La patata calenta del cas Manga

El Jutjat de Sant Coloma de Farners intenta evitar el cas Manga. 

La investigació de presumpta corrupció al Consell Comarcal de la Selva i altres institucions gironines va passant de jutjat en jutjat.  

Cinc anys i 43 investigats.  

Llegint el voluminós sumari del cas Manga fa la impressió que qualsevol contracte, per petit que fos, era bo per manipular-lo i grapejar-lo perquè anés a parar a mans de qui convenia. Com a exemple, aquests 14 expedients que la jutgessa de Lugo va enviar al jutjat de Santa Coloma de Farners i li ha estat retornat. I això només és una part.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/01/2018  

Farners (La Selva, comtat de Girona).-  

Llegim en el Diari de Girona que la investigació de presumpta corrupció al si del Consell Comarcal de la Selva i altres institucions gironines estesa a la resta del Regne d'Espanya va passant de jutjat en jutjat i s'està convertit en una veritable patata calenta. A la lentitud de la causa, a la qual no ajuda gens la inacabable quantitat de dades, documents, fitxers informàtics o escoltes telefòniques, s'hi afegeix ara l'anada i tornada del sumari entre els jutjats de Lugo (Galícia) i Santa Coloma de Farners (la Selva, comtat de Girona), l'Audiència Nacional espanyola i el Tribunal Suprem. Un veritable fulletó de sobretaula al qual ara s'afegeix un nou capítol que no fa albirar, ni de lluny, el final del serial.

La jutgessa que va iniciar la instrucció el 2013 (fa gairebé cinc anys) va decidir el 2015 trossejar-la i enviar-ne una part als jutjats de Santa Coloma de Farners i una altra a l'Audiència Nacional, a Madrid. La que va arribar a la Selva i que va caure al jutjat número 3 era aquella més local que afectava, o semblava que afectava, exclusivament els fets ocorreguts a les comarques de Girona.

En aquell moment ja es podia sospitar que un cas tan complex, amb més de 40 investigats i milers i milers de folis d'instrucció, no faria gràcia i menys il·lusió a cap instructor que ja tingués un munt d’expedients sobre la taula i amb feinada per tirar-los endavant en els terminis marcats.

I així ha estat. El Jutjat de Santa Coloma de Farners ha tornat la causa a Pilar de Lara, refusant la inhibició que aquesta va fer el 2015. Però el jutge gironí no és l'únic que considera que ell no és l'adequat per seguir la investigació. El fiscal adscrit al jutjat pensa exactament el mateix i ha elaborat un informe justificant perquè s'ha de tornar. La fiscalia considera que l'atestat que afecta Xaloc, organisme depenent de laDiputació, amb seu a Girona s'hauria d'investigar en els jutjats d'aquesta ciutat.

L'altre argument és similar. El fiscal esgrimeix que l'empresa presumptament implicada en l'afer, GRS Arc Local propietat de l'investigat Àlex Ros, té la seu a Lloret de Mar (la Selva marítima, comtat de Girona) i el partit judicial que li pertoca és el de Blanes (la Selva marítima, comtat de Girona). «A fi d'evitar la dispersió de la causa serien aquests els competents», conclou l'escrit de fiscalia.

Entramat empresarial 

Dit i fet. Jutge i fiscal colomencs estan d'acord i retornen la patata calenta a Lugo. Pilar de Lara recull el guant i assumeix «en part» el plantejament de Santa Coloma de Farners. En una interlocutòria del 8 de gener passat escriu que considera «correctes» les consideracions del Jutjat núm. 3 de Santa Coloma de Farners en relació amb Àlex Ros, a qui qualifica com «el principal investigat en la trama» i recorda que «va crear un entramat empresarial dirigit a la consecució de contractes de les administracions públiques, amb vulneració de les normes i principis de competència, publicitat i lliure concurrència, per la qual cosa va influir en múltiples formes sobre autoritats i funcionaris públics que havien de vetllar per la puritat de l'actuació administrativa que exigeix l'article 103 de la Constitució espanyola».

I què decideix la jutgessa de Lugo? Doncs trossejar encara més. Una part se la queda ella, una altra l'envia al tronc central que és a l'Audiència Nacional del Regne i una tercera al Tribunal Suprem perquè decideixi de qui és la competència d'allò on no hi ha cap participació de l'empresa GRS Arc Local. O sigui, que el serial es complica encara més i el calendari s’allarga fins a límits insospitats.

El cas s’estén a tot Espanya  

Per una banda, Pilar de Lara té clar que tot el que afecta Àlex Ros no és competència de Santa Coloma de Farners, ni pot ser-ho, perquè «segons es pot veure amb facilitat, l'activitat delictiva comesa per Àlex Ros, seguida pel Consell Comarcal de la Selva, s'estén no només a la comunitat autònoma de Catalunya, sinó també a altres comunitats autònomes, situant-se a Galícia, Extremadura, Astúries o Castella i Lleó, existint per tant un pla preconcebut i una política empresarial per part d'Àlex Ros a través de GRS Arc Local que s'estendria a tot el territori nacional».

Aquesta part l'assumeix per inclure-la al tronc central anomenat «diligències prèvies 339/2014» i que en el seu moment ja va ser enviat a l'Audiència Nacional. Els altres atestats, aquells on no hi participa Àlex Ros i que se cenyeixen exclusivament a la comarca de la Selva (Consell Comarcal i Ajuntament de Sant Hilari Sacalm), haurà de ser el Tribunal Suprem --el competent en casos de conflicte entre jutjats de diverses comunitats-- qui decideixi qui ho ha d'instruir. Per aquesta raó, la jutgessa envia un informe a l’alt tribunal a Madrid perquè prengui una decisió: o Santa Coloma de Farners una altra vegada o Lugo.

En definitiva, un trencaclosques que cada vegada té més peces i que cinc anys després d'haver-se iniciat la investigació no es veu la llum al final del túnel que faci preveure quan se celebraran els (presumiblement) diversos judicis que hauran d’esclarir l'entrellat. I si el tribunal en el cas Palau de la Música ha hagut de rebaixar condemnes recentment per les «dilacions indegudes», aquí, en el què un dia es va batejar com cas Manga, tot sembla indicar que passarà exactament el mateix.

Cinc anys i 43 investigats 

Centenars d'hores d'intervencions telefòniques. Milers i milers de documents. Intervencions a institucions, despatxos i empreses. Desenes d'ordinadors buidats de dalt a baix. I més de 40 investigats (només els de la branca que Santa Coloma de Farners ha retornat a Lugo ja sumen 43). El cas Manga és això: una monstruosa causa judicial sorgida d'una altra macro investigació, l'afer Pokémon, en mans d'una jutgessa amb mà de ferro: Pilar de Lara, segons afirma Diari de Girona.  

Lluny queda aquell 14 de febrer de 2013, quan el cas va esclatar a l'opinió pública amb la detenció de l'aleshores president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Sant Hilari Sacalm (les Guilleries, la Selva, comtat d’Osona), Robert Fauria. La policia va escorcollar diverses administracions, entre elles Xaloc i el Patronat de Turisme, entitats dependents de la Diputació de Girona. Els presumptes delictes investigats són suborn, tràfic d'influències, falsedat documental, malversació de cabals públics i violació de secrets.

A partir d'aquell moment, el cas va anar creixent a mesura que els agents del Servei de Vigilància Duanera posaven al descobert les dades obtingudes. La darrera interlocutòria de la jutgessa, a la qual ha tingut accés Diari de Girona, repassa alguns dels atestats d'aquest complicat cas. Els vuit primers són el que presumptament impliquen Àlex Ros i els sis restants se cenyeixen exclusivament a la comarca de la Selva.

1. cas «panfletos». La jutgessa considera que l'administrador de GRS ARC Local i Think Twice Again SL, Alexandre Ros Valls, van utilitzar aquesta darrera empresa com a «pantalla» per pagar material publicitari i promocional de CiU. La finalitat era «ocultar al màxim, l'origen i la destinació final. En la instrucció s'han detectat factures per calendaris dels anys 2012 i 2014 i l'edició d'una revista.

2. cas Carmen Córdoba. Es tracta del cas de la ex-regidora d'ERC d'Arbúcies (la Selva) Carmen Córdoba, que va ser enxampada mentre treballava a GRS Arc Local «modificant fraudulentament» expedients sancionadors del Consell. L'ex-secretari d'Organització d'ERC, Josep Carrapiço, l'hauria encobert aconseguint-li que no fos denunciada i «substancials» millores salarials.

3. cas «pasteleo». Les investigacions van revelar l’existència de relacions entre funcionaris encarregats de les adjudicacions al Consell Comarcal de la Selva i altres entitats locals i el personal de GRS Arc Local. Es tractava de vincles familiars o remunerats en diners o espècies que els duen a «afavorir GRS Arc Local» en l’obtenció de contractes públics.

4. cas «Benjamin». És un procés de selecció de personal del Consell Comarcal que hauria estat adjudicat a Benjamín Pérez que havia estat militant i regidor de CiU a Sant Hilari Sacalm. Era el candidat de Fauria i «les bases [del concurs] van ser creades ad hoc i les preguntes de les proves filtrades» a ell i a un altre candidat.

5. cas empleat 8.000. Fauria hauria «pressionat» Ros perquè col·loqués Xavier Pacheco, que també militava a Convergència Democràtica de Catalunya, mentre el seu sou es pagava «possiblement desviant fons públics del mateix Consell Comarcal o l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm». 

6. cas concurs per les Notificacions del Consell Comarcal. El Consell Comarcal de la Selva, mentre el presidia Jordi Gironès, el 2009 va adjudicar el concurs de notificacions de l'entitat. El concurs va ser presumptament manipulat perquè recaigués en GRS Arc Local. El mateix Àlex Ros hauria elaborat el plec de condicions. A més s'hauria manipulat la presentació d'altres empreses que mai van tenir la possibilitat de fer-se càrrec del servei. Ros hauria tingut en tot moment «informació privilegiada».

7. cas concurs 2011/61. El Consell Comarcal va convocar aquest concurs perquè una sentència ferma li havia tombat el contracte vigent amb GRS Arc Local. El concurs el va tornar a guanyar GRS Arc Local i els investigadors creuen que l'empresa va disposar d'«informació exclusiva». 

8. «Jo munto el comitè d’experts del concurs».  

-. Investiguen l'enregistrament d'una conversa telefònica d'Àlex Ros on diu que ell fa les bases del concurs i «per evitar ensurts fins i tot munto un comitè d'experts, cinc amics meus, de reconegut prestigi tots ells... però amics meus, i no em guanya ningú».

-. Els expedients que venen a continuació són els que afecten exclusivament el Consell de la Selva o a l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

1. cas 3%. En el contracte de correspondència del Consell Comarcal, una clàusula obligava a destinar el 3% de la facturació anual a accions de responsabilitat social corporativa a la Selva. Hi ha sospites que en realitat aniria destinada a «altres despeses que el Consell Comarcal no tindria conceptuats».

2. cas menjadors escolars. És la presumpta manipulació del concurs de menjadors escolars de la Selva. S'hauria pactat amb l'empresa que finalment en va ser l'adjudicatària, Eurest, les condicions de la concessió. El mateix Fauria va dir en una conversa que «ell personalment escolliria els membres de la mesa de valoració del concurs».

3. cas piscina. Concurs per la concessió del bar de la piscina de Sant Hilari Sacalm. Fauria i el regidor Albert Santaugini van decidir que només farien pública la informació a la web municipal i no a cap diari oficial. «Les condicions haurien afavorit els seus candidats».  

4. cas calderes. L’empresa que va guanyar el concurs per la compra d’una caldera de biomassa per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, hauria preparat les condicions tècniques del concurs. Fauria ho hauria preparat tot perquè guanyés l’empresa que ell volia.

5. cas Nora. Els investigadors sospiten que el contracte per a la senyalització d'itineraris de l'Associació Boscos de Bruixes i Bandolers estava manipulat. «Les investigacions posen de manifest que, presumptament, va ser tot un muntatge d'aquesta associació i que l'única empresa que podia guanyar era Nora». Fauria també hauria «ideat un pla» per aconseguir determinades subvencions de l'Estat, la Generalitat i la Unió Europea per accedir a subvencions i «beneficiar-se de l'estalvi de l'IVA».

6. cas pizzeria. La jutgessa investiga diverses possibles «infraccions contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social» en l'explotació d'una pizzeria a Sant Hilari Sacalm en què estaria implicat Fauria.

--