 |
A les portes dels Jutjats de Girona, s'hi han concentrat activistes per donar suport als encausats.
En solidaritat amb el cas una vintena d'activistes s'ha penjat dels arbres que hi ha a l'avinguda Ramon Folch.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 02/02/2018
Sant Hilari Sacalm (Les Guilleries, la Selva, comtat d’Osona).-
egons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies set activistes que van viure penjats als arbres d'un bosc de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva, comtat d’Osona) per impedir la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT/THT) s'han assegut aquest divendres al banc dels acusats del Jutjat Penal núm. 5 de Girona. S'enfronten a 1 any i mig de presó cadascun per coaccions i desobediència a l'autoritat i a indemnitzar la companyia Red Eléctrica de España (REE) amb més de 41.000 euros.
La Fiscalia i l'acusació particular sostenen que van ocupar il·legalment el paratge i van "construir trampes" com túnels subterranis per evitar desallotjaments, tal com va fer el cos dels Mossos d’Esquadra per ordre judicial el 24 de març del 2010.
Dues de les persones acusades s'han acollit al seu dret a no declarar i els altres cinc persones han respost només a les preguntes de la defensa. Han assegurat que es va tractar d'un protesta "pacífica" per impedir la construcció "d'una infraestructura que no és benvinguda als pobles per on passa". A més, també han afirmat que en cap moment van rebre un requeriment judicial que els instés a abandonar l'espai abans de la intervenció policial.
"Ningú voldria viure al costat d'una subestació elèctrica o d'una torre de la línia de molt alta tensió", ha afirmat al judici una de les persones encausades que ha assenyalat que la protesta va ser "pacífica en tot moment" i per protestar contra la construcció d'una infraestructura "que té un impacte greu per a la natura i per a la salut de les persones".
De les set persones processades, dues s'han acollit al seu dret a no declarar i les altres cinc han respost només a les preguntes del seu advocat, Benet Salellas. Segons han explicat, van decidir unir-se a la protesta per considerar que era una manera de visualitzar la lluita social contra "una autopista elèctrica que malmet els boscos". "Tot i l'oposició, Red Eléctrica tirava endavant i la gent havia de lluitar", ha afirmat un altre dels acusats.
Les persones activistes del bosc de les Guilleries que han declarat han explicat que feia pocs dies que s'estaven al campament ecologista, tot i que l'ocupació de l’espai forestal va durar cinc mesos, entre octubre del 2009 i març del 2010. Durant el temps que van estar-se al paratge, els acusats han assegurat que en cap moment van rebre cap requeriment "notarial, judicial o policial" per desallotjar l'espai del bosc.
Així, han exposat que el dia 24 de març del 2010 els agents dels Mossos d'Esquadra van arribar a primera hora del matí i, sense cap tipus de mediació o diàleg, "van començar a tallar cordes per fer baixar la gent". Una de les persones acusades ha afirmat que va sentir "por" perquè les plataformes estaven situades a molta alçada (entre 12 i 15 metres segons els Mossos d'Esquadra) i veia "en risc la seguretat". "Eren com casetes i ens anaven tallant les cordes, podia caure qualsevol cosa", ha criticat. La intervenció policial va durar hores.
Latrines del campament que la policia fa passar per trampes al bosc
Els agents dels Mossos d'Esquadra han assegurat que sí que van comunicar que havien de desallotjar el campament per ordre judicial però, tot i això, els activistes "no van col·laborar" i van mostrar resistència. De fet, un caporal de la Brigada Mòbil ha afirmat que, durant setmanes, els encausats havien "fortificat" la zona per impedir el desallotjament. "Hi havia trampes, en entramat de túnels, el campament estava connectat amb xarxes i cordes", ha descrit el mosso. A més, ha afirmat que també van haver d'obrir el camí d'accés fins al paratges perquè havien "construït rases, i semienterrat bigues i ferros per impedir l'accés dels vehicles". La gent activista, veient les fotos dels túnels aportades a la causa, han negat que fossin trampes i han assegurat que eren les latrines del campament. Segons l’agència de notícies, el caporal ha detallat que, un cop van aconseguir arribar al lloc on hi havia atrinxerats els activistes, va començar la intervenció per desallotjar-los. Segons ha descrit, en aquell moment hi havia sis persones penjades als arbres i un que s'havia embidonat sota terra. "Anaven saltant d'arbre en arbre fins que vam aconseguir acorralar-los i començar a baixar-los", ha explicat el caporal. D'aquesta manera van fer baixar dels arbres quatre persones. Les altres dos, que resistien en una plataforma, els van desallotjar amb el camió grua, quan va poder accedir al lloc després d'obrir la pista forestal d'accés. La darrera persona anti-MAT era la que s'havia encadenat a un bidó ple de ciment semi-enterrat. Els mossos no han explicat de quina manera la van alliberar, només han detallat que "estava pràcticament sota terra". "Si no l'haguéssim vist, hauríem desallotjat i s'hauria quedat allà", ha opinat el caporal.
El delegat de Red Eléctrica de España a Catalunya, Lluís Pinós, ha declarat al judici que l'ocupació del paratge va endarrerir l'inici de les obres i també va afectar als terminis de finalització. La companyia preveia començar els treballs el gener del 2010 i no ho van fer fins a finals de març. A més, ha assegurat que abans d'entrar els operaris van haver de "netejar el campament i desmuntar les trampes i els elements que havien instal·lat per dificultar que es construïssin els suports". La companyia elèctrica xifra en més de 41.000 euros les despeses per desmantellar el campament.
La Fiscalia i l'acusació particular sol·liciten condemnes d'1 any i 6 mesos de presó per a cadascun de les persones acusades i que, conjuntament, indemnitzin Red Eléctrica de España amb 41.000 euros. Les acusen dels delictes de coaccions i desobediència a l'autoritat. La defensa demana l'absolució.
No eren propietaris
Com a qüestió prèvia, l'advocat de la defensa, Benet Salellas, ha demanat la nul·litat de la interlocutòria de desallotjament. Segons ha esgrimit al jutjat, Red Eléctrica de España no era ni és propietària dels terrenys però el jutjat d'instrucció de Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona) va atendre la petició de desallotjament sense escoltar l'opinió de la propietària ni dels integrants del campament. "Se'ls hauria d'haver acusat d'usurpació, si no s'ha fet es perquè Red Eléctirca no és propietària i a la propietària no se li va ni preguntar", ha exposat Salellas.
"L'administració de justícia no és la prolongació de cap consell d'administració de cap gran empresa, i molt menys de Red Eléctrica", ha criticat l'advocat que afegeix que en aquest cas col·lideix el dret de la companyia de construir la MAT/THT amb el de la ciutadania de protestar legítimament.
El jutge resoldrà la petició de nul·litat, que hauria de comportar l'absolució si s'estima, en sentència.
A les portes dels Jutjats de Girona, s'hi han concentrat una vintena d'activistes per donar suport als encausats. En solidaritat amb el cas, s'ha penjat dels arbres que hi ha a l'avinguda Ramon Folch, segons l’Agència Catalana de Notícies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada