“Nosaltres,
els treballadors i treballadores organitzades tenim molt clar qui són
els nostres enemics.
Precisament si ens organitzem al voltant de l’anarcosindicalisme és
perquè reconeixem en la burgesia i l’estat aquells que ens exploten i
oprimeixen cada dia. No importa quin estat o quina burgesia. Siguin
aquesta burgesia i aquest estat espanyols, catalans,
europeus, etc. Ho tenim clar i ho recordem, perquè en patim les
agressions i perquè els hi donem resposta. Recentment ho hem vist en
l’acomiadament d’un company a
Cacaolat i en la detenció del nostre Secretari General. No ho oblidem i li fem front.
Partint
d’aquesta realitat, l’escalada repressiva de l’estat espanyol ens
preocupa enormement. Darrera
dels empresonaments mediàtics de polítics que directament ens han
agredit amb les seves polítiques neoliberals i amb la seva repressió
quan han governat a ajuntaments i a la Generalitat, hi ha un estat que
incrementa el seu caràcter autoritari. Ho veiem amb
els centenars de docents que han estat encausats sota l’acusació del
delicte d’odi pel simple fet de fer la seva feina a les escoles
públiques. Ho veiem en cantants que, per cantar coses que moltes pensem,
ingressaran aviat a la presó. Ho veiem en les desenes
de companyes i companys que per les vagues dels dies 3 d’octubre, 8 de
novembre i 8 de març estan sent citades per tribunals per haver de fer
front a acusacions penals. Acusacions que els i les poden portar a la
presó per fer vaga, l’eina de lluita més poderosa
que tenim com a classe treballadora.
Ahir,
el cos de Mossos d’Esquadra va actuar amb la violència amb la qual ens
té acostumades des de
fa molt anys, produint desenes de ferits a les protestes contra la
retallada de drets civils i la repressió. Posant en perill la vida de
persones al llençar furgonetes embogides darrera de manifestants,
entrant a comerços per aterrir o descarregant cops de
porra directament al cap, fet pel qual un jove ha tingut pèrdua parcial
de visió en un ull. Ossos trencats, blaus, traus al cap. Un cop més.
No, no és la nostra policia ni ho ha estat mai, ahir es va escriure una
nova pàgina de l’ús que en fa el poder per
a reprimir el dret de protesta.
Ens
neguem a girar la cara i posar-nos de perfil mentre l’enduriment
repressiu de l’estat es normalitza
i es consolida, no només a Catalunya sinó al conjunt de l’Estat
espanyol i, de fet, de les “democràcies” europees. Un enduriment
repressiu que ja ens afecta directament en els casos esmentats. On tenim
molts i moltes companyes del sindicat encausades, no només
per les mobilitzacions recents sinó, també, en l’esparverant actuació
judicial del cas “27 i més” que implica l’aplicació de la doctrina Garzón directament contra lluites socials i sindicals. Un bon avís del que ens
està caient a sobre.
Que
ningú s’enganyi. No caurem en el silenci còmplice. Ni un segon. Però
tampoc caurem en lluites
transversals per rescatar ni enfortir cap facció de la burgesia.
Partint d’aquests dos punts innegociables, fem una crida als moviments
llibertaris i als diferents espais revolucionaris a fer una passa
endavant. A ser on hem de ser. A entomar una defensa activa
de les llibertats i, aprofitar aquesta lluita, per començar a construir
una societat precisament lliure de les diferents formes d’opressió que
patim en el dia a dia.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada