El pensament de Simone Weil, hebrea llibertària anarcocristiana, en el cicle L'aportació jueva a la idea d'Europa, organitzat per l'Institut Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona

Simone Weil, miliciana de la CNT-AIT. 

Conferència L'opressió per la funció i la necessitat d'arrelament: Simone Weil, a cura de Teresa Forcades, celebrada el passat dijous 15 de febrer  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/02/2018  

Girona (Gironès, comtat de Girona).-  

Llegim al Diari de Girona una ressenya sobre la conferència celebrada a la ciutat sobre la militant anarcosindicalista de pensament anarcocristià i d’origent hebreu Simone Weil. Albert Camus afirmava que no podia imaginar una Europa futura que no tingués en compte les exigències de Simone Weil (1909-1943), pensadora i mística vinculada a l'anarquisme social obrerista.

La conferència L'opressió per la funció i la necessitat d'arrelament: Simone Weil, celebrada el passat dijous 15 de febrer, i que s'emmarca en el cicle L'aportació jueva a la idea d'Europa, organitzat per l'Institut Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG), va reivindicar aquesta autora i lluitadora llibertària com una eina teòrica des de la qual entendre els nostres temps. Durant prop més d'una hora, la metgesa i teòloga Teresa Forcades va descabdellar la lectura que fa Weil de la llibertat, l'opressió i l'arrelament, unes nocions d'enorme importància, va dir, per a comprendre el present d'Europa i repensar el seu futur.

Al llarg de la història del pensament, la llibertat s'ha entès de maneres molt diferents. Sovint s'ha vinculat amb la possibilitat d'acomplir els desitjos o, també, amb el fet que no hi hagi res que impedeixi fer el que un vol. Per a Simone Weil, però, la llibertat no és altra cosa que la correspondència entre el pensament i l'acció, és a dir, la coherència entre el que un pensa i el que fa. Una llibertat que, ja advertia Weil als anys 30, no pot exercir l'obrer que treballa com un autòmat i no pot pensar, i que, així, queda totalment despersonalitzat. La comparació d'aquesta noció de llibertat amb algunes de les realitats socials que estem vivint sembla inevitable, malgrat els vuitanta anys que fa que es va formular.

Segons va explicar Forcades, l'opressió no es redueix a la violència física o despossessió econòmica, sinó que hi ha formes més subtils. Aplicant la seva comprensió de la llibertat a la societat, Weil desenvolupa la noció d'«opressió per la funció» que «és la separació entre aquells qui prenen les decisions i aquells que les executen», és a dir, el resultat d'un sistema en què pensament i acció queden desvinculats. De fet, «la democràcia representativa vigent avui a Europa implica aquesta separació». Comentava Forcades: mentre que un cos de polítics i funcionaris dirigeix, la resta executa.

Però aquest no és l'únic repte que enfronta l'Europa actual. Cal que Europa reconegui la necessitat d'espais d'identificació col·lectiva, espais d'«arrelament», en terminologia de Weil, ja que el trencament d'aquests lligam és el que possibilita l'opressió i, en darrer terme, l'auge dels totalitarismes.

De professora a obrera de la Renault  

Filla d'una família jueva intel·lectual i laica, va néixer a París (Illa de França) el 3 de febrer de 1909 i des de ben petita va fer gala d'una ment brillant. Amb 23 anys va començar la seva carrera com a professora, però la seva visió política en favor dels més desafavorits i la seva metodologia li creaven constants problemes amb els seus superiors, que la traslladaven d'escola una vegada i una altra.

El 1934 va deixar la feina per treballar d'obrera a la Renault. Volia conèixer de primera mà com era la vida dels obrers: "Allà vaig rebre la marca de l'esclau", va escriure. Militant pacifista apassionada, tanmateix va viatjar a Barcelona en 1936 i es va incorporar a la Columna Durruti per lluitar contra els militars franquistes durant la Guerra Civil.

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista es va refugiar a Anglaterra i s’incorporà a la Resistència. Però va caure malalta de tuberculosi i va morir a Ashford (Anglaterra), 24 d'agost de 1943, als 34 anys.

Escriptora prolífica, la seva filosofia barreja el pensament polític i el místic, en un projecte de reconciliació de les necessitats físiques i espirituals de l'home. La influència

de la seva obra, d'una radicalitat i honestedat extremes, ha crescut de forma imparable.

Formació i primeres activitats polítiques 

Neix el 1909 com a segona filla d'una familla burgesa, jueva i agnòstica. El seu germà del matemàtic i destacat intel·lectual André Weil. El 1917 entra en un institut d’ensenyament mitjà per primera vegada, i alterna els estudis amb classes particulars i l'aprenentatge del grec antic. Des de 1927, manifesta posicions pacifistes participant en el grup Volonté de Paix, fundat per Madeleine Vernet. Fins a 1930-1931, es preocupa de fer efectives les seves inquietuds en educació popular participant en el Groupe d'éducation sociale. Escrits d'aquesta època són Introduction à un Cours pour des ouvriers (1927) i Sur una tentative d'éducation du prolétariat (1930). La seva tesi de llicenciatura és Science et perception dans Descartes, escrita el 1929-1930.

Després de llicenciar-se en filosofia el 1931, treballa com a professora d'aquesta matèria i de grec a l'institut de Lo Puèi de Velai (Alta Loira, Auvèrnha, Occitània). En aquest temps intensifica la seva activitat política, com una treballadora més. Entra en contacte amb grups de sindicalistes revolucionaris, com La Révolution Prolétarienne i Cri du Peuple. El valor que Weil dóna a la cultura i a l'educació es reflecteix en la seva col·laboració amb els cursos per a obrers que es duen a terme a Saint-Étienne (Loira, Auvèrnha, Occitània). La lluita dels aturats de Lo Puèi de Velai, que comença el 17 de desembre de 1931, fa que s'hi impliqui d'una manera molt directa.

El 1932, visita Alemanya per conèixer-ne de prop la situació. Expressa la seva desil·lusió per la divisió de l'esquerra, la subordinació del Partit Comunista d'Alemanya a l'URSS stalinista i l'estratègia errònia de la socialdemocràcia. La seva oposició al que representa la III Internacional és cada cop més radical. Weil sostindrà que hi ha un paral·lelisme entre stalinisme i feixisme, i així inicia una reflexió lúcida i innovadora sobre la qüestió del poder.

La fàbrica apareix com una caserna, on té lloc l'esclavatge industrial, i cal tornar a la dignitat  

El 1932 fa classes a l'institut d'Auxerre (Yonne, Borgonya - Franc Comtat), on manté l'activitat sindical dins la Fédération Général de l'Enseignement, adscrita a la CGTU, i el 1933 en el de Roanne (Loira, Auvèrnha, Occitània). El 1934, escriu Réflexions sur les causes de la liberté et de l'oppression sociale, que no publica, i entra com a treballadora manual en una fàbrica d'Alstom, després un mes en una fàbrica de Boulogne-Billancourt, i finalment com a fresadora a la Renault. Aquest any de treball en fàbriques li aporta un bagatge d'experiències important per a la seva vida i pensament. La fàbrica li apareix com una caserna, on té lloc l'esclavatge industrial, i creu que cal tornar a la dignitat en el treball mitjançant una nova tecnologia.  

Pacifisme i experiència revolucionària a Columna Durruti

Fa classes en un institut de Bourges (Cher, Centre - Vall del Loira) i, davant l'esclat de la Guerra Civil l’estiu de 1936, decideix travessar la frontera formar part de la Columna Durruti (CNT-FAI), on un accident la força a tornar a l’hexàgon francès. Més propera als anarquistes, rebutja la postura dels stalinistes, però defensa la no-intervenció francesa i l'oposició a tot tipus de guerres. Davant l'ocupació nazi d'Àustria, defensa al principi una solució negociada i el desarmament. Escriu l'article Lettre à Bernanos, en resposta al llibre de Georges Bernanos Les grands cimetières sous la lune. Visita Itàlia. S'intensifiquen les seves vivències religioses. És durant aquesta etapa que se la relaciona amb el dibuixant José Luis Rey Vila, que possiblement va adoptar el pseudònim Sim en homenatge a Simone.  

Exili i religiositat

Quan les tropes alemanyes entren a París, la seva família, pel fet ser hebrea, amb ella, fuig a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occotània). Allà coneix el poeta Jean Tortel, Jean Lambert i Lanza del Vasto. Escriu bona part de les notes que després es publicaran com a Cahiers, i l'article, entre d'altres, de Le Génie d'Oc. S'interessa pels temes religiosos, i escriu sobre l'atenció com a mitjà per a rebaixar el mal, sobre la contemplació i la intuïció amb les coses sensibles, la poesia, la religió, la diferència entre el treball enriquidor i el deshumanitzat, etc.

Ja a Amèrica, el 1942, pensa a tornar a Europa per contribuir a limitar els patiments de la guerra. El novembre de 1942, s'embarca cap a Londres (Anglaterra) i l'acullen a la France Libre com a redactora. Escriu multitud d'articles i el text L'enracinement, en què tracta el tema de la necessitat humana d'arrelament. Afeblida i esgotada, en part per la seva dedicació excessiva a la feina, mor el 24 d'agost de 1943. Tot i la brevetat de la seua vida, 34 anys, són prou coneguts els seus escrits sobre la guerra, en què es barreja el misticisme amb unes grans clarividència i originalitat.