L’octubre de 1937, recuperant-s’hi d’unes ferides al front d’Osca feia de cuiner en el restaurant Àngela, a Ribes de Freser quan va ser detingut pels stalinistes i el govern Negrín l’empresonà a Barcelona, poden ser alliberat el 12 de gener de 1939 hores abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat i al passar la frontera del Pirineu fou tancat en un camp de concentració de la Catalunya Nord.
Pompeo Crespi:
 |
| Pompeo Cresti (al centre) fent de cuisinier a Ribes de Freser el setembre de 1937, quan fou detingut pels stalinistes. |
El 19 de desembre de 1897 neix a Sestri Levante (Gènova, Ligúria) l'anarquista i lluitador antifeixista Pompeo Crespi.
Membre del moviment llibertari des de la joventut, durant la Gran Guerra fou sotsoficial de Marina. Durant una escala a Bakú (Absheron, Azərbaycan Respublikası) desertà i participà en la Revolució russa, restant a la Unió Soviètica fins al desembre de 1920.
De bell nou a Itàlia, fou indultat d'una pena de mort dictada pel govern de Francesco Saverio Nitti. En aquesta època participà activament en les activitats dels «Arditi del Popolo» contra els feixistes.
Amb l'arriba de Mussolini al poder es va veure obligat a exiliar-se en 1916 i s'instal·là a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània). Sol·licitada l'ordre d'expulsió, aconseguí una moratòria, renovable mensualment, fins al setembre de 1934, quan es refugià a Catalunya.
Casat amb Virtudes Zafra, de nacionalitat espanyola, la parella van tenir dos nens, Libero (nascut a la presó, a Barcelona) i Ibério (ja a França).
El 19 de juliol de 1936, com a membre del Comitè Anarquista Italià, amb altres companys, com ara Enzo Luigi Fantozzi, va combatre les tropes feixistes als carrers de Barcelona. Després marxà al front d'Aragó com a milicià enquadrat en la Secció Italiana de la Columna Ascaso. El 22 de novembre d'aquell any, al front d’Almudébar (Plana de Uesca, Osca, Aragó), on comandava una bateria d'artilleria, fou ferit. Malgrat que la bala, situada entre l'omòplat i el pulmó, no pogué ser extreta, marxà novament al front. El 13 d'abril de 1937 fou novament ferit al front de Carrascal de Chimillas (Osca, Aragó). Rebutjà restà ingressat per recuperar-se i tornà al front el 22 de juliol de 1937, però dies després, les ferides l'obligaren a retornar a reraguarda.
Aleshores, a partir del 3 de setembre, aconseguí una feina de cuiner al restaurant Àngela de Ribes de Freser (Ripollès). L'octubre de 1937, arran de la repressió antianarquista engegada arran dels fets de «Maig de 1937», fou detingut, juntament amb altres companys (Dante Armanetti, Carlo Cocciarelli, Santiago Pisani, Massimo Morisi, etc.), per un escamot stalinista i acusat pel govern Negrín d'espionatge i de deserció. També fou arrestada i empresona la seva companya. Després d'aquest fet, una campanya organitzada per les organitzacions llibertàries exigiren la seva llibertat i la dels seus companys. A finals de 1938, com que encara restava empresonat, el Comitè Anarquista Italià de París (Illa de França) demanà el seu alliberament i el d'altres companys (Ermanno Neri, Salvatore Fusari, Carlo Montresor, Gina Graziani, Giuseppe Checchi, Libero Mariotti i altres anarquistes italians víctimes del govern Negrín).
El 26 de gener de 1939, quan la caiguda de Barcelona a mans feixistes, fou amollat i aconseguí passar la frontera del Pirineu i fou internat en un camp de concentració de la Catalunya Nord.
Durant l’Ocupació alemanya s’integrà a la Resistència. Fou membre de les Forces Françaises de l’Intérieur (FFI) entre el 15 de juliol i el 17 de setembre de 1944, participant en els combats de l’alliberament de París com a membre del Batalló Liberté.
Pompeo Crespi va morir el 29 de setembre de 1971 a París.
Fonts: Le Combat Syndicaliste, 25 de febrer de 1938// Dizionario biografico degli anarchici italiani. // Anarcoefemèrides. // Informacions transmeses par la seva néta (maig 2017) alDictionnaire international des militants anarchistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada