En 1936, en plena guerra civil, s'integrà com a «auxiliar no lletrat» en l'Oficina Jurídica de Barcelona, dirigida per Eduardo Barriobero y Herrán, i en 1937, després de la seva dissolució, fou fiscal dels Tribunals Populars catalans.
El febrer de 1939, en el decurs de la Retirada, creuà el Pirineu, però deixà, al seu domicili de Tona (Osona), la seva companya Pilar i els seus infants Mariano, José i Ariel.
Mariano Viñuales Fariña:
El 12 de gener de 1955 mor a la Ciutat de Mèxic (Mèxic) el periodista, escriptor i poeta anarquista i anarcosindicalista Mariano Viñuales Fariña. Havia nascut l'abril de 1900 a Madrid (Castella la Nova), en una família oriünda de Loporzano (Foia d’Osca, Osca, Aragó). Orfe des de molt infant, visqué a Galícia amb la seva tia Dominga. Posteriorment, després d'abandonar el seminari d'El Escorial (Madrid) i la carrera sacerdotal --conegué el llatí i la literatura grecollatina-- a la qual la seva família li havia destinat, treballà dos anys en una mina.
Anarquista convençut, en 1921, en plena guerra del Rif, va ser empresonat per insubmissió al reclutament i posteriorment destinat a les quadres del Regiment de Llancers del Rei.
Després d'anar i venir per presons i comissaries de Vigilància, s'establí a Bilbo (Gran Bilbao, Biscaia, País Basc, Euskal Herria), fins que va ser interceptat per la policia.
Quan la instauració de la República s'instal·là a Barcelona, on participà en moviments socials i activitats anarquistes.
Durant els anys de la República obtingué un cert prestigi com a divulgador i periodista. En 1935 publicà el fullet Los horrores de la guerra aeroquímica. La ciencia al servicio de la barbarie i l'any següent col·laborà en diverses publicacions llibertàries (Biofilia, Más Lejos i Solidaridad Obrera).
En 1936, en plena guerra civil, s'integrà com a «auxiliar no lletrat» en l'Oficina Jurídica de Barcelona, dirigida per Eduardo Barriobero y Herrán, i en 1937, després de la seva dissolució, fou fiscal delsTribunals Populars catalans.
El febrer de 1939, en el decurs de la Retirada, creuà el Pirineu, però deixà, al seu domicili de Tona (Osona), la seva companya Pilar i els seus infants Mariano, José i Ariel.
L'octubre de 1939 aconseguí embarcar, al port de Sant Nazer (Loira Atlàntic, País del Loira, Breizh), a bord d'El Frandre rumb cap a Ciudad Trujillo, actual Santo Domingo (República Dominicana), on arribà el 7 de novembre. Va ser enviat a treballar a la Colònia Agrícola San Rafael d'El Llano, a prop de Las Matas de Farfán (San Juan, República Dominicana), amb l'anarquista Fidel Miró Solanes, el que fou diputat del PSOE Luis Romero Solano i altres companys exiliats (Aurelio Abid, L. Cabrera, Guillermo González, José González, José Jiménez Millares, Joaquín Martínez, Ángel G. Roldán, Alfredo G. Roldán, José G. Roldán, etc.), i exercí tasques docents. En aquesta època col·laborà en la revista Hogar.
Finalment s'establí a la Ciutat de Mèxic (Mèxic). Lligat al grup «Estudios Sociales» de Mèxic, col·laborà en el seu òrgan d'expressió Humanidad (1942). Afecte al sector «col·laboracionista» de laCNT amb el Govern de la República en l’Exili, el 13 de gener de 1945 es pronuncià a favor de la formació d'un «programa mínim de govern». Membre de la Delegació General de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Mèxic, en 1945 participà en la seva última junta, encapçalada per Juan Gallego Crespo. Posteriorment es reintegra en la MLE-CNT-AIT en l’Exili i col·labora en la seva premsa. Es guanyava la vida fent de corrector i de traductor.
Trobem articles seus en diverses publicacions llibertàries, com ara Cenit, CNT, CNT de Toledo, Criticón, Cultura Proletaria, Humanidad, Inquietudes, Luz y Fuerza, Mediterrani, Nuevo Aragón, La Revista Blanca, Tierra y Libertad, etc. És autor de tres llibres, Blanquito (1943, relats autobiogràfics amb pròleg de Benjamín Jarnés, reeditats en 1946 a França sota el títolBlanquito. A los niños dominicanos sin hogar, hermanos de Chilico, i adaptats en 2013 al còmic amb dibuixos de José Antonio Ávila Herrero), Titín y los perros (1944, amb pròleg de A. Almarza y Herranz) i Frente a la Cruz del Sur. Selección poética (1947, amb pròleg de R. Sancho Granados). Deixà nombroses obres inèdites i inconcluses, com ara una selecció de poesies i Mi tía Dominga.
Mariano Viñuales Fariña va morir el 12 de gener de 1955 a la Ciutat de Mèxic d'una angina de pit i fou enterrat l'endemà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada