llibertaris, pocs dies abans de l’assassinat a la presó Model de Puig Antich.

Jordi Grau escriu que “quan desembre vaig trepitjar la presó Model de Barcelona per moderar una trobada de familiars dels presos polítics catalans a la presó o a l’exili, no vaig poder deixar de demanar per l’espai físic on es va instal·lar el garrot vil on es va executar per darrer cop a l’estat amb aquest mètode de tortura un pres polític. Ahir va fer quaranta-quatre anys que en aquell espai que em van mostrar mataven Salvador Puig Antich. Ja sé que el mateix dia, deu minuts abans, va ser executat Heinz Chez, llavors considerat apàtrida a Tarragona i que un any i mig més tard, el 27 de setembre de 1975, eren afusellades cinc persones, membres d’ETA i el FRAP. Però la imatge de la pena de mort sempre la relaciono amb Puig Antich i, també, amb Juan Paredes Manot, Txiqui, afusellat al cementi de Cerdanyola. Franco va morir matant i la seva dictadura va matar fins al darrer moment, fins i tot després de la mort física del dictador, amb accions dels anomenats incontrolats. Puig Antich va morir perquè li van aplicar la legalitat vigent i això serveix pels que ara parlen només de legalitat i no pas d’injustícia. Gent que va aplicar aquella legalitat continua activa i ministres que van signar sentències de mort s’atreveixen a parlar de constitucions i democràcia.”