Cinquena jornada de la Primavera Catalana

Seguint l’experiència dels bloquejos del 8-N esclata una mena de vaga salvatge de fet, sense convocatòries sindicals i com empoderament dels CDR.  

Tallen l'AP-7 a l'Empordà i l'N-340 a Alcanar.   L'avinguda Meridiana i la Diagonal ja s'han reobert. Els Comitès de Defensa de la República es tornen a mobilitzar contra la repressió de l'Estat.  

Els CDR denuncien un intent d'agressió a la Meridiana de Barcelona.  

Els CDR fan una marxa lenta a l'AP-7 a Vilademuls en sentit sud. La mobilització provoca tres quilòmetres de retencions a l'autopista en direcció a Barcelona.  

La plaça del Vi de Girona es va omplir ahir dues vegades per reclamar l'alliberament dels independentistes empresonats. Al matí, els treballadors de la Generalitat van assistir a una roda de premsa del CDR. Al vespre, unes 2.500 persones van participar en l'habitual protesta dels dilluns.  

Proposen a Blanes canviar el nom de l'avinguda Joan Carles I pel de «República». ERC assegura a la moció que portaran al ple de demà que la trajectòria del rei espanyol «no justifica» el manteniment d'aquest honor.       

La CUP de Blanes presenta una moció per la llibertat dels presos polítics.  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/03/2018  

Figueres/Llers/Bàscara (Alt Empordà, comtat de Besalú).-  

Segons informa Nació Digital els Mossos d'Esquadra han desallotjat els centenars de manifestants que aquest dimarts a primera hora del matí han tallat l'autopista AP-7 en els dos sentits, a l'alçada de l'Hotel Parc Figueres i Hostalets de Llers (Alt Empordà, comtat de Besalú). Minuts després de dos quarts de dotze del migdia, els agents han començat a agafar els manifestants un per un, i també per grups, per apartar-los de la calçada de l'autopista i sota crits com "El vostre president és a la presó". L'autopista ja ha quedat oberta al trànsit. El CDR ha desconvocat la protesta a l'AP-7, però s'han traslladat a l'N-II, on han tornat a tallar la carretera a l'alçada d’Hostalets de Llers. "Ens concentrem al pàrquing del sorral i anem cap allà. Ni un pas enrere", apunta el CDR al seu compte de Twitter.

Els Mossos d'Esquadra també han desallotjat uns 300 manifestants en aquesta via, que ja s'ha reobert en sentit sud. El tall ha causat fins a 11 quilòmetres de retenció. Els agents, com han fet a l'AP-7, han encerclat els manifestants i els han desallotjat d'un en un. Als que resistien passivament els han empentat per sobre de les tanques que separen del voral.

Els CDR, que s'han tornat a mobilitzar després de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, han tallat algunes de les principals vies d'accés al país, a més de l'AP-7 a Figueres i Llers (l'Alt Empordà, comtat de Besalú), a tocar la Jonquera: l'A-2 a Alcarràs-Soses (el Segrià), que continua tallada en sentit oest, i l'N-340 a Alcanar (el Montsià), que s'ha reobert en ambdós sentits de la marxa i sense incidents pocs minuts abans de les 3 de la tarda, després que la presència dels antiavalots. La intenció passava per allargar la mobilització unes 24 hores.

Als volts de les 8 del matí també s'ha tallat la Diagonal, a la zona universitària, i la Meridiana a Barcelona. Abans de les 9 ha tornat la normalitat en aquestes dues vies.

Llegim al setmanari figuerenc Hora Nova que l’empresonament, divendres, de Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa (de Torroella de Montgrí, Baix Ter, Baix Empordà, comtat d’Empúries), i la detenció, diumenge, de Carles Puigdemont a Alemanya, han provocat una nova onada de mobilitzacions ciutadanes. S’han convocat arreu de Catalunya i en diverses ciutats europees, i l’Alt Empordà no n’ha estat una excepció, tot i que de moment els efectes no s’hi han notat tant com en altres ocasions. El mateix divendres milers de persones es van concentrar a davant dels ajuntaments per tornar a reclamar l’alliberament dels reclusos. 

Diumenge es va tallar l’N-II a Bàscara 

Dissabte una cinquantena de persones es van concentrar a l’estació del TAV de Figueres-Vilafant i, d’allà, amb una quinzena de vehicles, van començar una marxa lenta per l’N-II fins a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada). I diumenge al matí hi va haver una nova marxa lenta, en aquest cas per l’AP-7, també en sentit nord. A més, a la tarda de diumenge els manifestants van tallar l’N-II a Bàscara (Alt Empordà, comtat de Besalú). Mentrestant, en l’àmbit local, ERC ha demanat la dimissió del regidor del Partit Popular José Francisco Parra tant de l’Ajuntament de Vilafant (Alt Empordà, comtat de Besalú) com del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. L’acusen d’enaltiment del feixisme per una publicació que va fer a les xarxes socials. 

Els CDR fan una marxa lenta a l'AP-7 a Vilademuls en sentit sud 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies els CDR fan una marxa lenta aquesta tarda a l'AP-7 a l'altura de Vilademuls (Pla de l'Estany, comtat de Besalú) en direcció a Barcelona fins Fornells de la Selva (Gironès). Segons indica el Servei Català de Trànsit, la mobilització s'ha iniciat cap a tres quarts de cinc de la tarda i des d'aquesta hora provoca tres quilòmetres de retencions a l'autopista en sentit sud. Aquest és un tram de carretera que es va en vint minuts i de moment ja han recorregut la meitat del traçat amb un temps de tres quarts d'hora.

Al mateix temps una altra acció fronterera talla de la carretera N-152 a Puigcerdà (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya). 

La plaça del Vi de Girona es va omplir ahir dues vegades per reclamar l'alliberament dels independentistes empresonats 

Llegim en la premsa convencional gironina que hi va haver una nova jornada reivindicativa ahir a Girona per reclamar la llibertat dels independentistes empresonats i rebutjar la possible extradició de Carles Puigdemont al Regne d’Espanya. A la tarda, la protesta que se celebra cada dilluns a la plaça del Vi va comptar amb més gent de l'habitual, i s'hi van arribar a reunir unes 2.500 persones, segons la Policia Municipal. Al matí, unes 500 persones --moltes de les quals treballadores de la Generalitat-- van omplir la mateixa plaça per assistir a una roda de premsa del CDR.

L'acte de la tarda va comptar amb la participació de l'activista ciutadà Josep Campmajó, que va advertir que cal estar preparats perquè «ells no s'aturaran». Per això, va advertir que no es tracta de fer una competició a veure «qui és més atrevit» sinó que caldrà fer alguna cosa més que concentracions i talls d'autopista en dies festius. «Ha d'arribar el dia que estiguem disposats a fer sacrificis extrems» , va advertir, tot preguntant als assistents si estarien disposats a anar a una nova vaga general, a anar a la presó, a veure com els seus éssers estimats pateixen o a estar un parell de mesos sense cobrar. De la mateixa manera, va emplaçar totes les entitats a ser «generoses» i treballar conjuntament a favor de la República, amb una mobilització unitària i pacífica. «Això és una lluita només per la República, no per l'hegemonia de cap partit», va indicar.

Per això, per començar, Campamjó va fer una crida a manifestar-se davant les seus dels partits republicans per exigir-los «generositat i coherència» amb la ciutadania perquè es posin d'acord i implementin d'una vegada la república. Això sí, va demanar que les mobilitzacions no es deixin endur en cap moment per la violència. «Aquesta gentussa està esperant que ens alcem violentament, però no ho hem fet. Estan esperant que ens cansem, però tampoc ho hem fet. Què tindran? Mobilització, mobilització i mobilització», va demanar.

Durant la concentració, Marc Blasco, membre de Músics per la Llibertat, va interpretar El cant dels ocells, i també es van cantar Els Segadors. A més, es va fer una crida a participar en les mobilitzacions convocades per els CDR, com la que hi ha prevista per avui a primera hora de la matinada. 

Concentració solidària al matí 

Al matí, els treballadors de la Generalitat a Girona es van concentrar un cop més davant de l'edifici del Santa Caterina per reclamar la llibertat dels polítics empresonats. Després de la concentració, unes 200 persones es van dirigir cap a la plaça del Vi, on el CDR tenia previst celebrar una roda de premsa. Allà hi havia també l'alcaldessa, Marta Madrenas, diversos regidors i ciutadans abillats amb llaços i bufandes grogues. En total, mig miler de persones que van donar suport a la roda de premsa sobre l'encausat pel tall a les vies del TAV durant la vaga general del 8 de novembre.

A l'acte hi va assistir també l'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras, que va assegurar que estem vivint en una «dictadura constitucional» i va fer una crida a la «dissidència i indignació» massives; però això sí, sempre de manera pacífica. «El que aguanta ara mateix la democràcia és la dissidència, el poble, la ciutadania», va assenyalar Terricabras, que va reivindicar el dret a exercir aquesta dissidència. 

Protesta dels advocats 

D'altra banda, també al matí, una trentena d'advocats es van concentrar davant les portes dels jutjats per demanar l'«alliberament immediat dels presos polítics», en una convocatòria que es va produir a totes les capitals catalanes. 

La convocatòria es va fer des de l'Associació d'Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona però també hi havia lletrats que no en son membres i treballadors dels jutjats. El president de l'associació, Albert Carreras, va explicar que la darrera interlocutòria del jutge Llarena que va comportar l'empresonament de polítics catalans conté «greus imprecisions jurídiques i parla de fets que no estan contrastats». Consideren, a més, que la mesura de presó provisional és «molt greu» si es tenen en compte els fets descrits. Per això, creuen que són unes mesures «desencertades» i que no és la primera vegada que passa. «Malauradament, són un tipus de resolucions a les que ja ens té acostumats», va afegir.

A més, alguns d'aquests advocats estaven representant ahir dilluns afectats per l'actuació policial de l'1-O a la demarcació i van sortir a l'exterior per afegir-s’hi a la protesta. Són declaracions davant del jutge que es van començar a fer al febrer passat i que s'allargaran encara durant unes setmanes més. 

La façana dels Jutjats de Girona apareix tacada de pintura groga i restes d'ou 

Segons l’Agència Catalana de Notícies els Jutjats de Girona van aparèixer ahir amb alguns vidres i bona part de l'entrada de l'edifici amb pintades de color groc i restes d'ou, que al matí van esborrar uns operaris. 

Proposen a Blanes canviar el nom de l'avinguda Joan Carles I pel de «República» 

ERC de Blanes (la Selva marina, comtat de Girona) portarà a debat, en el ple de demà, una moció per demanar que es canvi el nom de l'avinguda Joan Carles I pel d'avinguda de la «República». Segons exposa el grup municipal republicà en el document que portarà a votació en el ple, la trajectòria del rei espanyol «de cap manera justifica, ans al contrari, el manteniment d'aquest honor». En aquest sentit, ERC exposa que el rei Joan Carles I va ser designat «a dit» com a cap d'Estat pel «dictador i genocida» Francisco Franco Bahamonde; que actualment «encara no està clar» quin va ser el seu paper durant el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981; i que ha acumulat una fortuna l'origen de la qual «mai no ha estat justificada públicament».

També asseguren que durant els darrers anys del seu mandat el monarca va ser protagonista «d'accions vergonyants». «Excessos en viatges i objectes luxosos, caceres sagnants d'espècies protegides, escàndols socials així com ombres de corrupció i sentències condemnatòries per corrupció a membres de la seva família, actes tots indignes, ja que suposaven un greuge directe a una ciutadania colpejada per la crisi econòmica», relata ERC a la moció.

A més, el grup municipal republicà assenyala que fer aquesta petició també tenen en compte que l'actual rei d'Espanya, Felip VI, va «justificar les accions repressives de l'Estat contra el poble català» en la seva intervenció del 3 d'octubre de 2017.

Per tot plegat, el grup municipal republicà proposarà en el ple municipal que se substitueixi la toponímia d'avinguda Joan Carles I per la d'avinguda de la «República». «Des de l'any 2012, la República és un plantejament polític de primer ordre i una aspiració per a la consecució de la qual milions de persones lluiten democràticament i pacífica», afegeix el document. 

Vilablareix tindrà una plaça dedicada a l’1-O  

Llegim en la premsa convencional comarcal que hi ha carrers i places d’arreu del país que recorden el compromís, el civisme i la valentia dels milers de ciutadans que van defensar el dret a vot el dia del referèndum sobre la independència de Catalunya. A les comarques gironines, una de les poblacions que s’han sumat recentment a aquest homenatge als afectats i a l’esperit d’aquella jornada és Vilablareix (Gironès, comtat de Girona). En el ple ordinari del març que es va fer a l’Ajuntament es va acordar batejar amb el nom de plaça de l’1 d’Octubre un dels espais públics de davant del centre cultural Can Gruart, que va ser precisament el lloc on els veïns van votar ara fa gairebé sis mesos. La proposta va ser portada al ple per part d’ERC (que governa amb majoria), i van votar a favor de la iniciativa tant els dos regidors de CiU com l’edil del PSC. Segons va explicar l’alcalde, David Mascort (ERC), la plaça de l’1 d’Octubre està previst que sigui en un dels laterals de Can Gruart, on hi ha una àmplia zona de terra i arbres, i que dona a la part de l’edifici on hi ha la porta per on s’entrava a votar.

El dia del referèndum, un dels focus es va centrar a Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona), on havia de votar el president Carles Puigdemont. La coneguda actuació de la Guàrdia Civil ho va impedir i va originar que s’hagués d’anar a altres poblacions a dipositar la papereta. L’endemà el Consistori de Sant Julià de Ramis va celebrar un ple extraordinari per condemnar els fets i es va acordar per unanimitat canviar el nom de la plaça on hi ha el pavelló esportiu municipal, que just el dia abans havia de funcionar com a col·legi electoral. Tres setmanes després del referèndum la zona ja lluïa la placa amb el nom oficial de plaça de l’1 d’Octubre.

En aquesta plaça s’hi va instal·lar la setmana passada un element quarter skateboard. S’ha fet efectiva així una petició que nens i nenes de l’escola Castellum i un grup d’usuaris de l’espai van fer arribar a l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió (ERC). “Respondre a les demandes i necessitats, en aquesta ocasió dels més joves, és una prioritat per a l’Ajuntament. Els vam fer partícips, ja que vam quedar amb ells per ensenyar-los tres models diferents, els vam detallar quin pressupost tenia cadascun, ens van dir quin els agradava més i vam estudiar plegats la seva ubicació a la plaça. Desitgem que aquest petit element contribueixi al seu lleure”, va manifestar l’alcalde. I, des de fa tres mesos, a la façana principal del pavelló i en un lateral hi ha un llaç lluminós groc, símbol de solidaritat amb els presos polítics catalans i els membres del Govern legítim català a l’exili. 

La CUP de Blanes presenta una moció per la llibertat dels presos polítics 

Arran de l’empresonament de càrrecs electes i de membres del legítim Govern de la Generalitat de Catalunya la CUP de Blanes ha registrat una moció amb caràcter d’urgència per ser considerada en el ple municipal que se celebrarà aquest dimecres 28 de març. La moció demana que l'Ajuntament de Blanes, així com els grups municipals representats al consistori, es posicionin i mostrin el seu suport vers la llibertat dels presos i preses polítiques.

Tal com s’exposa en la moció, per la CUP “l’existència de presos polítics no és compatible amb la democràcia” i, per aquest motiu, demana que l'Ajuntament emprendre una sèrie d’accions per posar de manifest aquest compromís. Així, la moció demana explícitament que es restitueixi la pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics” a la façana de l’Ajuntament, d’acord amb el compromís que la majoria de regidors i regidores del consistori ja van mostrar fa uns mesos arran de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

A més, la moció posa sobre la taula la possibilitat de col·locar en l pàgina web municipal i en la mateixa sala de plens un rètol distintiu demanant la llibertat dels presos polítics.