La comunitat amaziga de Girona i Salt va celebrar dissabte al vespre l'arribada de l'any nou a la Coma Cros
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/01/2018
Salt (Gironès, comtat de Girona).-
La festa de l'imensi n yennayer, com es denomina la vigília del Yennayer, l'any nou del poble amazig, que aquest any se celebra el 13 de gener i que la comunitat amaziga de Girona i Salt celebra a la Coma Cros. Dissabte a la nit a Salt (Gironès, comtat de Girona) més de 200 persones omplien l'antiga fàbrica Coma Cros convertida en factoria cultural. Allà, l'Associació cultural pels drets del poble amazic, juntament amb els comitès del Moviment Popular Rifeny a les comarques gironines, havien organitzat des de les sis de la tarda una sèrie d'activitats per celebrar l'any nou amazig, amb xerrades, actuacions musicals i menjar tradicional. Entre els assistents hi havia l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, i diferents personalitats destacades del municipi.
Protesta per la situació del Rif
La celebració és, a més, una protesta per la situació del Rif, un dels territoris més oprimits i pobres de l'Àfrica. Les parets de la nau on es realitza l'esdeveniment estan cobertes amb les cares dels detinguts al Rif, que compleixen condemna a les presons del Marroc per ser part de les manifestacions. Entre els convidats, expliquen les seves experiències de vida: exiliats polítics impedits de tornar al Rif per la situació política que es respira.
Bader És Saghoni, representant del Moviment Popular Rifeny, comenta que en aquesta data al seu país d'origen es fa un sopar en família, on normalment es cuina el típic plat dels amazics, el cuscús. «Per a nosaltres és una data molt important, és un element identitari propi que ens diferencia d'altres cultures», assegura Es Sagohoni, qui alhora assenyala que el Marroc encara es nega a reconèixer aquesta data, i que fins i tot la gent té por de tirar endavant aquesta reivindicació pel clima «antidemocràtic» que es viu.
Des de la XXII dinastia a Egipte
L'any nou amazic varia per regions. Majoritàriament se celebra els dies 12, 13 i 14 de gener, que és quan les comunitats imazighen celebren el Yennayer. Si bé aquest poble ha emprat des de fa segles un calendari solar que marca el ritme de vida d'unes societats tradicionalment agràries, va ser al segle passat quan l'Acadèmia berber de París (Illa de França) va triar com a any d'inici d'aquest calendari el 950 abans de l’era actual, data aproximada en la qual va ascendir al tron d'Egipte Sheshonq I, faraó d'ascendència amaziga que va iniciar la XXII dinastia.
Any 2.968
Rememorant tradicions, a la Coma Cros es comparteixen te i fruits secs i es desitja una feliç entrada a l'any nou, el 2.968 del calendari amazig. Hi ha banderes amazigues i del Rif al costat de l'estelada de la República Catalana i un ambient festiu que uneix a uns i altres a l'exili. La música és la tradicional de la zona, versos cantats que comparteixen i transmeten històries comunes, acompanyats dels instruments típics, com el ma'azif (instrument de cordes), tambors i panderos. Hi ha llargues i repetides vives pel Rif, que troben ressò entre els presents.
A la Coma Cros, la comunitat amaziga reuneix per a la celebració d'any nou participants de totes les comarques gironines, des de comunitats assentades a la Selva fins a l'Alt Empordà, inclosos convidats especials del comitè rifeny de la ciutat de Düsseldorf (Alemanya). Es tracta de persones arribades de la regió del Rif que lluiten per les reivindicacions de la seva zona des de l'exili. Per això és tan important la data per a moltes d'elles, i la mateixa realització de la seva festa. Perquè el Yennayer es concep també com una jornada de reivindicació cultural i nacional d'un poble que lluita pels seus drets lingüístics i culturals.
«El poble, al final, estigui lluny o prop de la seva terra, sempre guanya»
Karima, que ha vingut des de Granada (Vega de Granada, Andalusia) per participar en l'esdeveniment, explica que és a Europa des de fa pocs mesos i que ha hagut de sortir del Rif per la pressió policial que s'exerceix a «qualsevol que aixequi la veu».
Seguirem lluitant, des d'on ens trobem», assenyala. «El sentiment de passar-la fora del teu país és d'impotència, de no veure reconegut els drets bàsics d'un poble», comenta Es Saghoni. I l'esperança per al futur: «El poble, al final, estigui lluny o prop de la seva terra, sempre guanya».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada