Resposta efectiva a la convocatòria d’ahir en suport al professorat perseguit per l’Estat.
Docents per la República i els CDR convoquen concentracions a les principals ciutats catalanes per donar suport a mestres i professors.
Denuncien la repressió i la persecució de què són objecte avui.
Declaren el dos últims professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/01/2018
Girona (Gironès).-
Llegim en la premsa convencional gironina que amb l’objectiu de donar suport a mestres i professors --especialment perseguits i en el punt de mira des de l’1-O--, Docents per la República i els CDR d’arreu del país van congregar ahir a les set de la tarda centenars de persones davant dels ajuntaments de diverses ciutats, entre les quals hi va haver Girona, Lleida, Terrassa, Reus, Manresa, Vic, la Bisbal d’Empordà o Santa Coloma de Farners. L’acte es va fer coincidint amb el proper aniversari del naixement del pedagog i fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, que serà el 14 de gener del 1859.
A totes les ciutats les concentracions van tenir com a denominador comú la lectura d’un manifest conjunt, sorgit del CDR de Folgueroles (Osona, comtat d’Osona) i de Docents per la República. “L’ensenyament pot i ha de discutir-ho tot, i situar amb anticipació el nen en la via simple i directa de la investigació personal.” Amb aquesta cita de Ferrer i Guàrdia s’encapçalava una reflexió en veu alta que no obviava el paral·lelisme amb l’actualitat. “Tant Ferrer i Guàrdia com, actualment, el conjunt del govern són acusats d’uns fets no vinculables i inexistents. I comencem a veure com els nostres docents són perseguits perquè eduquen en la llibertat de pensament i això no ho permetrem.” El manifest acabava dient: “Els docents no podem tenir por, no tenim el dret a tenir por, si eduquem amb por, els nostres alumnes no podran ser lliures.”
A Vic (Osona, comtat d’Osona), on es van aplegar vora 300 persones a la plaça Major, la concentració es va cloure amb l’actuació de Música per la Llibertat, de Sant Julià de Vilatorta (Osona, comtat d’Osona), que va interpretar El cant dels ocells, L’estaca, Quan somrius (adaptada als Jordis) i Els Segadors. Un dels membres del CDR de Folgueroles explicava que l’acte pretenia “donar suport a tots els mestres, sense dir noms ni cognoms”, ja que “hi ha molts partits i institucions que volen destruir l’escola catalana”. Des de l’anonimat, un membre de Docents per la República de Vic era clar: “Hi ha por, i volem dir prou a la repressió; en alguns claustres es diu d’anar alerta amb el que s’explica i no volem caure en el parany de l’autocensura”, hi afegia.
A la plaça del Vi de Girona es van concentrar unes 300 persones
A la plaça del Vi de Girona, on es van concentrar unes 300 persones, el president d’Òmnium Cultural Girona, Sergi Font, va donar valor a la diferència de pensaments com la “grandesa de l’escola catalana”, alhora que va assenyalar que amb el discurs de la por el que es pretén és que els estudiants no tinguin criteri: “No hem de tenir cap dubte de parlar de qualsevol tema amb els nostres alumnes; no s’ha de tenir por d’explicar el que s’hagi d’explicar a l’aula.” En el torn de parlaments, l’historiador Xavier Díez va glossar la figura de Ferrer i Guàrdia (perseguit i afusellat per l’Estat espanyol el 13 d’octubre de 1909), i, com a representants de les AMPA, Joan Quer, de l’escola Eiximenis de la ciutat, va voler recordar la seva àvia “republicana, analfabeta i anarquista”. La lectura del manifest en aquest cas va anar a càrrec de l’escriptora i professora Miracle Sala i de la professora Mònica Altarriba.
Alguns CDR, com ara el de Reus (Baix Camp) o el de Vic, van aprofitar l’acte per recordar que la Fiscalia espanyola demana entre 11 i 14 anys de presó per a 27 joves “que van defensar l’escola pública”. “En aquest context de bogeria, només ens queda continuar plantant cara, somriure i seguir lluitant”, piulaven a Twitter els reusencs.
Segons Llibertat.Cat a Vic, Manresa, Girona i Valls, Lleida, Terrassa i altres ciutats catalanes com la Bisbal d'Empordà, Granollers, Valls, Manresa i Igualada s'han concentrat docents i ciutadans en defensa el model d’escola català després dels atacs i amenaces envers la tasca docent i el model educatiu.
Les concentracions havien estat convocades per Docents per la República (DxR) i els Comitès de Defensa de la República (CDR Catalunya), conjuntament amb altres entitats a nivell local, per donar suport als docents i al model d’escola catalana, i coincidint amb l’efemèride del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia el proper diumenge.
En altres poblacions s'han portat a terme actes que han recordat aquest efemèride, com la tertúlia sobre Francesc Ferrer i Guàrdia a la Bisbal de l'Empordà (Baix Empordà, comtat de Girona), també organitzada per Docents per la República.
Sota el lema ‘No ens toqueu… l’educació' s'ha mostrat el suport als docents i s'ha denunciat la repressió que ha afectat darrerament mestres i professors.
La data de la mobilització dels docents coincidia amb la del naixement de Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener 1858), destacat pedagog llibertari i pare de l’Escola Moderna, acusat pel poder polític, militar i eclesiàstic d’adoctrinar els infants i de ser l’instigador de la denominada Setmana Tràgica. Per aquest motiu Ferrer i Guàrdia va ser assassinat, afusellat, el 13 d’octubre de 1909.
Declaren dos professors
Ahir van declarar a la Ciutat de la Justícia els dos últims professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) pels suposats comentaris fets a classe sobre l’1-O que haurien violentat alguns alumnes fills de guàrdies civils. Finalitzades les declaracions, que van durar mitja hora, Núria Vallduriola, directora dels Serveis territorials d’Ensenyament del Baix Llobregat, va destacar que els docents havien sortit “contents i alliberats” perquè amb les preguntes que els havien fet havien pogut manifestar clarament “que sempre van fer el que tocava”.
Vallduriola va confiar “que s’imposi el seny” i que la causa quedi desestimada. Fa uns dies havien declarat nou professors més d’aquest centre. Els docents van ser denunciats per algunes famílies perquè l’endemà del referèndum van debatre a l’aula l’actuació policial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada