| Representants dels alumnes i dels professors que fan el viatge |
El 29 de gener, Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust , acte adreçat a joves dels instituts de l'Alt Empordà al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, i el 19 de febrer, amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de l'Exili, es recordarà les persones que s'han vist obligades a fugir de la seva terra.
Girona recordarà els gironins deportats als camps de concentració nazis amb llambordes Stolpersteine. Tenen una mida de 10x10 centímetres.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/01/2018
Figueres/Vilafant (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Llegim en la premsa convencional comarcal que setanta alumnes de 1r de Batxillerat que, aquest febrer, emprenen un viatge a Alemanya i Àustria per visitar camps de concentració nazis s'emporten a la maleta, a més de l'equipatge, una barreja de sensacions i emocions, d'expectació i d'incertesa. Acompanyats pels seus professors d'Història, descobriran in situ l'escenari del terror de l'Holocaust, amb un itinerari que passa per Munich i el camp de Dachau, el castell d'Hartheim, la ciutat de Linz i els camps de Gusen i Mauthausen, a l’Alta Àustria. Aquest últim destí serà especialment simbòlic ja que el grup d'estudiants i professors retrà un homenatge als alt empordanesos que van ser empresonats pels nazis.
El dimecres, 24 de gener, una representació dels alumnes i del professorat d'Història han explicat, a la seu del Servei Educatiu de l'Alt Empordà, com s'ha plantejat el viatge, que és el tercer any que organitza elGrup de Treball Exili Deportació i Holocaust.
Marxen del 6 al 9 de febrer, i aquest cop hi participen els instituts Narcís Monturiol, Ramon Muntaner i Alexandre Deulofeu, de Figueres, i l'Institut de Vilafant, a l’Alt Empordà (antic comtat de Besalú). L'objectiu és que els joves prenguin consciència i coneguin de primera mà una realitat que connecta molt amb temes d'actualitat.
El 29 de gener, Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust
El Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust té a punt altres activitats de sensibilització: el 29 de gener, Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, es farà unacte adreçat a joves dels instituts de l'Alt Empordà al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, i el 19 de febrer, amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de l'Exili, es recordarà les persones que s'han vist obligades a fugir de la seva terra, tant en el passat com en el present.
La ciutat de Girona recordarà els gironins deportats als camps de concentració nazis amb llambordes Stolpersteine
La ciutat de Girona retrà homenatge als gironins que van ser deportats als camps de concentració nazis. L'Ajuntament instal·larà setze llambordes Stolpersteine al Jardí de la Infància en record dels setze homes que, segons la documentació estudiada, van ser enviats a diferents camps durant el nazisme. Es tracta de Josep Bartra Canet, Modesto Canet, Àngel Codina Martínez, Jose Dolovardes, Artur Gallego Sànchez, Joan Gasau Pou, Fidel Malla Franch, Francesc Massa, Josep Ribas Llinàs, Lluís Roca Sureda, Rafel Laborda Salazar, Gaietà Sànchez Tocalon, Jaume Soler Juanals, Gregori Verdaguer Dorca, Joan Vila Bataller i Eliseu Vidal Culubret.
El Consistori ha investigat durant diverses setmanes els arxius que hi ha al Museu d'Història de la Ciutat per intentar trobar més informació sobre aquestes persones, esbrinar on vivien i localitzar-se possibles familiars vius.
La instal·lació d'aquestes plaques la promou el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i, en els darrers anys, diversos municipis han anat adherint-se a la iniciativa.
Aquest mes de gener se n'han instal·lat i se n'instal·laran a Sabadell, Granollers, Olesa de Montserrat, Cervera, Igualada o Castellà del Vallès, entre d'altres. La ciutat de Girona, però, es convertirà en la primera població de la demarcació gironina a celebrar aquest acte de recuperació de la memòria històrica.
Elaborades artesanalment
Les llambordes, creades per l'artista alemany Gunter Demnig, es van idear l'any 1993 i en alemany signifiquen literalment "pedres de topada". L'objectiu de Demnig era recordar les víctimes del nazisme i conscienciar les persones joves de la importància que no es torni a repetir un episodi similar. Els elements tenen forma quadrada (de 10 x 10 centímetres), estan fets de formigó i coberts d'una fulla de llautó on es graven les dades de les persones que van ser empresonades i deportades durant el nazisme. Cada peça és única i s'elabora de manera artesanal, com a "gest de respecte" i "humanitat".
Normalment, es col·loquen al paviment de davant dels edificis on van viure o on van treballar les víctimes abans de la deportació però Girona ha decidir apostar per fer-ho de manera conjunta en un únic espai. L'elecció, però, no ha estat fortuïta. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha explicat que han triat posar-les al costat del refugi antiaeri del Jardí de la Infància perquè "és un dels indrets de la ciutat que més s'identifica amb la necessitat de reivindicar la memòria històrica de Girona". El refugi està gestionat pel Museu d'Història de la Ciutat i inclòs al projecte Espais de memòria, impulsat per la Generalitat de Catalunya.
L'acte commemoratiu se celebrarà dilluns vinent, 29 de gener, a les onze en aquest espai. "Des de les administracions hem de tenir un paper actiu en la recuperació de la memòria històrica del nostre país i de les nostres ciutats", afirma Madrenas. "Aquestes peces són un motiu més per mantenir viu el record de totes aquelles persones que van donar la seva vida o que es van haver d'exiliar per defensar les seves llibertats i, en definitiva, les llibertats de les generacions futures", remarca.
La primera, l'any 1996
La primera instal·lació d'una d'aquestes llambordes es va fer al barri Kreuzberg de Berlín l'any 1996. Actualment, n'hi ha més de 60.000 ubicades en poblacions de 21 països europeus. L'octubre del 2017 es va col·locar la primera Stolpersteine fora d'Europa, concretament a Buenos Aires. També se'n poden trobar a Àustria, Hongria, Holanda, Bèlgica, la República Txeca, Noruega, Ucraïna, Croàcia, França, Grècia, Lituània, Luxemburg, Polònia, Romania, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia i Espanya. Navàs (Bages) va ser el primer municipi del Principat de Catalunya i de tot l'Estat espanyol a posar-ne una l'any 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada