 |
| Peces recuperades de conjunts arqueològics de jaciments espoliats. |
El major robatori arqueològic a Catalunya; 393 jaciments espoliats i 20.000 peces sostretes.
Els autors foren dos homes detinguts l'agost passat.
Intervenen material espoliat amb detector de metalls prop del jaciment arqueològic ibèric del puig de Sant Andreu, a Ullastret. Els Agents Rurals resten a l'espera que els arqueòlegs determinin el valor de totes les troballes que es van fer.
Omplen de pintades el jaciment iber del Castell de Palamós. Reparar-ho costarà més de 10.000 euros.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/01/2018
Amer (La Selva, comtat de Girona).-
Segons l’Agència Catalana de Notícies dos espoliadors del patrimoni col·lectiu van ser detinguts a Amer (la Selva, comtat de Girona) el 24 d'agost per l'espoli de jaciments arqueològics protegits i la venda de material falsificat, com a presumptes autors d'un delicte continuat d'estafa i contra el patrimoni històric. Es tracta de dos homes, de 29 i 35 anys, veïns d'Amer, amb formació universitària en Geologia i Arqueologia, i segons han informat els Mossos d'Esquadra, tot apunta a què gràcies a aquesta formació acadèmica haurien tingut accés legal i oficial als jaciments on posteriorment van espoliar centenars de peces. També fabricaven estris arqueològics i adquirien articles d'època moderna o contemporània i d'origen africà o maia, que venien per Internet com a material català d'època neolítica.
Els Mossos d'Esquadra han pogut determinar l’abast de l’activitat espoliadora de jaciments arqueològics d'arreu de Catalunya que havien dut a terme dos homes que van detenir l’agost passat. La investigació s’havia posat en marxa el 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments. En l'escorcoll que la policia va practicar als domicilis dels arrestats, conjuntament amb dos tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que feien funcions d’assessors, només els van poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència, es va sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada i perquisició per recollir-la en la seva totalitat i la intervenció es va produir durant el 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en què es van comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries. En el trasllat de les peces hi van participar sis agents dels Mossos d’Esquadra, dos arqueòlegs i un paleontòleg del Departament de Cultura, a més de dos tècnics d’una empresa especialitzada en la manipulació d’aquest tipus de material i dos secretaris judicials. Es van recollir milers d’objectes, majoritàriament vinculats a la paleontologia i procedents de jaciments catalans. La quantitat de material era tan important que van caldre quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a un centre amb dependència del Departament de Cultura.
Dels indrets saquejats, alguns serien jaciments arqueològics encara no catalogats ja que no se’n sabia la seva existència
Els especialistes que hi van participar van constatar que no havien vist mai una quantitat d’objectes espoliats d’aquesta magnitud. Tot i que ja es pot fer una primera valoració de l’abast de l’espoli, els tècnics hauran de dur a terme una feina que s’allargarà uns mesos per a l’estudi i valoració de les peces, a més de poder comprovar i avaluar sobre el terreny els danys causats als jaciments arqueològics. En aquest punt de la investigació es poden ubicar gran part dels indrets saquejats, alguns dels quals serien jaciments encara no catalogats ja que no se’n sabia la seva existència.
En l’escorcoll es va trobar en diverses estances del domicili nombroses prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums on guardaven i emmagatzemaven milers de peces, majoritàriament paleontològiques. Utilitzaven metodologia arxivística on havien fet constar en fitxes manuscrites i en bases de dades l’emplaçament original de l’objecte i la data exacta de la descoberta i recollida.
A l’agost, els investigadors també van intervenir centenars d’arxius que els arrestats guardaven en diversos suports informàtics. Es tracta de fotografies dels investigats en plena tasca espoliadora, a més de documentació i cartografia dels jaciments saquejats i anotacions per arribar als llocs a peu. Els espoliadors havien deixat marcats els punts saquejats o pendents d’excavar en diverses captures de pantalles de mapes extrets d’aplicacions de geolocalització.
Activitat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció
En el transcurs de la investigació, els Mossos han obtingut evidències de la seva activitat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns dels quals encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció que la llei els confereix.
Llocs web a Internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades
El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d’agost es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web a Internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades.
La investigació ha determinat que els dos detinguts haurien espoliat els darrers anys diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional arreu de Catalunya de forma sistemàtica i intensiva. En aquest sentit, cal destacar que la seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats. Aquest fet l’haurien aprofitat per determinar la seva activitat espoliadora i conèixer el material susceptible de ser sostret en cada emplaçament.
Jaciments arqueològics i paleontològics espoliats del Nord-est de Catalunya
Els béns arqueològics i espoliats procedeixen de jaciments que es concentren al Pirineu, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà i diverses àrees de la demarcació de Barcelona i Tarragona.
Les comarques més afectades són el Pallars Jussà i l’Alt Urgell a nivell paleontològic
Les comarques més afectades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà i l’Alt Urgell per la seva afectació paleontològica amb més d’una dotzena d’emplaçaments afectats. Hi ha d’altres casos en què a l’afectació paleontològica s’hi afegeix l’arqueològica, com el cas de la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb 19, Osona amb 18 i el Gironès amb 10.
Els Mossos destaquen que aquesta operació policial ha permès recuperar un material que és de domini públic i subratllen que el que contenen els jaciments pertany a la ciutadania i representa un valor cultural incalculable, més enllà de l’estrictament econòmic. També ressalten que l’activitat furtiva no només sostreu aquests objectes que són cabdals per posar context a la història sinó que els danys als jaciments són definitius quan es malmeten els estrats geològics que permeten explicar una part important del que va passar i com vivien els avantpassats, és a dir, els robatoris de les peces comporta una descontextualització històrica que agreuja el problema. La disposició de cada peça dins el jaciment, segons el nivell on se situa i el conjunt d’objectes permeten als arqueòlegs entendre i explicar els esdeveniments que es van produir. Aquesta informació es perd definitivament amb els espolis i els autors només en treuen una mínima quantitat de diners, s’exposen a penes de presó i perjudiquen la comunitat científica i la societat en general.
Material arqueològic per a la venda i un detector de metalls
El 24 d’agost es va realitzar una entrada i perquisició al domicili dels dos detinguts on es va intervenir gran quantitat de material arqueològic, fòssils, suports informàtics, documentació i un detector de metalls, entre altres objectes. També es van trobar diverses prestatgeries que emmagatzemaven centenars de peces, majoritàriament paleontològiques, amb unes fitxes arxivístiques on s’indicava l’emplaçament original de l’objecte i la data de descoberta i recollida.
Falsificació de destrals polides en còdols amb una mola
També es va descobrir que disposaven d’un taller on els detinguts elaboraven les destrals que després venien com neolítiques. En el mateix taller també es va trobar una mola mecànica així com nombrosos còdols a punt de polir.
El modus operandi dels detinguts
En el cas de les estafes, d’una banda, recollien pedres i còdols de les lleres dels rius o rieres properes al seu domicili, de característiques semblants als utilitzats fa uns set mil anys, les tallaven i polien fins que simulaven un estri arqueològic. Posteriorment, les venien per Internet a través de diverses webs. D’altra banda, també adquirien articles de pedra de caràcter etnològic, d’època moderna o contemporània i d’origen africà, que posteriorment venien per Internet com material arqueològic d’època neolítica i amb origen a jaciments catalans i andorrans.
Durant anys, espoli sistemàtic i intensiu de jaciments declarats BCIN
En el cas dels espolis, durant la investigació es va comprovar que els detinguts, durant els darrers anys, haurien espoliat de forma sistemàtica i intensiva diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), aprofitant l'accés als jaciments que els permetia la seva formació acadèmica en Geologia i Arqueologia. D’aquesta manera, detectaven els objectes del seu interès, marcaven els punts de geolocalització i posteriorment consumaven l’espoli.
Aquestes detencions són el resultat d'una investigació iniciada pels Mossos el desembre de 2016, en detectar una empresa amb una activitat molt intensa que es dedicava a la venda per Internet d’articles arqueològics, paleontològics i altres antiguitats, com ara fòssils de dinosaures i d'invertebrats, destrals, braçalets i puntes de fletxes de jaciments catalans i andorrans.
Degut a què aquests objectes són un domini públic, és a dir, són propietat de l’Administració malgrat estiguin en propietats privades, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Cultura d’Andorra van presentar denúncies a Catalunya i a Andorra respectivament, ja que es sospitava que s’havien produït espolis al seu territori, i tot seguit es va obrir una investigació de la mà de la Fiscalia Provincial de Girona, qui va formular una querella als jutjats de Santa Coloma de Farners (la Selva, contat de Girona).
Pel delicte d’espoli, fins a tres anys de condemna, per estafa, fins a sis anys
En cas de troballa de restes arqueològiques, no es poden recollir i s’ha de comunicar a les administracions competents per tal que ho facin amb metodologia arqueològica. Pel delicte d’espoli el Codi Penal preveu penes de presó de fins a tres anys i pel d’estafa fins a sis anys.
Intervenen material espoliat amb detector de metalls prop del jaciment arqueològic ibèric del puig de Sant Andreu, a Ullastret
Llegim al Diari de Girona que els Agents Rurals de la Generalitat van intervenir el passat cap de setmana material espoliat amb detector de metalls a les proximitats del jaciment arqueològic ibèric del puig de Sant Andreu, a Ullastret (Baix Empordà, comtat d’Empúries). El personal del Museu del jaciment va rebre l'avís que hi havia una persona amb una actitud estranya rondant amb un aparell i van procedir immediatament a donar l'alarma. L'home, tot i no estar dins del recinte de la ciutat ibèrica, es trobava dins de la zona d'afectació del jaciment arqueològic i se li va comissar tot el material que havia aconseguit recol·lectar.
A partir d'ara s'obrirà un procés d'avaluació per tal de confeccionar l'atestat per la Fiscalia. L'informe pericial dels arqueòlegs serà determinant, doncs, per poder saber de quin tipus de material es tracta, en quin estat es troba, la naturalesa de la seva composició i el valor econòmic que pugui tenir.
Aquest tipus d'actuacions, tal com va explicar el cap dels Agents Rurals a la demarcació gironina, Ignasi de Dalmases, no són massa habituals a les comarques gironines. Un dels darrers casos que es van donar va ser el passat mes d’agost a la localitat d'Amer, on dos veïns van ser detinguts per espoliar jaciments protegits i vendre material arqueològic falsificat. Se'ls van intervenir milers de peces arqueològics paleontològiques, com senyala avui el despatx de l’Agència Catalana de Notícies a que fem referència en aquest reportatge sobre l’espoli patrimonial a Catalunya en el dia a dia, com ara el cas encara no resolt del menhir la Pedra Dreta que feia terme entre Palauborrell, a Viladamat, i Garrigoles (Baix Ter, Terraprim empordanès, Alt Empordà, comtat d’Empúries).
Omplen de pintades el jaciment iber del poblat de Castell
Segons l’Agència Catalana de Notícies el Museu d'Arqueologia de Catalunya - Ullastret (MAC) ha denunciat l'aparició de diverses pintades al jaciment del poblat iber del Castell a Palamós (Baix Empordà, comtat de Girona), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
El director del Museu, Gabriel de Prados, ha explicat que els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per determinar l'autor de les bretolades i que, paral·lelament, s’ha elaborat a nivell arqueològic un informe preliminar per veure com es poden reparar. De Prados assegura les despeses podrien ascendir a més de 10.000 euros i que, a hores d'ara, encara no tenen clar es podrà recuperar l'estat original de la cisterna i la muralla. I assegura que el o els brètols han actuat en dos dels elements arqueològics més importants del poblat de Castell.
Les pintades es van descobrir el 30 de novembre en el marc dels controls periòdics que es realitzen al jaciment de Castell. De Prados ha detallat que, arran dels fets, els controls s'han intensificat tot i que, a hores d'ara, han descartat prendre altres mesures com la instal·lació de càmeres.
Les pintades són diverses i compten amb una signatura amb pseudònim. El Museu va presentar denúncia l'1 de desembre i els consta que els Mossos han obert una investigació per intentar determinar-ne l'autor o autors. De Prados remarca que els fets poden ser constitutius d'un delicte contra el patrimoni perquè es tracta d'elements d'alt valor. De fet, el Museu ha elaborat un estudi preliminar per avaluar el cost de la reparació i els mètodes que caldria utilitzar. "Hem de veure si ho fem per via química o mecànica però no tenim clar que sigui reversible al 100%, especialment a la cisterna perquè la pedra ja pateix problemes de conservació i l'actuació ha de ser molt curosa", ha explicat. En qualsevol cas, ja ha avançat que les tasques podrien superar els 10.000 euros.
Dos dels elements més importants del poblat
Tant la cisterna com la muralla van ser construides entre els segles III i IV abans de l’era actual. En el cas de la cisterna, De Prados remarca que n'hi ha molt poques a Catalunya d'aquesta època i que, per això, lamenten especialment les bretolades que s'hi han produït. L'espai, remarca el responsable del centre, es troba a l'aire lliure tot i que és propietat de la Generalitat de Catalunya.
Més controls per evitar bretolades i conscienciació de la gent sobre el patrimoni arqueològic
Amb l'objectiu d'evitar que fets com aquest es repeteixin, estan estudiant diverses mesures. Entre elles, s'han plantejat la possibilitat d'instal·lar-hi càmeres de videovigilància però ho han descartat per les dificultats tècniques que presenta el paratge i "perquè és impossible tenir-ho controlat les 24 hores del dia". Malgrat això, han decidit intensificar els controls periòdics que hi fan i apel·len a la conscienciació ciutadana per preservar el patrimoni arqueològic. "Cal que la gent ho valori per evitar aquestes conductes", insisteix de Prados.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada