 |
| Pedro Nieto Antúnez. |
El ple municipal aprova que Pedro Nieto Antúnez perdi la condició de fill adoptiu, concedida el juny del 1969
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 26/01/2018
Blanes/Lloret de Mar (La Selva marítima, comtat de Girona).-
El ple municipal d’ahir al vespre a Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona) va acordar, de manera quasi unànime, que es retiri la distinció de fill adoptiu que la vila va concedir el 6 de juny del 1969 a l’antic ministre franquista Pedro Nieto Antúnez, amb Domènec Valls d’alcalde. El text, amb 19 vots a favor dels 20 regidors presents al ple de l’Ajuntament, vol “restituir la memòria de les víctimes del franquisme al poble”, va exposar el regidor d’ERC Albert Sanz.
ERC, amb dos edils, va justificar la presentació de la moció perquè considerava que, abans que es compleixin cinquanta anys de la condecoració, es pugui fer marxa enrere “en una lamentable decisió”, es llegeix en l’acord.
El PSC (4 regidors), CiU (3) --no hi era Quim Torrecillas--, ICV-EUIA (4), Batega (2), Ciutadans (2) i la CUP (2) van donar suport al text. El PP es va abstenir de la discussió. L’equip de govern municipal, delPSC, hi va donar suport. L’alcalde, Mario Ros, va dir que la memòria històrica s’ha de treballar “moltíssim. No agrada en aquest país que es parlin de les coses de la Guerra Civil”.
Nieto Antúnez (El Ferrol, 1898 - Madrid, 1978) va ser ministre de Marina de Franco del 1962 al 1969 i, quan va ser executat per ETA Carrero Blanco, el 1973, va aspirar a ser el nou president del Govern, però Franco va triar Carlos Arias Navarro. Va participar en el bàndol nacional en la Guerra Civil (1936-1939) i sempre va ser un element de confiança del dictador.
A proposta de la CUP, el text d’ERC inclou la creació d’una comissió de seguiment obert a grups polítics i entitats per “estudiar els reconeixements imposats” durant el franquisme. En època democràtica, Blanes va concedir el títol de fill adoptiu al pintor d’origen alt empordanès Joan Padern i al capellà Josep Manyanet i Vives, segons indiquen fonts de l’Arxiu Municipal.
Cal recordar que el setembre del 2015 a la veïna població de Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona) els grups van revocar el lliurament del premi Fulla de Llorer de plata del 1966 a Francisco Franco. La idea inicial va ser de la CUP, que no té representació en el ple municipal de Lloret, però al final ICV-EUiA va presentar un text semblant. Pedro Nieto Antúnez també va veure revocat la Fulla de Llorer de plata.
En 2003 Francisco Franco es va quedar sense Medalla d’or de la vila
El ple municipal de Blanes ja va retirar la Medalla d’or de la vila al dictador Francisco Franco el novembre del 2003. El 24 de novembre del 1964, el cap de l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 va rebre laMedalla d’or de la vila de mans de l’aleshores alcalde, Domènec Valls, en un acte al Palau del Pardo, a Madrid. Valls va explicar que el van obligar a regalar la medalla al general Franco, igual que va fer el seu homòleg de Lloret de Mar. Fa 14 anys, només el PP es va oposar a retirar la medalla. Els regidors del PP van justificar el vot en contra pel fet que l’Ajuntament de Blanes ho havia fet “lliurement” i eren gent que treballava per la ciutat. El 2003, l’Ajuntament es va comprometre a enviar un escrit de l’acord a la Fundació Francisco Franco i als hereus del dictador perquè tornessin la medalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada