En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i durant uns mesos fou internat en els camps de concentració del Rosselló fins que va poder sortint-ne al trobar feina de pagès a Grésy-sur-Aix
Amaro Castellví Blanch:
El 20 de desembre de 1913 neix a Flix (Ribera d'Ebre) l'anarcosindicalista i anarquista Amaro Castellví Blanc. Els seus pares es deien Manuel Castellví Sabaté i Teresa Blanch Cervelló.
Manobre a l'empresa Josep Hipp, milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Es casà amb Josepa Pujol Sales. En 1934 va ser cridat a files a Tarragona (Tarragonès).
Durant l’inci de la Guerra Civil formà part del Comitè Revolucionari de Flix i lluità als fronts bèl·lics. En els informes a la postguerra de Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (FET y de las JONS) --el partit únic franquista-- de Flix per al Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona), es diu que “participà en la destrucció de l'església de Flix” i en els anomenats per la burgesia «Fets de la Fatarella» de gener de 1937.
En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i durant uns mesos fou internat en els camps de concentració del Rosselló fins que va poder sortint-ne al trobar feina de pagès a Grésy-sur-Aix (Savouè, Roine-Alps, Arpitània).
En 1942, amb l'ocupació alemanya, va ser enviat a treballar a les drassanes navals de Brest (Finisterre, Bretanya). Aconseguí fugir i amb documentació falsa a nom de Simon Pavos s'uní al maquis que actuava a les muntanyes savoianes. Apressat per la Gestapo, va ser enviat el 17 de gener de 1944 al camp d'internament de trànsit de Royallieu (Compiègne, Picardia) i dos dies després enviat, sota la matrícula 40856, al camp de concentració de Buchenwald (Weimar, Turíngia, Alemanya). En aquest camp establí una estreta amistat amb el futur pastor protestant i escriptor Aimé Bonifas. Fou un dels vuit supervivents de la matança nazi de Gardelegen (Saxònia-Anhalt, Alemanya) del 13 d'abril de 1945, on 1.008 persones van ser calcinades.
Aconseguí arribar a l’hexàgon francès i s'instal·là a prop de Floreçac (Erau, Occitània), on visqué de la viticultura. Es tornà a casar amb una valenciana anomenada Dolors i creà una nova família.
En 1975 visità amb el seu amic Aimé Bonifas el Museu de l'Holocaust i el cementiri militar de Gardelegen. En 1995 el seu testimoni va ser recollit en el documental Das Massaker von Gardelegen, de Claus-Ivar Bolbrinker i Diana Gring.
En 2005, amb 91 anys, encara participava en les manifestacions i l'abril d'aquell any assistí als actes del 60 aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini nazi.
Amaro Castellví Blanch va morir en 2012 a Floreçac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada