Després de la reunió del MLE el 15 de gener de 1939 a Barcelona, creuà junt al secretari del Comitè Peninsular de la FAI, l’exiliat portuguès Germinal de Sousa, la frontera per Portbou (Mar d’Amunt, Albera marina, Alt Empordà) fins a Perpinyà. Com que era membre del Comitè Peninsular de la FAI i del consell editorial de Tierra y Libertad, com a representant d'aquesta organització específica s'integrà en el Consell General de l'MLE.
 |
Pedro Herrera en el gran míting d'unitat sindical celebrat a la plaça Monumental de Barcelona el 25 d'octubre de 1936. En segon pla Frederica Montseny.
|
Pedro Herrera Camarero:
El 18 de gener de 1909 --algunes fonts citen 1908-- neix a Valladolid (Castella la Vella) l'anarquista i anarcosindicalista Pedro Herrera Camarero.
Ben aviat començà a militar en el ram ferroviari de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en el grup «Nervio» de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on farà molta amistat amb Diego Abad de Santillán i Jacinto Toryho.
En 1927 vivia a Barcelona i s'encarregava de la distribució de l'argentí Suplemento de La Protesta. En 1934 assistí al Congrés de Madrid de la Federació Nacional d'Indústria Ferroviària (FNIF), amb Francisco Díez Sandino, Antonio Barranco Hanglin, Julián Martínez i altres.
Durant la Guerra Civil va ocupar importants càrrecs orgànics: representà la FAI en el Comitè d'Enllaç amb la Unió General de Treballadors (UGT), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i la CNT-AIT (11 d'agost de 1936); signà el Pacte d'Unitat d'Acció amb aquestes mateixes forces (25 d'octubre de 1936); assumeix laConselleria de Sanitat i Assistència Social en el Govern de la Generalitat de Catalunya (de desembre de 1936 a abril de 1937) --entre altres mesures, el gener de 1937 promulgà el Decret sobra la institució i la regulació de l'avortament--; encapçala la secretaria general del Comitè Peninsular de la FAI, càrrec pel qual fou elegit en el Ple d'agost de 1937, i al qual representà en diverses reunions --Ple de Regionals de maig de 1937, reunió a Pedralbes amb el president del Consell de Ministres de la República el desembre de 1937, representant en el Comitè Nacional de la CNT-AIT, de la FAI i de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de maig de 1938, etc.
L'abril de 1937 fou nomenat president de la Junta de Comerç Exterior de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya. El juliol de 1937 fou elegit secretari del Comitè Nacional de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i aquell mateix estiu formà part del Comitè Nacional d'Enllaç entre la CNT-AIT i la UGT amb González i Frederica Montseny. Representà, l'octubre de 1938, la FAI en el Ple Nacional de Regionals del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i rebutjà durament la postura partidària al president Juan Negrín del dirigent cenetista Mariano Rodríguez Vázquez (Marianet).
Després de la reunió del MLE el 15 de gener de 1939 a Barcelona, creuà junt al secretari del Comitè Peninsular de la FAI, l’exiliat portuguès Germinal de Sousa, la frontera per Portbou (Mar d’Amunt, Albera marina, Alt Empordà) fins a Perpinyà (Rosselló). Com que era membre del Comitè Peninsular de la FAI i del consell editorial de Tierra y Libertad, i com a representant d'aquesta organització específica, el 22 de març de 1939, s'integrà en el Consell General de l'MLE --òrgan secret de coordinació i defensa format per la CNT-AIT, la FAI i la FIJL--, creat a París (Illa de França). En una reunió secreta el 25 de febrer de 1939 s’havia pactat la constitució d’aquest òrgan llibertari, amb Marianet Rodríguez Vázquez, de secretari general, Germinal Esgleas, de vicesecretari, Germinal de Sousa, Gallego Crespo, Horacio Martínez Prieto, Pedro Herrera Camarero, Rafael Iñigo, Aliaga, Fidel Miró, Francesc Isgleas, Valeri Mas Casas, Roberto Alfonso i Joan Garcia Oliver.
Fou un dels signataris, en nom de la FAI, de l'acord de dipòsit dels arxius de la CNT-FAI a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països Baixos).
Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial interimperialista fou internat al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Occitània) per ordre del govern de Vichy i, a partir de juliol de 1942, fou deportat a Djelfa (Algèria).
En acabar la guerra, milità a Alger i col·laborà en la premsa confederal (CNT, Solidaridad Obrera, etc.). Amb Pérez Burgos publicà a Alger el fulletó La AIT (1946). En 1947 participà en la Conferència de Colomb-Béchar (Béchar, Saoura, Algèria).
Després passà a l’hexàgon francès, on ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica importants de la CNT-AIT en l'Exili i sempre en el sector majoritari i anticol·laboracionista amb el Govern de la República en l’Exili, com ara secretari del Comitè Intercontinental (novembre de 1947). El juny de 1948 participà com a delegat de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) en el Congrés del Comitè de Defensa Sindical de Liorna (Itàlia). En aquests anys fou un dels promotors de SIA. Malauradament un projecte editorial continuador de les edicions barcelonines de «Tierra y Libertad» que creà amb Antoni García Birlán no va anar gaire bé.
Més endavant, dimití del Comitè Intercontinental i emigrà a Amèrica. Després d'una temporada a Rio de Janeiro (Brasil), a partir de 1950 s'establí a l'Argentina, on col·laborà més amb la Federació Llibertària Argentina (FLA), de la qual arribarà a ser secretari de Relacions Exteriors, tot militant en la CNT, guanyant-se la vida com a comptable.
Formà part del cercle de Magín Cabruja Martra, Jacobo Prince, Jacobo Maguid i Diego Abad de Santillán, editant llibres i col·laborant per a la revista Reconstruir. Amb el anys s'acostà a posicions cenetistes més reformistes i durant els anys seixanta fou partidari de les tesis cincpuntistes, com Abad de Santillán i Manuel Villar.
Pedro Herrera Camarero va morir el 28 d'octubre de 1969 a Buenos Aires (Argentina). El seu arxiu personal fou recollit per Fernando Gómez Peláez i dipositat a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada