Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 es trobava a Tardienta i participà activament en la reacció contra aquest. Dies després, s'integrà a Barcelona en la «Columna Trueba-Del Barrio», controlada pel PCE, i lluità al front d'Aragó (Almudébar i Osca). A partir de novembre de 1936 lluità en la «Columna Durruti».
En el mes de maig de 1937, després de les barricades de les jornades d’aquells dies, va ser segrestat i torturat pels stalinistes en una txeca situada al Casal Carlos Marx i salvà la vida gràcies al descobriment i desmantellament d'aquest centre.
Fins la caiguda de Barcelona participà en les activitats de les Joventuts Llibertàries. En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Gurs (Pirineu Atlàntic, Nova Aquitània, Occitània).
Cosme Paúles del Toro:
El 17 de desembre de 1917 neix a Aguada de Pasajeros (Cienfuegos, Cuba) l'escriptor i propagandista anarquista i anarcosindicalista Cosme Paúles del Toro, que va fer servir diversos pseudònims (Cosmos, Francisco Javier de Toro, Javier de Toro).
Fill d'un aragonès i d'una canària, des dels tres anys visqué a Osca (Aragó) i quan era adolescent, agitat per un propagandista anomenat Perico, entrà a formar part del moviment anarquista. A partir de 1933 milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Tardienta (Monegros, Osca, Aragó). Detingut sota l'acusació de «terrorisme», va ser alliberat gràcies a Ramón Acín Aquilué.
Quan el cop militar feixista de juliol de 1936 es trobava a Tardienta i participà activament en la reacció contra aquest. Dies després, s'integrà a Barcelona en la «Columna Trueba-Del Barrio», controlada pel PCE, i lluità al front d'Aragó (Almudébar i Osca). A partir de novembre de 1936 lluità en la «Columna Durruti». Ferit al front de Madrid (Castella la Nova), passà mesos hospitalitzat a Barcelona, on s'uní a l'Agrupació Anarquista «Faros», essent fou molt actiu en l'organització juvenil.
En el mes de maig de 1937, després de les barricades de les jornades d’aquells dies, va ser segrestat i torturat en una txeca situada al Casal Carlos Marx i salvà la vida gràcies al descobriment i desmantellament d'aquest centre.
Fins la caiguda de Barcelona participà en les activitats de les Joventuts Llibertàries. En el decurs de la Retirada de febrer de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Gurs (Pirineu Atlàntic, Nova Aquitània, Occitània). Poc després, gràcies a la seva nacionalitat cubana, aconseguí un passatge cap a Amèrica.
Després de passar per diversos països americans (Cuba, Veneçuela, Colòmbia, Perú i Equador), en 1947 s'establí a La Calera (Quillota, Valparaíso, Xile). El 8 de desembre de 1947 es casà amb Silvia Vercellino Cacini, de qui tingué dues filles, María i Lily. Més tard es reunirem amb ell els seus germans i la seva mare. A Xile ocupà càrrecs de responsabilitat orgànica tant en el moviment anarquista xilè com en el de l'exili llibertari espanyol.
Durant els anys cinquanta i seixanta milità, amb Francisco Pauner Sospedra, en la Federació Anarquista Internacional (FAI) de Xile. Formà part del grup editor d'El Libertario, que s'edità entre juliol de 1954 i juliol de 1956. Entre 1958 i 1961 publicà a La Calera la revista Presencia Anarquista, òrgan del grup anarquista «Libertad» i on col·laboraren, entre d'altres, J. Federico Cortés N. i Fernando Solano Palacio. En 1960 era secretari general de la CNT de Xile i destacà sobretot en el camp propagandístic. En 1960 prologà el poemari Jardín de acracia de Fernando Solano Palacio i Astru Astur. En aquests anys col·laborà en les activitats del Centre Republicà Espanyol.
Durant la dictadura militar d'Augusto Pinochet es va veure obligat a minvar la militància i a reduir les seves col·laboracions en premsa. A La Calera dirigí el periòdic Libertad i mantingué un servei de llibreria.
Durant la seva vida col·laborà en nombroses publicacions anarquistes americanes i europees, com ara AIT, Boletín de los Amigos de la AIT, Boletín de los GGDDC,Boletín de Información de SIA, Boletín Ródano-Alpes, Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, Cultura Libertaria, Espoir, Fructidor, Guángara Libertaria,Libertad, La Nouvelle Idéale, Presencia Anarquista, La Protesta Obrera, Ruta, Simiente Libertaria, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad,Umbral, Voluntad i altres publicacions.
És autor de nombroses novel·les, com ara Bajo la tempestad, Cadáveres en el monte, Trágico retorno, Vengado, La tragedia de Castillejas del Valle (1934 i 1937), Un jazmín en la serranía (1937), Él era un rebelde (1937), Sombras en la retina (1937), La venganza de los parias (1937), Vengé! (1956), Sous la tempête (1956), Grupo Anarquista Libertad (1959, amb altres), Presencia anarquista (1959, amb altres), Tragique retour. Roman historique (1959), Interpretación del anarquismo (1969, amb altres), etc.
Cosme Paúles del Toro va morir d'un infart de miocardi el 2 d'abril de 1993 a Temuco (Cautín, L'Araucania, Xile).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada