La marxa groga reuneix 5.000 persones al centre de Girona.
La manifestació ha acabat amb crits en contra de l'actitud del Govern espanyol.
El Govern espanyol incrementa el desplegament policial fronterer a la Val d’Aran, el Portús, Portbou i el Ripollès.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/01/2018
Girona (Gironès, comtat de Girona).-
Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies la marxa groga convocada per diferents Comitès per la Defensa de la República (CDR) de les comarques gironines ha reunit aquest diumenge prop de 5.000 persones a Girona, just davant de la seu de la Subdelegació del Govern espanyol. En total han estat prop d'una cinquantena de columnes vingudes de diferents pobles. Tot plegat per denunciar l'actitud de l'Estat i per demanar la llibertat de Junqueras, Forn i els Jordis. El representant delCDR de Celrà, Albert López, ha demanat als assistents que "persisteixin" i continuïn mobilitzant-se. "Ells només són la romaguera que cal esquivar per no sortir esgarrinxats, són un seglar ferit que ataca desbocat, però no ens podem deixar provocar", ha etzibat. La manifestació ha acabat pels volts de la una del migdia amb crits de "Puigdemont president".
Nova protesta republicana contra el Govern espanyol i els tribunals. Aquest cop han estat 5.000 les persones que s'han concentrat davant de la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona per protestar. Això sí, moltes d'elles vingudes de pobles en desenes de columnes que han batejat com marxes grogues. Un cop a la plaça que el ple de l'Ajuntament canviarà per Plaça 1 d'octubre de 2017 s'han llegit diversos parlaments, tots acompanyats de crits en favor de Carles Puigdemont i de la restitució del Govern legítim de la República Catalana, proclamada el 27 d’octubre.
Una gran pancarta en favor de la llibertat de Junqueras, Forn, Cuixart i Sánchez ha presidit un acte on s'ha denunciat l'actitud de l'Estat "contra l'independentisme". El representant del CDR de Celrà, un dels promotors de la iniciativa, Albert López, ha demanat "mantenir la dignitat de l'1-O" malgrat "els actes repressius" de l'estat espanyol. Coincidia amb ell l'alcalde del municipi, Dani Cornellà, que s'ha mostrat "molt content" de veure com la gent ha respost a la crida. "Que haguem recuperat els carrers d'aquesta manera tan multitudinària ens satisfà", ha reblat.
A l'acte també hi ha participat el president d'Òmnium Cultural al Gironès, Sergi Font, que ha assegurat que "la dignitat ha tornat a sortir al carrer" i demana "no abaixar el cap". Font ha conclòs advertint al govern de l'Estat que la democràcia "no és un paper d'un sol ús", ni que es pugui fer servir "segons convingui", i que si fa falta, la "defensaran cada dia".
Més mobilitzacions
Una constant en tots els discursos ha estat la crida a properes mobilitzacions. El més clar en aquest sentit, ha estat Dani Cornellà que ha avisat que la setmana que ve "serà important per al país" i "pot ser que toqui sortir cada dia al carrer". Cornellà ha deixat clar que manifestar-se "és imprescindible" per "garantir la República i que els presos i persones exiliades tornin a casa". L’alcalde de Celrà per la CUP ha recordat que dimarts "hi ha una cita" al Parlament de Catalunya i espera que serveixi perquè "el poble torni als carrers, en un dia tan important".
Groc, estelades i caretes
La marxa groga pretenia tenyir d'aquest color el centre de la ciutat de Girona i així ha estat. A més de samarretes, bufandes i mocadors de tot tipus es podien veure moltes estelades i els clàssics llaços a la solapa de les jaquetes. Una de les particularitats ha estat el gran nombre de persones que venien amb caretes de Carles Puigdemont. De fet, l'organització n'ha repartit algunes entre els assistents a la marxa.
Una de les columnes més destacades ha estat la que sortia de Celrà (Gironès, comtat de Girona) i que comptava també amb la col·laboració de CDR propers com el de Bordils (Gironès, comtat de Girona). La marxa ha arrencat a les 10 del matí del centre del poble i ha pujat fins el castell de Sant Miquel, on s'hi ha penjat un llaç groc gegant. Després ha baixat els set quilòmetres que els restaven fins a Girona, on s'han trobat amb altres columnes.
Trenquen dues escultures dedicades a Rull i Cuixart a Bàscara
El ressò de l’Espanya negra arriba a Bàscara (Alt Empordà, comtat de Besalú). Segons l’Agència Catalana de Notícies. Dues escultures dedicades als consellers destituïts i als Jordis creades per un grup de veïns de Lladó (Alt Empordà, comtat de Besalú) han aparegut malmeses aquest diumenge a Bàscara (Alt Empordà). Es tracta d'unes instal·lacions pensades per recórrer diversos municipis de manera itinerant, que pretenen denunciar la situació que aquestes persones estan vivint, i que "no s'oblidi" que alguns d'ells segueixen a la presó. En concret, les que han fet malbé han estat les dedicades a Josep Rull i a Jordi Cuixart. Aquest projecte es va gestar a través de donacions, i els veïns i membres de l'entitat independentista Ateneu Cim d'Estela que van treballar durant diverses setmanes per construir les escultures amb palets de fusta.
Pinta Viva España a l’ajuntament de Ripoll
Llegim en la premsa convencional comarcal que un borratxo ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra després d’oferir resistència quan va ser enxampat pintant Viva España a l’edifici de l’Ajuntament de Ripoll (Ripollès, comtat d’Osona) i arrancant llaços gros de l’entorn. Ho va fer a ple dia i davant de diversos testimonis que van quedar estorats de l’escena. Els fets van tenir lloc dimecres passat, pels volts de les sis de la tarda, quan els agents van ser alertats que hi havia un home fent bretolades a l’entorn de la casa consistorial. Quan hi van arribar, es van trobar un home totalment begut, enfurismat i que fins i tot va perdre el coneixement per la gran ingesta d’alcohol. Aquest element és problemàtic i conegut per altres incidents. En l’episodi de dimecres, en veure els agents, els va començar a insultar. Feia pintades a les escales de l’edifici de l’ajuntament i les cintes i els crespons grocs que hi ha tant a les columnes com en altres monuments de l’entorn. Estava totalment descontrolat. Davant la situació, i que el borratxo no els feia cas, els agents van procedir a detenir-lo sospitós d’un delicte de resistència i desobediència a l’autoritat. Per ara, no es té constància que l’Ajuntament de Ripoll hagi denunciat els fets.
Volen que l’1-O tingui plaça a Farners
El grup de la CUP Farners a l’Ajuntament vol que la plaça de l’ajuntament sigui batejada amb el nom de Plaça 1 d’Octubre. Així ho demanarà en una moció que es debatrà en el ple de demà. “És una plaça on s’han fet moltes coses en defensa de la democràcia i la República, i creiem que aquesta plaça mereix el canvi de nom”, sosté la regidora de la CUP, Sylvia Barragán. En la proposta d’acord, s’afirma que l’1 d’octubre és “el dia que el poble de Catalunya, d’una manera espontània i totalment majoritària i transversal, va defensar als carrers i a les places el seu legítim dret a decidir el seu futur. [...] això quedarà marcat en el calendari històric de la nostra nació”. Barragán defensa que el canvi afectaria pocs veïns perquè a la plaça hi ha “un bloc de pisos, l’ajuntament i els jutjats”.
Nomenclàtor
Abans del ple municipal de demà, al qual la CUP convida les veïnes i els veïns a participar, l’equip de govern de l’Ajuntament (ERC i MES) ha anunciat que farà un vot particular sobre la proposta de laCUP. La voluntat de l’alcalde, Joan Martí (ERC), i la resta de regidors és que es creï una comissió de nomenclàtor per estudiar la proposta en què participin experts com ara geògrafs, urbanistes i historiadors.
El Govern espanyol incrementa el desplegament policial fronterer a la Val d’Aran, el Portús, Portbou i el Ripollès
El divendres en direcció a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú) per l’autopista marxaven dues furgonetes de la Policia Nacional espanyola amb els vidres tintats. En sentit contrari anaven set furgonetes de la Guàrdia Civil. Abans hi havia cotxes de la Policia Nacional al port de Portbou (Mar d’Amunt, Albera marítima, Alt Empordà, comtat de Peralada). Hi ha controls policials espanyols poc cridaners però existents. Als Límits del Portús (Vallespir, comtat de Vallespir) van muntar un dispositiu d’escorcoll de vehicles divendres mentre dijous la Guàrdia Civil va muntar també vigilància al primer poble de la Val d’Aran, Les.
A Les (Aran),el coll d’Ares i el Portús s’han observat controls policials espanyols
Hòs és un petit poble occità de cases de pedra i teulades de pissarra, a la riba del riu Garona. És el darrer abans d’entrar a la Val d’Aran seguint la carretera francesa N-125. A la sortida del poble hi ha una petita central hidroelèctrica i els edificis de l’antic pas fronterer de Pont de Rei. No estan abandonats, tot i que de portes enfora ho semblen. En un hi ha un petit destacament agents de la policia francesa i en el següent, una oficina del Cuerpo Nacional de Policía del Regne d’Espanya. Entre els dos edificis hi ha les antigues cabines de la duana, sense ningú a dins, amb una mica de pols als vidres, i sense que cap cotxe hi passi, perquè fa temps que la carretera es va desviar uns metres i els vehicles circulen lliurement d’un estat a l’altre sense que ningú els aturi. Des d’aquí, en direcció nord hi ha vuit hores de cotxe fins a París (Illa de França), i una mica més fins a Brussel·les. En direcció sud, tres hores fins al parc de la Ciutadella de Barcelona, on hi ha el Parlament de Catalunya.
Els mitjans i el Govern espanyols estan nerviosos per la possibilitat que el president Carles Puigdemont torni al Principat de Catalunya de manera clandestina per sotmetre’s a una investidura presencial al Parlament. “No el deixarem entrar ni al maleter d’un cotxe”, va dir aquesta setmana el ministre espanyol de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en una entrevista a Antena 3. Efectivament, en el primer poble dins de l’Estat espanyol per la Vall d’Aran, Les, hi havia dijous a la tarda una patrulla de la Guàrdia Civil, amb el Patrol aturat dins de la primera rotonda del poble i tres agents plantats davant dels cotxes que venien de l’Estat espanyol. En aquell moment, però, conversaven entre ells i ningú aturava cap cotxe. Cap a dins, doncs, sense que ningú miri cap maleter. Des de la Val, expliquen que no s’ha notat gaire cap dispositiu de vigilància especial, tot i que el desplegament s’ha incrementat. Almenys una vintena d’agents d’altres comandàncies s’han desplaçat per incrementar la vigilància als dos passos de frontera de la Val, el de Les i Eth Portilhon, segons informava dijous el diari Segre de fonts policials.
Creuant el port de la Bonaigua, cap al Pallars i la vall d’Àneu, hi ha un altre punt on conflueixen diversos passos transfronterers, alguns cap a l’Estat francès, i d’altres cap a Andorra. Aquí, la vigilància és com el tràfic de persones: discreta, dispersa per la immensitat de pistes i camins de muntanya, i clandestina. Ni a Esterri ni a la vall Farrera (un dels punts d’accés cap a Andorra) es percep cap increment de la vigilància en una zona que ha estat històricament lloc de pas en els moments històrics més convulsos del país i d’Europa. Diverses senyalitzacions indiquen els senders utilitzats durant la Segona Guerra Mundial interimperialista per fer passar jueus fugitius del nazisme i aviadors aliats caiguts durant les batalles a l’hexàgon francès. Al centre de Sort, un petit museu a l’antiga presó commemora les persones que van perdre la vida buscant la llibertat a través d’aquestes muntanyes, ja sigui en una direcció o en una altra.
A l’Alt Urgell, l’activitat policial de frontera és intensa, però difícil de comparar amb l’habitual. A la duana de la Font d’en Moles, els agents duaners de la Guàrdia Civil obren maleters de manera aleatòria, com és costum, buscant teòricament tabac o divises sense declarar, i no tant presidents de la Generalitat. “No hi veiem cap diferència, sempre hi ha vigilància. La frontera amb Andorra és sempre constant, hi ha desplegament sovint per la Seu i la comarca, i no fa la sensació que s’hagi incrementat”, expliquen des de la Seu d’Urgell. Són 23 els passos naturals que eviten el control fronterer entre Andorra i Catalunya, però també és cert que la Guàrdia Civil, quan ha volgut fer un control estricte, sap com fer-ho: l’any 1997, després que un contrabandista atropellés un noi de 16 anys tot circulant a 170 km/h per una pista de muntanya, la policia fronterera va llançar un pla contra el contraban que va acabar amb 600 contrabandistes enxampats en nou mesos.
Controls policials espanyols al coll d’Ares
A la Cerdanya i el Ripollès, on la frontera és amb l’Estat francès i no existeix contraban, sí que han observat aquests dies un increment inusual de la vigilància policial. Alguns testimonis han explicat a aquest diari que s’han trobat controls aquesta setmana al coll d’Ares, a l’antic pas fronterer, tot i que d’una manera no permanent. Als Límits del Portús diverses furgonetes de la Guàrdia Civil es van desplaçar divendres fins a les antigues garites del punt fronterer i van instal·lar un control, durant el qual van escorcollar els maleters i alguns ocupants dels vehicles.
Com ha passat cada vegada que el país ha viscut una situació històrica convulsa, el Pirineu s’ha convertit de nou en un protagonista més de la situació. Històricament ha estat un lloc d’escapada, o d’arribada, en els moments de daltabaix polític i social. Al llarg dels 250 km entre la Val d’Aran i el cap de Creus hi ha infinitat de passos en terrenys escarpats, molt poc habitats, de vigilància difícil, i amb tres estats implicats (l’espanyol, el francès i l’andorrà). Amb la dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià va intentar una invasió militar amb dues columnes d’Estat Català des de Prats de Molló i la Presta (Vallespir, comtat de Vallespir) a través del coll d’Ares i Sant Llorenç de Cerdans. En de decurs de la Retirada de 1939 van haver de travessar el Pirineu milers de republicans fugint del franquisme. Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista, els passos clandestins van ser el camí de molts jueus que fugien del domini nazi d’Europa cap a Portugal, i també d’aviadors aliats caiguts en combat sobre la França ocupada. El 1945, Unió Nacional Espanyola va ocupar militarment la Val d’Aran durant una setmana, buscant que fos l’espurna d’un aixecament des de l’interior contra la dictadura franquista, cosa que no va reeixir, i durant els anys posteriors va ser el pas clandestí de petits reductes de maquis i d’opositors al franquisme. També va ser a través del Pirineu que van arribar des de la Catalunya Nord les urnes del referèndum de l’1 d’octubre tot burlant la vigilància de la policia espanyola. I, abans que Josep Tarradellas i Adolfo Suárez pactessin la restitució de la Generalitat de Catalunya i el seu retorn, alguns grups polítics, s’havien arribat a plantejar una operació de retorn unilateral del president exiliat, fent-lo passar de manera clandestina fins a una masia de Vic (Osona, comtat d’Osona) de la família Vila d’Abadal, i des d’allà en un acte públic i amb columnes de gent protegint-lo fins al Parlament a Barcelona. L’any 1977, però, Suárez va acceptar el seu retorn com a president.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada