Quan tenia 18 anys s'instal·là a Barcelona i començà a treballar d'il·lustrador i dibuixant per a diverses editorials, especialment per a l'Editorial Bruguera, on il·lustrà col·leccions de novel·les populars i revistes infantils (AEI, La Alegría Infantil, Pulgarcito) i durant la República col·laborà amb dibuixos i caricatures en la premsa obrera i anarquista, i satírica, dels anys republicans (La Campana de Gràcia, El Día Gráfico, L'Esquella de la Torratxa, Fotogramas, Front, La Humanidad, ¡Ja... ja!, Lecturas, Lleida, La Mainada, Papitu, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad).
El gener de 1939, quan el triomf franquista era un fet a Catalunya i deixant la seva família a Barcelona, passà a peu la frontera del Pirineus i el febrer va ser tancat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, on coincidí amb el dibuixant i col·laborador de Solidaridad Obrera Gustau Vila Bergadà (Grapa). Al camp de concentració rossellonès realitzà dibuixos, irònicament anomenats sobre «la bona acollida dels refugiats republicans a França». Quatre mesos després va ser traslladat al camp de concentració de Bram, on també va fer dibuixos.
Melcior Niubó Santdiumenge:
El 4 de gener de 1912 neix a la Fuliola (Urgell) el dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i animador de pel·lícules de dibuixos animats anarquista Melcior Niubó i Santdiumenge, conegut sota diversos pseudònims (Niu, N, Niu-Bo, Santdiumenge, etc.) i que va fer servir el nom d'Óscar Daniel. Era fill d'una família humil mancada d'antecedents artístics i aprengué el seu ofici de manera autodidacta. Estudià a l'escola pública de la seva localitat i, un cop se li va despertar la seva vocació artística, freqüentà tallers de creadors plàstics i acadèmies lliures.
Quan tenia 18 anys s'instal·là a Barcelona i començà a treballar d'il·lustrador i dibuixant per a diverses editorials, especialment per a l'Editorial Bruguera, on il·lustrà col·leccions de novel·les populars i revistes infantils (AEI, La Alegría Infantil, Pulgarcito, etc.).
L'agost de 1930 exposà, amb Salvador Nabau Fitó (Nab), obra diversa a l' Ateneu Popular de La Fuliola de Tàrrega (Urgell). També en 1930 exposà al Saló d'Humoristes i participà en els successives edicions fins a l'any 1936.
En 1931 es casà civilment amb Maria Daniel Baró --el primer d'aquestes característiques que es realitzà a la demarcació de Lleida-- i s'instal·là amb la seva companya a la vila de Gràcia de Barcelona.
En aquests anys col·laborà amb dibuixos i caricatures en la premsa obrera i anarquista, i satírica, dels anys republicans (La Campana de Gràcia, El Día Gráfico, L'Esquella de la Torratxa,Fotogramas, Front, La Humanidad, ¡Ja... ja!, Lecturas, Lleida, La Mainada, Papitu, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, etc.).
També va fer mítings per al moviment anarquista a diferents localitats catalanes. En 1932 presentà, amb Salvador Nabau Fitó, una exposició de dibuixos, caricatures i aquarel·les als locals de laSocietat Coral Sadurnienca de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Entre el 21 de gener i el 12 de febrer de 1933 participà a la Galeria Emporium en el Primer Saló d'Humoristes de l'Associació d'Humoristes de Barcelona.
En 1933 s'implicà en la campanya abstencionista promoguda per la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) per a les eleccions parlamentàries de novembre d'aquell any.
En 1934 va fer el servei militar al Regiment d'Infanteria Núm. 20 d'Osca (Aragó) i el 17 de febrer de 1935 va ser jutjat en consell de guerra per «incitació a la sedició».
L'abril de 1935 va fer una exposició de 85 dibuixos i caricatures als locals de la Palestra de Tàrrega, organitzada per la Unió d'Estudiants Targarins (UET). En 1936 exposà obra seva al Saló dels Idealistes Pràctics de Barcelona.
Durant la Guerra Civil, segons alguns, s'acostà al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Aquell temps entrà a formar part de l'Agrupació d'Escriptors i Artistes Socials, promoguda pelPOUM i constituïda el 29 de juliol de 1936, i en la qual formaven part Antoni Vila Franquesa (Shum), Jordi Arquer Saltor, Josep Comabella Rabassa, Josep Contel, Leandre Cristòfol Peralba, Antoni García Lamolla, Julián Gómez García (Julián Gorkin), Salvador Roca Roca, Emili Sabater, Francesc Serinyà Zarauz i Joan Baptista Xuriguera Parramona, entre d'altres, molts d'anarquistes.
Durant els «Fets de Maig» de 1937, participà en les lluites de carrer al costat dels anarquistes contra la reacció republicana stalinista.
En 1938 es presentà com a voluntari al front d'Aragó i realitzà tasques de correu motoritzat. L'octubre d'aquell any guanyà un premi de 500 pessetes en un concurs de caricatures antifeixistes organitzat pel periòdic Vanguardia Postal, òrgan del Sindicat de Correus de la Unió General de Treballadors (UGT).
El gener de 1939, quan el triomf franquista era un fet a Catalunya i deixant la seva família a Barcelona, passà a peu la frontera del Pirineus i el febrer va ser tancat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló), on coincidí amb el dibuixant i col·laborador de Solidaridad Obrera Gustau Vila Bergadà (Grapa). Al camp de concentració rossellonès realitzà dibuixos, irònicament anomenats sobre «la bona acollida dels refugiats republicans a França». Quatre mesos després va ser traslladat al camp de concentració de Bram (Lauragais, Aude, Occitània), on també va fer dibuixos.
En 1940 visqué a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) on col·laborà en algunes revistes sota el pseudònim Óscar Daniel.
Durant l'ocupació alemanya, a finals de 1941, retornà a Barcelona, amb el nom d'Óscar Daniel, pseudònim que ja havia fet servir des de 1936, i s'instal·là al barri de Horta, incorporant-se en diferents revistes (Lecturas, Pulgarcito, TBO, etc.).
Entre 1942 i 1949 treballà per a l'estudi d'animació «Dibujos Animados Chamartín», a la Casa Batlló d'aquesta ciutat, participant en nombroses pel·lícules, especialment en la secció de fons i de maquetes, com ara La sartén de Civilón (1942), Garabatos José Nieto (1944), Garabatos Valeriano León (1944), etc. En 1943 va fer una exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona.
En 1949 entrà a treballar en l'empresa de dibuixos animats «Estela Films», on col·laborà en la pel·lícula Erasé una vez... (1950).
Posteriorment es guanyà la vida com pogué fent dibuixos (historietes infantils, llibres de literatura infantil i de poemes, postals, felicitacions nadalenques, acudits gràfics, quaderns per acolorir, etc.) per a diferents editorials (Baguñà Hermanos, Bruguera, Ediciones Generales, Hércules, Hispano Americana, Mateu, Roma, TBO, Toray, Torras, etc.). En 1963 exposà al Centre Lleidatà de Barcelona una sèrie de caricatures dels membres d'aquesta associació.
Melcior Niubó Santdiumenge va morir el 31 de desembre de 1982 a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i fou enterrat al seu poble natal. En 2013 el Reial Cercle Artístic de Barcelona li va retre una exposició d'homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada