En el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i posteriorment enviat a treballar a Aynes, al peu de l'embasament de l'Aigle.
 |
Notícia sobre José Germán González apareguda en el periòdic parisenc España Libre apareguda el 17 de maig de 1959
|
José Germán González:
El 7 de gener de 1992 mor a Veneçuela l'anarcosindicalista José Germán González, conegut com Pepe Germán. Desconeixem la data i el lloc on va néixer.
En els anys trenta milità en la Federació Comarcal d'Amposta (Montsià) de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).
Durant la Guerra Civil lluità en la «Columna Durruti». En el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i posteriorment enviat a treballar a Aynes (Chalvignac, Cantal, Alvèrnia, Occitània), al peu de l'embasament de l'Aigle (Alvèrnia, Occitània).
Amb altres companys, com ara José Berruezo Silvente, Juan Escoriza Martínez, José García Vivancos o Manuel Morey Blanch, participà activament en la reconstrucció de la CNT en l'Exili. Des del 1941 fou l'encarregat d'emetre les primeres circulars signades per la Comissió de Reorganització, establerta a l'embasament de l'Aigle, i de la qual formaven part José Asens Giol i José Berruezo Silvente, entre d'altres.
En el primer ple clandestí de la CNT exiliada, celebrat el 6 de juny de 1943 a Mauriac (Cantal, Alvèrnia, Occitània), on acudí com a responsable de la Zona Lliure, mentre José Berruezo Silvestre ho va fer com a responsable de la Zona Ocupada, va ser nomenat membre del Comitè de Relacions, encarregat especialment dels contactes amb la resistència francesa.
El 19 de setembre de 1943 a Tourniac (Cantal, Alvèrnia, Occitània) va ser nomenat secretari del Comitè Regional i assistí com a delegat del Cantal al ple celebrat el desembre a Marsella (Boquers del Roine, Provença, Occitània).
El març de 1944 participà, amb Juan Manuel Molina Mateo (Juanel) i Bernardo Merino Peris a la reunió amb els responsables de la resistència que se celebrà a Roanne (Loira, Forêz, Auvernia-Roine-Alps, Arpitània). Secretari del Comitè Regional Núm. 3 (Cantal), en 1944 participà en el Ple de Muréth (Alt Garona, Llenguadoc, Migdia Pirineu, Occitània). Detingut, va ser internat en un camp disciplinari, del qual va poder fugir gràcies a l'actuació d'un escamot de la resistència.
Destacà en el reclutament dins de les Companyies de Treballadors Espanyols (CTE) de membres per al maquis i en els combats per l'alliberament, especialment en la resistència, amb Domingo Barboa, al Pic Violent, al sud de les muntanyes d'Alvèrnia, a prop de Mauriac, fets pels quals va ser condecorat i nomenat capità de lesForces Franceses de l'Interior (FFI).
Entre juliol de 1944 i novembre de 1947 col·laborà en el periòdic del Comitè Regional de Cantal, CNT Exilio, primera capçalera editada a França pel Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
El 5 d'agost de 1944, quan es dirigia amb Evangelista Campos a Nòu Vic (Corresa, Nova Aquitània, Occitània) a una reunió amb el Comitè Nacional de la Resistència, patí un greu accident de motocicleta, resultant ferit greument en una cama i hagué de ser traslladat a una clínica clandestina instal·lada a Cheilada (Vantal, Alvèrnia, Occitània).
El maig de 1945 participà en el Primer Congrés de la CNT en l'Exili, celebrat a París (Illa de França), on denuncià «la ineficàcia del Consell General de l'MLE».
Quan l'escissió confederal, sembla que es decantà per la tendència «col·laboracionista» amb el Govern de la República en l’Exili.
Cap el 1949 emigrà a Veneçuela, on creà a Caracas la «Constructora Germán Hermanos», on Manuel Mora Torres treballà de conductor de vehicles. També fou president de la Casa d'Espanya de Caracas. Viatjà amb freqüència a França i les seves bones relacions amb el Govern francès ajudaren que aquest pressionés les autoritats franquistes i evitessin l'execució d'Enric Marco Nadal.
En 1966 ocupà una secretaria en el Comitè de la CNT a Veneçuela que va expulsar, el 19 d'abril d'aquell any, Vicente Sierra Ruiz i Tomás Germinal Gracia Ibars (Víctor García). En els anys setanta formà part del sector que feia costat el periòdic parisenc Frente Libertario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada