Fill d'un militant llibertari, en 1947 fou portat per aquest en braços cap a França pel Pirineu. Milità en l’anarquisme a Marsella, París, Nanterre (Moviment 22 de Març el 1968), fins establir-se a Catalunya, on fou catedràtic de Psicologia Social a la UAB fins a la seva jubilació i seguir publicant articles i llibres, destacant "Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo.", amb Salvador Gurucharri, obra traduïda al francès com altres obres seves.
En algunes ocasions ha gaudit de les festes anarcosindicalistes del Rosselló, com les de la CNT 66 a Sant Llorenç de la Salanca o les de la CNT SO 66 a Salses, igual que altres militants de la CGT i anarquistes.
Tomás Ibáñez Gracia:
El 16 de gener de 1944 neix a Saragossa (Aragó) el psicòleg social anarquista Tomás Ibáñez Gracia. Fill d'un militant llibertari, en 1947 fou portat per aquest en braços cap a França pel Pirineu.
Quan tenia 14 anys, amb René Bianco, fundà el grup Les Jeunes Libertaires a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània). Més endavant, es traslladà a París (Illa de França), on estudià psicologia i entrà en el cercle intel·lectual de Michel Foucault.
Durant els anys seixanta fou un dels fundadors de la Liaison des Étudiants Anarchistes (LEA, Unió d'Estudiants Anarquistes), que donà lloc al «Moviment 22 de març» (Daniel Cohn-Bendit, Serge July, etc.) a la facultat de Nanterre (Alts del Sena, Illa de França), fonamental en l'esclat dels jornades de Maig de 1968. Participà en la invenció de la lletra A encerclada com a símbol de l'anarquisme (1964). En aquests anys fou redactor de Le Monde Libertaire i d'Action Libertaire, portaveu de les Joventuts Llibertàries.
Entre gener de 1966 i abril de 1969 fou membre de la Comissió de Relacions de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL). Arran del Maig de 1968 va patir represàlies i fou desterrat sis mesos de París, assignant-li residència sota vigilància en una remota regió francesa. De bell nou a París, entrà a fer feina al Laboratori de Psicologia Social dirigit per Robert Pagès. En 1971 fundà, amb altres, l'editorial La Hormiga.
En 1973 retornà a la Península i participà activament en la reconstrucció de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Barcelona a la fi del franquisme, organització que abandonà arran del V Congrés de la CNT-AIT i de l'escissió sorgida (CNT Congrés de València). Aconseguí una plaça en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es doctorà i fou catedràtic de Psicologia Social d'aquesta universitat.
En 1989 va ser un dels fundadors de la revista Archipiélago i fou un dels membres del seu consell de redacció.
El 2 d'octubre de 1993 participà a Barcelona en el debat «Més enllà de la democràcia», amb Amadeo Bertolo, Heleno Saña i José Luis García Rua, dins d'«Anarquisme: Exposició Internacional».
En 2000 s'afilià a la Confederació General del Treball (CGT). En 2007 es jubilà de la seva càtedra de Psicologia Social en el Departament de Psicologia Social de la UAB.
El 17 de desembre de 2010 participà en l'acte de clausura de «100 anys d'anarcosindicalisme», organitzat per la CGT i la Fundació Salvador Seguí de Barcelona.
Durant la seva vida ha publicat en nombroses publicacions llibertàries, com ara Action Libertaire, Archipiélago, Bulletin des Jeunes Libertaires, Catalunya, Debate Libertario, A Ideia, Libertaria, Libre Pensamiento, Marea Negra, Le Monde Libertaire, Nada, Página Abierta, Polémica, Presencia, Réfractions, Les Temps Maudits, Volontà, El Viejo Topo, etc.; a més de d'infinitats d'articles sobre psicologia en revistes especialitzades (L'Année Psycologique, Athenea Digital, Boletín de Psicología, Bulletin de Psychologie, Inguruak, Newsletter. The Social Psychology Section, Política y Sociedad, Psic.Soc., Psique y Sociedad, Revista Interamericana de Psicología, Revista Latinoamericana de Psicología, Revista de Occidente, Revista de Psicología General y Aplicada, Revista de Psicoterapia, Revista de la Universidad de Guadalajara, Revue Française de Sociologie, Theory and Psychology, etc.
És autor de desenes de llibres sobre psicologia i psicologia social i sobre anarquisme destaquen Notions et observations sur les confrontations étudiants-ouvriers dans la crise de mai-juin (1968), Poder y libertad. Naturaleza, modalidades y mecanismos de las relaciones de poder (1982, tesi doctoral), La révolution. Anarchisme contemporain (1984, amb altres), Anarquisme. Exposició Internacional (1993, amb altres), La culture libertaire (1996, amb altres), Municiones para disidentes. Realidad, verdad, política (2001), El lenguaje libertario (1999, amb altres), ¿Es actual el anarquismo? (2004), Contra la dominación. Variaciones sobre la salvaje exigencia de libertad... entre Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres (2005), Por qué A: Fragmentos dispersos para un anarquismo sin dogmas (2006), Insurgencia libertaria. Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo (2011, amb Salvador Gurucharri, obra que va ser traduïda al francès l'any següent), Anarquismo es movimiento. Anarquismo, neoanarquismo y postanarquismo (2014), etc.
En algunes ocasions ha gaudit de les festes anarcosindicalistes del Rosselló, com les de la CNT 66 a Sant Llorenç de la Salanca o les de la CNT SO 66 a Salses, igual que altres militants de la CGT i anarquistes. Manté amistats entre la militància anarquista empordanesa i rossellonesa.
Durant l’estiu i hivern de 2017 ha participat en el debat llibertari sobre la participació o no en el procés català d’alliberament nacional i les seves contradiccions, com es pot llegir en el número de novembre de 2017 de Catalunya (CGT) i en la xarxa.
Font: Anarcoefemèrides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada