Després de deixar Barcelona passà la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, on formà part en 1939 del grup «Libertà o Morte», format per 117 anarquistes, entre els quals hi havia Armando Bientinesi, Ernesto Bonomi, Cornelio Giacomelli, Faustino Braga, Gennaro Gransci, Carlo Montresor, Muuzio Tosi, Angiolo Mario Vittorio Bruschi, Aldo Demi, Lorenzo Giusti, Setimo Guerrieri, Guglielmo Nannucci, Giuseppe Volonté, Enrico Crespi, Dominico Ludovici i Leonida Mastrodicasa.
Oreste Della Torre:
El 25 de febrer de 1914 neix a Milà (Llombardia) l'anarquista i lluitador antifeixista Oreste Della Torre, conegut com Milanin. Els seus pares es deien Francisco de la Torre i Adriana Cressoni. El pare, ciutadà italià nascut a Santander (Cantàbria), fou un militant anarquista que hagué de refugiar-se en 1911 a Itàlia fugint de la persecució policial espanyola i que morí en 1921 en un enfrontament contra els feixistes italians.
Des del 1929 Oreste freqüentà els cercles antifeixistes i per aquest motiu patí una pena de tres anys en un correccional.
Un cop lliure en 1933, va fer el servei militar en el 18 Regiment de Bersaglieri a Milà i després en el a Torí (Piemont), on va ser sorprès en flagrant activitat propagandística subversiva. Detingut per aquest fet, va ser jutjat i condemnat a sis anys. Reclòs a Gaeta (Latina, Laci), no acomplí tota la pena per motius de salut.
Retornà a Milà i reprengué les seves activitats anarquistes amb el seu germà major Augusto, qui va caure el 15 de febrer de 1936 en un enfrontament a trets contra els escamots feixistes.
Passà clandestinament a Suïssa i d'allà a Barcelona, on el 10 de novembre de 1936 s'incorporà a la III Companyia italiana de la «Brigada Garibaldi» de la 45 Divisió de l'Exèrcit Popular de la II República espanyola i lluità diferents fronts (Guadalajara, Osca, Belchite, Casp i Ebre). El 9 de gener de 1937 va ser ferit en una cama a Mirabueno (Guadalajara, Castella la Nova).
A finals de febrer d’aquell any es va reincorporar al front i va fer de missatger i observador amb el grau de sergent al II Batalló de la Companyia de Metralladores de la «Brigada Garibaldi». En aquesta època era conegut com Milanin. Promocionat a capità, el 12 de juny de 1937 va caure greument ferit als ulls al front d’ Osca (Aragó). Obligat a deixar la primera línia, passà com a oficial als Serveis d'Intendència fins al 20 de setembre, data en la qual va ser llicenciat.
Detingut a Barcelona pels elements stalinistes com a sospitós de «derrotisme» va ser alliberat 90 dies després perquè pogués apassar la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), on en 1939 formà part del grup «Libertà o Morte», format per 117 anarquistes, entre els quals hi havia Armando Bientinesi, Ernesto Bonomi, Cornelio Giacomelli, Faustino Braga, Gennaro Gransci, Carlo Montresor, Muuzio Tosi, Angiolo Mario Vittorio Bruschi, Aldo Demi, Lorenzo Giusti, Setimo Guerrieri, Guglielmo Nannucci, Giuseppe Volonté, Enrico Crespi, Dominico Ludovici i Leonida Mastrodicasa.
Posteriorment, igual que altres companys del grup, va ser traslladat al camp de concentració de Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitània-Llemosí-Poitou- Charentes, Occitània), del qual el maig de 1939 pogué evadir-se i passar a Luxemburg, d’on el 12 de juliol de 1939 en va ser expulsat i passà al sud d’Occitània , on va ser rebut pels anarquistes francesos com a membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
A Lió (Alvèrnia - Roine - Alps, Arpitània) es va presentar a les autoritats italianes per a la seva repatriació l'agost de 1940. Portat a Milà, després d'un llarg interrogatori, va ser confinat per cinc anys a l'illa de Ventotene (Latina, Laci).
Posteriorment el trobem lluitant contra els exèrcits nazifeixistes enquadrat com a comissari de brigada en la VI Brigada Garibaldina «Nello», on destacà en una acció militar en la qual va ser ferit el 12 d'abril de 1945 a Boleto (Verbano - Cusio –Ossola, Piemont) --per aquesta acció va ser condecorat el 3 de juny de 1991 pel Ministeri de Defensa italià amb Medalla de Bronze «al valor militar per activitat partisana»--.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista tornà a Milà.
Desconeixem la data i lloc de la seva defunció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada