 |
| Plaça 1 d'Octubre de 2017 a la ciutat de Girona. |
Més d’una quinzena de municipis a la marxa groga contra la repressió de l’Estat.
S’hi han afegit més poblacions del Gironès i de l’Empordà. Es preveu que serà una convocatòria multitudinària, demà diumenge al migdia a Girona.
A Bàscara, la bandera monàrquica espanyola per imperatiu legal.
Nova concentració de les treballadores i dels treballadors de la Generalitat a Girona.
Diversos ajuntaments rebategen places en homenatge al referèndum d’independència.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/01/2018
Girona/Celrà (Gironès, comtat de Girona).-
Llegim en la premsa convencional gironina que més d’una quinzena de municipis del Gironès i empordanesos s’han afegit a la marxa groga de diumenge al migdia al centre de Girona, que inicialment estava convocada des de Celrà pel Comitè de Defensa de la República (CDR) i Celrà per la Independència. Amb el lema Per la llibertat dels presos polítics i per la República Catalana, la concentració republicana es farà a les dotze del migdia davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol.
Al castell de Sant Miquel
Cada municipi ha organitzat una marxa groga, a peu o en cotxe, fins a la ciutat de Girona. La marxa de Celrà, la de Verges i la del barri de Montjuïc de Girona faran parada al castell de Sant Miquel, on es vol penjar un llaç groc.
Des de Salt, el punt de trobada és a davant de l’ajuntament i es marxarà a dos quarts d’onze pel passeig dels Països Catalans.
També s’han organitzat sortides des de Palafrugell, Cervià de Ter, Viladasens, Viladamat, Vilablareix, Aiguaviva, Bordils, Sant Julià de Ramis, Bescanó, Arbúcies, Sant Gregori, Verges i Fornells de la Selva, i s’hi ha afegit el CDR del Pla de l’Estany des de Banyoles.
Pel que fa a Girona, hi ha sortides des de la vall de Sant Daniel i des del parc de Vista Alegre per anar caminant fins al castell de Sant Miquel, tornar conjuntament amb la resta de marxes i acabar amb la concentració a la gran via de Jaume I.
A Bàscara, la bandera monàrquica espanyola per imperatiu legal
La situació de anormalitat democràtica que es viu al Principat de Catalunya des de fa mesos genera contínues protestes, moltes de les quals enginyoses, arreu del país. El poble de Bàscara (Alt Empordà, comtat de Besalú), aprofitant que el travessa la N-II, és un dels llocs on més visibles són les diverses protestes. Hi va haver el conflicte pels llaços grocs pintats a l’asfalt, que els operaris dels serveis de manteniment de carreteres de l’Estat tapaven un dia i que l’endemà tornaven a estar pintats. A principis de mes van aparèixer deu cubs força grossos amb les cares dels Jordis i dels consellers empresonats i, des de fa unes setmanes, a la façana de l’ajuntament hi penja una bandera monàrquica espanyola de petites dimensions amb una pancarta que explica per què la tenen: per imperatiu legal.
Nova concentració de les treballadores i dels treballadors de la Generalitat a Girona
En la concentració setmanal dels divendres al migdia dels treballadors de la Generalitat a Girona, ahir es va llegir una carta que el conseller Joaquim Forn els va enviar des de la presó d’Estremera. A la missiva, que respon a una carta que li havia enviat l’assemblea de treballadors, Forn assegura que “veure diàriament les accions i mobilitzacions que es fan arreu del territori de Catalunya” els ajuda a mantenir-se “serens i ferms”. “Estem bé, agraïts per sentir-nos tan ben acompanyats i amb l’esperança de tornar aviat a casa amb les nostres famílies”, conclou. El text està datat l’11 de desembre, abans que Forn renunciés a l’acta de diputat. Després de la lectura de la carta, van xiular com a protesta i van cantar Els Segadors.
Diversos ajuntaments rebategen places en homenatge al referèndum d’independència
El referèndum de l’1 d’octubre quedarà en la memòria de tothom que va votar, però diversos ajuntaments han volgut també que el record d’aquell dia quedi gravat per sempre en les plaques del nomenclàtor municipal. Sant Julià de Ramis (Gironès, comtat de Girona) ja té la seva plaça 1 d’Octubre i altres municipis de les comarques gironines, els que van viure amb més violència la repressió policial, ja han iniciat els tràmits per rebatejar una plaça del municipi amb el nom d’1 d’Octubre de 2017.
La data té per a molts un regust agredolç, ja que s’hi va demostrar l’entrega de molts ciutadans per defensar el dret a vot, però alhora es va viure l’horror de les porres, les pilotes de goma i els insults dels agents de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, amb el resultat de més d’un miler de ferits.
Tot i que les noves plaques de les places rebatejades reflectiran les dues cares d’aquell dia, els alcaldes d’aquests municipis prefereixen destacar-ne el vessant de reivindicació democràtica.
A Sant Julià de Ramis, pioners
La plaça de Sant Julià de Ramis que no tenia nom oficial, però que tothom coneixia com a plaça del Pavelló, llueix ara una placa amb la inscripció Plaça de l’U d’Octubre. La decisió de batejar amb aquest nom la plaça on hi ha el pavelló municipal i on cada tarda s’apleguen un munt de criatures per jugar-hi, es va prendre per unanimitat al ple de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis l’endemà del referèndum. Al poble encara eren ben vives les ferides, físiques i psicològiques, que va generar la brutal acció de la Guàrdia Civil en el moment en què s’anaven a obrir les portes del pavelló, on hi havia dues urnes i tot el material perquè hi votessin les veïnes i els veïns del municipi, entre els quals el president del Govern legítim de Catalunya, Carles Puigdemont. No ho va poder fer el president (va aconseguir votar a Cornellà del Terri, burlant el dispositiu policial que el seguia amb un canvi de cotxe sota un pont) ni cap de les veïnes o dels veïns, ja que els agents de la Guàrdia Civil, després de repartir garrotades i cops al veïnat concentrat davant el pavelló, i de destrossar la porta d’accés i diverses portes de l’interior de l’equipament, van localitzar les urnes i se les van endur. Una quarantena de persones van quedar ferides, una de les quals va haver de ser hospitalitzada.
L’alcalde, Marc Puigtió, entén que el nou nom de la plaça que no tenia nom ha de simbolitzar els valors democràtics que el poble va defensar l’1 d’octubre. “Voldria que se li donés el sentit positiu de reivindicació de la democràcia, més que el de no oblidar la violència viscuda aquell dia”, diu l’alcalde. Puigtió admet, no obstant això, que el poble recordarà sempre la brutalitat amb què van actuar els agents del cos armat espanyol, immortalitzada en imatges aterridores que van fer la volta al món.
A més de la plaça dedicada a l’1 d’octubre, Sant Julià de Ramis compta amb un altre record d’aquell dia: una urna instal·lada a l’entrada del pavelló. És l’urna que van cedir al poble els organitzadors del referèndum a Quart (Gironès, comtat de Girona). En aquesta urna, una setmana després de l’1 d’octubre, un grup de veïns, els que més van patir la brutalitat policial, van dipositar-hi el seu vot per deixar constància simbòlica que Sant Julià de Ramis va votar en el referèndum malgrat que la policia del Regne d’Espanya es va endur les seves dues urnes.
Una enquesta a Aiguaviva, demà diumenge
A Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) l’escenari de les dures càrregues policials de l’1 d’octubre va ser la plaça Constitucional, que podria passar a anomenar-se plaça de l’1 d’Octubre, de la República o de la Llibertat. Demà diumenge les veïnes i els veïns del municipi, majors de16 anys, podran respondre a una enquesta, promoguda per l’Ajuntament, en què se’ls demana si estan d’acord a canviar el nom de la plaça i, en cas afirmatiu, quin dels tres noms proposats prefereixen.
Segons l’alcalde, Joaquim Mateu, la substitució del nom de la plaça Constitucional pel nom que resulti més votat ha de servir per honorar el veïnat que durant l’1 d’octubre va defensar pacíficament el dret a votar i que van ser “salvatjament colpejats” per aquest fet. Mateu assegura que el poble no ho oblidarà mai. Era a primera hora de tarda quan el grup de veïnes i de veïns que participaven en un dinar popular a la plaça Constitucional, on hi ha l’ajuntament, van veure aparèixer de cop una quarantena d’agents de la Guàrdia Civil. La gent es va concentrar ràpidament davant la porta de la casa de la vila per evitar que s’enduguessin l’urna i van rebre com a resposta dels agents violents cops de porra i atacs amb gasos lacrimògens, amb el resultat d’una desena de ferits, alguns dels quals van requerir hospitalització.
Pocs dies després de l’1 d’octubre, l’Ajuntament va comprometre’s, amb els vots a favor de tots els grups municipals, a iniciar els tràmits per canviar el nom de la plaça Constitucional. Un dels tràmits és l’enquesta que es farà demà diumenge. Les veïnes i els veïns que hi vulguin participar hauran de dipositar la butlleta amb la seva resposta en una urna que durant el dia s’instal·larà a prop de l’ajuntament i que a l’hora de dinar es portarà al pavelló polivalent, on se celebrarà una calçotada popular, per facilitar la votació del veïnat. El resultat de l’enquesta no és vinculant, però l’alcalde indica que l’Ajuntament farà cas de la resposta majoritària del veïnat.
Plaça 1 d’octubre de 2017 a Girona
El procés per canviar a Girona el nom de la plaça Constitució pel de plaça de l’1 d’Octubre 2017 culminarà en el pròxim ple municipal, al mes de febrer, amb l’aprovació de la iniciativa. El canvi compta amb l’aval de la Comissió del Nomenclàtor de Girona, que divendres passat va acordar per majoria rebatejar la plaça, tot i que hi van votar en contra els representants dels grups municipals del PP, Ciutadans i el PSC. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, considera que és lògic que s’esborri el nom de la Constitució perquè els que van usar la violència contra la ciutadania ho van fer en nom de la denominada carta magna del Regne d’Espanya. “El canvi vol retre homenatge als ciutadans i ciutadanes de Girona que van defensar les urnes pacíficament i amb gran dignitat”, diu l’alcaldessa, que té la intenció de convocar un acte festiu i reivindicatiu en aquest espai quan es faci efectiu el canvi de nom. A la ciutat, un dels col·legis electorals on es van viure escenes de més violència policial espanyola va ser el Col·legi Verd. L’actuació dels agents policials en aquesta última escola va ser una de les investigades per l’ONG Human Right Watch, que va concloure que hi va haver un ús desproporcionat de la força per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
La pàgina de facebook Girona Abans que ha recopilat diversos vídeos de la càrregues policials del dia 1 d’octubre a la demarcació de Girona. Un d'aquests vídeos sobre els fets en el Col·legi Verdde Girona recentment ha superat les 600.000 visualitzacions.
La Tallada d’Empordà
La Tallada d’Empordà (Alt Empordà, comtat d’Empúries) encara es pregunta per què els agents de la Guàrdia Civil van irrompre en aquest municipi de menys de 500 habitants i per què van actuar tan violentament. En un acte celebrat dos dies després dels fets, un veí va proposar batejar amb el nom d’1 d’Octubre la plaça on hi ha l’ajuntament. L’equip de govern municipal ho va portar al ple de l’Ajuntament al desembre, en què es va aprovar per unanimitat.
L’alcalde, Josep Ferrer, explica que es farà una enquesta entre les veïnes i els veïns per decidir si s’opta pel nom d’1 d’Octubre o Primer d’Octubre. Ferrer assegura que l’acció policial “va fer que un dia que havia de ser una festa es convertís en el dia més trist per al poble”.
Bordils, Cassà de la Selva, Salt i d’altres
Al municipi de Bordils (Gironès, comtat de Girona), l’espai verd situat al costat de l’ajuntament ja es diu oficialment Parc 1 d’Octubre, després que el ple ho aprovés el passat 14 de desembre.
Altres municipis tenen sobre la taula propostes per batejar espais públics amb un nom que recordi el dia del referèndum, entre els quals Cassà de la Selva (la Selva, comtat de Girona), on la Comissió del Nomenclàtor ha de valorar una proposta del CDR perquè l’esplanada on es fan les fires, actualment sense nom, passi a anomenar-se 1 d’Octubre.
A Salt (Gironès, comtat de Girona) hi ha una proposta de l’ANC local per designar amb aquest nom un espai de la població.
A Fontcoberta (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) es debatrà en el pròxim ple batejar un passatge com a 1 d’Octubre i a Garrigàs (Alt Empordà, comtat d’Empúries) l’Ajuntament valora posar aquest nom a l’edifici on es va celebrar el referèndum i on la policia va actuar amb duresa contra les veïnes i els veïns que el defensaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada