En 1937 era el secretari del Sindicat Únic del Professions Liberals de Tarragona de la CNT-AIT. També fou milicià de la Cultura en un batalló de Sanitat. L'11 de febrer de 1939, amb l’exèrcit franquista ocupant la frontera del Pirineu, fou capaç d’entrar a la Catalunya Nord i va ser internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda i després al camp de Judes de Sètfonts. Per sortir de l’internament s'enrolà en la 24 Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar en les fortificacions a Morhange, ocupant-se de la infermeria d'un batalló del V Cos de l'Exèrcit francès i de la biblioteca del «Foyer du Soldat».
L'estiu de 1940 va ser fet presoner pels alemanys a la zona de Gérardmer i va ser internat, d'antuvi, a Colmar i Belfort, i posteriorment a l'Stalag XIB a Fallingbostel, d'on el 13 de gener de 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on va arribar el 27 de gener, i el 16 de febrer de 1941 al camp auxiliar de Gusen. En condicions infrahumanes pogué resistir fins a l'alliberament del camp per les tropes nord-americanes el 5 de maig de 1945.
Roc Llop Convalia:
El 31 de desembre de 1909 neix a Miravet (Ribera d'Ebre) el mestre, poeta i militant anarquista i anarcosindicalista Roc Llop i Convalia, que va fer servir el pseudònim Solsticio.
Va estudiar al col·legi del poble i des de molt jove entrà a formar part del moviment anarquista i del món de la poesia. Estudià magisteri a l'Escola Normal i per pagar-se els estudis universitaris, treballà de cambrer a Barcelona.
Militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), quan «Fets d'Octubre» de 1934 feia de mestre a Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). Per la seva participació en aquesta insurrecció catalana, va ser detingut i tancat en un vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona (Tarragonès), i al Fortí de Tarragona. Després de tres mesos de presó preventiva, va ser posat en llibertat provisional i, com que va perdre el lloc de feina, hagué d'abandonar l'ensenyament i es va fer representant d'objectes ortopèdics viatjant arreu de la Península, a més de realitzar cures naturals d'hèrnies. Quan era a prop de la frontera amb Portugal, hagué de tornar al Principat de Catalunya per a ser jutjat l'1 de juny de 1935 en consell de guerra a la seu de la Comandància Militar de Tarragona i va ser condemnat a sis mesos i un dia de presó, acabant la condemna a la presó de Reus (Baix Camp), on ensenyà a llegir i a escriure altres presos.
Un cop lliure retornà a Barcelona i trobà feina de mestre a la Colònia Escolar de l'Arrabassada de Tarragona.
Durant la Guerra Civil participà en la reorganització del sistema d'ensenyament català –va escriure infinitat d'assaigs i articles sobre et tema–, fou inspector d'Ensenyament i ocupà càrrecs de responsabilitat, al costat de Joan Puig Elías, com a delegat provincial de Tarragona de la CNT-AIT al Comitè de l'Escola Nova Unificada (CENU), i delegat de Cultura de la Generalitat de Catalunya a les Vegueries del Tarragonès i del Baix Ebre.
En 1937 era el secretari del Sindicat Únic del Professions Liberals de Tarragona de la CNT-AIT. També fou milicià de la Cultura en un batalló de Sanitat.
L'11 de febrer de 1939, amb l’exèrcit franquista ocupant la frontera del Pirineu, fou capaç d’entrar a la Catalunya Nord i va ser internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i després al camp de Judes de Sètfonts (Tarn i Garona, Occitània).
Per sortir de l’internament forçós poc abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial interimperialista s'enrolà en la 24 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a treballar en les fortificacions a Morhange (Mosel·la, Gran Est, Lorena), on la CTE va ser allotjada en l'antiga fàbrica de maons desafectada SIMAC, ocupant-se de la infermeria d'un batalló del V Cos de l'Exèrcit francès i de la biblioteca del «Foyer du Soldat». L'estiu de 1940 va ser fet presoner pels alemanys a la zona de Gérardmer (Vogues, Gran Est, Lorena) i va ser internat, d'antuvi, a Colmar (Alt Rin, Gran Est, Alsàcia) i Belfort (Franc Comtat), i posteriorment a l'Stalag XIB a Fallingbostel (Lüneburger Heide, Baixa Saxònia, Alemanya), d'on el 13 de gener de 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen (Alta Àustria), on va arribar el 27 de gener, i el 16 de febrer de 1941 al camp auxiliar de Gusen. En aquest camp, en petits bocins de paper de sacs, pogué escriure poemes sobre la deportació. En condicions infrahumanes pogué resistir fins a l'alliberament del camp per les tropes nord-americanes el 5 de maig de 1945.
Repatriat, s'establí a Vitry-sur-Seine (Val-de-Marne, Illa de França) i milità en la Federació Local de París de la CNT-AIT en l’Exili, encarregant-se de la llibreria dels locals confederals (el del carrer Sainte-Marthe i el del carrer Vignoles) i de tot el Moviment Llibertari Espanyol (MLE).
Fou un dels fundadors de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP), de la qual fou secretari, i dirigí el seu Boletín de los deportados españoles, i en 1946 la primera sèrie de la revista Hispania. Fou membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT-AIT en l'exili i dirigí Terra Lliure, portaveu d'aquesta regional. Administrà Cenit, a més d'altres publicacions de l'exili entre 1945 i 1997.
Fou un dels animadors de les reunions de premsa celebrades a la Mutualité i dels mítings commemoratius de la Revolució del 19 de Juliol de 1936. En 1951 fou membre delComitè Internacional contra el Règim dels Camps de Concentració (CICRC), fundat per David Rousset, i, amb Jaume Borrell i César Zayuelas Moreno, fou un dels delegats espanyols en la Comissió de Grècia. En el Congrés de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània), celebra entre el 21 i el 23 de setembre de 1961, va ser nomenat secretari de Cultura i Propaganda del Consell Nacional de la FEDID i director de la segona sèrie d'Hispania. També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i secretari del Servei d'Invàlids Confederals (SIC).
A la llibreria cenetista de Vignoles va fer moltes amistats a gent de l’Interior i aconseguí, junt amb el periodista anarquista Joan Ferrer, diverses col·laboracions escrites a Terra Lliure des del Principat de Catalunya durant el franquisme tardà, com el casos del professor Gerard Jacas i també de l’escalenc Miquel-Dídac Piñero, que a principis de setembre de 1971 el presentà a la Redacció del butlletí el militant també empordanès Panxo Isgleas. Es dóna la circumstància que en 1979 arrel de l’activitat de l’organització socialista catalana d’alliberament nacional Terra Lliure el butlletí es va veure obligat a explicar que entre la publicació i TLL no hi havia cap relació. Es donava el cas que alguns destacats dirigents independentistes catalans, com ara Josep M. Baptista i Roca col·laboraven en el butlletí confeccionat pels anarquistes Ferrer i Llop.
Trobem articles seus en nombroses publicacions, com ara Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Umbral, etc.
En 1965 guanyà la «Flor Natural» als «Jocs Florals de la Llengua Catalana» de París i en 1974 l'accèssit «Víctor Català» als Jocs Florals d'Amsterdam amb el recull en prosa Contes negres de les vores del Danubi, on relata la seva experiència al camp d'extermini de Gusen.
En 1981 prologà el llibre de Cristóbal Vega Álvarez (Veguita) Con Andalucía en el alma.
És autor de Poemes de llum i tenebra (1967), Requisitòria. Jo també sóc jutge, botxí! Maleït siguis! (1975), Mission ratée de l'homme sur la terre (1979) iTríptic de l'amor i proses (1986, on s'inclou Contes negres de les vores del Danubi).
En 1991 donà el seu fons personal a l'Arxiu Històric de Tarragona.
Roc Llop Convalia va morir el 15 d'agost de 1997 al seu domicili de Vitry-sur-Seine. El seu testimoni pòstum va ser recollit en el documental de Richard Prost Otro futuro(1998).
En 2008, en commemoració del centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Miravet organitzà una sèrie d'actes en el seu record i aquest mateix any s'edità l'estudi biogràficRoc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà, a càrrec de Josep Maria Sàez Pujol i Emigdi Subirats Sebastià. En 2012 s'edità una edició dels Contes negres de les vores del Danubi a cura d'Emigdi Subirats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada