PDeCAT,
MES i
CUP proposen debat sobre l’interès dels vestigis arqueològics medievals i patrimonials del monestir de Guíxols.
El regidor i exalcalde Pere Albó defensa el projecte a
Can Serra.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/03/2018
Guíxols (Vall d’Aro, Baix Empordà, comtat de Girona).-
Llegim
en la premsa convencional comarcal que el projecte del
Museu Carmen Thyssen a Sant Feliu de Guíxols (Vall d’Aro, Baix
Empordà, comtat de Girona) enfilava aquest mandat una enèsima recta
final només amb la inversió a terminis de l’Ajuntament ganxó. L’alcalde,
Carles Motas (TSF),
i la baronessa van anunciar al juliol un nou acord, pel qual Thyssen hi
posarà 133 quadres de la seva col·lecció de pintura catalana durant
vint anys i, el consistori, un edifici continent nou de trinca adossat
al monestir benedictí del segle XVIII. La idea,
però, implica edificar en un terreny complicat, amb restes
arqueològiques del monestir medieval. Així, al subsòl de la plaça Abadia
de Sant Feliu de Guíxols, els arqueòlegs ha tret a la llum restes de
les estructures defensives del fossar del monestir primigeni,
que podrien datar del segle XIV o abans.
Debat obert i petició d’una comissió de seguiment dels treballs
arqueològics
El
debat sobre la preservació de restes arqueològiques i patrimonials està
servit.
Motas sosté que “no condicionen per a res el projecte”. La prospecció
dels arqueòlegs, que han excavat fins a l’estrat de roca verge on
s’assentaven les estructures, acabarà abans de setmana santa. I els
plans, de moment, són tornar a cobrir els vestigis.
En espera que posteriorment la recerca arqueològica es plasmi en un informe oficial que estudiarà
Patrimoni de la Generalitat, l’alcalde ganxó té l’expectativa que l’edifici trobi encaix en l’emplaçament.
En canvi, els grups municipals del
PDeCAT, de
MES i de la CUP demanaran, dijous al ple de l’Ajuntament, que
es creï una comissió de seguiment de l’excavació arqueològica i es
debatin al ple les troballes d’edificacions medievals.
Segons
El Punt Avui l’alcalde no tanca la porta a parlar-ne, però manté
el full de ruta que permeti adjudicar la redacció del projecte d’obres
cap a l’estiu i treballar perquè “el museu sigui una realitat el 2020”.
Ball històric d’emplaçaments
La
primera notícia sobre el projecte va saltar un llunyà novembre del
1999. Les relacions entre la
baronessa i els successius governs municipals ganxons eren --i
continuen sent-- bones i la col·laboració pictòrica empresa en el darrer
mandat d’Antoni Juanals (PSC), amb la cessió de quadres de Carme
Cervera per a mostres dedicades al pintor adoptiu Josep
Amat, va afavorir que --ja amb CiU al govern municipal--,
l’alcalde Joan Alfons Albó i el regidor Josep Amat, fill de l’artista,
arrenquessin el primer anunci de la baronessa sobre el desig de bastir
un museu de pintura
catalana contemporània al municipi ganxó on Cervera manté la seva estimada residència estival del mas
Mañanas des de la dècada del 1960.
El
municipi va oferir com a seus el monestir --poc adient per a un museu
pictòric per la seva arquitectura
interior-- i l’antic hospital, que aleshores estava pendent de deixar
de funcionar com a geriàtric. Per apuntalar el finançament del projecte,
Albó i Amat van jugar la carta d’implicar-hi el govern amic de la
Generalitat, aleshores en la recta final de l’era
Pujol. L’aleshores conseller del Departament de Cultura, Jordi
Vilajoana, va posar l’estiu del 2000 cinc-cents milions de pessetes
(tres milions d’euros) sobre la taula per a la reforma de l’hospital,
però com que
el recinte no es va buidar fins al 2004 i la Generalitat va començar a
estirar per l’altre costat --per ampliar la cessió d’obres i reforçar
l’exposició al
MNAC barceloní-- els terminis es van començar a dilatar en el temps.
Amb el pas dels anys, va començar el ball de governs, primer a la Generalitat, amb el tripartit de
Pasqual Maragall i la consellera Caterina Mieras al
Departament de Cultura, que va fer caure el
Museu Carme Thyssen ganxó de la llista de prioritats el 2004. Posteriorment, el 2007, també hi va haver relleu al capdavant del
Consistori ganxó i la nova coalició del
PSC,
TSF, ERC i
ICV va plantejar un canvi d’emplaçament, per acostar-lo al pol d’atracció del monestir.
L’exalcalde Pere Albó, que ho va ser entre el 2007 i la moció de censura del 2010, va pensar en l’antiga
fàbrica surera Serra Vicens, i va aprofitar els aleshores governs amics a l’Estat (PSOE) --amb el ministre César Antonio Molina-- i la Generalitat (PSC,
ERC i
ICV-EUiA) --Ferran Mascarell-- per repensar el projecte i fer-lo més ambiciós, entre 12 i 15 milions d’euros.
La crisi capitalista, però, va ajornar
sine die l’operació.
CiU va recuperar l’Alcaldia ganxona el 2011, amb Pere Albó (PSC) com a tinent d’alcalde de
Cultura, però es va apostar per engegar exposicions anuals de
petit format al Palau de l’Abat --entre 50 i 60 obres diferents cada
estiu-- i, en espera que cristal·litzessin les subvencions alienes per
al projecte
de Can Serra, la negociació per expropiar la fàbrica no va acabar de reeixir.
Govern municipal
de TSF, ERC i PSC
L’actual govern municipal de
TSF,
ERC i PSC, en canvi, va preferir estalviar-se adquirir el continent privat i va renunciar al preacord de compra de
Can Serra, on ara Pere Albó alerta que s’hi podrien arribar a
aixecar pisos a escassos metres del monestir. En canvi, sí que han optat
per recuperar el jardí privat de
Can Blasco, que envoltaria el nou edifici del museu aixecat en
terreny públic. Tot plegat, més econòmic, però trufat de restes
arqueològics al subsòl i amb el repte d’adossar-lo al conjunt barroc.
El regidor i exalcalde Pere Albó defensa el projecte a Can
Serra
Exalcalde amb el
PSC, i ara regidor de
MES, Pere Albó reivindica el projecte abandonat a la fàbrica de
Can Serra, “amb un projecte pagat pel
Ministeri de Cultura i 6 milions compromesos pel govern de l’Estat, 4
per part de la Generalitat i 1 de la Diputació”, que haurien minimitzat
la despesa per al Consistori ganxó. Per això creu que, encara que la
xifra pressupostada ara es rebaixi a 6 milions,
assumir-los amb fons municipals sortirà més car.
Albó
representa els dubtes sobre el projecte annex al monestir en el ple, en
principi per l’afegit
d’un nou edifici enganxat al conjunt monàstic. I ara encara més per
l’aparició dels vestigis arqueològics i històrics al subsòl.
“Les restes creiem que s’haurien de conservar, independentment
que volem que es faci el museu”
Segons
TRIBUNA GANXONA per part d’altres grups del Consistori, Quimet Clarà (PDeCAT) explica que l’equip de govern (TSF,
PSC i
ERC) es plantejava treure la qüestió de les restes arqueològics i
medievals al ple municipal. “Molta gent ens pregunta sobre les restes i
creiem que s’haurien de conservar, independentment que volem que es faci
el museu”, resumia.
“El primer ha de ser el patrimoni i la història”
La fins ara regidora de la
CUP, Elena Delgado, també admetia que estan seguint les novetats
setmana a setmana, i malgrat la prudència, en espera dels resultats,
assenyalava que “el primer ha de ser el patrimoni i la història”, ja que
no és cap
novetat que la formació s’oposa a finançar amb diners públics un museu
privat.
Des de
GdC, Jordi Lloveras prefereix deixar la decisió en mans dels
experts, tot i que el projecte de museu fix tampoc els agrada. Es
mostren més partidaris de mantenir la col·laboració actual amb
exposicions periòdiques.
L’objectiu paral·lel de la moció de
MES serà “debatre la conveniència de la construcció de l’edifici
annex”, un projecte encarrilat aquest mandat amb un pressupost de sis
milions d’euros, en comptes dels 15 en què s’havia xifrat fer-lo a la
propera fàbrica
de Can Serra. Albó, però, sosté que el projecte del 2009 es
podria pressupostar a la baixa i que a tocar del monestir es pot acabar
encarint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada