 |
| Efectius de la policia espanyola registrant el maleter d'un vehicle a l'accés a l'autopista a La Jonquera. |
Nous controls policials al Portús i a la Jonquera davant el retorn de Puigdemont per al ple d'investidura. Agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil han establert dos dispositius.
El personal de la Generalitat a Girona defensa la investidura amb una careta de Puigdemont. 300 persones s'han reunit en un nou acte de protesta.
Un CD recopila ‘Cançons de República’. El CD ‘Cançons de República’ és una iniciativa del Comitè de Defensa de la República Baix Fluvià i inclou cançons de Zoo, Mazoni, Xavi Sarrià o Brams.
Els Jordis són a Banyoles. Un grup de persones es concentren els dimecres al vespre a Banyoles, emmanillades i amb caretes dels presos polítics, per reclamar-ne la llibertat.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/01/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons les agències l'Ajuntament gironí ha comunicat a la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) que no podrà utilitzar els espais de l'Auditori-Palau de Congressos ni el recinte de Fira de Girona per a la cerimònia anual de lliurament dels Premis FPdGi, acte presidit pel rei Felip VI. La tinenta d'alcalde Glòria Plana ha recordat que l'entrega dels guardons es fa a finals de juny, quan està previst que comencin unes obres "de gran envergadura" que obligaran a tenir els equipaments tancats durant tot l'estiu. Tot i que l'argument principal són les obres, Plana no amaga que la situació política hi té "alguna cosa a veure". "Si en el seu moment el rei no va ser capaç de reconèixer els Fets de l'1-O, no crec que a la major part de la ciutadania li sàpiga greu que no pugui venir a la ciutat", ha afirmat. L'Ajuntament de Girona no ha ofert cap espai alternatiu. A finals d'octubre, el Consistori gironí va aprovar una moció per declarar el rei persona non grata.
A mitjans gener, la FPdGi va anunciar que la ciutat de Girona tornaria a acollir l'acte de lliurament dels seus Premis en una cerimònia que tindria lloc a finals de juny (les dates habituals) i que tornaria a comptar amb la presència del monarca Felip VI. No podrà ser, almenys a l'espai on ho havien fet fins ara: l'Auditori-Palau de Congressos de Girona. L'Ajuntament de Girona ha comunicat aquest dilluns a la Fundació que l'equipament no estarà disponible perquè estarà en obres.
La tinenta d'alcalde de Promoció Econòmica, Glòria Plana, ha anunciat que durant tot l'estiu tant l'Auditori com el recinte de Fira de Girona estaran tancats per "fer-hi unes obres de gran envergadura" i que això impedeix que es pugui acollir l'acte de lliurament dels Premis FPdGi. "Ara s'han desencallat els processos i comptem poder-les fer a partir d'aquest juny, els hi hem notificat formalment avui perquè tinguin prou temps per trobar alternatives si volen", ha explicat. Plana ha assegurat que no hi ha opció d'endarrerir l'inici de les obres. "Sinó no tindrem temps, necessitem els mesos de juny, juliol i agost, que són els que menys activitat tenim, per arribar al setembre amb els treballs pràcticament acabats", ha detallat.
L'Ajuntament de Girona no ofereix cap espai alternatiu a la FPdGi perquè pugui mantenir el lliurament dels premis a la ciutat. "La situació política és la que és, i alguna cosa hi té a veure, però el motiu pel qual no poden fer l'entrega a l'Auditori és perquè hi ha aquestes obres i no es podrà utilitzar l'espai", ha afegit Plana que no amaga el malestar de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona amb la casa reial. El Consistori va aprovar a finals d'octubre una moció per declarar Felip VI persona non grata a la ciutat. En paral·lel, l'equip de govern municipal també va decidir vetar la presència de l'Estat i la Casa Reial als actes municipals i va resoldre no assistir als que organitzin ells o als que hi siguin presents (com és el cas dels Premis FPdGi).
La tinenta d'alcalde ha recordat que el ple municipal gironí, amb majoria independentista, ja va mostrar el "rebuig" a l'actuació del rei després del referèndum de l'1-O. "Les declaracions que va fer són totalment anti-neutrals i repressives contra un poble que vol és portar a terme un dret fonamental", ha subratllat. Per això, creu que a la majoria de la ciutadania "no li sabrà greu" que, finalment, la FPdGi no trobi un espai alternatiu per a la cerimònia a Girona i hagin de fer-ho en alguna altra població.
Per la seva banda, segons les agències, la FPdGi concreta que ha rebut la comunicació aquest dilluns i que estan treballant per buscar un espai alternatiu, tot i que de moment no concreten si podrà ser a la ciutat de Girona.
Posar al dia l'equipament
Segons van anunciar a finals del 2016, Fira de Girona invertirà 1,5 milions d'euros (MEUR) per posar al dia l'equipament i obrir una nova entrada que doni al parc de la Devesa, que es convertirà en la principal. La inversió permetrà, entre d'altres, rehabilitar els interiors (redistribuint espais que ara es troben en desús), instal·lar sistemes de telecomunicacions, adaptar-se a les normatives actuals en matèria de seguretat o remodelar la zona que acull la llotja de contractació.
La directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, ha afirmat que les obres permetran ampliar la llicència per acollir més activitats de les que s'hi fan actualment.
La portaveu del grup municipal del PP, Concepció Veray, ha criticat les "excuses" que, segons afirma, ha posat l’Ajuntament de Girona a la Fundació Princesa de Girona. Veray sosté que el motiu real per denegar el permís d'ús de l'equipament respon "únicament a una qüestió política". En aquest sentit, la portaveu municipal del PP ha denunciat que la voluntat de l'alcaldessa i del seu equip de Govern és "vetar tot allò que no sigui independentista" i ressalta que ho fan encara que "perjudiqui la imatge de la ciutat i la seva projecció internacional". Veray exposa que no tenien coneixement que es obres comencessin aquest estiu i creu que l'equip de govern s'ho treu "de la màniga" per recolzar la negativa. "L'equip de govern de Madrenas està intentant convertir Girona en un gueto independentista on no hi tingui cabuda res ni ningú que no pensi com ells", ha criticat la regidora que recrimina a l'alcaldessa "la seva actitud sectària". "L'únic que fa és crear més divisió i confrontació dins de la societat gironina, fet que posa en risc la convivència a la ciutat", ha opinat. Finalment, Veray indica que al grup municipal del PP sí que li "sabrà greu" que un esdeveniment "de tanta rellevància i projecció" no es pugui celebrar a Girona "per culpa de l'obsessió malaltissa del govern contra tot allò que no representi el seu separatisme radical".
Nous controls policials espanyols al Portús i a la Jonquera davant el retorn de Puigdemont per al ple d'investidura
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies a dos dies del ple d'investidura, els controls policials a la frontera del Pirineu s'han intensificat. Aquest dilluns al matí diversos efectius de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola han establert controls a la rotonda i al punt d'accés a l'autopista a la Jonquera (Albera, Alt Empordà, comtat de Peralada), a la zona de Duanes.
Els agents han estat aturant vehicles provinents de la Catalunya Nord i els han escorcollat. En un dels registres, han activat la unitat canina per la sospita que el cotxe pogués dur droga amagada. Els efectius han revisat maleters i n'han tret objectes de l'interior.
Al llarg d'aquest matí, els controls s'han anat desplaçant a diferents punts i tres furgonetes de la Policia Nacional espanyola n'han instal·lat un altre a la zona del Portús (Vallespir, comtat de Vallespir).
El dispositiu s'emmarca en el reforç que el ministre Zoido va anunciar a principis de la setmana passada davant de la possibilitat que el president exiliat Carles Puigdemont pugui tornar al Principat de Catalunya per ser investit com a nou president de la Generalitat.
El personal de la Generalitat a Girona defensa la investidura amb una careta de Puigdemont
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies avui hi ha hagut un nova concentració de les treballadores i dels treballadors de la Generalitat de Catalunya a Girona. Unes 300 persones s'han posat la careta de Carles Puigdemont per defensar la seva legitimitat a candidat a la investidura de demà com a president del Govern català. Amb aquest gest, han reivindicat així la necessitat que es respectin els resultats del 21-D. Durant l'acte, s'ha llegit un manifest en el qual s'ha exigit la retirada de l'aplicació del 155 així com la "recuperació de les institucions catalanes".
Com en altres ocasions, també han demanat l'alliberament dels presos --Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, d'Oriol Junqueras i Quim Forn--, la retirada de l'ordre de detenció contra Carles Puigdemont i la resta de consellers del Govern legítim català en la proclamació de la República el 27 d’octubre que estan a Brussel·les, així com la fi dels procediments judicials contra la resta de consellers que són investigats i contra l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.
Després de cantar Els Segadors, han fet una crida a mobilitzar-se "massivament" i de forma pacífica davant del Parlament demà dimarts, coincidint amb l'acte d'investidura. "Defensar el dret de Carles Puigdemont a ser president és defensar la democràcia a Catalunya i arreu del món; seguim", han afegit. I amb crits de 'llibertat', han posat fi a la concentració.
Un CD del CDR Baix Fluvià recopila ‘Cançons de República’
El CD ‘Cançons de República’ és una iniciativa del Comitè de Defensa de la República Baix Fluvià i inclou cançons de Zoo, Mazoni, Xavi Sarrià o Brams, Pau Alabajos, Mazoni, Joan Rovira, Gemma Humet, Xavi Sarrià, Cesk Freixas, Buhos i Barbablanca, la banda de Josep Maria Corominas i Martín Rodríguez (Sangtraït) són només alguns dels grups o artistes que han cedit un dels vint-i-un temes que apareixen al disc recopilatori ‘Cançons de República’, un projecte impulsat pel CDR Baix Fluvià i que té com a finalitat destinar tot allò que es recapti –íntegrament– al fons per a les caixes de solidaritat i resistència.
La majoria de les cançons incloses en el disc són temes ja editats anteriorment en alguns dels últims treballs dels músics participants, però també hi ha la cançó inèdita UO votarem, de Jaume Ibars, o una adaptació del clàssic reivindicatiu Which Side Are You On? (1931), de la cantant i activista nord-americana Florence Reece, que Rah-mon Roma ha convertit en Tu, de quin costat estàs?.
Alquadrat, Bemba Saoco, Èric Vinaixa, Exili a Elba, Fito Luri, Mostassa, Setembre, Sherpah i Xeic! completen la relació de participants en aquest projecte, que ha reunit músics d’arreu dels Països Catalans i dels estils més diversos, alguns més coneguts per la seva posició obertament polititzada i d’altres no tan habituals en aquest tipus de context. Molts dels temes llancen missatges inequívocs: Anem tancant les portes a la por, canta en Titot de Brams; Ingovernables, és l’aportació de Xavi Sarrià, antiga veu d’Obrint Pas.
“El món de la música també diu prou als atacs constants de l’Estat espanyol a les llibertats dels catalans i les catalanes. És per això que els músics ens unim per expressar el nostre rebuig al 155, per transmetre les sensacions que tenim amb la situació excepcional que ens fan viure. En aquest sentit, creiem en la música com a eina per fer sentir la nostra veu i alhora poder ajudar en el procés”, manifesten els impulsors del disc.
Èxit absolut
El CD ‘Cançons de República’, que es pot trobar a través dels diversos Comitès de Defensa de la República (CDR) que s’han creat en l’àmbit nacional català, “està tenint un èxit absolut”. De fet, està funcionant tan bé que ja tenen previst ampliar-ne el tiratge inicial de dos mil exemplars. Per obtenir-lo es demana a canvi un bo d’ajut de 10 euros.
Els Jordis són a Banyoles
Els dimecres al vespre, en mig de la penombra del passeig de la Indústria de Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú), els vianants i els conductors es troben amb un grup de gent emmanillada. És difícil identificar-los a primer cop d’ull. Si t’hi acostes, en lloc dels seus rostres vertaders hi veus els de Cuixart, Sánchez, Junqueras i Forn, reproduïts en unes caretes, en blanc i negre o en color. La imatge que ofereixen és impactant i no gaire agradable, la veritat sigui dita. “És que precisament el que volem és cridar l’atenció”, m’explica un Cuixart, o si ho preferiu, la Yolanda.
Cada dimecres, davant l’ajuntament a les set de la tarda
Ella, en Goyo, en Gera i la Mel són els promotors d’aquesta concentració setmanal, els dimecres a les set de la tarda, davant de l’ajuntament banyolí per reclamar la llibertat dels presos polítics. Aquest dimecres va coincidir amb els 100 dies que fa que aquella gent està tancada, i per això en l’acció hi havia una pancarta al·lusiva a la xifra, a més d’una estelada penjada a la font. La pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics que hi ha al balcó de l’ajuntament servia de fons a l’escena. A més dels quatre activistes esmentats, en aquesta ocasió hi havia Josep Garcia (un altre Cuixart), l’home que protagonitza la concentració que té lloc aquí mateix, però al migdia, i cada dia. Hi ha vianants que fan fotos; alguns pregunten què passa. Força cotxes redueixen la velocitat per observar aquest grup tan singular i n’hi ha que paren i tot. La majoria de conductors somriuen, d’altres fan un gest de desaprovació. El nombre de participants ha variat, en les dues jornades que ja han completat. La seva intenció és continuar fent-ho cada dimecres, i conviden la gent a afegir-s’hi. La cita és sempre a les set. Qui s’hi apunti ha d’estar disposat a estar-se uns 40 minuts quiet. Les caretes i les manilles (“de joguina, eh?”), se les ha de dur cadascú, remarquen.
De la seva banda, la concentració diària promoguda per l’esmentat Josep Garcia continua i cada cop dura un minut més, com les jornades que els detinguts romanen a la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada