 |
| Enric Stern i Jaume Roura, van ser sentènciats per Espanya. |
La sentència europea agafa ara importància davant del rebuig català a Felip VI pel seu suport a la repressió.
Benet Salellas: «La sentència és una estocada profunda contra el delicte d'injúries a la Corona». El lletrat dels dos gironins condemnats per cremar fotos del rei qualifica la decisió com "una victòria del moviment".
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/03/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l'Agència Catalana de Notícies el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no veu incitació a l'odi en la crema de fotos de Joan Carles I i Sofia a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre de 2007. Segons la sentència feta pública ahir dimarts, els jutges consideren per unanimitat que l'acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita del llavors monarca a la ciutat, està emparat per la llibertat d'expressió i pensament dels joves, que diuen, va ser violada. Així, el tribunal europeu dona la raó als demandants, que van al·legar que la sentència espanyola que els declarava culpables d'insultar la Corona era una "ingerència injustificada" en el seu dret a la llibertat d'expressió, recollit per l'article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Stern i Roura van ser inicialment condemnats a 15 mesos de presó però el jutge va acabar substituint la sanció amb una multa de 2.700 euros cadascú. El tribunal considera, sobre aquest punt, que la condemna imposada no va ser "proporcionada ni necessària en una societat democràtica" i obliga al Regne d'Espanya a tornar als joves la quantitat corresponent a les multes --2.700 euros a cadascú-- i 9.000 euros a tots dos.
Els magistrats apunten també que l'acte va ser part d'una crítica política, "més que personal", de la monarquia en general, i que no anava més enllà "d'un cert grau permissible de provocació" per transmetre un missatge "crític".
La resolució del cas al TEDH arriba dos anys després que aquest tribunal obrís una investigació sobre els dos joves antimonàrquics. L'Audiència Nacional del Regne d'Espanya va condemnar Jaume Roura i Enric Stern a 15 mesos de presó per un delicte d'injúries a la Corona (pena substituïda per 2.700 euros de multa cadascun). El seu advocat, Benet Salellas, va recórrer la sentència però, finalment, el Tribunal Constitucional la va ratificar el juliol del 2015. La sentència concloïa que cremar fotografies del rei no està emparat per la llibertat d'expressió perquè és un acte "ofensiu" i "incitador a l'odi".
Salellas va demanar llavors a Estrasburg que es pronunciés sobre si la crema de fotografies del monarca suposava un delicte d'incitació d'odi o bé, per contra, si era un acte emparat per la llibertat d'expressió, un dels drets reconeguts en el Conveni Europeu dels Drets Humans.
Acte de protesta
La crema de fotografies a la plaça del Vi de Girona el 13 de setembre de 2007 va ser un acte de protesta per la visita de Joan Carles I a la ciutat. Un grup de joves es va concentrar davant l'ajuntament i, a cara descoberta, van calar foc a diverses fotografies on apareixia el rei Joan Carles I i la reina Sofia i que van enganxar cap per avall en una estructura de cartó.
La sentència ratificada pel TC
Vuit anys després de la crema de fotos, l'any 2015, el Tribunal Constitucional va dictar sentència i va desestimar el recurs de la defensa de Roura i Stern, confirmant la resolució de l'Audiència Nacional. La sentència concloïa que la llibertat d'expressió no pot avalar un acte amb "connotacions violentes". "Cremar en públic la fotografia o la imatge d'una persona comporta una incitació a la violència contra la persona i la institució que representa, fomenta sentiments d'agressivitat contra la mateixa i expressa una amenaça", van ressaltar els magistrats.
La sentència europea agafa ara importància davant del rebuig català a Felip VI pel seu suport a la repressió
Llegim en El Punt Avui que Girona ara mira a Estrasburg. Quan encara estan obertes les ferides per l’1-O i mentre s’acumulen les condemnes per injúries a la Corona amb els seus afectats guardant les seves esperances en la justícia europea, aquest matí ha arribat el dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre la crema de fotografies del rei Joan Carles I ara fa més de 10 anys a la ciutat de Girona per oposar-se a la visita del monarca. Una sentència clau que conclou que aquells actes polítics no van constituir un delicte d’odi ja que estaven protegits pel dret a la lliure expressió.
Tal com va fer el seu fill fa dues setmanes per la inauguració del Mobile World Congres a Barcelona, el 13 de setembre del 2007 Joan Carles I visitava Girona per inaugurar el Parc Tecnològic de laUniversitat de Girona (UdG). Mentre el monarca sopava amb l’empresariat gironí, un grup de joves es van concentrar com a acte de protesta al davant de l’ajuntament i van calar foc a diverses fotografies on apareixia amb la reina Sofia cap per avall. L’Audiencia Nacional va condemnar Jaume Roura i Enric Stern a 15 mesos de presó per un delicte d’injúries a la corona, una pena que després va ser substituïda per 2.700 euros de multa per a cadascun. El seu advocat i ex diputat per la CUP-CC, Benet Salellas, va recórrer contra la sentència, però finalment el Tribunal Constitucional la va ratificar el 2015.
Segons magistrats espanyols, les seves accions no estaven emparades pel dret a la llibertat d’expressió perquè, segons deien, va ser un acte “ofensiu” i “incitador a l’odi”. Disconforme un cop més, l’abril del 2016 Salellas va elevar el cas a Estrasburg perquè considerava que les actuacions sí que estaven emparades en dos drets recollits en la Convenció dels Drets Humans als articles 9 i 10: la llibertat de pensament i d’expressió.
Ara el Tribunal d’Estrasburg ha de decidir dues qüestions clau sobre aquesta sentència que poden condicionar altres casos d’injúries a la corona. En primer lloc, els jutges hauran d’estimar si la crema de la fotografia “en les circumstàncies del cas” són un acte d’incitació a l’odi, com deia el Tribunal Constitucional. I, en segon lloc, si a la vista d’aquests arguments hi ha hagut “una violació de la seva llibertat de pensament i/o d’expressió” en ser condemnats penalment per aquelles accions. Al voltant de les 10:00h d’ahir matí es va fer públic en quin sentit ha decidit la justícia europea, una sentència que ahir ha estat valorada per la defensa a dos quarts de dotze al mateix lloc dels fets.
L’últim cop que Estrasburg es va pronunciar sobre un delicte d’injúries a la Corona, l’Estat espanyol no en va sortir ben parat. El 2011 va revocar una condemna a Arnaldo Otegi per injúries al rei perquè no respectava la seva llibertat d’expressió i perquè imposava una sentència desproporcionada. Otegi havia acusat Joan Carles I d’imposar la monarquia a través de la tortura. L’alt tribunal, presidit en aquell moment pel magistrat andorrà Josep Casadevall, va observar que, si bé algunes de les seves paraules podien ser hostils, no hi havia hagut incitació a la violència i, per tant, no arribava a la categoria d’incitació a l’odi. L’Estat es va veure obligat a indemnitzar Otegi amb 20.000 euros per danys morals i a sufragar despeses processals per valor de 3.000 euros.
El Govern espanyol ''respecta i acata'' la sentència del TEDH sobre la crema de fotos del rei
Segons informa l'Agència Catalana de Notícies el Govern espanyol "respecta i acata" la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que avui ha afirmat de manera unànime que no hi ha incitació a l'odi en la crema de fotos del rei de dos joves a Girona l'any 2007, segons han explicat fonts del Ministeri de Justícia. "El Govern respecta i acata totes les sentències dels tribunals de justícia", han afirmat aquestes fonts. "Aquesta sentència demostra que el sistema de garanties i de defensa dels drets funcionat tant al sistema espanyol com en l'àmbit del TEDH", han afegit. Des de l'executiu encapçalat per Mariano Rajoy també s'afirma que el text del tribunal europeu posa de manifest que "tots els ciutadans sense excepció tenen garantida la màxima tutela judicial dels seus drets".
Cal recordar que el TEDH ha fet pública aquest dimarts una sentència que ha pres de manera unànime en la qual no veu incitació a l'odi en la crema de fotos de Joan Carles I i Sofia a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el 13 de setembre de 2007. Segons la sentència, els jutges consideren que l'acte, dut a terme per Enric Stern i Jaume Roura com a protesta a la visita del llavors monarca a la ciutat, està emparat per la llibertat d'expressió i pensament dels joves, que diuen, va ser violada.
Així, el tribunal europeu dona la raó als demandants, que van al·legar que la sentència espanyola que els declarava culpables d'insultar la Corona era una "ingerència injustificada" en el seu dret a la llibertat d'expressió, recollit per l'article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans.
Stern i Roura van ser inicialment condemnats a 15 mesos de presó però el jutge va acabar substituint la sanció amb una multa de 2.700 euros cadascú. El tribunal considera, sobre aquest punt, que la condemna imposada no va ser "proporcionada ni necessària en una societat democràtica" i obliga Espanya a tornar als joves la quantitat corresponent a les multes --2.700 euros a cadascú-- i 9.000 euros a tots dos.
Benet Salellas: «La sentència és una estocada profunda contra el delicte d'injúries a la Corona»
Segons la premsa convencional gironina després de la sentència emesa pel Tribunal Europeu de Drets Humans, en la qual aquest no veu incitació a l'odi en la crema de fotos de Joan Carles I a la plaça del Vi de Girona per part de dos joves el setembre de 2007, alguns dels encausats han celebrat avui la decisió. La defensa de Jaume Roura i Enric Stern, el lletrat Benet Salellas, va assegurar que la decisió s'ha de llegir com "una victòria del moviment" i "un homenatge a la resistència i a la persistència en defensar que aquesta posada en escena va ser un acte normal, que queda totalment enquadrat dins de la llibertat d'expressió i dins de la llibertat de manifestació".
"Les sentències d'Estrasburg serveixen per donar pautes d'interpretació a tots els tribunals, especialment aquells que tenen per objecte la tutela de drets fonamentals com en aquest cas és el Tribunal Constitucional (TC). El que volem és enderrocar la doctrina que va intentar establir el TC el 2015 i que ha estat utilitzada després per interpretar tots els delictes d'injúria a la corona, enaltiment del terrorisme i que ara s'ha començat a utilitzar de manera massiva contra l'independentisme" va explicar durant la compareixença a la mateixa plaça del vi.
L'advocat també va remarcar que la sentència és una "estocada molt profunda i sòlida" contra el delicte d'injúries a la corona, ja que precisament "el rei, que és el màxim representant polític, ha de tenir una tolerància a la crítica molt més intensa que la resta de la ciutadania".
El representant d'Alerta Solidària, Martí Majoral, va recordar que "no només van ser dues persones les represaliades" sinó que "hi va haver moltes persones més als Països Catalans i arreu de l'Estat espanyol" que seguint la crida de solidaritat van cremar fotografies del rei i van patir la repressió en forma de multes i judicis. "Feia molts anys que esperàvem la sentència i considerem que és un primer retret públic i notori d'un tribunal que l'Estat Espanyol legitima i on participa" va afegir.
Majoral també va aprofitar per animar a la ciutadania "que cada vegada que la família reial gosi trepitjar els països catalans el poble respongui amb pires monàrquiques i fotografies del rei en flames i que ho puguem convertir en una bonica tradició ara que venen les falles".
Els dos gironins encausats no van participar en la roda de premsa, però sí que hi van ser presents alguns dels altres setze --els quals van acabar absolts-- que posteriorment van cremar fotos en solidaritat amb ells. Una de les represaliades va ser Núria Brugada, que avui va parlar en nom de tot el grup. "Aquesta sentència referma en certa manera que nosaltres teníem la raó" va explicar, aprofitant per "agrair també tota l'onada de solidaritat rebuda". Brugada va anunciar també que el dissabte hi ha prevista una petita celebració, on la gent pot portar encenedors "pel que pugui passar". "El que busca la repressió és desmoralitzar, i 10 anys després seguim mobilitzats, no han aconseguit el que volien" va sentenciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada