Ressò de l’Espanya negra

Element espanyolistes retiren d'espais emblemàtics de la ciutat de Girona llaços grocs dedicats als presos polítics catalans. 

Arreu del país, hi ha un sabotatge instigat i organitzat contra els llaços grocs de la llibertat.  

Concentració a Girona per reclamar que no es canviï el nom a la plaça Constitució.  

Veray burxa Madrenas perquè digui que ''rebutja'' la Fundació Princesa de Girona.  

Denuncien 139 incidents violents a Catalunya en defensa de la unitat d'Espanya.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/02/2018   

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim en la premsa convencional gironina que hi ha cert ressò de l’Espanya negra que cau sobre la ciutat de Girona. «España, hey, hey / cantamos con, con / España hey, hey / la Roja baila». L'himne oficial de la selecció espanyola de futbol interpretat per Niña Pastori i Sergio Ramos --el que juga de central al Reial Madrid-- posa banda sonora al vídeo estantís Libera Gerona que el youtuber Machaca-Dos va penjar el 2 de febrer passat i que ahir ja acumulava més de vuit mil visites. «La, la, laaa / laaa, laaa», canten el duo Pastori-Ramos, i apareix un llaç groc, el símbol escollit per l'independentisme per reclamar l'alliberament dels empresonats per la causa, amb un senyal vermell de prohibició sobreimprès. La càmera de Machaca-Dos fa un zoom a Torre Gironella, guarnida amb un llaç groc gegantí sobre un fons negre. «Gritaremos con más fuerza / una vez más / vamos a ponerle gaaaana!», bruela més que canta Sergio Ramos. La successió d'imatges mostra un piquet encaputxat com retira de la ciutat de Girona qualsevol element de color groc i qualsevol estelada que es troben pel camí. Furten els llaços grocs dels ponts de les Peixateries Velles --el d'Eiffel--, de Sant Fèlix i de Sant Agustí; de les baranes de la plataforma de la plaça de Catalunya i rotondes; i, llaç groc pintat al terra que es troben aquests elements espanyolistes, toc de vermell que li donen per donar-li un aire rojigualdo. Ja ho entona en Ramos: «Por la Roja morirééé / soy es-pa-ñol». Una esquadró unionista encaputxat que es composa d'entre sis i vuit efectius i inclús ha estès els tentacles fins a Celrà (Gironès, comtat de Girona), on han retirat els plàstics grocs que decoraven l'arbre situat al centre de la rotonda d'accés al poble per l'oest. «España, hey, hey / España, con, con», que diu la cançó.

Arreu del país, hi ha un sabotatge instigat i organitzat contra els llaços grocs de la llibertat.

Caretes de Puigdemont i de Boadella 

De bosses d'escombraries n'omplen una bona colla de llaços grocs. En el vídeo, que dura tres minuts i cinquanta-dos segons, aquests elements apareixen amb els rostres tapats --en alguna ocasió se'ls cobreixen amb caretes de Carles Puigdemont o d'Albert Boadella--. Majoritàriament, els elements del piquet ultranacionalista espanyol es cobreixen el cap amb caputxes; van ben abrigats. «Tu bandera es mi bandera y la razón / de expresar lo que yo siento».

Efectivament, de fa uns dies el pont de les Peixateries Velles i les baranes de la plataforma de la plaça Catalunya sobre l'Onyar es troben sense tires de plàstic grogues. Els ultranacionalistes espanyols no es poden estar de dibuixar amb els dits el símbol de la victòria en algunes de les instantànies. «España hey, hey».

«Gracias, vuestro trabajo no tiene precio», els anima un dels seguidors unionistes que han deixat comentaris al YouTube. «Bien por est@s valientes y libertarios Gironins! Adelante! Seguid liberando el espacio público, que es de todos», diu l'altre.

-. ¿Habrá segunda parte? -pregunta un tercer admirador.

-.[...] Por supuesto, un saludo.

-. Llavors –respon en català–, éxits (sic) en la seva heroica tasca, la determinació de vosaltres (sic) no té preu.

I un altre entusiasta espanyolista --que afirma ser «de un pueblo de Gerona»-- vol allistar-se: «me gustaría colaborar y aportar ideas».  

Concentració a Girona per reclamar que no es canviï el nom a la plaça Constitució 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la ciutat Girona deixarà de tenir plaça Constitució el proper dilluns a la nit. Un cop el ple municipal avali que l'espai es rebategi amb el nom d'1 d'Octubre del 2017, el canvi que es va portar a la Comissió del Nomenclàtor --i que va rebre els vots en contra de PSC, PP i Cs-- ja serà efectiu.

Com a reacció nacionalista espanyola hi ha una plataforma que reclamar que el Consistori de Girona no canviï el nom a l'espai públic. En un comunicat, expliquen que estan "adscrits a ideologies diverses" però que els mou un objectiu comú: "Expressar de manera pública que la voluntat del govern municipal de canviar el nom de la plaça Constitució no respon ni a la lògica sensatesa ni al bon fer que ha d'ocupar un Ajuntament i una alcaldessa".

La plataforma, que s'autoanomena Tots som Girona i la Constitució és democràcia ha convocat una concentració a la plaça del Vi per diumenge al migdia. Critiquen que l'alcaldessa, Marta Madrenas, hagi anat "contra els sentiments de lleialtat legítima i democràtica de molts gironins i gironines, i en oposició a un moment històric que va tenir una gran importància a la ciutat". A l'escrit, la plataforma nacionalista espanyola critica que "la determinació" de l'equip de govern d'impulsar el canvi "ha creat un problema allà on no n'hi havia". "L'Ajuntament té el deure d'impulsar el consens i hauria de procurar, com a mínim, no crear fractures entre els gironins i gironines amb decisions d'aquesta naturalesa", recull el comunicat. La plataforma espanyolista critica que la decisió de rebatejar la plaça "ha generat un malestar molt palpable a diferents barris de Girona" i diu que l'acte de diumenge per defensar que se'n mantingui el nom de Constitució té "una voluntat inclusiva". "Perquè la ciutadania convocada vol que Girona sigui una ciutat on la institució municipal treballi en benefici de tots els seus ciutadans; és per tant, un acte obert, franc i honest a favor d'una democràcia per a tothom", conclou l'escrit.

Veray burxa Madrenas perquè digui que ''rebutja'' la Fundació Princesa de Girona  

La regidora del PP a l'Ajuntament de Girona, Concepció Veray, ha demanat a l'alcaldessa Marta Madrenas que parli "clar" i digui obertament que "rebutja" que la Fundació Princesa de Girona(FPdGi) faci actes a la ciutat. En especial, l'entrega anual dels premis on hi assisteixen els reis d'Espanya.

Denuncien 139 incidents violents a Catalunya en defensa de la unitat d'Espanya 

S’ha presentat la setena edició de l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics, una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils que treu a la llum una sèrie de reportatges en profunditat sobre temes silenciats o maltractats pels mitjans corporatius.

L'Anuari publica 'En nom d'Espanya' és una investigació del fotoperiodista Jordi Borràs que recull 139 incidents "violents" i alerta que han estat 86 agressions físiques amb un mínim de dos casos de violència sexual. El conjunt d'incidents que denuncia el fotoperiodista Jordi Borràs es poden consultar en un llistat complet que ofereix el llibre. Es tracta d'incidents que s'han detectat i contrastat a partir de fonts periodístiques, policials i testimonials. S'expliquen breument atacs viscuts arreu del territori en municipis com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Tarragona, Sant Vicenç dels Horts, Campdevànol, Premià de Mar, Manlleu, Girona, Figueres, Lleida, l'Escala, Palamós, Mataró, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Reus, Manresa, Salt o Viladecans. L'Anuari també publica un reportatge de la periodista Nora Miralles que explica com diverses empreses amb una forta presència als Països Catalans són algunes de les principals beneficiàries dels fons europeus de seguretat i control de fronteres d'agències com Frontex.

El reportatge de Miralles detalla que empreses com Indra han obtingut més de 109 milions d'euros en contractes mentre que la Universitat Politècnica de Catalunya, l'única universitat de l'Estat, ha rebut fons destinats a la recerca de sistemes de seguretat a les fronteres europees.

Altres reportatges d'aquesta edició de l'Anuari aborden el control de la mala qualitat de l'aire al Camp de Tarragona, les conseqüències de la mala alimentació, la gestió privada de l'aigua a la Catalunya Nord i la figura de Manuel de Pedrolo.

L'edició 2017 del volum també inclou sis articles d'anàlisi a càrrec d'experts que reflexionen sobre qüestions que han marcat el periodisme a Catalunya durant el 2017. És el cas de la crítica televisiva Mònica Planas que reflexiona sobre com el tractament dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils per part d'alguns mitjans de comunicació va estar condicionat per l'antiindependentisme.

Altres anàlisis són sobre el repte de frenar el discurs d'odi sense caure en l'autoritarisme, sobre les agressions i les vulneracions a la llibertat de premsa i d'informació dels darrers mesos, sobre les relacions entre periodisme i política, sobre el naixement d'À Punt mèdia i sobre els reptes pendents per assolir un periodisme feminista.