Durant la Segona Guerra Mundial Alfonsina, el seu pare i Josep Ester formaren part de la xarxa d’evasió que coordinava Ponzán, dita Réseau Pat O’Leary. A Banyuls de la Marenda visqué en una casa amb la seva filla, que servia pels passos de frontera a l’Albera. Albergava i cuinava per gent que passava clandestinament d’una banda a l’altra la frontera.
Alfonsina Bueno Vela:
El 26 de gener de 1915 neix a Moros (Comunitat de Calataiud, Saragossa, Aragó) l’anarquista, anarcosindicalista i resistent antifeixista, filla del segon matrimoni de Miguel Bueno, que fou un anarquista molt actiu al Berguedà durant la República i la Guerra Civil.
A Berga, Alfonsina Bueno entrà a treballar en una fàbrica del tèxtil i allà conegué a l’anarquista Josep Ester amb qui es casà a primers de gener de 1932, esperant una nena. El germà d’Alfonsina, José, també era anarquista i militava a la CNT-AIT, participant al front en la 26 Divisió.
Una vegada a la família a l’exili, en 1941 Josep Ester es trobava internat en el camp de Vernet d’Arièja (Occitània) i Alfonsina col·laborà amb l’anarquista Francisco Poznán Vidal transportant armes pels maquis. Aleshores Ponzán li demanà que s’establís a Banyuls de la Marenda (Albera marítima, Rosselló) cosa que acceptà. Ponzán també aconseguí treure del camp a Josep Ester. D’aquesta manera Alfonsina, el seu pare i Josep Ester formaren part de la xarxa d’evasió que coordinava Ponzán, dita Réseau Pat O’Leary. A Banyuls de la Marenda visqué en una casa agradable amb la seva filla, que servia pels passos de frontera a l’Albera. Albergava i cuinava per gent que passava clandestinament d’una banda a l’altra la frontera. Hi va haver sospites i denúncies de gent veïna que aconseguí paralitzar el cap local de la Gendarmeria, que era contrari als nazis. A més, l’ajudà. Es deia Poncet i era alsacià.
Alfonsina, acompanyada per la seva filla de 9 anys per no cridar gaire l’atenció, es banyava a fi de recollir paquets que els aliats llançaven en des d’avions. A vegades hi havia menjar però quasi sempre armament de la resistència. A Banyuls de la Marenda aquesta activitat era difícil d’ocultar molt de temps i finalment s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc (Alt Garona, Occitània).
El 30 d’octubre de 1943 la Gestapo va arrestar el seu pare i el germà, que no participava de las acciones de resistència ni en la xarxa Ponzán però fou torturat fins que parlà a fi d’obtenir l’adreça a Tolosa de Llenguadoc de Josep Ester, essent arrestat l’endemà. Finalment, el 2 de novembre, Alfonsina fou detinguda i la seva nena trobà refugi en companys dels seus pares. Una companya de Berga l’acollí quan la nena estava malalta.
Tota la família fou internada a la presó de Saint Michel a Tolosa de Llenguadoc. En el curs el mes d’abril de 1944 Josep Ester, José Bueno i Miguel Bueno foren deportats, des de Compiègne (Oise, Alts de França.), al camp nazi de Mauthausen (Alta Àustria) i el 18 d’agosto d’aquell any, el pare d’Alfonsina fou assassinat pels nazis en la cambra de gas del castell d’Hartheim (Alta Àustria). Ella fou deportada al camp nazi Ravensbruck (Fürstenberg, Mecklenburg, Alemanya) a principis de setembre en un penós viatge, on les dones anaven apilonades en uns vagons de càrrega de un comboi que en plena ofensiva militar aliada interrompia la marxa a causa de continus bombardejos de l’aviació angolo-americana. Al camp de Ravensbruck Alfonsina tingué la matrícula 37.884 i a la infermeria nazi patí una injecció al coll de l’úter, amb un líquid desconegut. Com a conseqüència d’aquest experiment dels nazis la seva salut quedà afectada per a sempre. En el campo de les dones, on hi havia unes pèssimes condicions de treball i amb la mort sempre present, patí humiliacions i fam. A principis de març de 1945, abans de l’arribada de l’Exèrcit rus, els nazis evacuaren el campo de Ravensbruck i traslladaren unes 2.500 presoneres a Mauthausen, essent Alfonsina i una trentena de preses republicanes de l’exili hispà part del grup traslladat de camp. Els deportats republicans que hi havia a Mauthausen contactaren amb aquesta trentena de dones. Alfonsina Bueno i Josep Ester varen coincidir en la zona de dutxes del camp. Per una sèrie de circumstàncies la parella aconseguí ser evacuada com a ciutadans francesos per la Creu Roja Internacional el 22 d’abril d’aquell any, en un comboi fins a Suïssa i des d’allà a territori francès.
Quan l’Exèrcit nord-americà entrà a Mauthausen, el 5 de maig de 1945, banderes de la República espanyola havien substituït les nazis i el portal del campo estava presidit per una gran pancarta en la que es llegia: «Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras».
En 1947 Alfonsina Bueno i Josep Ester es van separar. Alfonsina no es recuperà de les seqüeles físiques dels experiments nazis a Ravensbruck. Fou condecorada per les autoritats britàniques, nord-americanes i franceses por la seva participació activa en el Réseau Pat O’Leary i la Resistència francesa. L’any 1979 va morir a Tolosa de Llengudoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada