La protesta escalenca davant el càmping Illa Mateua, a Montgó, inclòs en la criminalització del sobiranisme català, junt amb 116 casos més.
La Guàrdia Civil criminalitza les diades i les manifestacions sobiranistes. En l’informe policial s’afirma que les mobilitzacions, des del 2013 i fins avui, han inculcat el “germen” de refús a l’Estat. Inclou l’entrenador Pep Guardiola entre els instigadors de la via unilateral.
La Guàrdia Civil acusa Rovira, Mas i Gabriel de ser els directors del pla sobiranista. Estableix en un informe dirigit al jutge Llarena que el Comitè Estratègic va «mobilitzar els recursos humans i materials per a la creació d'un estat propi». Destaca que Forcadell i la Mesa del Parlament van ser imprescindibles en l'estratègia independentista.
Arrimadas es va saltar la Junta Electoral de Zona a Figueres.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/12/2017
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries).-
Segons un despatx de l’agència EFE la Guàrdia Civil ha acreditat 117 escraches contra els seus agents destinats a les quatre demarcacions del Principat de Catalunya durant dos mesos, des de primers de setembre fins a la primera setmana de novembre, que es van produir majoritàriament davant casernes i hotels però també en el càmping Illa Mateua, que dirigeix l’antic regidor del PDeCAT Martí Guillem Sureda a Montgó (l’Escala, Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúris). Aquesta xifra ve recollida en un annex anomenat «Relació d'escraches contra la Guàrdia Civil a Catalunya» que conté l'informe enviat al jutge Pablo Llarena.
La Guàrdia Civil criminalitza les diades i les manifestacions sobiranistes
La Guàrdia Civil criminalitza les mobilitzacions socials que s’han fet a Catalunya des del 2013 fins a l’actualitat, i fins i tot inclou les diades dels darrers cinc anys en un nou informe contra el sobiranisme català, presentat al magistrat del Tribunal Suprem el 15 de desembre passat, i ahir a les defenses i acusacions. “Malgrat les decisions del Tribunal Constitucional, els actors independentistes van continuar el full de ruta cap a la independència amb el suport de mobilitzacions ciutadanes en les quals es va inculcar un perillós germen de sentiment de refús, i quan no, odi, vers l’Estat espanyol i les institucions que aquest representa, fent crides a favor d’una estratègia de desobediència”, afirma la Guàrdia Civil a la pàgina 80 de l’informe, en el qual se n’apunta l’autoria a l’AMI, l’ANC i Òmnium, a més dels polítics d’ERC, el PDeCAT i la CUP. El magistrat Pablo Llarena va justificar mantenir a la presó el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, i els líders d’entitats independentistes, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusats del delicte de rebel·lió, perquè podien provocar “un esclat de violència”, mai concretat.
En l’informe s’inclou un ampli annex amb imatges de les mobilitzacions del 20 de setembre passat davant els registres del Departament d’Economia i imatges del programa de 30 minuts, Els dies claus, a més de qui són els càrrecs de les entitats independentistes. Són accions i persones conegudes per tothom. Pel que fa a les mobilitzacions, la Guàrdia Civil admet que no té proves de la seva violència, ja que admet que “mentre en altres informes es pugui acreditar que aquests moviments tenien com a finalitat intimidar i fins i tot violentar drets i llibertats constitucionals, cal enumerar algunes mobilitzacions per entendre el desafiament del moviment independentista català”. Així, destaca fins a vint accions, des de la Diada del 2013 fins a la concentració de Brussel·les, el 7 de desembre passat. També que l’exentrenador del Barça Pep Guardiola va llegir un manifest a favor de la via unilateral. Tots els actes esmentats tenien permís de celebració.
Pel que fa als líders independentistes, la Guàrdia Civil només els torna a enumerar, sense detallar accions delictives ni de Marta Rovira (ERC) ni d’Anna Gabriel (CUP). De l’expresident Artur Mas, diu que, tot i “estar inhabilitat pel 9-N”, continua actiu en el procés. Ara s’haurà de veure si la fiscalia demana més imputacions i si el jutge les accepta.
Un informe dirigit al jutge Llarena que el Comitè Estratègic va «mobilitzar els recursos humans i materials per a la creació d'un estat propi»
Segons EFE La Guàrdia Civil assenyala la reelegida diputada d'ERC, Marta Rovira, l'expresident català Artur Mas, Anna Gabriel (CUP) i la resta de membres d'un anomenat pel cos armat espanyol Comitè Estratègiccom les persones que «van dissenyar, van orientar, van dirigir i van controlar» la implantació del pla sobiranista. En un informe remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga el procés independentista, la Guàrdia Civil afirma que els integrants del Comitè Estratègic no només van controlar la implementació «dels seus plans per a la creació d'un estat sobirà», sinó que també «van mobilitzar els recursos humans i materials per a això».
Aquest comitè, els membres del qual serien per la Guàrdia Civil els ideòlegs del pla sobiranista, diuen que va aparèixer esmentat al document anònim EnfoCat, intervingut al republicà Josep María Jové, i considerat per la Guàrdia Civil el full de ruta a seguir després de la declaració unilateral d'independència (DUI). Així, s’acusa policialment una vintena de dirigents independentistes, entre ells els tres ja esmentats, el líder d'ERC i conseller, Oriol Junqueras, i el de Junts per Catalunya i president del Govern legítim català, Carles Puigdemont, els Jordis i els seus segons a l'ANC i Òmnium Cultural, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, o la presidenta de l'associació de municipis per la independència, Neus Lloveras.
Segons la Guàrdia Civil també formarien part d'aquest comitè la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; el vicepresident, Lluis María Corominas; el considerat “arquitecte jurídic de la independència”, el jurista i exvicepresident del Tribunal Constitucional espanyol Carles Viver Pi-Sunyer, o l'exvicepresidenta de la Generalitat de Catalunya Neus Munté. La CUP-CC, a més d'Anna Gabriel, tendria com representants la portaveu Núria Gibert, una diputada i un diputat --Mireia Boya i Joaquim Arrufat-- i l'alcalde d'Argentona (Baix Maresme), Eudald Calvo, entre d'altres. «Tots ells van ser copartíceps de dissenyar l'estratègia que havia de conduir a la independència», estableix l'informe policial.
La Guàrdia Civil enquadra un altre grup de persones en «un segon nivell d'importància» dins del comitè, encarregat de posar en marxa el pla d'independència, i que «van resultar fonamentals per executar les normes de desconnexió i dur a terme el referèndum de l'1-O planejats des del Comitè Estratègic».
En aquest sentit, l'informe de la Guàrdia Civil destaca que el paper de Forcadell i dels membres de la Mesa del Parlament va ser imprescindible perquè es desenvolupés l'estratègia concertada cap la rebel·lió independentista. L'informe s'encapçala fent referència als delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència i cita expressament tots els membres de la Mesa en relació amb ells.
Així, l'informe assenyala que «el Govern de Carles Puigdemont no hauria fet els passos que va fer si la Mesa del Parlament no hagués permès tramitar i votar les lleis de desconnexió», i això malgrat les resolucions del TC prohibint i de les advertències dels lletrats del Parlament en aquest mateix sentit.
«Un cop produïda la desconnexió i generat el conflicte dels actors independentistes, van continuar amb el seu full de ruta», continua l'informe. «D'aquesta manera, el Govern va organitzar i al Parlament va amenaçar primer i va declarar després la independència unilateral de Catalunya, però sempre comptant amb mobilitzacions socials», afegeix. L'informe cita personalment Forcadell i Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Guinó, a més de Josep Nuet. Llarena va imposar una fiança de 150.000 euros a Forcadell per deixar-la en llibertat, i de 25.000 euros als altres quatre membres sobiranistes de la Mesa del Parlament.
Arrimadas es va saltar la Junta Electoral de Zona a Figueres
Divendres passat Ciutadans es va saltar el que estableix la Junta Electoral de Zona a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), segons llegim al setmanari figuerenc Hora Nova, ja que Inés Arrimadas es traslladà a la ciutat per fer una presentació mediàtica de campanya davant la façana del Museu Dalí, però com que plovia el grup de Ciutadans se’n va anar a situar sota la galeria coberta de l’entra de l’ajuntament, edifici públic figuerenc que no consta en la relació d’espais designats per la Junta Electoral de Zona a fi de fer-hi actes electorals de cara al 21-D. L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip Torres, es va trobar amb aquesta comitiva de Ciutadans i emparant-se amb les resolucions de la Junta Electoral de Zona va procedir a enviar la Guàrdia Urbana a indicar que s’havien de traslladar a un lloc no públic de la ciutat. Aleshores, Arrimadas i la premsa van anar a un altre lloc, on aquesta va dir que es presentava a les eleccions per guanyar als “partits separatistes a les urnes i liderar una alternativa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada